Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

28.04.2011

La mort de Patricia

Demane als lectors que llegesquen amb calma aquest text del bloc de Patricia Heras. L'autora és morta. Se suïcidà despús-ahir, després de sis mesos de presó, acusada d'uns fets esdevinguts fa cinc anys i dels quals sempre s'havia declarat innocent.

Patricia fou detinguda en la coneguda operació de Sant Pere Més Alt, en què un agent de la guàrdia urbana fou atacat, no sé sap gaire bé amb què, però que el deixà tetraplègic per tota la vida –un fet gravíssim, doncs. Però he dit que no se sabia gaire bé com va passar el fet, perquè el batlle Clos va donar-ne, en un primer moment, una versió que va canviar de seguida i que els experts mèdics dubten que puga ser real.

Siga com siga, Patricia fou empresonada cinc anys després dels fets i quan, segons tots els testimonis, vivia allunyada del món en què es movia en l'època dels incidents. Ningú no ho va tenir en compte: ni això ni les estranyeses d'un sumari que sembla obsedit pel moviment okupa, per més que el moviment s'haja desmarcat sempre de la casa on el guàrdia fou atacat.

Esmente la casa on fou atacat el policia perquè la cosa més surrealista de totes és que Patricia fou detinguda a l'hospital, no fou vista en el lloc dels incidents i li varen imputar que havia tirat una tanca contra un agent, sense que la tanca haja aparegut enlloc i que la ferida de l'agent fóra poca cosa.

Que Patricia dugués una indumentària d'estètica alternativa, que es comportàs com a tal i que estigués en un hospital per un accident de bicicleta no és raó per a enviar-la a la presó ni per a infligir-li els maltractaments que Amnistia Internacional va denunciar en aquest cas. Sembla mentida que encara calga dir que per a enviar una persona a la presó caldrien unes proves impossibles de rebatre, proves que no existeixen en aquest cas.

Que Patricia s'haja suïcidat indica, a banda la desesperació d'una dona (es pot llegir en el seu propi text), que es troba atrapada en un cas que l'acaba portant a una presó que no suporta. És una estratègia literària seua? Ens enganya? No dic que no puga ser, però la meua impressió personal després de llegir el text és que la dona és sincera. Potser esbojarrada, potser ignorant, potser poc sensata. Però sincera.

Per això el repàs del cas i aquest final ens encara amb moltes preguntes que no hauríem de defugir. Sobretot aquesta: es fa valer sempre a fons la presumpció d'innocència? O, quan ets segons com, vesteixes segons com i vas segons on, la presumpció d'innocència és un luxe inabastable?

Mail Obert