Segons la proposició no de llei, aquesta visió territorial comporta una pèrdua de qualitat educativa i cultural, atès que impedeix a l’alumnat accedir a una part essencial del patrimoni literari. La iniciativa argumenta que la literatura no es pot entendre sense les relacions constants entre autors i corrents dels diferents territoris de parla catalana, i adverteix que separar-los respon a criteris polítics més que no pas acadèmics. Sobre això, el text defensa que la literatura catalana constitueix un espai comú que inclou les Illes Balears, el País Valencià i el Principat, i recorda que tant la tradició com la realitat lingüística desborden les fronteres administratives. També subratlla que aquesta fragmentació no s’aplica en altres llengües, com el castellà, on els currículums incorporen autors de diferents països.

La iniciativa insta el govern a col·laborar amb la Generalitat Valenciana per garantir que els autors de les Illes tornin a ser inclosos plenament en el currículum valencià: Llengua i Literatura. Així mateix, reclama reforçar la cooperació amb la resta de territoris de parla catalana per promoure el coneixement dels escriptors illencs.

El text marcava com a objectius fer efectiu l’ús normal del català en l’àmbit oficial i administratiu, assegurar-ne el coneixement com a llengua vehicular en l’ensenyament, fomentar-ne l’ús als mitjans i generar consciència social sobre la seva importància. Per fer-ho, va establir mesures relacionades amb els topònims, la retolació, l’escola i la producció cinematogràfica, entre molts més àmbits. El Tribunal Constitucional espanyol en va anul·lar algunes parts al cap de dos anys, però el gran problema de la llei, segons que apunten entitats i personalitats relacionades amb la defensa de la llengua, ha estat l’ambigüitat i la manca de concreció, l’absència d’un règim sancionador efectiu i la limitació en el seu desplegament.

Llei de consens, però amb mancances

Aquestes personalitats i entitats coincideixen en el consens polític i social que la llei va aconseguir d’aplegar en el moment de la seva aprovació. “Que aquest text s’aprovés amb un govern del PP seria impensable avui”, diu Pilar Vinent, que va treballar al Servei Lingüístic del Consell Insular de Menorca durant més de quaranta anys. “Aleshores hi havia la necessitat que el català sortís de les cases i s’estengués a tota la societat, i va ser una llei oportuna per a fer avançar el procés de normalització encetat anys abans. Deixava clar que el català és la llengua pròpia de les Illes, sense subterfugis ni afegitons que posessin en dubte la unitat de la llengua. Però el seu gran punt feble és que estableix molts drets però pocs deures, i per als que estableix no preveu cap règim sancionador. Per exemple, estableix que els professors tenen un termini de tres anys per a assolir els primers nivells de reciclatge del català, però no preveu què passa si no l’assoleixen. També atorga el dret d’adreçar-se en català a l’administració, però no diu res sobre què passa si no es respecta. La llei s’ha desplegat en l’ensenyament i l’administració amb reglaments, ordres i decrets, però no pas en el comerç, el turisme ni els mitjans. No s’ha desplegat prou”.

“Va ser una llei de consens, però a pesar de la seva prudència en el text, s’ha incomplert i es continua incomplint”, diu Fanny Tur, ex-consellera de Cultura. “L’han atacada, des de l’estat i des de les Illes mateixes, amb articles derogats o declarats inconstitucionals i amb altres que no s’han complert. L’article 14 deia que els topònims eren tots en català i encara ara hem de reivindicar Maó en lloc de Mahón i Eivissa en lloc d’Ibiza. La llei també feia una contextualització del perquè a les Illes es parla català, tot i que parlava d’àrea lingüística catalana i de Corona d’Aragó, el llenguatge no podia ser més prudent…”

“Va ser aprovada per una unanimitat que avui seria irrepetible i va oferir un marc normatiu que va permetre de bastir un règim lingüístic”, destaca Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear (OCB). “El principal problema no ha estat la llei, sinó la manca de voluntat política per a desplegar-la amb ambició. S’ha aplicat de manera irregular, sovint tímida, i en alguns períodes directament s’ha desactivat. Sense mecanismes efectius, molts drets lingüístics que s’hi recullen han quedat en paper banyat. La llei necessitava continuïtat, recursos i convicció, i implementar una política lingüística favorable a la llengua catalana per part de les institucions constitueix un mandat estatutari, no és en cap cas opcional.”

