Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

11.11.2010

Que ens fa por el Marroc?

La repressió contra els ciutadans del Sàhara dóna peu aquests dies a converses insòlites. I més d'una volta he trobat gent que em diu que no podem incomodar els marroquins. Pel mercat que representen, però també perquè al nostre país hi ha desenes de milers de ciutadans que en procedeixen. Discrepe totalment. Del tot.

L'argument del mercat no és nou. És sabut que en política internacional els interessos pesen sempre més que tota altra cosa. Hi ha qui creu, per aquesta raó, que els negocis que es poden fer amb la Xina justifiquen el silenci sobre les violacions dels drets humans. I qui diu la Xina diu el Marroc. Des del meu punt de vista, això és un error i un error de pes, però no negaré que ens hi anem acostumant. Per desgràcia.

Ara, l'argument que no hauríem de 'molestar' els marroquins del nostres pobles i ciutats, que hauríem de vigilar per no moure tensions ací i qualssevol altres opinions semblants a aquesta, confesse que em deixen atònit. De primer, pel paternalisme que denoten: ells són ciutadans com nosaltres i podran aguantar les crítiques com nosaltres. Però després, per la comercialització de la dignitat, passeu-me el mot, que representaria.

Si nosaltres renunciàssem a ser solidaris amb els saharians per una raó diguem-ne pràctica, amb els saharians o amb qui fóra, afaiçonaríem una societat molt empobrida moralment, molt prima. Si, en canvi, ens sobreposem a qualsevol mena de por circumstancial, farem un país més sòlid per a tothom. I 'tothom' vol dir també els marroquins que viuen amb nosaltres i que fan seu el país, o que l'hi faran algun dia.

Potser ells no ho entendran de bon primer. Però, si això passa, simplement haurem de perseverar, explicar-los-ho de nou i no cedir. O és que estem disposats a tenir por del Marroc ara que ja no en tenim d'Espanya? Per exemple.

Mail Obert