Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

27.03.2012

Jaume, de Mallorca

Jaume Bonet va acabar ahir la vaga de fam que havia fet a Ca n'Alcover, la casa que fou del poeta que dotà la llengua de Mallorca d'una profunditat i d'una elegància excepcionals, i que avui és de l'Obra Cultural Balear, la institució que defensa que a Mallorca el món passa pel català. L'acció d'en Jaume i dels seus companys jubilats ha estat un colp fortíssim a la consciència ciutadana, un colp que ha fet despertar la solidaritat i el respecte de molts, més enllà del país i tot, però sobretot la mobilització i l'acció.


Una vaga de fam és una cosa molt seriosa. No s'hi val, a especular-hi a sobre. Fins i tot sense arribar a la mort, les conseqüències poden ser irreversibles. I una persona capaç de posar en joc el seu cos i la seua integritat mereix, per damunt de tota altra consideració, tot el nostre respecte. Que el té.


Ha passat sovint en la història: quan un país es troba aclaparat i no sap gaire com reaccionar, l'acció d'un home sol ha esdevingut un clam. Les Illes viuen un atac sense precedents del govern Bauzá. Un atac tan i tan exagerat que fins i tot pesos pesants del PP avisen que podria esquerdar el partit. Un atac que, amb una ferocitat inusitada, no tan sols agredeix la llengua del poeta Alcover, sinó l'essència mateixa de l'illa i del país.


Contra aquest atac, la responsabilitat de la resposta ens correspon a tots. No solament als mallorquins i als menorquins, als eivissencs i als formenterencs. Correspon a tots els qui parlem català --i destaque que allò que en Jaume ha aconseguit amb el seu gest ha estat precisament posar en relleu això. Amb el seu gest ha fet impossible que ningú puga fer l'orni i ha congriat una trama de complicitats humanes que ha tocat, i obliga, molts ciutadans d'aquest país que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Ca n'Alcover.

Mail Obert