Un PP radicalitzat

La llei ha estat modificada unes quantes vegades, però aquests períodes en què es podria dir que la llei directament s’ha desactivat coincideixen amb governs del PP. És especialment present en la memòria col·lectiva el quadrienni negre de José Ramón Bauzá, amb els atacs al català com a pedra angular de la seva política, en especial la proposta de trilingüisme per a arraconar la llengua de les aules. A partir del 2015, amb Francina Armengol com a presidenta, el parlament va recuperar drets perduts amb el govern del PP, però simplement implicava tornar a la casella de sortida, i no pas fer passos endavant. El català va tornar a ser un requisit vinculant per a ocupar una plaça de treballador públic –en l’era Bauzá, havia quedat relegat a mèrit– i la catalana va tornar a ser l’única forma oficial dels topònims, tal com marca la llei del 1986. Durant el govern del PP, s’havia reconegut com a òrgan competent cada consell insular per a decidir si volia la toponímia de cada illa només en català o en català i castellà.

Ara bé, la història és sempre d’anada i tornada. El govern actual de Marga Prohens ha eliminat o rebaixat el requisit lingüístic en centenars de places de la funció pública, especialment en l’àmbit sanitari, amb l’argument que falten professionals. “El primer que va fer Bauzá, quan al PP li va interessar a escala estatal, va ser sortir de l’Institut Ramon Llull. Sempre que hi han tornat n’han sortit, i és l’únic òrgan que tenim que té un àmbit de país sencer”, recorda Tur. “L’etapa posterior va ser especialment terrorífica, perquè un representant públic ja havia dubtat de la unitat de la llengua. Va aplicar molta normativa per desmuntar el que havien fet les dues anteriors legislatures progressistes. Quan han tornat els governs progressistes sempre s’ha perdut algun llençol, s’han fet passes enrere. A sobre, les forces sobiranistes sempre han governat amb partits de perfil estatal, i això ha influït en la tutela de les polítiques lingüístiques que hem pogut fer des d’aquests partits.”

Vinent també diu que ha observat alts i baixos al llarg dels anys segons el govern que hi hagués. “Sempre que hi ha hagut pactes d’esquerres amb presència dels nacionalistes, el procés de normalització ha evolucionat en positiu. S’han fet plans de dinamització, s’ha treballat amb ajuntaments, s’ha fet feina per a establir un model de llenguatge administratiu que respecti la modalitat insular sense perdre la unitat lingüística… Però quan el govern ha estat en mans del PP, això no ha estat uniforme. Durant el primer període, als noranta, no hi havia una política ferma a favor del català, però el procés de normalització anava endavant. Del 2011 al 2015 i des del 2023 fins ara, ha estat diferent. La posició del PP vers la llengua s’ha radicalitzat, i especialment ara podem veure una política molt agressiva.” A banda de l’evolució del partit, fa anys, qui l’empenyia encara més cap a les polítiques hostils amb el català era Ciutadans; ara és Vox. L’any passat, PP i Vox van pactar d’introduir la vehicularitat del castellà en l’educació per aprovar el pressupost, tot i que el parlament va acabar refusant la proposta d’eliminar el decret de mínims als centres.

“El PP ha utilitzat la llengua com a moneda de canvi per accedir i mantenir-se en el poder”, assenyala Llabrés. “Mira de satisfer les exigències del seu soci preferent, una extrema dreta espanyolista que té com a principal obsessió l’aniquilació del català, el desmantellament de l’autogovern, i, per tant, la nostra destrucció com a poble. Hem insistit infructuosament sobre la necessitat de teixir grans consensos entorn de la llengua, com havia passat en uns altres moments, posant els interessos de país per damunt dels de partit i articulant un cordó sanitari.” El president de l’OCB destaca especialment els darrers intents d’erosió del model lingüístic en l’educació. D’una banda, el pla de segregació lingüística, que promou la introducció de més hores de castellà per a grups segregats dins els centres. Per una altra, l’intent de judicialització per la imposició d’un 25% de docència en castellà, com a Catalunya. De moment, les mesures han fracassat, i va ser especialment destacat el rebuig contundent de les famílies i les escoles a la imposició del castellà.

