Les entitats de defensa del territori ho tenen clar: l’ampliació no és per a modernitzar l’aeroport, sinó per a poder-hi encabir encara més vols. “Ara mateix, del punt de vista ambiental, l’aeroport funciona amb una quantitat de vols al marge de la legalitat”, avisa la portaveu del GEN-GOB Eivissa, Neus Prats. Encara que la directora de l’aeroport, Marta Torres, ha assegurat més d’una volta que la capacitat operativa era de 10 milions de passatgers anuals –l’illa té 164.000 habitants–, ara mateix la realitat és que l’aeroport funciona molt per damunt de les previsions fetes amb el pla del 2010.

Al pla del 2010 es va preveure que el nombre de passatgers arribaria a 5,3 milions el 2015 i a 6,2 milions el 2020. Però, segons les dades d’AENA, el 2015 ja es van superar les previsions del 2020, amb l’arribada de 6,4 milions de passatgers. El 2019 (mirem aquesta dada perquè el 2020 va ser l’any de la covid), ja es van superar els 8,1 milions. L’any passat, el volum total de passatgers va ser de 9,1 milions, amb 85.086 operacions. La tendència a l’alça és ben clara: “És una quantitat tan salvatge que no és normal. Ni assumible ni sostenible de cap manera”, diu Prats.

Sobre la xifra de 10 milions que AENA posa damunt la taula, Prats sosté: “Ells treballen en la realitat que els convé”: “Ampliar l’aeroport amb aquestes característiques és un insult a tothom. No es pot permetre. Si tapen un torrent per ampliar l’aeroport cap a la mar i doblen el nombre de portes d’embarcament… Allò que ha de fer AENA per adaptar-se a la realitat i deixar de destrossar aquesta illa és reduir el nombre de vols fins que sigui sostenible.” Cosa que, a la pràctica, veu gairebé impossible. Sobretot, si AENA manté aquest model de gestió. “L’aeroport d’Eivissa és la mamella de la vaca d’Eivissa per a l’estat espanyol. Es tracta de traure rendiment d’una infrastructura encara que sigui a costa de tot el territori.”

Impacte ambiental

L’ampliació de l’aeroport també té un impacte ambiental directe a l’illa, atès que és situat al costat de l’àrea natural més important d’Eivissa: el Parc Natural de les Salines. Com el GOB, Amics de la Terra també va criticar l’impacte que tendrà sobre el territori i va advertir que agreujaria la crisi hídrica, l’emergència residencial, la saturació turística i les emissions de carboni a l’illa. I recordava que ja tenia un impacte “molt negatiu” sobre el parc natural. 

“No es tracta de treure serveis de residents, sinó d’eliminar els vols d’estiu que hi vénen divendres i se’n tornen diumenge, plens de gent que ve de festa i que no aporta cap benefici a l’illa. A ells sí, perquè els cobren, però a nosaltres ens destrossen, ens saturen, ens massifiquen, ens contaminen, ens treuen l’aigua i no en traiem res. Això és terrorisme. Això sí que és terrorisme d’estat”, diu Prats. 

El parlament en refusa l’ampliació

Al primer ple del mes de juny, el parlament va refusar el projecte d’ampliació i remodelació de l’aeroport. Una iniciativa que, en la seva particular croada contra AENA, va presentar el PP. Malgrat que l’aeroport d’Eivissa assumeix que no augmentarà la capacitat operativa, els polítics també tenen clar que les actuacions previstes van en aquella direcció.

“Una cosa és millorar la seguretat i la qualitat de serveis i en operativitat, i una altra cosa diferent és impulsar actuacions que s’acabin traduint en més capacitat i, consegüentment, en més passatgers”, va dir el diputat Vicent Marí, que també és president del Consell d’Eivissa. I va afegir que no es debatia només una remodelació concreta, sinó també un model aeroportuari “que continua vinculant inversions a més trànsit i més passatgers, malgrat que Eivissa fa anys que reclama justament el contrari”. La presidenta, Marga Prohens, dimarts proppassat també va considerar que era una “ampliació faraònica”. 

De fet, el parlament ha aprovat recentment una proposició de llei per a avançar cap a una cogestió aeroportuària més gran. “Aquesta iniciativa també defensa una reivindicació fonamental: que les Balears i els consells insulars tenguin veu real en la definició del futur aeroportuari de les Illes, perquè ningú no coneix més bé els límits, les necessitats i els desafiaments d’Eivissa que els eivissencs”, deia Marí, a més d’exigir la “paralització immediata” de la tramitació i la retirada del projecte DORA III.

El diputat del PSIB Àlex Pitaluga també va aprofitar l’avinentesa per a desmarcar-se de l’ampliació: “Els socialistes no volem el projecte de l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa que ha proposat AENA. Eivissa no necessita absorbir més trànsit aeri ni més pressió turística.” En aquest sentit, va insistir en la pressió territorial, ambiental, social i residencial inassumible de l’illa, i va afegir dir que seria incoherent parlar de sostenibilitat, contenció turística i límits tot impulsant “una actuació que amplia la principal porta d’entrada de visitats a l’illa”. De tota manera, també va llançar un dard al PP, acusant-lo d’haver convertit aquest refús en una causa més contra el govern de Pedro Sánchez i recordant-li que el model aeroportuari actual també l’havien impulsat els populars, quan es va privatitzar el 49% d’AENA. 

Més per Mallorca “va celebrar” que el PP “hagi descobert que AENA és un ens centralista i que només mira per la butxaca i que no li interessen ni poc ni gaire els interessos dels eivissencs”. De fet, va recórrer a la dada de creixement de passatgers per a evidenciar els efectes de la privatització: han augmentat d’un 50% més els passatgers. També va retreure al consell de no haver fet cap informe respecte del DORA III o que els diputats populars al congrés espanyol s’haguessin abstingut de tramitar una llei de cogestió aeroportuària. “AENA és un desastre i és un desastre absolut que proposin el creixement pensant exclusivament en els dividends”, va dir el diputat Ferran Rosa. 

També el diputat de Formentera Llorenç Córdoba va reclamar la participació efectiva de les institucions insulars a l’hora de decidir la capacitat assumible i l’impacte territorial que poden aguantar. “Formentera no pot continuar essent una illa afectada per decisions aeroportuàries sense poder participar en el debat previ. No podem ser l’illa més dependent de l’aeroport d’Eivissa i, al mateix temps, la menys escoltada quan se’n decideix el futur”, va defensar.

“Cinisme”

Això no obstant, la portaveu del GEN-GOB creu que al parlament s’ha fet un exercici de “cinisme”. “Alhora que et parlen de contenció, decreixement i sostenibilitat, tramiten planejaments urbanístics que permeten de doblar la població”, critica Prats. “És un drama. És desesperant i ja no podem més.”

En aquest sentit, també critica que l’ampliació vagi destinada a augmentar les arribades en temporada alta. Cal recordar que, segons l’índex de pressió humana, Eivissa duplica la població resident els mesos d’estiu. Fins i tot l’agost passat es va superar, amb 333.667 persones en un mateix dia a l’illa. A Formentera, la població es pot arribar a triplicar. 

L’oci nocturn, en contra

En tot cas, el refús a l’ampliació de l’aeroport és gairebé unànime. Així com algunes patronals hoteleres no s’hi han mostrat molt en contra, però sí que han demanat a AENA que “no es passi de frenada”, un dels grans sectors econòmics de l’illa l’ha rebutjat del tot: els empresaris de l’oci nocturn.

L’Associació Empresarial d’Oci Nocturn Nits d’Eivissa diu que l’illa ja està prou sotmesa a la saturació derivada d’un model turístic basat en el creixement constant, una pressió insostenible sobre els recursos naturals, les infrastructures i l’accés a l’habitatge, a més de denunciar un deteriorament progressiu de la qualitat de vida dels residents. 

