Opinió

 

<154/169>

Vicent Partal

21.01.2005

I Bush no va dir el nom Irac...

Una de les imatges preferides dels manifestants anti-Bush d’ahir era una recreació de les famoses fotografies de torturats d’Abu-Ghraib. A la plaça de Malcom X, on es va fer la més concorreguda de totes les manifestacions, un jove va fer com aquells homes-estàtua de la Rambla i va aguantar la gèlida vesprada imitant la trista imatge dels torturats. La resposta, des de la tribuna del president, va ser de no anomenar l’Irac ni una sola vegada en tots els vint minuts que va durar el discurs. Sorprenentment.

El primer mandat de Bush ha estat marcat pels atemptats de l’11 de setembre i la invasió de l’Irac, però el nom del país al qual ha destinat més hores de feina, més milions de dòlars i més recursos humans i morts no va ni aparèixer al discurs. S’entenia que en parlava quan es referia, molt místicament per cert, a estendre la llibertat a tot arreu del món. Però el nom no el va dir. I això indica prou quanta por que li fa. Si l’haguera pronunciat, ningú no se n’hauria estranyat. Fóra normal. No pronunciant-lo ens ha posat en alerta. En alerta sobre que poc que es refia de la seua jugada. O de la por que li fan les conseqüències de la guerra. Tampoc no va parlar de 'terrorisme', un dels altres temes estrella dels seus discursos. En canvi, va fer tota mena de jocs de paraules al voltant de ‘liberty'. La llibertat li va eixir de la boca dues vegades cada minut del discurs. Dues. I sobre la llibertat va dibuixar allò que sembla que és i serà el gran tema de la segona presidència. Va vincular l’augment de la seguretat dels Estats Units a una llibertat més gran a tot arreu del món. Aquesta és una teoria que compartim tots. Però el problema, quatre anys després, és saber què hi entèn George Bush, per llibertat. L'Irac és lliure ara? I si ho és, com és que no va gosar anomenar-lo?

Mail Obert