El PP també ha protagonitzat propostes relacionades amb la llengua que semblen ocurrències però en què batega, de fons, una estratègia clara de secessionisme lingüístic per a debilitar el català. “És preocupant el perfil neogonella que mostra actualment una part del PP de Menorca en les institucions, perquè actualment governa al Consell Insular”, explica Llabrés. L’intent d’utilitzar l’article salat en registres formals en seria un exemple. “Simplement, és una manera de disfressar l’anticatalanisme. Volen fragmentar al màxim la llengua per fer-la més feble, menys útil, menys necessària”, afegeix Vinent. “És un menyspreu als investigadors i un insult als avantpassats menorquins. Hi ha documents del segle XV i anteriors que sempre van fer servir l’article literari en documents oficials i per escrit. Volíem treure la llengua de les cases i ara la volen tornar a tancar portes endins, que les persones de fora la vegin com una cosa menor que només parlen quatre autòctons. Són posicions per a aniquilar-la o deixar-la com una curiositat turística més.”

Sanitat, turisme, educació i altres reptes de futur

Llabrés també destaca que la llei s’ha d’actualitzar en tots els aspectes relacionats amb les noves tecnologies i amb l’administració digital. “Són qüestions que, més que de la llei de normalització, depenen més aviat del seu desenvolupament”, explica. “Un àmbit que, des de la seva derogació en època d’en Bauzá, continua desatès és el dels drets lingüístics dels consumidors i usuaris. L’OCB ha proposat a les institucions i a tots els sectors socials cinquanta mesures per a minimitzar l’impacte negatiu que el model del monocultiu turístic i els canvis demogràfics que hi van associats tenen sobre la llengua. El daltabaix demogràfic i la manca de polítiques lingüístiques d’acollida valentes i decidides ens han abocat a una situació d’emergència”, diu.

La importància d’un model econòmic tan depenent del turisme no és menor, tal com assenyala Vinent. “La llei s’ha de desplegar amb més normativa que garanteixi el català en àmbits i sectors en què no està prou garantit o és deficitari: esport, audiovisual, noves tecnologies… I especialment el comerç i el turisme. No és normal que els menorquins ens hàgim de justificar constantment si mantenim la llengua o que hàgim de canviar de llengua perquè ens atenguin a la restauració. Veim com dia a dia anam perdent identitat. Gran part dels visitants tornen a casa sense ser conscients que aquí tenim una llengua pròpia diferent del castellà.”

Un dels àmbits en què els drets lingüístics queden sistemàticament més vulnerats és el sanitari. Un gran nombre de les queixes per discriminació lingüística que registra la Plataforma per la Llengua a tot arreu dels Països Catalans són en aquest sector. “Sempre hi ha hagut aquest argument que falten metges per culpa del requisit lingüístic i que és preferible un metge que no sàpiga català que un mal metge que en sàpiga”, afegeix Vinent. “Això és ridícul, si falten metges és per la política de preus desorbitats de l’habitatge pel turisme. A més, pressuposa que una persona que sap català és menys competent. Una persona sempre serà més ben atesa en la llengua pròpia, i no han de ser filòlegs, sinó tenir coneixements mínims.”

Quant a l’ensenyament, la llei assenyalava que s’havia de garantir el coneixement correcte del català i el castellà, una prescripció també limitada. Però Tur matisa que, malgrat les mancances i els errors, si alguna cosa encara garanteix que els joves sàpiguen la llengua és el fet d’haver passat per l’escola. Llabrés destaca els incompliments dels projectes lingüístics en molts centres: “Això no és controlat ni corregit per la direcció ni per inspecció educativa. Hi ha hagut un relaxament en l’aplicació dels projectes lingüístics que cal revertir de manera decidida.”

En general, entitats i personalitats lligades a l’impuls de la llengua demanen o bé una actualització o bé una nova llei i, sigui com sigui, un desplegament complet i les conseqüències jurídiques pertinents per a tot allò que no es compleixi. “Ha faltat valentia”, conclou Tur. “Ara bé, l’única manera que el català no retrocedeixi i sigui la llengua vehicular d’un país és tenir un estat propi. La resta és teràpia de grup.”

