Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

20.12.2013

L’Ulster de la senyora Camacho

Que diu la senyora Camacho que a l'Ulster es va suspendre l'autonomia 'i no va passar res'. Literal. Diu que no hi va 'passar res'. La ignorància de la dirigent del PP és monumental. D'entrada, confon l'Ulster amb Irlanda del Nord, que no és igual. L'Ulster és la regió històrica del nord d'Irlanda que agrupa nou comtats, tres dels quals van quedar dins la república arran de la partició de l'illa. Quan diu que es va anul·lar l'autonomia de l'Ulster en realitat vol dir que es va anul·lar l'autonomia de la regió del Regne Unit coneguda per Irlanda del Nord, que efectivament és part de l'Ulster, però tan sols una part.


En qualsevol cas, no és aquest el fet més important. Allò que impressiona és que puga dir que 'no va passar res', com qui diu que plou. El govern autònom d'Irlanda del Nord va ser suspès el 1972 enmig de l'onada de violència més gran que es recorda i amb la població republicana --la que molts anomenen catòlica-- fent sabotatge de les eleccions i el referèndum sobre la permanència a la Gran Bretanya, que hi van organitzar i que va fracassar.

De resultes d'aquells fets, l'autonomia del nord d'Irlanda va restar suspesa més de vint anys, fins que l'acord de Pasqua del 1998 va crear una nova entitat autònoma, que encara va viure una segona suspensió temporal posterior, de menor impacte. Però va restar suspesa a base d'imposar una força militar enorme per a controlar el territori. A base d'una guerra oberta entre l'IRA i l'exèrcit britànic. I a base de molts morts, 3.530 segons el recompte més acceptat, 1.049 dels quals foren soldats i policies britànics. 

I tot això per a obtenir quin resultat? Que la Gran Bretanya finalment hagués de reconèixer que no podia doblegar la voluntat del poble irlandès. En els acords de pau, hi consta de manera explícita el reconeixement per part de la Gran Bretanya del dret d'autodeterminació del poble irlandès. Encara més i tot: hi consta el reconeixement de la 'legitimitat de qualsevol decisió que siga presa lliurement per la majoria del poble del nord d'Irlanda' (i ací adjunte l'enllaç del text: http://www.britishirishcouncil.org/agreement-reached-multi-party-negotiations/constitutional-issues)

Em sembla increïble que la senyora Camacho propose això com a model. Però em sembla més ridícul encara que no sàpiga que al final també així s'ha acabat imposant la voluntat del poble d'Irlanda i el reconeixement del dret d'autodeterminació. O sí que ho sap?




L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Joan Guasch: La senyora Camacho, el senyor Millo, el senyor Cañas i tutti quanti han decidit d'abocar tota la merda que puguin sobre el procés, tergiversant i mentint descaradament, però no s'adrecen a la gent que més o menys ens anem informant (i gràcies en tenim dels medis que aneu posant les coses al seu lloc) sinó a els milers de persones que tenen la idea petrificada d'espanya i de l'evolució social i de les lleis i busquen conhortar la seva ignorància per no haver de pensar en res. Per això, per mantenir aquesta tropa en guàrdia constant, els és imprescindible cridar tant com puguin les seves consignes. Cridant els deu semblar que s'omplen de raó, però a mi em demostra que comencen a estar nerviosos, i molt. To plegat ens està servint per conèixer coses que no sabíem, o no recordàvem, com aquesta de l'Ulster. I com més informats estem, més carregats de raó ens sentim, i més serens. Perquè per escoltar segons quines entrevistes o declaracions cal tenir molta serenitat i respirar molt fondo. Hem de fer per tal que la bona informació arribi a tothom i, amb una mica de sort, potser arribarà un dia que cridaran tant i les diran tan, però tan, grosses, si és que és encara possible,  que començarà a haver-hi desercions en la seva banda. Mentrestant, això: serenitat, informació, paciència i fermesa.


Ivan Matavera: Acabo d'escoltar l'entrevista de la Camacho amb la Mònica Terribas. La "línia editorial" del PP és clara, frontal i de pedra. Però, no sé perquè, crec que a mesura que ens acostem al dia que els catalans som cridats a votar i exercir el nostre dret, anirà modelant el discurs. Òbviament, no reconeixerà mai que ha patit pressions per part d'altres països democràtics, però crec, ara mateix, que votarem. També m'agradaria dir que, el fet de prorrogar els pressupostos fins al gener i perdre 15M€ per no poder recaptar amb els nous impostos, sembla que això al PP no l'importa gens. Ans el contrari, la dirigent popular, s'ha vantat de fer aquesta acció perquè en els pressupostos no es destinin els 5M€ pel referèndum. La cosa està clara, l'ofeg econòmic i la vinculació del procés d'independència amb la violència (Ulster, la sabatilla del David Fernàndez amb el consegüent editorial infame de "El País", l'ANC vinculant-la amb ETA...) són els seus arguments per fer descarrilar el procés. Però nosaltres, ens em d'estar al marge d'aquestes falses acusacions i mirar endavant. Treballar perquè el referèndum es pugui fer i, després, agafar una papereta i dipositar-la en la urna de la nostra llibertat.


