Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

08.05.2008

El camí del nord

La recuperació de la identitat catalana al nord és un fet indiscutible. Amb arrels al maig del 68, que va veure la formació dels primers nuclis sòlids de nacionalistes, i una extensió insòlita avui. Ahir Daniel Mach, un diputat de la UMP, el partit del govern, va ser el primer a gosar parlar en català a l'Assemblea francesa. Igual que passa al parlament espanyol el feren callar, però el gest no ha passat, ni de bon tros, desapercebut.

I si el sumem a la seqüència de fets ocorreguts aquests darrers mesos, resulta ben evident que alguna cosa es mou al nord, profunda. Potser no és com l'havíem esperada, però és. De primer, el Consell va proclamar el català llengua oficial de la institució: una novetat absoluta. Per primera vegada des de l'ocupació francesa, una institució nord-catalana feia un pas com aquest. Després el regidor d'Esquerra al consistori de Perpinyà va intervenir, també en català, en el plenari, amb l'única protesta d'un regidor d'extrema dreta. Però ahir el simbolisme del gest fou enorme. Un diputat català, i no pas un independentista, sinó un home de la majoria, defensà l'oficialitat del català al cor mateix de la república, a l'Assemblea, amb el suport de tots els diputats catalans de dreta i d'esquerra, i arribà fins i tot a pronunciar una llarga frase en la nostra llengua, abans que el sorprès president del parlament francès no tinguera temps de tallar-lo.

La seqüència és positiva i molt interessant. Sorprèn que siguen polítics de partits francesos que defensen el català, però això és, a la vegada, un magnífic indici de la reivindicació de la llengua, que s'estén i s'eixampla. I també de la feina de grups, associacions i partits catalanistes, que ha estat molt eficaç. Fàcil, no ho serà gaire, però si fa uns quants anys ens hagueren dit que això passaria, no ens ho hauríem cregut. Vol dir que hi ha camí, també al nord.

Mail Obert