La votació al ple de la cambra posava punt final al recorregut d’una reforma constitucional que modifica l’article 69.3 de la Constitució espanyola de 1978. El text anirà directament al Butlletí Oficial de l’Estat, sense cap esmena, atès que tant el senat com el congrés van decidir tramitar-la en lectura única.

L’anomalia que es corregeix ara s’arrossegava des del 2007, quan Formentera va obtenir consell insular propi. Aquell canvi institucional li hauria d’haver atorgat dret a representació pròpia al senat, però no ha estat fins ara que s’ha aprovat una reforma que el Parlament balear havia intentat infructuosament en tres legislatures anteriors.

Fins ara, Formentera i Eivissa compartien circumscripció electoral conjunta per a les eleccions al senat. El càrrec l’ocupa en l’actual legislatura Juanjo Ferrer, que es va presentar amb la candidatura conjunta del PSOE, Sumar, EUIB i Ara Eivissa. Amb la reforma aprovada, els formenterers triaran el seu primer senador en les pròximes eleccions espanyoles.

El suport definitiu del PP al congrés, però, ha tingut un preu alt perquè va arribar després que el PSOE acceptés una esmena per mantenir la denominació en espanyol Ibiza en comptes d’Eivissa, que és el que havia proposat originalment el parlament balear.

#ÚLTIMAHORA #URGENT Set persones han resultat ferides en una explosió de gas a Eivissa.

https://t.co/hqrx1qciTC

Algunes de les víctimes han hagut de ser rescatades en una complicada feina dels serveis d'emergències. pic.twitter.com/1j6TLL41mz

— IB3 Notícies (@IB3noticies) April 21, 2026

En total, set persones han resultat ferides arran de l’explosió, que va tenir lloc cap a les 17.15 en un habitatge d’un edifici on viuen 22 persones. Fins al lloc dels fets, s’hi van desplaçar efectius sanitaris, policíacs i dels Bombers d’Eivissa, que van acordonar unes quantes zones comunes de l’edifici. L’explosió continua sota investigació per aclarir-ne les causes.

L’immoble, propietat de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi), estava en procés de remodelació en el moment de l’accident.

Segons el batlle, el desallotjament s’ha fet de manera “totalment respectuosa amb els ocupants”. Els serveis socials municipals han donat cobertura a set persones i no hi han trobat menors. Una persona amb discapacitat, resident a l’assentament, rebrà un tracte adequat, segons que han informat.

Triguero ha reconegut les dificultats al municipi per a accedir a un habitatge, però ha assegurat que no “continuaran tolerant aquesta forma de vida” ni continuaran “generant expectatives” als temporers que residien al solar.

“Qui continuï pensant a venir a Eivissa a viure en aquestes condicions, que busqui un altre indret on pugui tenir una solució habitacional”, ha afegit.

El batlle ha lamentat que hi havia persones que “s’aprofiten” del drama habitacional d’Eivissa perquè, segons la policia espanyola, es cobraven lloguers d’entre 200 euros i 500 per infrahabitatges.

Segons el relat de la fiscal, la barca va salpar de la costa algeriana la nit del 27 de juliol de 2025, i va arribar a Eivissa vora les 11.45 de l’endemà.

En la barcassa, que feia només quatre metres d’eslora i no tenia cap mesura de seguretat, viatjaven dinou persones. Totes van veure perillar la vida a causa de les condicions del viatge.

El primer, organitzat amb el suport de l’Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco), serà de 30 hores i s’impartirà a la seu de l’entitat, a Palma. Les sessions es faran d’abril a juny, amb un horari adaptat a les necessitats del sector.

El segon curs ha sorgit d’una proposta de l’Associació de Comerciants de Menorca (Ascome) i s’adreça específicament a l’alumnat de grau bàsic i mitjà de comerç de l’Institut Josep Miquel Guàrdia d’Alaior. En aquest cas, també començarà a l’abril i s’acabarà al maig, en horari escolar.

Es tracta d’una formació breu i molt pràctica, pensada per a reforçar l’ús oral del català en contexts professionals.