El detall de l’ampliació

Com ja hem explicat, una de les mesures que més ha cridat l’atenció és que les portes d’embarcament passin de 17 a 32, a més dels 16 taulells de facturació nous i un control de seguretat amb 17 línies. Per a fer-ho possible, a la planta primera hi haurà una superfície nova de 5.000 metres quadrats. 

La façana que dóna a les pistes es desplaçarà 24 metres per poder ampliar la sala d’embarcament. També hi haurà un nou dic a l’extrem nord-est, de dues plantes, que es vol fer com a zona per al trànsit no Schengen i que incorporarà 12 portes d’embarcament més. A la zona sud-est hi haurà una nova zona d’accés a les portes d’embarcament.

El projecte també implica desviar la carretera Camí dels Còdols i soterrar 200 metres del torrent de la Font, pel cap baix.

El conseller insular de la formació, Joan Llodrà, ha exposat la situació durant el ple del Consell de Mallorca. Segons que ha explicat, una part important de les peticions presentades no ha pogut rebre suport econòmic malgrat complir els requisits establerts perquè la dotació prevista en les convocatòries ha estat insuficient.

Per a Més, aquestes dades evidencien que hi ha una demanda real i creixent d’iniciatives destinades a promoure la llengua catalana en l’àmbit social i econòmic. Tanmateix, considera que els recursos públics destinats a aquesta finalitat no són suficients per a donar resposta a tots els projectes. La formació ha aprofitat el debat per a reclamar al Consell de Mallorca que reforci el compromís amb la promoció de la llengua pròpia de l’illa i augmenti aquestes partides en els pressuposts vinents.

Llodrà ha defensat que l’elevat nombre de sol·licituds excloses demostrava l’interès d’empreses i entitats d’incorporar o reforçar l’ús del català en les seves activitats, i ha advertit que la manca de recursos podia deixar sense suport iniciatives que contribueixen a normalitzar-ne l’ús en àmbits diversos.

El motiu de la causa és la difusió d’una fotografia en la qual Picornell apareix davant una pintada amb la inscripció “J. Campos puto nazi”. Davant els mitjans, l’ex-president del parlament ha explicat que s’hi va fotografiar “en to humorístic”, sense voluntat d’injuriar Campos. Ha assegurat que no era l’autor de la pintada i que la fotografia, difosa a les xarxes socials, es va fer l’any 2024, si bé la inscripció ja era visible d’ençà del 2023.

Picornell ha aprofitat l’ocasió per a reivindicar la llibertat d’expressió: “No podem permetre que personatges com aquest ens llevin la llibertat d’expressió i intentin de mantenir-nos callats i no pugam expressar-nos davant d’allò que persones reaccionàries diuen a les xarxes socials.”

Fora dels jutjats de Palma, desenes de persones, moltes amb estelades, s’han concentrat per mostrar suport a Picornell. Entre els assistents hi havia el portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia.

Del total de ferits, quatre han hagut de ser traslladats a l’hospital: dos al de Son Llàtzer i dos més al de Son Espases; quatre més han estat valorats in situ i els vuit restants són atesos pel 061. Es tracta de l’edifici Trianon II de la zona de Torrenova, a Magaluf, situat al carrer de Martí Ros García, 18.

L’incendi, segons que han informat els Bombers de Mallorca, ha començat a la tercera planta de l’edifici i una desena de persones hi romanen confinades.

El director insular d’Emergències, Joan Fornàs, ha explicat que els bombers, quan hi han arribat, s’han trobat un foc molt violent. El fum s’ha desplaçat per l’ull de l’escala, que ha fet efecte xemeneia i ha pujat per tot l’edifici.

Les persones confinades, ha indicat, no corrien perill als seus domicilis i en podran sortir quan els bombers acabin de ventilar l’immoble, moment en què seran ateses a l’hospital de campanya que s’ha instal·lat.

La presidenta del govern, Marga Prohens, ha dit que estava en contacte amb el batlle de Calvià i amb els responsables dels serveis d’Emergències i del 061 per saber l’evolució de la situació i dels afectats.

“El meu condol als familiars i éssers estimats de les víctimes, tot el meu suport a les persones afectades i el meu agraïment a bombers i professionals sanitaris per la seva ràpida resposta”, ha escrit la presidenta balear al seu compte de X.

Seguint amb preocupació les informacions sobre l’incendi d’un edifici a Magaluf, on han perdut la vida dues persones i on han resultat afectades 24 persones més, entre elles els efectius de bombers que han intervingut.

Estic en contacte amb el batle de @_Calvia @ja_amengual i… https://t.co/V3vTGfSvyH

— Marga Prohens (@MargaProhens) June 11, 2026

El batlle de Calvià, Juan Antonio Amengual, ha dit que es tractava “d’un dia molt trist”. “L’actuació dels bombers ha estat espectacular, han fet una gran feina. Tots els veïns estan desallotjats i és un drama. Quan hi ha un incendi, t’has de quedar dins de casa i anar al balcó, perquè les persones han anat cap a l’escala i això ha estat el principal problema, segons que sembla”, ha explicat.

També ha informat que d’ençà de primera hora del matí la presidenta del govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, n’havien estat al corrent. Amengual ha expressat el condol i ha explicat que es treballava en l’atenció de les víctimes.

“Estem desolats, estem molt tristos. Veurem els familiars. De moment, els veïns són en un recinte, atenem les seves necessitats”, ha afegit Amengual.

Amb la votació d’aquest dimarts, la cambra insular inicia el tràmit parlamentari del text, que ara passa a la fase d’esmenes, durant la qual els grups podran presentar-hi propostes de modificació. Si s’aprovés definitivament, la iniciativa es remetria al congrés espanyol, que en té la competència.

La normativa impulsada per Vox preveu, a més de la prohibició del burca i el nicab en l’espai públic, la reforma del Codi Penal espanyol per establir penes d’entre un any i tres anys i mig de presó per a les persones que obliguin dones a vestir aquestes peces i, en cas que la víctima sigui una menor o una persona vulnerable, entre dos anys i mig i quatre anys.

El PP ha dit que el vel suposa institucionalitzar la invisibilitat de les dones, mentre que l’oposició ha criticat que Vox intenta disfressar de defensa dels drets de les dones “un discurs profundament islamòfob”.

La controvèrsia es remunta a l’any 2024, quan Le Senne va intentar de frenar l’aplicació d’una proposició no de llei aprovada l’any anterior que instava el parlament a exhibir-ne la bandera.

Recentment, la sala contenciosa administrativa del TSJIB va desestimar les seves pretensions perquè considerava que no era competent per a resoldre aquesta qüestió. Amb el nou recurs, Le Senne, que també és president de Vox a les Illes, demana que es revoqui la decisió i que el tribunal analitzi el fons de l’assumpte.

En l’escrit, sosté que la sala es basa en una qualificació jurídicament errònia i defensa que l’acord de la mesa del parlament per a penjar la bandera és un acte parlamentari sense valor de llei susceptible de control jurisdiccional.

També argumenta que la jurisprudència constitucional i del Suprem espanyol refusa l’existència d’espais d’actuació pública exempts de control judicial, i considera que aquesta doctrina és aplicable al cas.

A més, acusa el tribunal de confondre la proposició no de llei que instava a exhibir la bandera amb l’acord posterior de la mesa que en va ordenar la col·locació efectiva.

Le Senne invoca igualment la llei que regula l’ús de banderes en edificis públics, segons la qual només s’hi poden exhibir les banderes oficials de l’estat, de les comunitats autònomes, dels ens locals i, si escau, d’uns altres estats o organitzacions internacionals.

El dirigent de Vox també indica una suposada contradicció del tribunal, que inicialment havia acceptat d’estudiar la qüestió, i recorda que la fiscalia s’ha pronunciat dues vegades a favor de la competència de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En una compareixença als peus de la catedral de Mallorca, Dani Comas, un dels portaveus de la plataforma, ha advertit que aquest estiu “serà difícil ser mallorquí” i ha alertat de l’impacte que tindrà sobre la saturació l’eclipsi solar total del 12 d’agost. Segons la plataforma, l’eclipsi s’ha convertit en un element promocional més de la indústria turística i contribuirà a massificar encara més l’illa.

