Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

29.01.2013

La reciprocitat, contra el telespectador

La duríssima batalla pel retorn de TV3 al País Valencià ha fet una altra giragonsa, encara. Quan semblava que tot era a punt perquè els televidents recuperassen el senyal tallat per Francisco Camps, Acció Cultural del País Valencià s'ha fet enrere. N'és la causa una presumpta negociació entre les dues generalitats per a aconseguir la reciprocitat de les emissions. Una reciprocitat que, tal com s'han posat les coses, és un pèssim negoci.


Fem memòria. Durant més de dues dècades els canals de TVC es van veure al País Valencià gràcies a la complicitat de la corporació, però sobretot gràcies a l'esforç de milers i milers de valencians que vam alçar torres, vam connectar televisors i vam eixir al carrer cada vegada que els socialistes primer i els populars després amenaçaven o tallaven les emissions. 


Tanmateix amb l'arribada del tripartit al Principat hi hagué una mutació sorprenent: es va deixar de pensar en TV3 com una televisió nacional i va fer fortuna una tesi segons la qual hi havia tres televisions regionals, totes elles regionals també TV3, i que podien ser recíproques. De fet, durant una època es van arribar a veure les tres emissores al Principat i a les Illes. Però això no va passar mai al País Valencià, perquè el PP no volia ni reciprocitat ni diàleg. El PP jugava amb la reciprocitat per anar passant amb raons. I quan ja no en necessitava va acabar tancant els repetidors amb aquella decisió esperpèntica que ara els tribunals han rebutjat.


La reacció d'Acció Cultural del País Valencià no va ser pas de rendir-se. Va ser de provar de fer reeixir una ILP que el congrés espanyol aparcà en la via morta, menystenint el sentiment popular, i de continuar el plet. Continuar fins a la victòria judicial, aconseguida fa poques setmanes. Una victòria que prometia un retorn immediat de les imatges a totes les pantalles que aquella nit terrible i memorable es van quedar #sensesenyal.


I, tanmateix, la sorpresa és que no serà així. No ho serà perquè, després d'anys de negar-s'hi, ara sembla que el govern valencià vol dialogar i que el govern català sorprenentment s'hi presta. Cosa que aturarà encara per més temps el senyal, és clar. 


I vol dialogar sobre què? ACPV volia reconnectar totes les cadenes de televisió de la corporació, íntegrament. Però el govern català i el valencià acabaran pactant --si és que mai ho pacten i tot plegat no acaba essent una ensarronada-- sols l'emissió d'una cadena, la TVC Cat que s'emet a l'estranger i que arriba a les Illes. Que arriba a les Illes enmig de la protesta generalitzada dels espectadors, car és una versió amputada de la cadena que hom vol veure: sense films, sense futbol, sense...


L'argument és que d'aquesta manera es legalitzarà definitivament l'arribada de TV3 però tots sabem que amb la sentència recent a la mà ningú no hauria estat capaç de tornar a tancar els repetidors. Amb la qual cosa la pregunta que m'agradaria que algú contestàs és: com és que podent tenir el pa sencer ens hem de conformar amb les molles?


La resposta del PP ja la sé i és òbvia: ja que ha perdut la batalla judicial, que la derrota siga mínima i si només pasas un canal millor que quatre o cinc. Però i els nostres? En què caram deuen pensar per a actuar com a derrotats malgrat ser ells els qui han guanyat?



PD. Veig que ha creat una certa polèmica això d''els nostres' i hi ha qui interpreta que parle d'aquest o d'aquell. Ho aclarisc: tinc la sensació que per al govern de Catalunya aquesta qüestió ara mateix és una molèstia i preferirien que no haguera passat. Alguna cosa més que sensació, vaja.

Mail Obert