La jornada d’ahir va començar de bon matí amb la instal·lació de tendes a la zona d’acampada. Durant tot el dia, les activitats es van repartir arreu de Manacor per atendre tota mena d’interessos. Hi destaquen la gran implicació del públic en l’espectacle de Jèssica Pulla i la taula rodona “Cultura popular amb perspectiva de gènere”.

Joves de Mallorca per la Llengua han remarcat que aquestes activitats “donen veu i espai als col·lectius minoritzats”. L’Espai Rebel i el taller de periodisme han servit per a fomentar el pensament crític i defensar els drets humans. A la vegada, s’ha donat un paper rellevant a les arts amb la pintura d’un mural i el taller de teatre, molt concorregut entre els joves assistents.

En total, ahir hi va haver més d’una dotzena d’activitats: torneigs esportius; taller de teatre; Espai Rebel –amb taller d’agitació, la gimcana “Un dia militant” i jocs antifeixistes–; taules rodones com ara “El català a les aules” i “Resposta col·lectiva a l’auge del racisme”; Espai Violeta amb taula rodona sobre cultura popular amb perspectiva de gènere i taller d’autodefensa feminista; espectacle de Jèssica Pulla i vermut; pòdcast en directe No n’hi ha per tant!; taula rodona de periodisme; pintada d’un mural; taller de glossa; ball de bot; glossada i ballada.

La ballada multitudinària va tancar les activitats culturals d’ahir. Manacor s’ha omplert de cultura i d’una clara voluntat de fer perviure la llengua i el patrimoni.

Al final de la nit, hi va haver el concert de l’Acampallengua al parc de na Mola, amb un cartell format per Nastallat, Maria Jaume, La Ludwig Band, Auxili i Plan-ET. Aquest matí, la trobada continua amb activitats destinades a públic de totes les edats.

Agafant el testimoni de Felanitx, que l’any passat va rebre un reeixit Acampallengua que va aplegar entre 4.000 persones i 5.000, aquest quinzè aplec, a Manacor, promet de superar totes les expectatives. Torna amb l’objectiu de mantenir viva la col·lectivitat i l’esperit de la cultura pròpia i per a poder experimentar, una altra vegada, una finestra cap a una vida plenament en català. Els organitzadors volen igualar –i fins i tot superar– les xifres de participació de l’any anterior.

Josep Buades, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, explica a VilaWeb que enguany es preveu que sigui històric, atès que serà l’escalfament previ al Correllengua Agermanat, que començarà a Catalunya Nord el cap de setmana vinent. 

Reivindicació de la llengua, sobretot en l’àmbit educatiu

L’Acampallengua té una funció doble. D’una banda, és un espai de socialització en català i, d’una altra, és una eina de reivindicació. “Hi ha espai per a reivindicar moltíssimes coses, però sobretot que els joves de Mallorca volem viure en català“, detalla Buades, que explica que enguany se centra a reivindicar el català en l’àmbit educatiu.

“La situació del català a les aules és molt lluny de ser la desitjable. Centrem moltes reivindicacions entorn de la Universitat de les Illes Balears, sobretot arran d’un estudi recent que ha constatat que només s’hi imparteixen íntegrament en català un 25% de les assignatures: només una classe de cada vint a la Facultat de Ciències de la Salut es fa en català. D’una altra banda, també és molt fort que es vulguin carregar el requisit de català en places de professors de cobertura difícil. Això voldria dir que potser a Formentera no hi haurà professors de primària que sàpiguen català”, lamenta. 

Un espai obert a tothom 

El batlle de Manacor, Miquel Oliver, insistia aquesta setmana que l’Acampallengua era “un acte per a relacionar-se amb normalitat en català” i obert a tothom, no sols als joves. També va anunciar que l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor concediria el Reconeixement de Mèrits 2026 als Joves de Mallorca per la Llengua, per la trajectòria i el compromís constant amb la llengua catalana. 

“És important que la societat es mogui i faci passos endavant per la llengua. Tant l’Acampallengua com el Correllengua Agermanat demostren que els Països Catalans estem disposats a defensar la llengua catalana i a posar fi al procés de minorització lingüística al qual és sotmesa”, explica Buades. 