“L’eclipsi s’ha incorporat a la maquinària promocional de la indústria turística com una oportunitat de negoci que es preveu que sobrepassi tots els límits de pressió humana, a més de l’ocupació d’hotels, carreteres i espais públics”, han remarcat.

A un any de les pròximes eleccions, la plataforma ha carregat contra la inacció de totes les administracions i contra els discursos de la “falsa contenció”, que, segons denuncien, només plantegen una reducció del creixement.

“Els governs de Llorenç Galmés, Marga Prohens i Pedro Sánchez continuen apostant pel creixement turístic, la promoció i la desregulació per afavorir interessos econòmics, mentre la població resident pateix una crisi d’habitatge sense precedents i una degradació progressiva de les seves condicions de vida”, han criticat.

En aquest sentit, també s’han referit a l’anunciada limitació d’entrada de vehicles a Mallorca, que han emmarcat dins allò que consideren “polítiques buides”.

Els convocants també han rebutjat que el malestar social generat per la massificació turística sigui canalitzat per discursos reaccionaris que assenyalen “falsos culpables” mentre protegeixen els interessos econòmics dels responsables.

La plataforma ha anunciat un estiu “més combatiu” i ha avançat que, abans de la manifestació del 26 de juliol, es duran a terme més accions contra la saturació.

Segons els convocants, el malestar social ja no es concentra únicament durant els mesos d’estiu, sinó que cada dia es publiquen notícies sobre la destrucció del territori, la saturació dels serveis públics, la crisi de l’habitatge, el col·lapse de les infrastructures o la dificultat creixent per a construir un projecte de vida a Mallorca.

“Aquests problemes ja no són percebuts com a episodis puntuals, sinó com la conseqüència directa d’un model econòmic que ha convertit el creixement turístic en un objectiu en si mateix”, han indicat.

Menys Turisme, Més Vida també ha assenyalat els efectes de la massificació turística sobre l’emergència habitacional i ha alertat del “segrest” del parc d’habitatges per part dels fons voltor i dels lloguers turístics, que fan pujar els preus.

“Turistes i expats compren i s’allotgen en habitatges de luxe on malbaraten els nostres recursos, mentre les persones que treballen en el sector turístic es veuen obligades a viure en autocaravanes, tendes de campanya o barraques sense aigua ni llum”, han apuntat.

Per als convocants, Mallorca viu una situació de saturació permanent que afecta la qualitat de vida de la població resident i compromet el futur de la societat i de la mateixa illa.

Segons la informació facilitada pel SAMU 061, els ferits greus han estat traslladats a l’Hospital Universitari Son Espases. Es tracta d’una dona de 34 anys i tres homes, dos de 33 anys i un de 23. Els nou ferits lleus han estat atesos al mateix lloc dels fets.

L’avís de la fuita de gas s’ha registrat poc després de les 6.00 del matí al carrer de Pisa. Quan els efectius sanitaris hi han arribat, han trobat tres persones inconscients. Fins al lloc s’hi han desplaçat diverses ambulàncies, agents de policia i dotacions dels bombers.

La policia espanyola i els Bombers de Palma investiguen les circumstàncies de l’incident en aquest habitatge, que, segons han explicat alguns veïns, podria estar dedicat al lloguer turístic il·legal.

Les primeres indagacions assenyalen una mala combustió de la caldera de gas, que hauria provocat nivells elevats de monòxid de carboni. Sembla que la terrassa era tancada amb vidres i això hauria afavorit l’acumulació dels gasos.

Els bombers han desallotjat de manera preventiva tot l’edifici, però, una vegada han comprovat que els nivells de gasos eren segurs, els residents han pogut anar tornant a casa. Els comptadors de la casa afectada han estat precintats.

El conseller socialista Eduardo Robsy ha criticat que la reforma, impulsada mesos enrere pel govern del PP al Consell, i ha dit que “només respon a la voluntat política de rebaixar la protecció del català com a llengua pròpia de Menorca”.

El debat d’aquesta proposta serà al pròxim ple de la corporació. El text planteja d’arxivar l’expedient per dubtes sobre el procediment, especialment per la manca d’informes i tràmits preceptius de la Universitat de les Illes (UIB), el Consell Consultiu o l’Institut Menorquí d’Estudis (IME).

Informes i tràmits absents

Robsy ha posat en relleu que han passat més de quatre mesos d’ençà que es va cloure el termini d’al·legacions. Ha remarcat que la reforma que intenta el PP “ni és necessària, ni s’ha tramitat de manera adient, ni respon a cap necessitat urgent o específica dels menorquins”.

L’únic motiu per modificar el reglament, segons Robsy, és rebaixar la protecció del català com a llengua pròpia de Menorca i com a idioma preferent en l’àmbit administratiu.

Robsy també ha subratllat el volum d’al·legacions presentades, un total de 158, que ha qualificat de xifra rècord per a la institució i que, segons ell, “demostra que alguna cosa no s’ha fet bé”.

114.000 llits turístics a l’illa

El GOB Menorca calcula que a l’illa hi ha uns 114.000 llits turístics, dels quals prop de 54.000 corresponen a hotels i apartaments, i uns 30.000 a habitatges autoritzats, la majoria dels quals abans eren d’ús residencial. Les 30.000 places restants s’ofereixen en cases sense llicència turística. L’entitat adverteix que “quan les coses bàsiques queden únicament en mans del mercat, s’ho queda qui paga més”. Segons el GOB, el nombre de turistes que visita Menorca ha augmentat devers un 80% en quinze anys, i la major part s’allotja actualment a cases.

Oferta no reglada i manca de límits

L’entitat ecologista afirma que la manca de regulació, com la inexistència de topalls als vehicles de lloguer com sí que hi ha a altres illes, provoca una demanda creixent d’allotjament i una oferta no reglada molt voluminosa. Segons el GOB, això té tres efectes principals: augmenta la pressió turística imprevista, comporta la necessitat d’una mà d’obra forana que també necessita habitatge, i turistes i treballadors ocupen cases destinades als residents.

Concentració de la propietat i pèrdua d’habitatge habitual

El GOB adverteix d’un altre problema: la concentració de la propietat. Segons la Direcció General del Cadastre, a Menorca hi ha 2.724 habitatges en mans de titulars amb 11 o més habitatges. Aquesta situació és afavorida pel fet de ser un bé de mercat rendible a llarg termini, fet que atreu fons d’inversió i grans tenidors. També apunten la tendència creixent cap a segones residències. El 2011, el cens d’habitatges de l’Institut Nacional d’Estadística reflectia que un 70% eren d’ús principal. Deu anys després, la xifra ha davallat gairebé un 10%. En aquest període, s’han perdut residències per viure-hi tot l’any, tant per l’increment del lloguer turístic com per l’ús de segones residències.

Reformular el model de l’illa

Des de la campanya Via Menorca, impulsada pel GOB, es fa èmfasi que la massificació actual i creixent té efectes negatius sobre la població resident i fins i tot sobre els mateixos turistes. Segons l’entitat, el sector turístic admet cada vegada més dificultats per trobar plantilles estables a causa dels preus elevats de l’habitatge.

Necessitat de posar límits

El GOB assenyala que Menorca necessita replantejar el model actual, ja que és una illa finita que mostra símptomes de saturació: davallada d’aqüífers, congestió a les platges i més generació de residus. Els lloguers turístics, legals i il·legals, ocupen prop de 12.000 cases, i el 98,5% de les vendes actuals no són assequibles als sous habituals. Només un 1,5% de la població pot accedir-hi. Subratllen que la situació difícilment s’ajustarà si es manté una demanda turística tan elevada.

