Opinió

 

<105/169>

Vicent Partal

15.09.2009

Unes eleccions que poden ser més que unes eleccions

No s'han fet esperar les reaccions al reeixit referèndum d'Arenys de Munt. La insinuació de Laporta d'acostar-se al Reagrupament de Carretero, la poc dissimulada incomoditat socialista, amb El Periódico qualificant-nos de 'secessionistes', amb la ministra Chacón dient bajanades en públic o amb el generalment tranquil Miquel Iceta encarant-se amb Joan Puigcercós, la velocitat de Puigcercós mateix a mirar de marcar diferències, la tranquil·litat de les CUP per la feina tan ben feta, els alcaldes federats a ICV preparant un allau de nous referèndums... En la mirada de tots hi ha, és clar, les eleccions de l'any vinent. Unes eleccions que potser resultarà que tenen poc a veure amb allò que se n'esperava.

El referèndum ha somogut moltes peces de la política catalana. Ha fet visible que la independència no és una mera opció romàntica, sinó una possibilitat concreta que es pot fotografiar. Ha demostrat que l'eix nacional no és necessàriament presoner de la dinàmica de si tripartit sí o tripartit no. I ha fet un toc d'atenció als partits, tan preocupats per no abandonar la centralitat que potser no s'adonen que aquesta també es mou.

I aquesta superació de la dinàmica dels partits que s'ha vist a Arenys de Munt pot contenir allò que seria la sorpresa més gran d'unes eleccions que arriben amb un 'timing' perfecte. Suposem que el sistema de partits català no es mou i que, a tot estirar, s'obre a una complexitat una mica més gran. Però, i si el moviment dels referèndums comença a quallar de tal manera que el país reclama un canvi real i immediat per a després de les eleccions?

De fet, no cal ni recórrer a partits nous. No és pas aquesta la qüestió. Potser en caldran, però en tot cas la jugada és de manual. Un moviment, dos, tres, partits diversos, candidatures separades o una de sola es presenten a les eleccions de l'any vinent amb un programa que inclou l'objectiu de convertir el Principat en un nou estat independent. En cas de guanyar i de sumar prou per fer govern, aquest nou executiu podria entaular una negociació a dues bandes amb Espanya i Europa per fer-ho possible i sancionar-ho després en un referèndum popular. Això, que fa una setmana era pura ciència-ficció, ara és una possibilitat, encara molt remota, però que ha ensenyat la poteta a Arenys de Munt amb una força que ha trasbalsat el país.

Podria ser que a les pròximes eleccions hi haguera en joc alguna cosa més important que no el relleu presidencial de la Generalitat o que trobar la coalició necessària per a formar govern. Un any és un temps perfecte per a fer fer un tomb al país. Si el país vol, és clar.

Mail Obert