Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

20.02.2012

L'alerta letona

Els ciutadans de Letònia varen decidir ahir que el rus no podia ser llengua oficial del seu país. La discussió ja és, de si, insòlita, car sorprèn sobremanera això que alguns pretenen: que els russos arribats a Letònia en plena ocupació soviètica siguen tractats com si foren una minoria, passant per alt com hi van arribar i el paper que hi van fer. Sorprèn molt, certament, i ho hauríem de tenir en compte perquè, si molt convé, ens en preparen una com aquesta també a nosaltres.

L'intent orquestrat descaradament per Rússia de fer dels ocupants una minoria nacional va contra tots els principis de la política internacional. Les lleis letones són contundents i segueixen els criteris que sempre han estat vigents pertot arreu. És així que és considerat letó qualsevol ciutadà nascut a l'antiga Letònia independent o qualsevol descendent seu; en canvi, no són considerats nacionals els ciutadans arribats de Rússia quan Letònia era un país ocupat. Si aquests volen tenir la nacionalitat letona han d'acreditar que parlen letó i que tenen un coneixement mínim del país on viuen. Tot net i transparent. Tot lògic.

Però no. Vint anys després de la independència, i quan a Riga encara s'hi sent més rus que no pas letó, hi ha qui qüestiona un dret que semblava impossible de qüestionar. I hi ha qui s'ho mira amb molt d'interès: Espanya. De moment són discrets, perquè en l'àmbit europeu el debat letó té més aspectes que no el simple nacionalisme: si el rus fos idioma oficial de Letònia, també ho hauria de ser de la Unió, i quin trencacoll no seria. De moment, callen, però ja en prenen notes i envien els més radicals a amenaçar. Més val, doncs, que anem pensant seriosament en l'endemà. En l'endemà de la independència, vull dir.

Mail Obert