Generació jove sense accés

L’entitat remarca que una gran part de la joventut té el projecte de vida aturat per manca d’accés a un habitatge. Això provoca una concentració creixent de persones a les cases i l’ús d’infrahabitatges com a residència habitual. “Això no és progrés, és retrocés”, han advertit, i per això subratllen la necessitat de sortir al carrer dissabte per reconduir el rumb de Menorca.

Pendents de ser ratificats en una assemblea el 13 de juny, l’actual coordinador general del partit, Lluís Apesteguia, repetirà com a cap de llista al parlament, acompanyat de Maria Ramon, també diputada.

Al Consell de Mallorca sí que hi ha novetats. Més per Mallorca ha optat per donar empenta a un dels homes forts del partit, el batlle de Manacor, Miquel Oliver, que anirà acompanyat de Marta Català.

Més per Palma també va anunciar els candidats a Ciutat. També s’ha presentat una única candidatura per substituir Neus Truyol. David Pujol i Xisca Mir seran els caps de llista.

La portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha anunciat que l’executiu aniria al Tribunal Constitucional i demanaria la suspensió cautelar de la llei mentre no es resolgués el procediment. Segons el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, la derogació vulnera el deure de col·laboració entre administracions i pot afectar drets fonamentals vinculats a la dignitat i la reparació de les víctimes del franquisme. El govern espanyol sosté que la desaparició de la norma dificulta l’aplicació efectiva de la llei de memòria democràtica espanyola i elimina instruments destinats a garantir el dret a la veritat, la reparació i les garanties de no repetició.

La llei derogada havia estat aprovada el 2018 durant el govern de Francina Armengol. Entre més mesures, preveia la retirada de simbologia franquista, la prohibició d’actes d’exaltació de la dictadura, la preservació d’arxius històrics i unes quantes actuacions de reconeixement i reparació de les víctimes.

Abans de presentar el recurs, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol, Ángel Víctor Torres, havia ofert al govern balear una negociació per a provar de preservar la norma. Tanmateix, les converses no van prosperar. Amb el dictamen favorable del Consell d’Estat, el govern espanyol considera ara necessari actuar com més aviat millor per evitar una eventual vulneració dels drets reconeguts a les víctimes.

La derogació de la llei balear va ser una iniciativa impulsada per Vox i aprovada amb el suport del PP, que considera que la normativa estatal ja cobreix les actuacions essencials en matèria de memòria històrica. El govern espanyol, en canvi, defensa que les comunitats autònomes també tenen l’obligació de desplegar polítiques pròpies en aquest àmbit i de garantir la protecció dels drets de les víctimes de la dictadura.

Divendres, el Consell de Mallorca té previst d’aprovar inicialment la llei corresponent. Després, caldrà sotmetre-la a exposició pública, respondre les al·legacions i tornar al Consell per a aprovar-les. Després, ja podrà enviar-la al parlament perquè en comenci la tramitació.

Després d’incorporar una esmena de modificació proposada per Més per Mallorca, la moció insta el Consell de Mallorca a remetre la proposició de llei a la cambra amb prou temps perquè es pugui aprovar aquesta mateixa legislatura.

El govern es va queixar per escrit a la companyia responsable de l’anunci i ha rebut una carta de disculpes del president del grup financer, Ulrich Reuter. Diu que entén com s’ha rebut l’anunci i lamenta “no haver aconseguit de transmetre el missatge desitjat” amb la publicitat. Segons el directiu, “els matisos humorístics es perceben de manera molt específica segons l’idioma i poden causar interpretacions indesitjades”.

El president de Sparkasse subratlla que entitats financeres com la seva són “plenament conscients que l’hospitalitat de Mallorca sovint es posa a prova quan l’excés d’entusiasme dels turistes, tant pel nombre com pel comportament, es converteix en un pes considerable per a la població local”. Hi diu: “Ho entenem i no volem restar-hi importància. En som molt conscients i sabem que això comporta problemes.”

Reuter ha explicat que havia donat l’ordre de retirar “com més aviat millor” la “publicitat equívoca” amb la denominació Malle per a referir-se a Mallorca i la que contingui al·lusions al turisme de masses, tant a l’aeroport de Palma com a Alemanya. El president de Sparkasse tanca la carta confiant que el gest sigui interpretat pel govern de les Illes com “una mostra de respecte i amistat”.

El govern critica AENA

El conseller de Turisme, Jaume Bauzà, ho ha celebrat i ha acusat AENA d’“arrogància” per no haver actuat davant els fets. Ha dit que la retirada de l’anunci representava una lliçó perquè implicava “escoltar les queixes dels residents, entendre el malestar i retirar el cartell”.

El conseller ha remarcat: “D’AENA continuem esperant la mateixa educació.” I insisteix: “El sentit comú ha arribat d’Alemanya. L’arrogància ja la teníem aquí.” AENA, cal recordar-ho, va negar que l’anunci tingués relació amb el turisme d’excessos i no va actuar arran de les peticions formals del govern per a retirar-lo.

La lliçó del dia és extraordinària. @sparkasse escolta les queixes dels residents, entén el malestar i retira el cartell.

D'@aena continuam esperant la mateixa educació.

Avui el sentit comú ha arribat d'Alemanya. L'arrogància ja la teníem aquí.https://t.co/upAUpuZvLh

— Jaume Bauzà Mayol (@Jbauzamayol) June 1, 2026

La convocatòria ha implicat tots els municipis de l’illa, 258 centres educatius i més de 300 entitats culturals, socials i cíviques. Corals, bandes de música, associacions, ajuntaments i la xarxa territorial de delegacions de l’OCB han participat en una iniciativa que ha convertit “La Balanguera” en el centre d’una celebració col·lectiva i simultània a tot Mallorca.

La jornada ha començat a migdia amb les cantades als centres educatius. Entre els actes més destacats, hi ha hagut la concentració a la Misericòrdia de Palma, organitzada conjuntament pel Consell de Mallorca i l’OCB, on un grup d’escolars ha interpretat l’himne i ha format una bandera de Mallorca amb cartolines. També hi ha hagut cantades conjuntes a Son Gotleu, una interpretació a la Universitat de les Illes Balears a càrrec de la Coral UIB i una actuació especial de l’Escolania de Lluc.

La gran cita ha arribat al vespre

La gran cita ha arribat a les vuit del vespre, quan places i carrers de tota l’illa s’han omplert per cantar simultàniament “La Balanguera”. A Palma, la plaça Major ha aplegat milers de persones en un acte encapçalat per la Banda Municipal de Música, setze corals i agrupacions musicals i els Xeremiers de l’Escola de Música i Danses de Mallorca. La celebració s’ha tancat amb una ballada popular a càrrec de Música Nostra.

Abans de la cantada, el president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha reivindicat el significat de la jornada. “No commemoram només una efemèride cultural; feim un acte de consciència, d’afirmació i d’esperança”, ha dit. Segons Llabrés, la resposta ciutadana demostra que “La Balanguera” és “molt més que un himne: és un símbol compartit de cultura, llengua, memòria i identitat on tots els mallorquins es poden sentir identificats”. També ha remarcat que la participació multitudinària constituïa “un clam multitudinari de defensa i reafirmació de la nostra identitat i personalitat com a poble”.

