Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

19.12.2014

Una altra provocació del PP

Els valencians som avesats a les provocacions constants del nostre govern i del Partit Popular. Però la d'avui és particularment greu. Avui volen obligar les escoles valencianes a demanar als pares si no s'estimarien més de ser escolaritzats en espanyol. Formalment no és aquesta, la pregunta, no és tan descarada; però la intenció sí, que és aquesta. Ho va fer Bauzá a les Illes i ara ho fa Fabra al País Valencià: convertir artificialment el català en un conflicte, fer pressió a favor de l'espanyol i castigar els pares i mestres compromesos amb el país, la cultura i la llengua.


La consulta és una provocació, sobretot és una provocació. I per això mateix, poques hores abans de fer-la, la conselleria ni tan sols s'havia molestat a enviar les instruccions d'aquest peculiar referèndum. Se sap, a més, que els resultats tan sols es faran públics si interessa al govern. Què explica aquest comportament si no que l'abast de la maniobra és purament partidista, polític i provocador?


Perquè la maniobra és molt desvergonyida. Enguany més de dotze mil xiquets valencians s'han tornat a quedar privats de poder estudiar en la línia on havien demanat de ser inscrits i han hagut de matricular-se per força a l'escola en espanyol. I, a desgrat d'això, la conselleria ha tancat impunement centres i línies que ensenyaven en català. El fet és que trenta-un any després de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament només el 29% dels alumnes valencians reben les classes en català. I que el nombre baixa sistemàticament des que governa el PP. 


Què pretenen doncs, ara, demanant a aquells que ja van escollir el català quan s'inscrigueren a la seua escola si n'estan segurs? Perquè no insinuen al 71% restant que potser els aniria millor de rebre les classes en català? Per què no es comprometen a complir la llei i assegurar una plaça escolar en català a cada xiquet que la demane?


Contra aquest cinisme, la resistència de les famílies, dels mestres, dels claustres és exemplar. I són ells que ha fet de barricada contra la barbàrie del govern Fabra --tot esperant que l'any vinent els perdem de vista per tant de temps com siga possible. Precisament aquesta possibilitat de futur, l'electoral, és la clau de la provocació. Una nova provocació que ara reclama la resposta de la no-participació. Simplement, el menyspreu.



Més informació a 'La consulta del govern valencià és un pas més en el genocidi cultural' / Mail obert Xavi Sarrià: La vella estratègia del conflicte lingüístic



L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)






Josep Planelles


El dia 11 de desembre Ferran Suay va fer una xerrada a la llotja del cànem de Castelló amb títol “Exercir els drets lingüístics”. En acabar, una jove li va preguntar que podríem fer amb l’estatut per a que la llengua fos respectada. La resposta va ser breu i clara: canviar-la per una constitució.


Doncs això, mentre estiguem on estem ho tenim magre. Hem d’obrir camí per a poder assolir algun dia una constitució.




Josep Usó


Avui, en efecte, és el dia que ha triat el desgovern que tenim al País Valencià per aclarir si hi ha molts pares interessats en que els seus fills siguen escolaritzats en castellà. I és que venen eleccions. I tornen a treure el mateix de sempre. L'anticatalanisme i la caspa més polsosa. Perquè no tenen res per a oferir. res de res. Ens han deixat escurats, enfonsats i sense gaires perspectives. I, pel que a ells respecta, es veu que comencen a tindre coll avall que Carlos Fabra només és el primer dels molts i molts d'ells que acabaran a la presó per a molts anys. 
El que tampoc entenen és que, per més que facen ningú, ni tan sols els seus, pensen que tinguen la més mínima possibilitat de mantindre's en el poder. Ja nni tan sols parlen d'aquella trampa de "la llista més votada".Mentre, des de la seua immensa ignorància i menyspreu pel coneixement i la ciència, ara ens provoquen amb una presumpta consulta per a res. Només diran el que vulguen dir. Si encara hi són. Per la nostra part, res. Ignorància total. Com si ho féren res. No participar, ignorar-los, és el que molts farem avui. 
En realitat, ja és com si no hi estigueren. Ens queda molt poc per a perdre'ls de vista. Segur.




Josep Blesa


a manca de transparència és el problema. A mi m’agradaria poder votar i que els resultats foren com un referèndum. No que amaguen els resultats i els manipulen. Sempre hem estat poregosos –els valencians- d’enfrontar-nos als quintacolumnistes colonitzadors. I cal saber quants en som. Sense pors. Igual se’n portaríem una sorpresa. Ho hem vist a tants col·legis, escoles, instituts, etc. on la majoria són castellanoparlants és la que espenta i fa la tria pel valencià. Com a  les Illes, en què, li rebentà la maldat als nassos del Bauzà i màfia.


Jo vull que puguem votar també això. Malgrat que la situació colonial comporta la subnormalitat d’haver de triar “un” idioma d’ensenyament, que en cap país normal es fa, com ja va exposar encertadament En Sala i Martín. En els països normals s’estudia normalment en l’idioma propi del lloc i se n’afegeixen tots els que puguen. I quan més, millor. Però ben apresos - i no com passa a España- que no dominen ni el seu propi. La Consellera Català, amb aquesta maldat, sols pretén dividir i podrir la societat valenciana. Com aquells altres tals - no-ninguns-  com na Estarelles o en Bosch a Les Illes: podrir-nos i fer-nos barallar la gent plana. Els colonitzadors nostrats i aliens són gentola de mínims, mentre que els demòcrates internacionals, de màxims comuns denominadors. Per això els castellanoparlants vinguts ací –majoritàriament- deplorem España i el seu estat inquisidor, quan ens fem globals, ço és, arrelats a la terra que trepitgem i a les persones amb qui convivim.  



Ramon Perera


La religió és l'opi del poble, digué Marx. Potser avui dia hauríem de dir que la "democràcia" és l'opi del poble. Aquesta democràcia que s'acaba amb la cerimònia d'una votació cada quatre anys, que permet que els candidats elegits incompleixin impunement les seves promeses electorals, que deixa plena llibertat a la capacitat manipuladora dels moderns mitjans de comunicació, que possibilita l'existència de majories absolutes que fan i desfan a gust de poders fàctics que mai s'han sotmès a votació...

Aquesta "legitimitat democràtica" és la que s'empra per posar fora de servei els repetidors per TV3 al País Valencià, per anihilar obscenament Canal 9 (el seu funcionament i les seves instal·lacions) i ara, entre molts altres atacs al poble valencià, per foragitar una mica més el català de l'escola pública a València.

Cal que siguem solidaris amb el poble valencià que resisteix, no només perquè tots formem part dels Països Catalans, sinó perquè, com deia Bertold Brecht, quan ens toqui a nosaltres ja no quedarà ningú que pugui venir a ajudar-nos.




Jaume Jose Orianes


Els polítics valencians estan acostumats a atacar la ciutadania que els vota. Aquest cop, em molesta que deformin el marc legal per permetre una consulta pels valencians i el mateix partit hagi lluitat a capa i espasa contra altres consultes a Catalunya o a Canàries.
Tampoc entenc una consulta on el govern es reserva el dret de fer públic els resultats. On són les polítiques de transparència a la Generalitat. Van amb la impunitat de qui pot fer i desfer arbritàriament. Els continuarà donant suport la ciutadania amb dret a vot en les properes eleccions autonòmiques (aquesta primavera)?
Coratge,



Mail Obert