L’Acampallengua és un esdeveniment especial perquè, així com la majoria de festivals són pensats per a emplaçar-se fora del poble i evitar de molestar la resta de població, en aquest cas té la voluntat d’acostar-se al poble i donar-hi vida. “Hi ha més de trenta activitats repartides per tot el municipi que conviden a tenir espais per a recuperar l’autoestima col·lectiva i crear zones obertes a tothom de socialització en català”, detalla Buades. De fet, recorda que, tot i que sigui un aplec organitzat per joves, la voluntat és que hi participi tothom. 

De moment, els joves han encoratjat tots els manacorins a penjar senyeres, pancartes o samarretes dels aplecs anteriors a les façanes de Manacor. De fet, d’ençà de dimecres dues pancartes de dotze metres pengen de la façana de l’ajuntament. També animen a col·laborar amb el comerç local anant als establiments adherits a l’Acampallengua, senyalitzats per a l’ocasió.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de antonigrr (@toniguiscafre)

Activitats

Entre avui i demà es faran més d’una trentena d’activitats per tot Manacor. La jornada de dissabte començarà amb torneigs esportius de bàsquet i futbol a l’IES Manacor, i també hi haurà tallers de teatre, espais de debat com l’Espai Rebel, activitats de cultura popular i la pintura del mural participatiu de l’Acampallengua.

Podeu consultar ací el mapa d’activitats i els horaris prevists. 

Durant el dia també hi haurà tallers, activitats culturals com ara glosades, ballades populars i cercaviles pels carrers de Manacor, conferències i tertúlies sobre temes d’actualitat, com la resposta col·lectiva a l’auge del racisme, la situació del català a les aules i el futur del periodisme. També es farà un episodi especial del pòdcast No n’hi ha per tant, amb Pau Llonch i Oriol Farrés, en què es debatrà sobre turisme. 

Diumenge es destaquen activitats com una ruta de la memòria, una fira d’entitats, tallers de jocs tradicionals i activitats infantils. De fet, serà l’última vegada que el mític grup Cucorba actuarà en un Acampallengua, atès que va anunciar la retirada. La jornada es tancarà amb un dinar popular d’arròs brut i una cantada col·lectiva a la plaça de Font i Roig que posarà el punt final a un cap de setmana intens de convivència i reivindicació.

Concerts

Un dels moments culminants de cada Acampallengua són els concerts. Dissabte es tancarà amb el gran concert al Parc de na Molla, amb artistes destacats del panorama musical dels Països Catalans com ara Auxili, Maria Jaume, la Ludwig Band, Plan-ET i Nastallat. De fet, aquests quatre darrers artistes estrenaran a Manacor música nova. “El cartell d’enguany ens fa molta il·lusió perquè és molt potent i els nous discs que hi presenten han tingut molt bona rebuda”, afegeix Buades.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Anam Fent (@anamfent.podcast)

Impulsat pels Joves de Mallorca per la Llengua, l’Acampallengua s’ha consolidat com un esdeveniment imprescindible per al jovent i com un referent cultural arreu dels Països Catalans. Va néixer el 1997 i, de manera interrompuda, s’ha anat mantenint amb el pas dels anys, però ha agafat una embranzida important aquestes darreres convocatòries i s’ha consolidat com una cita ineludible per al jovent que estima la llengua. “El jovent ha agafat el testimoni de la defensa de la llengua i és molt positiu perquè necessitàvem relleu, i ara hem portat una alenada d’aire fresc”, conclou Buades.

En un comunicat conjunt, les tres formacions han remarcat que la trobada ha servit per reafirmar el compromís d’unificar esforços per ser una alternativa política sòlida i cohesionada per al conjunt de les Illes. El nou full de ruta preveu renovar els òrgans de direcció en el futur per enfortir l’estructura organitzativa i adaptar-la als nous reptes polítics i socials. Així mateix, s’ha acordat impulsar un pla de treball conjunt per unificar les reivindicacions comunes a totes les illes i donar-hi una resposta coordinada.

Les polítiques d’habitatge i la lluita contra la massificació turística seran els eixos principals d’acció. Segons han assenyalat, es tracta de dos desafiaments urgents que exigeixen prendre mesures valentes. Les organitzacions han coincidit a assenyalar que la coordinació és clau per construir una proposta política útil, arrelada al territori i capaç de defensar els interessos de cada illa.

