Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

22.11.2012

Atenció diumenge al Mètode d’Hondt

Si les enquestes l’encerten, tindrem un parlament poc normal: amb un partit molt gran, per damunt dels seixanta escons, cap d'intermedi i cinc, sis o potser set que tindran menys de vint escons. Aquesta situació no s’ha donat mai fins ara en la nostra història i pot convertir el vespre electoral en un duel espectacular fins al darrer minut i fer d’un grapat literal de vots la clau del nou parlament.


És ben sabut que el mètode d’Hondt, el sistema electoral aplicat a l’estat espanyol, afavoreix les majories. Teòricament, els dos primers partits aconsegueixen més diputats amb més facilitat, el tercer obté, si fa no fa, els que li correspondrien i a partir del quart costa molt més obtenir representació. Aquesta és la teoria, però què passa si no hi ha un segon partit clar? És estrany que passe, però si passa, i diumenge podria passar, el recompte comença a ballar d'una manera espectacular i un mateix partit pot guanyar i perdre un parell d'escons o tres com si res i en pocs minuts, molt en dependència de què facin els altres.


Especialment, val a dir-ho, a la circumscripció de Barcelona. A les altres, sobretot a Lleida, la teòrica barrera del 3% no assegura res. A Girona amb un 3% del vot, per exemple, no tens diputat, essent així que a Barcelona en tens dos, pel cap baix. Ara, la batalla es concentrarà a Barcelona, però també, en el darrer escó de cada circumscripció.


Perquè la llei d’Hondt, a més, és particularment cruel amb els partits petits a l'hora d’adjudicar el darrer escó --allò que se’n diu el quocient final. Són els quatre darrers escons, un per circumscripció, que poden fer la diferència, per poquíssims vots, entre la majoria absoluta de CiU o una majoria relativa.


Alerta, doncs, diumenge a la tècnica de recompte electoral, perquè ens pot oferir alguna sorpresa més 'tècnica' que no 'política', si és que es pot dir així...

Mail Obert