Molt emocionant sentir el cant de La Balanguera cantada pel poble mallorquí a la Plaça Major de Ciutat. pic.twitter.com/NqDhJkbvQM

— Jose Hila (@hila) May 29, 2026

Aquest vespre, Twitter s’ha omplert de vídeos de gent mostrant com havia estat la cantada al seu poble. A continuació us n’oferim alguns exemples:

La Balanguera. L’himne d’un poble.
Encara som vius #Llucmajor pic.twitter.com/uGIGbqQgN7

— Andreu Canals (@andreu_canals) May 29, 2026

La Balanguera. L’himne d’un poble.
Encara som vius #Llucmajor pic.twitter.com/uGIGbqQgN7

— Andreu Canals (@andreu_canals) May 29, 2026

Cantada simultània de La Balanguera a tot Mallorca (Sant Joan) @ocbcat pic.twitter.com/TxFwI7IOdq

— Mel i Sucre (@Melisucre2) May 29, 2026

Cantada simultània de La Balanguera a tot Mallorca (Sant Joan) @ocbcat pic.twitter.com/TxFwI7IOdq

— Mel i Sucre (@Melisucre2) May 29, 2026

La commemoració recordava els cent anys de l’estrena de la versió musical de “La Balanguera”, presentada el 29 de maig de 1926 al Palau de la Música Catalana de Barcelona. El 1996, el Consell de Mallorca la va convertir oficialment en l’himne de l’illa. Un segle després, la peça ha tornat a unir Mallorca en una de les mobilitzacions culturals i cíviques més grans que es recorden.

El president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, ha dit: “Cantar conjuntament l’himne de Mallorca és una manera molt emotiva de dir que som i ens sentim mallorquins.” I ha afegit, dirigint-se als alumnes: “Independentment de l’origen de la família o de la llengua que es parli, no deixeu que ningú qüestioni la vostra identitat.”

De fet, ha insistit que “és molt fàcil” ser mallorquí, atès que “només cal voler ser-ho” i estimar tot allò que uneix el poble mallorquí, com la llengua, la cultura i les tradicions.

El debat que hi havia en aquell moment era el de cercar un himne patriòtic. “Un dia o altre necessitarem una cançó […]. Una cançó bellament popularitzable, gosada, viva, plena de conhort i d’esperança”, deia Carner, amb uns arguments que van convèncer el compositor Amadeu Vives. El músic també va saber tot d’una que l’obra d’Alcover es podia entendre no sols com una peça “purament lírica i descriptiva”, sinó també “en un sentit simbòlic i patriòtic”, que és com la va fer i la va oferir a l’Orfeó Català, que la va interpretar per primera vegada el 29 de maig de 1926 al Palau de la Música Catalana de Barcelona. “No dubto que entrarà al cor de la nostra gent”, responia en una carta el mestre Lluís Millet a Vives. I, com bé advertia Millet, i tant que va entrar al cor de la gent! Va aconseguir de superar la censura i ben aviat va esdevenir un cant de resistència.

El sorgiment de la cançó

Alcover va llegir per primera vegada “La Balanguera” a un cercle reduït d’amics el 8 de febrer de 1903 a ca seva. Una setmana després, de manera oficiosa, la va presentar al Gran Hotel de Palma. Va ser durant un homenatge que escriptors i intel·lectuals de l’illa van retre a Miquel Costa i Llobera, proclamat Mestre en Gai Saber el 1902. Tot d’una va ser molt aplaudida, també per dos amics ben pròxims com ara Gabriel Alomar i Miquel dels Sants Oliver. Segons que explica Maria Antònia Perelló, biògrafa de l’autor, Alcover escrivia a Joan Lluís Estelrich: “Em diuen que és el millor que he escrit. I jo, què vols que et digui? No ho trob.”

No és una anècdota qualsevol, sinó que s’entén perfectament pel context d’Alcover. “La Balanguera” va ser la primera manifestació del canvi de veu de l’autor, quan va refusar tota parla que no fos la materna. “Alcover encara no està segur d’aquesta nova musa que l’ha agafat”, explica Perelló. El 1909 es va acabar incloent a Cap al tard.

El temps va acabar esvaint dubtes. I, sobretot, aquesta versió musicada de Vives. Tot i que Alcover, que en sabia la intenció, no va poder assistir a l’estrena perquè es va morir uns quants mesos abans. El 28 de juny de 1926, també, l’Orfeó de Sabadell va anar cap a Mallorca a interpretar la cançó al Líric. I va tornar a tenir un èxit aclaparador. Perelló ho té clar: “A partir d’aquí ja havia nascut un símbol.” Un símbol que, setanta anys després, el Consell de Mallorca –amb l’impuls del PSM– va convertir en l’himne de Mallorca.

De què parla “La Balanguera”

“La Balanguera” sorgeix del compàs d’una cançó popular de Mallorca que Alcover havia sentit quan era infant. Aquell “la Balanguera fila, fila, la Balanguera, filarà”, tan conegut ja per la societat. “Alcover és un romàntic. Recorda molt el passat, les arrels. Objectiva aquest personatge que és la Balanguera en una vella pagesa Mallorca convertida en una parca popular”, explica Perelló. “Les parques provenien de la mitologia greco-llatina. N’hi ha una que enfila el fil en el naixement. L’altra, a la joventut i la maduresa. La darrera, el talla, que és la mort. Alcover parteix d’aquesta tradició. Aquesta pagesa mallorquina convertida en una parca popular, un ésser atemporal, que fila la vida i el destí de l’home com una aranya d’art subtil / buida que buida sa filosa / de nostra vida treu lo fil”.

“A ‘La Balanguera’ reflexiona sobre la fugacitat de la vida personal davant la perennitat de la vida col·lectiva del poble”, ressalta Perelló. I explica que la Balanguera presideix del naixement fins a la mort. Regeix el destí de l’home i, alhora, simbolitza la saviesa i la tradició dels avantpassats. “La tradició i la saviesa dels avantpassats del poble és una força misteriosa que presideix la tradició del passat i les innovacions d’un demà ple de promeses. D’una població que és important i que, arrelada a la terra, és també un projecte vigorós cap al futur”, insisteix.

I, en aquest aspecte, posa èmfasi en uns versos del poema: “Sap on s’amaga la llavor / Sap que la soca més s’enfila / com més endins pot arrelar.” “És aquesta idea, la d’un poble arrelat a la terra. De ‘La Balanguera’ neix tota una visió de pàtria. Que era una pàtria molt senzilla.” Perelló es refereix al fet que, segons Alcover, la pàtria anava lligada a la vida quotidiana dels individus del poble.

Himne de les Illes?

Sovint hi ha la confusió que “La Balanguera” és l’himne de les Illes, que no en tenen. El PSM ja ho va intentar abans que fos declarada himne de Mallorca, però no se’n va sortir. De tota manera, Perelló creu que “La Balanguera” és “l’ànima de Mallorca i, per tant, no pot ser l’ànima de les Illes Balears”. Recorda que l’escriptor i assagista Joan Estelrich la va definir com la representació ideal, precisament, de l’ànima de l’illa i com l’encarnació de la seva veu. “La figura de Mallorca, de la Mallorca ideal, es personifica sovint en la d’Alcover. La Mallorca que hem somniat, que hem volgut, apassionada i lúcida com ell”, apunta.

Estelrich la definia com “l’encarnació de la raça que dura i persisteix com l’emparrat de la vinya a l’entrada de la casa”. És a dir: “Tot passa entorn d’ella. Els cants, els plors, les noces, els funerals. La Balanguera sempre hi és.”

Gran cantada conjunta

Per commemorar el centenari de l’estrena de la cançó, l’Obra Cultural Balear (OCB) ha organitzat un esdeveniment històric: una gran cantada simultània i multitudinària a tot Mallorca. En concret, es faran dues cantades: una a les 12.00 en més de 250 centres educatius de Mallorca i una altra a les 20.00, a les places i els espais públics de tots els municipis de l’illa. 

L’actor Toni Gomila convidava la societat mallorquina a afegir-s’hi: “El nostre patrimoni no és un fòssil sense vida. Tenim una ocasió de donar-hi vida. Si estam cansats que ens mengin les sopes damunt el cap, tot comença badant la boca i cantant fort i clar que som vius i som aquí.”

D'aquí a una setmana, tot Mallorca cantarà La Balanguera de forma simultània!

