Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

13.11.2013

La sabata dels Fernànd'ez'

La intervenció parlamentària de David Fernàndez durant la compareixença de Rodrigo Rato al Parlament de Catalunya ha desfermat una polèmica més que notable a Espanya. No m'ha sobtat que la dreta mediàtica o política l'haja atacat, però m'han sorprès, sincerament, els atacs de part de l'esquerra --mediàtica o política--. I sobretot la polèmica que se n'ha derivat contra els 'ez'.


Qualsevol que conega mínimament el món àrab sap què hi significa la sola de la sabata. Allà, de seguida hi aprens a no seure amb les cames encreuades perquè ensenyar el baix de la sabata és una ofensa considerable. Deveu recordar que fa anys un periodista iraquià, Mubtadhar al-Zaidi, va refilar una sabata contra Bush, que el president dels Estats Units va poder esquivar. Una sabata que era no una agressió sinó directament el pitjor dels insults.


Fou en aquest context que va intervenir el representant de la CUP. I no s'hi val a passar-ho per alt. Era un recurs gràfic contra un home, i això encara ho hauríem de passar menys per alt, que va tenir greus responsabilitats durant la guerra de l'Irac. Guerra que va ser possible gràcies a un engany majúscul i que va portar la mort de desenes de milers d'innocents. Evidentment, les feines posteriors del tal Rato no han ajudat ni de bon tros a millorar-ne la imatge; però la sabata, al Parlament de Catalunya, representava sobretot l'Irac i la seua gent. I era un insult, no un intent d'agressió. Treure-ho de context és un exercici més, un altre, de manipulació interessada de la realitat, que em fa l'efecte que en aquest cas pretenia identificar la CUP amb la violència, probablement per crear un context que un dia permeta alguna actuació jurídica excepcional.


Ara, la cosa realment sorprenent és que alguns periodistes madrilenys hagen aprofitat el 'Fernàndez' de David Fernàndez per a atacar tots els 'ez' catalans --Fernàndez, Rodríguez, Martínez, etcètera-- partidaris de la independència.


Sorprenent no sé si és la paraula exacta. Potser és més precís dir que és significatiu, perquè, en el fons, és una prova molt clara que no entenen què passa. Ells continuen creient-se aquell mite segons el qual els Fernàndez, els Rodríguez i els Martínez s'havien d'alçar contra Catalunya un dia com un home sol, defensant l'Espanya de la qual teòricament vénen contra el catalanisme. 


És cert que alguns franquistes van explicitar que l'emigració espanyola era una manera, pensaven ells, de diluir la catalanitat. Però aquella fantasia no funciona. El 2013 no tenim proves, ni una, que aquesta teoria s'haja complit ni que s'haja de complir mai. És un somni que viu en la ment d'alguns i prou, un somni que ens indica com són de curtes les llums que haurien d'il·luminar l'escenari madrileny. O, si em permeteu la hipèrbole, més aviat podríem dir que és un malson, per a ells, un malson que podria perfectament ser representat com un monumental cop de sabata, a l'estil àrab, contra el franquisme. Contra el franquisme d'ahir i --ep, sobretot!-- contra el franquisme d'avui.

Mail Obert