Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<16/169>

Vicent Partal

10.10.2014

Amb Santiago Vidal, per la democràcia

El Consell General del Poder Judicial espanyol ha proposat que el jutge Santiago Vidal siga suspès de totes les funcions per haver dedicat el temps lliure a elaborar un projecte de constitució provisional de Catalunya. Quan fou cridat a declarar, Vidal va deixar clar repetidament que era una iniciativa particular seua i d'un grup de col·legues, que no havia estat encarregada per ningú, que la portava a terme desinteressadament i fora de l'horari laboral i que tenia un interès teòric indiscutible.


El jutge Santiago Vidal ha demostrat en el decurs de la seua llarga trajectòria un interès per la justícia i una consciència de la funció que ha d'exercir en la societat democràtica que sempre l'ha honorat. No tan sols, ni principalment, pel que fa a la qüestió nacional. Cal recordar quantes vegades —en casos de desnonaments, per exemple— ha estat el primer o dels primers d'alçar la veu per palesar la necessitat que la justícia mire la realitat social i no siga senzillament una aplicació robòtica i deshumanitzada d'un codi de lleis.


En vista d'aquest fet gravíssim d'ara, només sé dir que el jutge Vidal compta amb tot el meu suport. I també que crec que potser va arribant l'hora que el govern de la Generalitat i les forces polítiques catalanes i de la resta de l'estat espanyol s'adrecen a les instàncies internacionals per a denunciar la situació de degradació democràtica que viu aquest estat on encara som; degradació que no afecta sols el procés d'independència, però que l'afecta molt especialment.


Amb aquesta actuació parcial, partidista i repressiva contra Santiago Vidal el poder judicial espanyol torna a deixar clar que depèn orgànicament del poder polític, d'una manera absoluta. Avui a l'estat espanyol el poder judicial és tan sols un braç executor del colpisme polític. Probablement el substitut del poder militar, massa impresentable en l'Europa d'avui.


I d'aquesta manera lamentable Espanya va cap arrere i nosaltres, simplement, no podem deixar que ens hi arrossegue.




L'opinió dels subscriptors.
 (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)




Erika Casajoana


És el moment de demanar als catalans al Tribunal Constitucional (TC) i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que dimiteixin. Per dignitat.


CiU va proposar Encarna Roca al TC, i a Mercè Pigem i Roser Bach, la dona del Conseller de Justícia Germà Gordó, al CGPJ. D'entrada, que dimiteixin aquestes tres de forma immediata.


Si els catalans ens prenem seriosament el procés, hem de mostrar al món que no som còmplices de la nostra pròpia opressió, rebutjant les institucions desprestigiades que s'aparten cada dia més dels estàndards democràtics.


I evidentment, cal denunciar-ho a Europa.



Amadeu Abril


D’acord amb el que dius, però amb un “friendly amendment”. Aquí no hi ha només un atac als principis democràtics, sinó que també hi ha un atac a una cosa prèvia, bàsica i vàida fins i tot per a règims poc o gens democràtics: els drets fonamentals de liibertat de pensament i consciència de l’art. 9 de la Convenció Europea de Drets Humans de 1950 (i segurament el de lliure expressió de l’art 10, tot i que potser més tangencial en el cas concret d’un Jutge). Drets humans que fins i tot règims imperfectament, poc democràtics o autocràtics han (haurien) de respectar.



Jaume Jose Orianes


Com a noiet format en democràcia no abasto a entendre com poden aplicar la doctrina Pérez de los Cobos a magistrat del TC Pedro José González-Trevijano o al fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce Lifante i en canvi aplicar la doctrina Pérez Tremps al jutge Santiago Vidal i Marsal o a l'antic fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol. O potser no és la democràcia si no l'educació que rebí dels meus pares i avis. Al meu entendre Santiago Vidal ha fet un estudi acadèmic propi del seu ofici.




Jaume Calsalpeu


Potser paga la pena començar a plantejar una vaga general en defensa de la justícia i la democràcia. El que no entenc és que encara no s'hagin denunciats tots i cada un dels incompliments de les autoritats i dels abusos de la justícia espanyola, a què esperen?.




Maria Rosa Guasch


Davant totes les evidències, crec que tens raó Vicent i caldrà anar a les instàncies internacionals per defensar els nostres drets col.lectius i individuals. Com a poble i com a ciutadans ens cal un govern i un Estat que ens representi, que no ens vagi en contra i que sigui competent. Ja sabem que el govern espanyol, en general, això últim no ho té gaire en compte... Em sembla patètic que el president no sàpiga anglès, que la ministra de sanitat no tingui ni idea de medicaments, o que el ministre de cultura sigui un inculte (va també per al PSOE això). També que el ministre d'energia tingui interessos en temes energètics o que el ministre de defensa vingui d'empreses d'armament. Això no és normal!
Finalment, voldria donar tot el meu suport al jutge Santiago Vidal per la seva posició a favor de la nostra llibertat i per ajudar a la independència de Catalunya elaborant una nova constitució per tenir un país millor.