Octavi Monsonís: Els aclariments de l'editorial posen les coses al seu lloc. Està bé que algú pose de relleu la ignorància i la mala fe política d'aquesta senyora. Jo vull afegir, a més, dos aspectes:


Un és la banalització constant del dolor i del patiment que practiquen aquesta mena de polítics quan parlen  de l'Ulster i del nazisme aplicant-ho a Catalunya. Saben que no hi ha comparació possible i menteixen conscientment. Aquesta actitud no hi ha res que la justifique, siga un augment de vots, siga entrebancar el procés d'independència.

L'altre és la inconsciència amb què diu coses tan terribles. És de veres que amenaça amb un nou Ulster? És de veres que proposa l'entrada de l'exèrcit a Catalunya, com va passar a Irlanda del Nord? És de veres que per a ella tant és que moren 3.500 persones? I jo em pregunte: com el seu partit no la fa dimitir immediatament? Una persona així no pot representar la voluntat popular democràtica. Fa uns dies va aparéixer en premsa les opinions d'un polític català sobre montar un Ulster que se van a cagar. No sė què hi deu haver de cert en aquesta frase, però sembla que la senyora Sánchez Camacho se n'ha pujat també al carro de l'Ulster. Es veu que els hi fa patxoca. Quina misèria de polítics, senyor! I per què no actua la justícia o se'ls aplica la llei antiterrorista?


Josep Almar: Com sempre: no hi ha res mes atrevit que la ignorancia. I si aquests son els liders…imaginem els seguidors!


Xavi Arenas: Realment i a la vista de la virolencia de les reaccions de les camachio, soraies, alfonsos, felipes i companyia, no em queda altra opció que pensar que l 'estat espanyol (no els espanyols) i de manera premeditada està intentant que des de Catalunya es crein organitzacions violentes com ja varen fer i provocar en el seu dia la creació d'ETA a Euskadi, uns anys abans de la mort del dictador. Eliminada la violència a Euskadi gràcies a  l'esforç i dignitat del poble basc, l'estat espanyol busca a Catalunya el que a Eukadi li han tret: Anem amb compte que l'estat espanyol buscarà i provocarà als ciutadans més dèbils de Catalunya perquè creguin amb la violència i no segueixin el moviment democràtic i pacífic que ens hem imposat.
Compte, perquè ja ho estan programant Vetllem tots per no caure en la trampa. 


Josep Usó: He fet una ullada a les declaracions de la señora Sánchez Camacho i he quedat realment impressionat.
D'entrada ja m'havien comentat, molt informalment que algunes persones que podriem qualificar ara mateix "d'unionistes", ja havíen comentat, en petit comité, la possibilitat de convertir Catalunya en un altre Ulster. I em semblà una bestiesa perquè jo recorde la guerra que hi hagué allà, on el Regne Unit arribà a tindre desplegats desenes de milers de soldats amb armament i comportament de guerra total. 


Però en escoltar hui les declaracions d'aquesta dona, el primer que he pensat és que ella també ho havia escoltat, però ha decidit fer-ho públic per si feia por a algú. 


Clar que: afirmar que no passa res, és no reconèixer la evidència. Perquè, a més dels morts dels dos bàndols, milers, està el fet inqüestionable que El Regne Unit acabà perdent la guerra. O, al menys, reconeixent que no se la podia seguir pagant, que és el mateix. Això, comptant amb l'exèrcit britànic, que no és comparable, ni ara ni mai, amb l'espanyol. En quasi cap sentit. 
De manera que, segurament, haurà fet por a algú. Si ha xerrat més del compte abans d'hora, els seus, que ja no la tenen en gran estima pel que sembla, l'acabaran fent fora del tot. 


D'altra banda, no deixa de ser curiosa la seua tosudesa en afirmar que el dret d'autodeterminació no està reconegut en cap constitució del mon. I, davant la resposta de la Mònica Terribas, "a la del Canadà i a la del Brasil", insisteix. Fins a tres vegades, proclama novament la seua ignorància. Com sant Pere abans no cantés el gall.


Finalment, perdre els papers quan veu que se li han esgotat els "arguments", em sembla una rebequeria que ja no li estaria bé a una criatura de deu anys. A una pretesa lideressa, la desqualifica directament.



Si tots els que tenen són així de bons, la cosa no pinta malament, no. Pinta bé. I ja queda un dia menys.

Mail Obert