Opinió
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015
-
Que ens ho demanen
Vicent Partal
23.06.2015
Vicent Partal
15.02.2012
El PP a escena
L'exercici del poder va inevitablement de bracet amb l'exhibició del poder que tu tens. Sempre. Però, de retop, també exhibeix el poder que no té l'altre. Per això Alícia Sànchez Camacho féu ús ahir del manual més bàsic a l'hora de remarcar que importants que són ells, i que impotent que és CiU, mancada de majoria absoluta.
Em va sorprendre el to de la dirigent del PP català. Molt. Perquè podia haver optat per un estil constructiu i en canvi va recórrer a un estil que en algun moment era, fins i tot, a un pam de la humiliació dels convergents. Especialment dels convergents sobiranistes, als quals es va referir en un to clarament inadequat.
Cal convenir, tanmateix, que al final el problema no és Alícia Sánchez Camacho, sinó CiU. En tots aquests mesos el partit d'Artur Mas no ha aconseguit de bastir cap aliança alternativa al PP i els populars han decidit de cobrar la col·laboració a molt bon preu. Remarcant, per exemple, no tan sols els aspectes econòmics del pacte, sinó els clarament polítics, --els nacionalistes per a ser concrets. És per això que va exhibir com a trofeus la destrucció de la incipient estructura diplomàtica catalana o el suport a les víctimes del terrorisme. Que són exactament els aspectes de l'acord que més incomoden els qui creuen que la raó principal del govern d'Artur Mas és això que en diuen 'la transició nacional'.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015