Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

09.07.2010

Un curs només

Tan sols ha passat un curs des del 13 de setembre, quan Arenys de Munt va fer el primer referèndum sobre la independència. Va ser un cop de geni que ens va treure màgicament del desconcert en què vivíem. Ha estat un curs només, però serà un curs inoblidable, sobretot si demà el sabem tancar com cal.

Per això, en els llibres d'història del futur, aquest curs 2009-2010 segurament que no hi passarà desapercebut. La presència social i política de l'independentisme ha pujat com mai, a unes quotes inèdites, i la tossuderia i l'immobilisme de l'estat espanyol ha acabat per convèncer pràcticament tothom que no hi ha res a fer per la via de l'autonomia o del (nonat) federalisme.

A voltes em pense que tot ha passat tan ràpidament que no ens n'adonem prou, de com és d'important tot plegat, perquè no tenim la perspectiva necessària. El canvi mental, la desinhibició que ha protagonitzat el sobiranisme, és evident i indiscutible. Totes les dades ‘demoscòpiques’, totes les intuïcions de carrer, tota la realitat visible parla com un llibre obert.

Aquests deu mesos han canviat el nostre petit món, segurament per sempre. Però, malgrat això, encara pensem sovint que no pot ser i que alguna cosa ens farà eixir del somni. Demà serà una magnífica ocasió per a esvair vells fantasmes i adonar-nos de fins a quin punt aquell vell somni és avui una notable realitat.

Mail Obert