Es desprèn de la intervenció d’Ágatha Ruiz de la Prada a la sèrie L’agence, traduïda al castellà amb el títol de Negocio familiar, que emet Netflix. La sèrie mostra el dia a dia de la família francesa Kretz, que té una agència immobiliària i es dedica a vendre i comprar propietats exclusives i d’ultraluxe.

D’una casa meravellosa…

Ruiz de la Prada participa en el novè episodi de la sisena temporada que s’acaba d’estrenar. Contacta amb l’agència perquè, segons que diu, vol deixar aquesta casa on ha estat immensament feliç. En la seqüència es veu com rep Louis Kretz a la porta i l’acompanya fins a la mansió, que té unes vistes magnífiques a la mar i una decoració minimalista i plena de color. Parlen en francès i Netflix ha subtitulat la conversa a trenta-cinc idiomes, entre els quals no hi ha el català. En una posada en escena semblant a totes les de la sèrie, es combinen imatges en què la protagonista parla a càmera amb unes altres en què estableix un diàleg amb el venedor. En aquest cas, la dissenyadora explica que com que el terra és de rajoles blanques, s’ha de rentar molt sovint i en resumeix els colors: blanc i fúcsia.

…al malson de la piscina

A continuació, tot allò que havien estat somriures es transforma en tensió quan, literalment, diu:

“Ha estat la millor casa del món i tenia una piscina bellíssima, era meravellosa i ara és un malson.” En aquest moment diu al venedor que la hi vol mostrar. A les imatges, algunes fetes amb dron [en podeu veure les captures], s’observa Ruiz de la Prada i l’agent tot baixant per unes escales cap a la zona més pròxima a la mar i ja es comença a intuir-ne l’estat ruïnós.

A vista d’ocell es veu la silueta tan coneguda, en forma de ronyó, de la piscina il·legal, i també la mar, que és ben arran, perquè és construïda damunt les roques, en una franja dita de domini públic terrestre. És a dir, ocupa privadament un espai públic.

Però això ella no ho diu. I comença a esplaiar-se amb Louis Kretz:

“Era una piscina meravellosa i era perfectament legal, perquè es va construir abans de la llei de costes, i tenia tots els permisos del món, però es va transformar en una qüestió política. Els independentistes van començar molts processos i van donar tants problemes, que ara ha esdevingut un lloc per a fer-hi compost.”

La càmera es recrea en l’estat ruïnós de la piscina per justificar l’enuig de Ruiz de la Prada i mostra com, certament, tot el terra és ple de pinassa, branques i tota mena de brutícia. Hi ha els orificis de les preses de fons, de la instal·lació elèctrica per a la il·luminació, i es nota com la pintura blava s’ha començat a espellofar. Fins i tot, al costat de l’escala interior, s’hi veu un caiac de color blau.

Contra els independentistes

Llavors, Ágatha Ruiz de la Prada rebla el clau contra els independentistes i diu iradament: “I finalment, destruirem la piscina. Espero que en quedin contents.”

Louis Kretz, sense tenir en compte el context de tot plegat ni que la piscina ocupa un espai públic, diu: “Quina pena, us cercaré una altra casa amb una piscina bonica.” I, en un altre pla, Ruiz de la Prada mira a càmera i diu que pretén trobar una casa d’un preu semblant a aquesta per a quedar-se més o menys igual.

En tot el seu al·legat, la dissenyadora, que va ser la companya del periodista Pedro J. Ramírez durant trenta anys, obvia totes les sentències judicials que han declarat il·legal tota la instal·lació feta aplanant i encimentant una zona de roques vora la mar –la terrassa, l’embarcador i la piscina–, cosa que implica la privatització de l’espai públic. Tampoc no diu que el litigi ha durat anys perquè ella i la seua família hi han interposat un recurs i un altre per a evitar d’arribar a la situació actual.