Toni Gomila ens parla d'aquesta oportunitat de demostrar que som una comunitat viva i unida i fa una crida a omplir les places i els carrers de tot Mallorca el pròxim 29 de maig per cantar La… https://t.co/PzlIwwA0Oz pic.twitter.com/LFTwh0BJmn

— Obra Cultural Balear (@ocbcat) May 22, 2026

De fet, aquests darrers dies l’OCB ha anat escalfant l’ambient abans d’aquesta data tan assenyalada. Per exemple, compartint una peça única: el manuscrit original del poema d’Alcover. El document, custodiat a l’Arxiu del Santuari de Lluc, ha estat difós públicament. Vegeu-lo:

I també ha publicat un dels primers testimonis sonors de “La Balanguera”, un enregistrament d’Odeón del 1927:

Aquest enregistrament sonor d’Odeón de 1927, amb la interpretació del tenor Emili Vendrell, és un dels primers testimonis sonors de La Balanguera.

Cent anys després, la continuam cantant plegats als carrers i places de tota l’illa. El 29 de maig, tot Mallorca cantarà La… https://t.co/PzlIwwzsZ1 pic.twitter.com/421FwHj8HU

— Obra Cultural Balear (@ocbcat) May 20, 2026

Ací podeu consultar el mapa dels centres educatius, pobles i ciutats adherits, amb la informació corresponent dels actes que s’hi faran.

La primera gran mentida de Prohens no es va torbar a arribar. N’hi ha prou de repassar el discurs d’investidura del mes de juliol. “Vaig demanar als ciutadans una majoria suficient per a governar tot sol i, arran de la resposta ciutadana, atorgant-me aquesta majoria clara i contundent, venc avui aquí a complir la paraula donada i formar un govern en solitari i estable.” Si mirem la literalitat de les paraules, és cert que dins l’executiu no hi ha ningú de Vox. Però en els 1.060 dies de presidència de Prohens, la realitat ha tornat a parlar. I tothom té clar que aquest govern i les mesures que pren no es poden entendre sense el suport de l’extrema dreta.

Quant a l’estabilitat a què es va referir sense titubejar –i malgrat que hagi resistit aquests tres anys i el panorama actual faci pensar que tornarà a guanyar d’ací a un any–, la història recent l’ha tornada a delatar. Perquè aquest pacte amb Vox que li ha acabat permetent la governabilitat també li ha dut mil i un maldecaps que l’han fet perillar. Les cessions polítiques han estat clares.

Falses “línies vermelles” en llengua

No cal anar gaire enfora. Dimarts passat el parlament va validar una llei òmnibus de “projectes estratègics” que en modificava mig centenar més; per exemple, incomptables esmenes per a satisfer el pacte amb l’extrema dreta en canvi d’aprovar el pressupost del 2025, assolit a mitjan any passat, quan Vox ja feia mesos que havia complert una de les amenaces per a dinamitar l’estabilitat de Prohens: tombar el sostre de despesa. 

Ho explicàvem a VilaWeb: la llei és una nova estocada a la llengua. Hem parlat de la gran mentida de Prohens, però no que fos l’única: dimarts se’n corroborava una altra. La presidenta, enmig dels malabarismes per a acontentar l’extrema dreta i mirar de no caure en els errors de Bauzá –que la va modificar–, s’ha esforçat a anunciar a tort i a dret que la llei de normalització lingüística, com també el decret de mínims, són “una línia vermella”. Ahir es va veure prou clar que no, perquè la llei aprovada contradeia uns quants articles de la llei de normalització que el PP mateix havia aprovat el 1986. 

Els atacs al català no han cessat aquests tres anys i veurem què passarà durant l’any que manca. Un dels sectors més ferits ha estat l’educació que, de fet, ha estat el centre de la darrera polèmica: l’eliminació del requisit de català en places de difícil cobertura. És a dir, que a les aules de les Illes hi pot haver professors funcionaris que no entenguin el català, una situació que ja passa amb alguns interins. 

Lloguer… segur?

El 21 d’octubre de 2024 Prohens presentava la mesura estel·lar del govern en matèria d’habitatge: el programa “Lloguer segur”. Havia d’estimular la sortida al mercat d’habitatges buits o per a lloguer turístic i va prometre entre dos mil pisos i tres mil en una primera fase. Després de catorze milions d’euros de pressupost compromesos, se n’han executats 280.000, segons que va denunciar Més per Mallorca fa poc al parlament. 

En concret, ha mobilitzat solament 82 habitatges a totes les Illes. Un fracàs d’un programa que no resol ni de bon tros les dificultats d’accés a l’habitatge i que ja ha fet néixer el Sindicat de Llogateres de Mallorca, que s’afegeix a més moviments que fa anys que lluiten per un habitatge digne. Una altra dada, que denunciava fa pocs dies el PSIB: en aquests anys de legislatura s’han construït tan sols sis habitatges de protecció oficial. A més, el PP ha afavorit els pisos de preu limitat, un 30% més cars que els de protecció oficial.

Mentrestant, el preu dels lloguers va atènyer un màxim històric l’estiu passat: 20,2 euros per metre quadrat. El juny del 2023 era de 16,4 euros per metre quadrat. I les xifres no fan sinó enfilar-se. 

“Aquest ritme de creixement ja no és sostenible”

“Aturarem el camí cap al decreixement que ni els qui el defensen no saben ben bé cap on duu ni quines conseqüències té”, deia Prohens el dia que fou investida presidenta. Tanmateix, un any després canviava la cançó: “Aquest ritme de creixement ja no és sostenible. […] La capacitat de càrrega, per molts factors importants, s’ha assolit o s’ha excedit, i dóna lloc a problemes econòmics, socials i ambientals. […] Pensam que ha arribat el moment de prendre decisions valentes.”  Tot això ho deia mentre es constituïa un pacte de sostenibilitat que també ha acabat essent un fracàs.

És cert, quan va ser investida no se’n va amagar: no volia saber res del decreixement. Però el fort moviment social de l’estiu i les protestes dels ciutadans van afavorir aquest canvi discursiu. Ara, tornem a aferrar-nos a la realitat: no s’ha pres cap decisió valenta. Ni l’augment de l’impost de turisme sostenible promès, ni el nou impost als vehicles turístics; ni s’aprovarà cap mesura per a frenar el turisme. Aquest mes de març ja han arribat un 9% més de turistes que el març del 2025. Els carrers, les carreteres i els pobles més visitats ja ho noten. En tot el 2025 van arribar 19 milions de turistes, 300.000 més que el 2024 i 1,2 milions més que el 2023. 

Les polèmiques

A la legislatura no hi han faltat les polèmiques. N’anomenam algunes de força recents. Per una banda, la contractació d’un xofer a Consolat de Mar. La mà dreta de Prohens, Alejandro Jurado, va arranjar, presumptament, un procés de selecció per beneficiar el fill d’un cosí. Mesos després d’incorporar-se a la feina, el conductor va estampar el vehicle. No tenia experiència en la feina. Ara Jurado ha estat cridat a declarar com a investigat.

El mes de març, una altra polèmica: esclata la guerra contra l’Iran i Prohens balla batxata a la República Dominicana. La presidenta va faltar en dos plens al parlament, en què no es va aprovar cap mesura per pal·liar els efectes econòmics de la guerra. Ella volia sortir a la fotografia, però l’enregistraven ballant. L’agenda d’aquell viatge va ser denunciada per “poc consistent”: feia ferum de vacances pagades. 

La tercera polèmica: la fotografia que ho diu tot. Després de tota una legislatura utilitzant la llei de memòria democràtica com a moneda de canvi –Vox va exigir-ne la derogació si Prohens es volia mantenir a la cadira–, finalment Prohens i Vox van tornar al passat i es va acabar derogant. En aquell ple, la portaveu de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, va deixar un mocador de l’entitat damunt l’escó de la presidenta. Prohens no volia que ningú ho ves i, quan es va adonar que s’hi acostaven dos fotògrafs, el va amagar sense mirar-lo, com va fer amb la llei.

