Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

18.03.2013

La decisió més irresponsable de la història de la Unió Europea

La decisió de rescatar Xipre, incloent entre les mesures a aplicar la confiscació de part dels comptes bancaris de tots els ciutadans del país, és la decisió més irresponsable i catastròfica que haja pres mai la Unió Europea. Una autèntica bomba de rellotgeria en tots els terrenys: el financer, l’econòmic, el polític i el democràtic. 


Aquesta decisió ha fet miques la seguretat dels dipòsits, que és la peça clau del sistema bancari universal. Fins divendres podies confiar que, passàs què passàs, l’estat respondria dels teus estalvis i t’asseguraria fins a 100.000 euros en un compte bancari, si és que els hi tenies. Però, després d’això que ha passat, qui pot confiar ja en la garantia del fons de cobertura de dipòsits? Quina classe de seguretat jurídica podem presumir a la Unió Europea i, en conseqüència, als nostres estats?


La troica prova de fer creure a la desesperada que el cas xipriota és un cas únic, que no admet comparació enlloc de la Unió Europea i que tanta duresa naix del fet que l’illa ha esdevingut una enorme màquina d'emblanquir diners russos. Tanmateix, això no justifica de cap manera que paguen tots els ciutadans, sense ni tan sols respectar aquest límit dels 100.000 euros que fins divendres era creïble.


I tot plegat en realitat demostra quin desastre que és el control econòmic de la Unió. Que no ho sabien, abans de divendres, que a Xipre s'hi netejava capital? I si ho sabien --que ho sabien--, què han fet les institucions europees d'ençà del 2004, quan Xipre entrà a la Unió? Com és que han permès aquesta anomalia durant una gairebé una dècada? I si ho sabien com l'hi van deixar entrar, Xipre, en aquestes condicions, a l'euro?


No he sabut trobar ni recorde ni una sola vegada que la comissió europea hagués exigit cap mesura de control als bancs xipriotes. Cosa que no m’estranya, però que m’indigna. Perquè la mateixa comissió que és tan exigent amb la reducció del dèficit i amb la imposició de sacrificis als ciutadans, resulta que sempre és increïblement complaent amb la banca. I si en calia cap prova, ací la tenim. A Xipre.


Finalment, des del punt de vista democràtic i polític, em fa la impressió que això és un desastre impossible de reparar. L’escenificació és la pitjor possible. Amb els alemanys exigint i escridassant els xipriotes com si fossen una potència colonial. Amb la sensació que tot plegat havia estat planificat perquè passàs un divendres de començament de pont llarg, parant per tant un parany als ciutadans. I, una vegada més --i ja són unes quantes--, just després d’unes eleccions en què la Comissió Europea ha donat suport descaradament a un candidat que les ha guanyades prometent coses que pocs dies després d’arribar al poder ha traït greument.


L’hora és doncs molt important. Transcendental. Xipre ens pot semblar un país petit i allunyat, però les conseqüències del terratrèmol que s’hi ha viscut aquest cap de setmana em fa l'efecte que les rebrem tots. Lamentablement. 


 


PD. I, tot això dit, el problema no s’acaba ací. Primer perquè ja veurem si Xipre accepta aquesta imposició. I un no del parlament podria obrir una crisi sense precedents car Europa només podria reaccionar ja deixant caure Xipre. Tot i sabent que les conseqüències d’això afectarien tota la zona euro, començant per Grècia. I, en segon lloc, només ho apunte, perquè cal veure si la mesura presa per la Unió Europa és legal o si ni això no han respectat.

Mail Obert