Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

02.01.2013

Aquesta gent que fa millor el país on viu

El doctor Moisès Broggi va ser una gran persona. Ho va ser de cap a cap d'una fecunda i llarga vida on va representar perfectament la manera de ser d'aquest país. Va ser un home excel·lent en la seua professió i, ensems, una persona discreta fins que ja no li fou possible de ser-ho. Un home compromès amb la república de jove, resistent durant el franquisme, crític en la transició i independentista. Una persona que representa la història del país de llarg a llarg del segle. Un personatge que, simplement, ens ha fet millors a tots.


La participació en això que s'ha anomenat el ‘senat independentista' el va fer aparèixer a la primera plana de la política. Era admirable de veure'ls amb aquella força i en aquella edat. El recorde en actes públics, a la manifestació convocada per Òmnium... El seu pas i el dels seus companys aixecaven onades de respecte i admiració sincera. Molts ens sentíem confortats de veure com aquella gent que havia viscut tant i tant creia tant en el futur.


Però aquesta notorietat darrera, que la circumstància de l’edat va fer més vistent, no ha d'amagar la complexitat humana del personatge, ans al contrari. El doctor Broggi va ser una eminència científica, capaç d'operar encara a vuitanta anys, però alhora capaç de criticar la despersonalització de la medicina actual i reclamar la figura encara del 'metge amic'. I de la seua professionalitat va fer un compromís personal sempre. Fent de metge per als brigadistes internacionals que havien acudit de tot el món a defensar-nos. Va fundar el primer servei d'urgència d'un hospital, per atendre els malalts nit i dia. Va insistir en el paper de la deontologia mèdica i la bioètica fins a l'extenuació. I es va comprometre en totes les causes justes. Fou especialment rellevant el seu paper de fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el premi Nobel de la pau l'any 1985.


I es va posar al capdavant de l'independentisme. I, bo i posant-s’hi, ens va legitimar encara més. Perquè abraçava l'independentisme un home generós, sense cap taca, a qui ningú no podia negar dècades de feina i de lluita per a millorar tota la societat, sense distincions ni matisos. I fou així com la seua generositat va fer més gran, més honorable, l'independentisme.


Perquè ell era gran i honorable. Perquè representava a la perfecció aquest petit país que tenim. Perquè era tot un honor ser al seu costat.

Mail Obert