Un extra a la polèmica: el PP no s’ha amagat de donar suport a Gabriel Le Senne mentre és investigat per un delicte d’odi. El president del parlament va esquinçar unes fotografies de les Roges del Molinar, i per això serà jutjat. Es va fer una moció per fer-lo fora, però l’abstenció del PP –que a la pràctica era un vot a favor de Le Senne– va fer possible que avui encara presidesqui la cambra. 

Al cap i a la fi, és una mostra més de la sinergia d’aquests tres anys de govern i que ens torna a dur a la gran mentida inicial: Prohens no ha governat tota sola, ha necessitat Vox en tot moment i, fins i tot, ha hagut de traspassar línies vermelles o retrocedir en drets fonamentals. 

Tot amb tot, Prohens ara mateix està poc preocupada. El futur li somriu, tot i que ha de resar per aconseguir una majoria suficient amb què no necessiti Vox. Per a això encara falta un any i pot passar de tot. Tal vegada una vaga educativa com al Principat i al País Valencià, ara que els sindicats comencen a temptejar els professors? El principi de curs podria ser mogut, si finalment els docents consideren que s’han de tornar a mobilitzar. Però també ho podria ser un altre estiu de rècords i de límits traspassats.

Primer ho ha denunciat el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, durant la sessió de control prèvia a la validació de la llei. “Avui aprovaran que hi hagi funcionaris de carrera que no sàpiguen català. Que no entenguin els alumnes ni tot el sistema educatiu”, ha advertit. I ha reiterat algunes de les contradiccions que el PP ha aprovat en contra del que diu la llei de normalització. Per exemple, que l’article 23 diu que “els professors que imparteixen l’ensenyament dins l’àmbit de les Illes Balears han de posseir el domini oral i escrit dels dos idiomes oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar”, i que “l’administració autonòmica ha de procurar que en la reglamentació de l’accés del professorat a la funció docent s’estableixi el sistema adequat per tal que tots els professors de nou ingrés posseeixin les competències lingüístiques fixades en el present article”. 

També ha recordat que la disposició addicional quarta de la llei de normalització diu que “de manera excepcional, en cas de residència transitòria a les Illes” els alumnes poden quedar exclosos de l’ensenyament de català, sempre que el temps de residència no sigui superior als tres anys. Amb l’aprovació d’avui, s’elimina aquest termini temporal. 

Recurs al TC

Més per Mallorca i Més per Menorca han dit que impugnarien la llei al tribunal constitucional espanyol. En concret, perquè la llei inclou esmenes sobre matèries que no tenen a veure amb el seu propòsit, és a dir, projectes estratègics per a les Illes.

Més per Mallorca interposarà també un altre recurs per l’eliminació del requisit del català als docents perquè vulnera drets adquirits.

Més enllà del que aprova aquesta norma, Apesteguia també ha denunciat que hi ha més decisions del PP que han anat en contra de la llei de normalització. Per exemple, que incompleix l’article 14, que diu que els topònims de les Illes tenen com a única forma oficial la catalana, perquè a la modificació de la constitució per a permetre que Formentera tingui senador propi es va acceptar deixar el nom ‘Ibiza’ en comptes d’Eivissa. 

O també l’incompliment de l’article 28, que diu que el català ha de ser la llengua usual en les emissores de ràdio i televisió públiques, però que durant la legislatura de Prohens s’han recuperat els films en castellà, la majoria de tertulians en castellà, espais d’opinió en castellà i, recentment, s’ha fet públic el concurs per a una plaça de subdirector d’informatius en què no s’exigeix el català. 

Una modificació encoberta

La diputada del PSIB Amanda Fernández ha dit durant el debat que les esmenes representaven una modificació encoberta de la llei de normalització. I ha recordat que el vot particular de PSIB, Podem i Més havia estat pactat amb els sindicats, el col·legi de docents, la FAPA, l’OCB i la Plataforma per la Llengua, cosa que no havien fet ni el PP ni Vox a l’hora de redactar les esmenes.

En concret, ha denunciat que el PP claudicava davant l’extrema dreta amb tres mesures que ataquen la llengua, l’educació, la funció pública, els drets lingüístics de la ciutadania i la cohesió social. “Es permetrà que docents que no siguin competents en llengua catalana puguin optar a una plaça de funcionari de carrera de per vida”, ha insistit, i ha retret que Prohens defensi que els demanarà el requisit, perquè en el text final no en diu res. 

“La línia vermella de la llei de normalització lingüística se la passen pel forro”, ha dit, i ha afegit: “Una vegada més, Prohens incomplirà la paraula donada”. Al mateix temps ha advertit que una altra esmena eliminava el requisit de català en funció pública en places deficitàries, en concret, les que tinguin cinc aspirants. “Però si tenim cinc aspirants que ho compleixen tot, per què hem d’eliminar el requisit?”, ha lamentat. 

Per la seva banda, el diputat de Més per Menorca Josep Castells ha estat ben clar: “En un règim de llibertats ciutadanes, el funcionari s’adapta a la llengua del ciutadà. I en un sistema colonial, el ciutadà ha d’acceptar i s’ha d’adaptar a la llengua del funcionari. Vostès no defensen el dret dels ciutadans, sinó el d’alguns funcionaris que es pensen que tenen el dret a no conèixer la llengua catalana.” I ha sentenciat: “Vostès odien el català i això és una esmena ideològica.” 

Estocada als criteris periodístics a IB3 pic.twitter.com/YTgeNNBokV

— Comitè d'empresa EPRTVIB. IB3 (@ComiteinfosIB3) May 26, 2026

El comitè critica igualment el retorn de les cròniques sobre corregudes de braus als informatius i considera “desafortunat” que les protestes antitaurines que es fan a l’exterior de les places es redueixin “a la mínima expressió”.

Els representants dels treballadors reclamen que es constitueixi un consell d’informatius que serveixi d’espai de diàleg entre la plantilla i la direcció.

També expressen preocupació per l’arribada d’un futur subdirector d’informatius a qui sembla que no es requeriria ni titulació universitària en periodisme ni cap acreditació de coneixement de català.

El cas es remunta a 2024, quan Le Senne va intentar de frenar l’aplicació d’una proposició no de llei (PNL) aprovada un any abans que instava a lluir la bandera amb motiu del Dia de l’Orgull.

Segons fonts properes al cas, la Sala Contenciosa Administrativa ha desestimat les pretensions de Le Senne. El magistrat no ha volgut estudiar el fons de la qüestió perquè ha considerat que no tenia competència per a resoldre aquest assumpte.

Aquesta decisió arriba poques setmanes abans de la celebració del Dia de l’Orgull i després que els grups parlamentaris d’esquerres presentessin un escrit adreçat a la mesa del parlament, presidida per Le Senne, per tornar a penjar la bandera LGTBI a la façana. També arriba després de la decisió de l’associació Ben Amics d’anul·lar l’Orgull LGTBI+ a Palma arran de les traves del govern del PP i de Vox a la ciutat.

L’Audiència de les Illes jutjarà la manera com es va adjudicar el contracte i les suposades pressions a la funcionària, relacionades amb el possible nomenament per al lloc d’interventora, que havia quedat vacant, i per més discrepàncies. Segons la resolució, s’hi recullen “interaccions verbals o gestuals” a la treballadora.

Penes sol·licitades per l’acusació

La funcionària exerceix l’acusació particular i demana que Marí sigui condemnat a dotze anys d’inhabilitació pel delicte de prevaricació, dos anys de presó per tràfic d’influències i una multa de 500.000 euros. També demana dos anys i mig de presó per lesions psíquiques i un any i mig més per coaccions.

En concepte de responsabilitat civil, l’acusació particular demana una indemnització mínima de 80.000 euros per a la demandant.

L’acusació popular, exercida pel PSIB, demana dotze anys d’inhabilitació per prevaricació i un any de presó per tràfic d’influències. La fiscalia deixa la causa en mans del jutjat, perquè demana el sobreseïment provisional del cas i l’arxivament.