Noaj Agar


Sera aquesta la guspira que ho encendrà tot?
Em considero de tarannà moderat, però la coincidència en el mateix dia de la resolució del Constitucional de tombar les recusacions, i alhora la petició de inhabilitació de Santiago Vidal, m' ha indignat tant ...




Víctor Serra


Això ja es pot dir clarament que és persecució política. Es molt clar que cada cop més el PP no té com a referent els estats democràtics sino la Rússia de Putin.




Ramon Perera


Hi ha gent que opina que la tàctica del govern espanyol és més intel·ligent que no pas sembla. Es tracta de menystenir i agredir Catalunya de totes les maneres possibles per anar creant un estat de tensió psicològica per veure si algú perd els nervis i fa alguna barbaritat. Amb aquesta barbaritat ens podrien desacreditar i molts catalans es podrien desencantar del procés de la independència, creant una divisió entre nosaltres. Aquesta acció contra el jutge Santiago Vidal és una més en aquest sentit. La reacció correcta, naturalment, és la de no caure en les provocacions i la d'anar tranquilitzant la nostra gent.

L'altre aspecte és el relatiu al retrocés democràtic, cada vegada més accelerat, de l'estat espanyol. Cada dia que passa es fa més difícil negar que la Transición només fou un rentat d'imatge imposat per les circumstàncies del moment i que ara, quan la situació és més complicada per al poder espanyol, torna a aflorar la veritable naturalesa d'aquest poder. Probablement han esperat massa a reaccionar als canvis de l'entorn i només poden seguir amb la línia que venien seguint encara que això els porti a la desfeta ('com es pot donar la volta a un portaavions en una riera?').

'Last but not least' m'afegeixo al suport al jutge Santiago Vidal expressat a l'editorial. Vidal compta amb un merescut prestigi i és de suposar que aquest suport serà massiu.




Jaume Singla


Que l'expedient contra Santiago Vidal es conegui el mateix dia que s'arxiva la recusació contra el president i el vocal del Tribunal Constitucional, no es unicament una agressió als catalans, sinó una manca de respecte democratic. A Espanya regna la llei de l'embut




Joan Josep Aguilera


No solament està arribant l'hora, fa molt de temps, però molt, que els partits catalans haurien d'haver denunciat a Europa els innombrables i innaturables atacs i insults que sense cap vergonya, sinó amb orgull i fatxenderia, no paren de llençar contra Catalunya i la democràcia.




Josep Usó


Que el Consell General del Poder Judicial demane la inhabilitació del Jutge Santiago Vidal pels motius que ho fa, deixa clara l'absència de separació de poders a l'Estat Espanyol. Aquest fet, unit a la deriva feixistoide dels governants de l'Estat i a les nefastes conseqüències que les seues decisions arbitraries i estúpides tenen per a la població en general (només cal veure la gestió del cas del virus de l'Ébola) i per als catalans, valencians o mallorquins en particular (només cal veure els atacs a tot allò que siga català encara que fer a l'altre borni implique fer-se cec un mateix) només deixa una possibilitat de supervivència. L'eixida quan més prompte millor d'aquest estat. 
I el paper galdós de la UE més pensant en repartir-se càrrecs que en resoldre els problemes de la gent, com és normal, només pot acabar amb el seu desprestigi. Cada vegada hi haurà més euroescèptics. I la resta de potències ja comencen a tractar-los com a un ent de segona fila, sense gaire importància.
De tota manera, el compte enrere entra en els darrers trenta dies. Trenta.




Almar Bosch


Efectivament, ja fem tard a denunciar sistemàticament el sistema judicial espanyol i el seu partidisme declarat, afectant, massa sovint, la qualitat de la democràcia espanyola.
Ja no podem defensar la llibertat d'expressió a casa nostra. Europa s'ho pot permetre?
Jo crec que no.




Pep Agulló


De vegades una estructura molt dura sol ser també molt frágil, però si no la colpegen no ho sabrem mai. Podria ser un símil de l’Estat que es mostra absolutament rígid en la resposta repressiva pel mateix temor de la seva feblesa. Si reculem i no utilitzem la unitat de les nostres forces parlamentàries com ariet de l’enfrontament els estem donant oxígen. Que no ho veuen alguns polítics sobiranistes! A cada atac, com el del jutge Vidal, una resposta legítima, democràtica. Encara alguns intenten jugar la partida com si ells fossin demòcrates i a aquestes alçades això és ser covard o cínic. Hi ha capteniments que em desesperen. A aquests dies tan trascendentals no poden pensar actuar amb la rutina de temps autonòmics passats. Volem polítics valents que defensin a la ciutadania i sapiguen renunciar fins i tot a la seva llibertat si fes el cas. Nosaltres hi estem disposats.

Mail Obert