Opinió

 

<154/169>

Vicent Partal

17.02.2005

El país, més enllà dels partits

Ahir Òmnium va fer l'acte que ha congregat més gent de tota aquesta campanya del referèndum. Demanant el no. Els mitjans públics no n’han parlat perquè l'absurda dictadura del minutatge pactat pels partits sembla que no deixi espai a les iniciatives que no són de partit. A les cròniques d’ahir al vespre, hi vaig veure relacionats actes amb menys de vint assistents, sense que se n’hi esmentés un que n’aplegava milers, però que no era de ningú, que cap partit no podia dir que era seu. El seguiment de l'acte que fan els diaris del matí, segons que he vist, tampoc no és equànime, si el comparem amb l'acte de Zapatero, que és, amb el d'Òmnium, el que ha aplegat més gent. Sí. Ja ho sé. No és igual el president d'un govern que quatre individus interessants, però sense carnet. De totes maneres, segur que la qüestió és, simplement, aquesta?

En aquesta campanya crec que ha passat una cosa molt interessant: el ressorgiment de la societat civil. Crec que va ser en Terricabras qui ho va dir: 'Sense nosaltres no hi hauria hagut debat'. Efectívament. Una part de la societat civil, dirigida en aquest cas sobretot per Òmnium, ha proposat per primera vegada en moltíssims anys un envit polític consistent. I ho ha fet des d'una pluralitat enorme de veus i amb un respecte al caràcter intel·lectual del debat que contrasta enormement amb l'indecent campanya oficial. Aquesta, crec jo, és la gran victòria d'aquest referèndum. Hi ha qui s’ha molestat perquè la cosa no s'alinea directament amb les seues posicions. I potser n’hi ha que es pensen, massa ràpidament, que va amb ells o que la tenen al costat. Jo crec, en canvi, que assistim al naixement d'una cosa diferent. Hi ha decepció per les coses que uns i altres han fet i van fent; al govern anterior o al d'ara. I crec que això que ha passat és, principalment, que el país ha demostrat que existeix, més enllà dels partits.

Mail Obert