“El malestar de la comunitat educativa de les Illes no només és evident, sinó que va clarament in crescendo”, asseguren, i critiquen que la conselleria d’Antoni Vera ha governat d’esquena als docents, menyspreant les reivindicacions del col·lectiu i atacant drets fonamentals laborals i lingüístics. 

En concret, subratllen alguns dels atacs que el govern ha fet contra la llengua, com ara l’adquisició de places fixes sense el requisit lingüístic. També critiquen la privatització i el desmantellament de l’educació pública o l’increment preocupant de les agressions als docents sense suport institucional. “No es tracta només de reduir burocràcia i ràtios. Es tracta de dignificar de veres la professió”, diuen en un comunicat. 

“Raons no en falten per a sortir al carrer i dir prou. Prou a unes condicions laborals penoses. Prou al menyspreu institucional. Prou a unes polítiques que expulsen professionals del sistema educatiu públic mentre es desmantella, es privatitza i es degrada un servei públic essencial que hauria de ser sagrat”, continuen.

Assemblea de Docents extraordinària

Per una altra banda, avui l’Assemblea de Docents ha convocat una assemblea general extraordinària per a donar suport a les mobilitzacions del Principat i del País Valencià. 

“És el nostre deure organitzar la solidaritat amb la seva lluita”, diuen. “Ells i elles hi varen ser per nosaltres. Ara ens toca respondre.” 

La protesta s’ha fet com a resposta a la concentració convocada per l’organització ultradretana Núcleo Nacional al costat del monòlit franquista. Els convocants han denunciat el que consideren una permissivitat institucional davant una mobilització de caràcter neonazi.

Els manifestants han exhibit pancartes amb lemes com “No passaran”, “Ni un espai al feixisme” o “Tombarem el feixisme. Veritat, justícia, reparació i demolició”, a més de banderes republicanes i palestines.

Entre les consignes més repetides hi havia “Mallorca serà la tomba del feixisme”, “Sa Feixina sí que cau” o “Contra el feixisme, acció directa”.

La concentració de Núcleo Nacional, convocada a la mateixa hora al parc de la Feixina, havia reunit poc abans de les deu del matí poc més d’una desena de persones, segons l’agència Europa Press. L’objectiu era reivindicar el monument i oposar-se a una possible retirada.

El monòlit va ser erigit durant la dictadura franquista en homenatge als morts del creuer Baleares. Fa unes setmanes, el govern espanyol va incloure el monument en el catàleg estatal de símbols contraris a la memòria democràtica, un pas que podria comportar-ne la retirada. El mateix dia, però, el ple de l’Ajuntament de Palma li va concedir la màxima protecció patrimonial.

L’ajuntament vol “depurar responsabilitats” per les pintades antifeixistes

L’ajuntament de Palma ha anunciat que col·laborarà amb les forces de seguretat per investigar les pintades aparegudes al monument de la Feixina i “depurar responsabilitats” pels fets.

En un comunicat, el consistori ha condemnat amb la màxima fermesa una acció que considera “inacceptable per cap motiu ni justificació”.

El monòlit ha aparegut aquest diumenge amb una pintada on es podia llegir “Racisme mai més, feixisme ni ara ni mai”, acompanyada d’un símbol anarquista. A més, l’aigua de la font que envolta el monument havia estat tenyida de vermell.

L’ajuntament també ha anunciat que farà “tan aviat com sigui possible” les tasques necessàries per retornar el monument al seu aspecte original.

És per això que la Coordinadora Antifeixista de Mallorca ha convocat una altra concentració i convida la ciutadania a “dir basta al feixisme”, atès que no representa la població. “No volem mirar a una altra banda, ens trobaran sempre de cara”, ha dit la plataforma en un comunicat que també critica la decisió de les institucions de permetre l’acte neonazi. De fet, denuncia que així com l’ajuntament ha imposat traves burocràtiques a col·lectius d’esquerres a l’hora de demanar permisos d’ocupació de via pública, dóna via lliure a aquests grupuscles: “Si normalitzen els discursos reaccionaris i feixistes dins les institucions, per què els hauria de molestar als carrers? Ja ho varen deixar clar amb la derogació de la llei de memòria democràtica.”

A la mateixa hora, les deu del matí, la Coordinadora Antifeixista fa una crida a la ciutadania a anar davant el Consolat de Mar, seu de la presidència del govern de les Illes, per deixar clar que estan tips de la normalització dels feixistes i de la “impunitat” amb què passegen pels carrers de l’illa.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Coordinadora Antifeixista de Mallorca (@antifeixistes_mallorca)

“Defensarem la nostra memòria i la dignitat dels nostres pobles ara i totes les vegades que calgui. No tolerarem ni una passa enrere més”, diuen: “Volem fer una mostra de germanor entre els pobles de Mallorca i deixar clar que ni a Palma ni enlloc el feixisme tendrà cabuda.” La coordinadora vol recordar que són més que no pas els feixistes i que no estan disposats a cedir: “Els neonazis de Núcleo Nacional no hi tenen cabuda. Fem-los fora!”

La Coordinadora Antifeixista recorda que aquests darrers dies ha estat arrestada a Roquetes (Baix Ebre) una dona que pertany a Núcleo Nacional, el mateix grup que fa mesos que té estructura a Mallorca. Durant l’abril va enganxar adhesius d’ideologia nacionalsocialista i va fer pintades islamòfobes contra els musulmans al voltant d’un parc infantil. El febrer passat, els Mossos també van detenir quatre homes a Sant Boi de Llobregat per haver fet pintades islamòfobes. La Coordinadora Antifeixista els atribueix les pintades constants al bust d’Aurora Picornell a Palma. També sosté que integrants del grup tenen vincles amb Devenir Europeo, que reivindica el llegat de Hitler. Fa una setmana, membres del grup es van desplaçar a París per donar suport a les manifestacions del moviment neonazi C9M francès. 

Monument feixista

L’acte d’avui a la Feixina torna a evidenciar una realitat que el PP i Vox han intentat de maquillar aquests darrers anys: que és un monument feixista. Que grups neonazis vulguin adoptar l’escenari que va triar Jorge Campos –acompanyat de Santiago Abascal– per a fer el míting del partit a les eleccions del 2023 no és cap casualitat. Reivindiquen allò que és en origen: un monument inaugurat per Franco el 1948 que homenatja 788 tripulants morts del creuer Baleares, que va naufragar mentre participava en la protecció d’un comboi de la Itàlia feixista de Mussolini. 

De fet, Maria Antònia Oliver, portaveu de Memòria de Mallorca, denuncia que “és inacceptable” que l’extrema dreta faci actes i manifestacions a monuments que honoren la seva ideologia: “Si algú tenia dubtes que això era un monument franquista i que les pedres no tenen memòria… sí que en tenen, de memòria.” A banda el míting de Vox, recorda que anteriorment la Falange també s’hi havia concentrat: “Això ho diu tot. Tenim tota la raó que és un monument franquista i que s’ha de retirar.” 

Fins i tot ARCA, una associació que defensa el patrimoni de Mallorca i que ha lluitat perquè no s’esbuqués la Feixina, va demanar que s’hi desautoritzés la concentració de Núcleo Nacional. Critiquen que aquest grup que va “contra els drets universals” es vulgui erigir en defensor del monument.

Després d’una batalla intensa durant anys del PP –i recentment, Vox– per a protegir el monument i no esbucar-lo, com pretenia l’anterior govern d’esquerres a Palma, el govern espanyol en va ordenar recentment la retirada. De fet, l’ordre es va anunciar el mateix dia que el consistori el va incloure definitivament al Catàleg Municipal d’Edificis i Elements Protegits per a atorgar-li la màxima protecció. Ara s’obre la possibilitat de començar un nou procediment judicial que dóna esperances a Memòria de Mallorca perquè s’esbuqui i es compleixin les lleis de memòria democràtica, malgrat que a les Balears el PP i Vox l’hagin fulminada.