L’ordre de demolició

La difusió d’aquest episodi del programa de telerealitat ha coincidit amb l‘ordre emesa pel Govern de les Illes Balears d’enderrocar la piscina, la terrassa i l’embarcador. Es tracta d’aplicar una sentència de l’Audiència espanyola que diu, a més, que si no es destrueix, s’aplicaran sancions. Per tant, aquest “destruirem la piscina”, que Ruiz de la Prada diu com si es tractés d’una decisió personal, queda desmentit per la realitat. El mateix dia que es comunicava l’ordre del govern espanyol, es va saber que Pedro J. Ramírez havia demanat formalment l’enderrocament de les instal·lacions per a complir la sentència.

Mecenes de Gaudí

No és l’únic moment en què Ágatha Ruiz de la Prada carrega contra els independentistes. En una altra seqüència del capítol, el venedor li proposa de comprar-ne una a Santa Ponça, oberta a la mar i valorada en 17,5 milions d’euros. La mansió, de construcció molt moderna, té una piscina molt allargada just penjant damunt el penya-segat, a molts metres d’altura sobre la mar. Quan la dissenyadora la veu, diu: “Aquesta piscina és molt a prop de la mar, a veure si els independentistes grimparan pels arbres i arribaran fins ací dalt.” Louis Kretz li respon, lacònic: “No ho crec, perquè és molt amunt, però entenc que estiguis traumatitzada per la piscina.”

Com que aquella casa no li agrada, el venedor la du a veure un fora vila de construcció recent. A Ruiz de la Prada no li fa el pes, perquè ella busca alguna cosa vora la mar. Així i tot, diu: “En la meva família, l’arquitectura és molt important, van ser mecenes de Gaudí.”

Una concessió no renovada i molts plets

La casa i el xalet de la Costa dels Pins es van construir l’any 1974, quan un membre de la família Calvo Sotelo va obtenir una concessió per a fer-hi un embarcador, una terrassa i una piscina en una zona de domini públic marítim terrestre. Quan Pedro J. Ramírez va comprar la casa, la concessió estatal no s’havia renovat i, per tant, aquella zona havia tornat al govern espanyol. El govern de Jaume Matas a les Illes va fer com si no hagués passat, però l’any 2005, el diputat d’ERC Joan Puig i uns altres activistes mallorquins van entrar al recinte, amb la qual cosa el conflicte es va fer públic.

Els intents de legalització de la piscina fets pel govern espanyol presidit per Mariano Rajoy van fracassar. L’any 2013, el Tribunal Suprem espanyol va confirmar que la piscina havia de ser d’ús públic, però el govern espanyol va ampliar l’ús privat de la piscina per a Pedro J. Ramírez fins el 2074. Llavors, els activistes van començar el procés de bell nou sol·licitant un expedient a Costes i van tornar a denunciar el cas a l’Audiència espanyola, que va dictaminar que la instal·lació ocupava zona pública, cosa que el Suprem va confirmar en una sentència del 2022. Dos anys després, l’Audiència espanyola en va ordenar la demolició forçosa, cosa que desarma la presumpta voluntarietat que Ágatha Ruiz de la Prada expressa al capítol de la sèrie.

Una sèrie d’èxit

L’agence és una sèrie d’èxit de Netflix disponible en 190 països. A França consideren que la família Kretz ha canviat el concepte del luxe immobiliari perquè s’ha especialitzat a comprar i vendre propietats inabastables per a qualsevol ciutadà normal. L’èxit que té només s’explica com un fet aspiracional. Els propietaris de l’agència són un matrimoni que té quatre fills: els tres grans es dediquen al negoci; i al petit, segons que mostren aquesta darrera temporada, l’han enviat a Madrid perquè aprengui castellà i es familiaritzi amb el mercat immobiliari de la capital espanyola, perquè hi volen estendre el negoci.

Als primers capítols es limitaven a fer transaccions a l’estat francès, però la popularitat de la sèrie els ha ajudat a fer créixer un negoci que ja té branques a la Costa Brava i a les Illes, a més de la Costa del Sol andalusa. De fet, Louis Kretz, l’agent d’Àgata Ruiz de la Prada, s’ha instal·lat a Barcelona i al capítol final es veu com es casa en un castell de la Costa Brava.

La família Kretz, que passa l’estiu a Menorca, ja ha dit que cerca propietats exclusives a l’illa per als seus clients més sofisticats.

Amb les declaracions, remeses per escrit, ha començat el judici contra José Luis Ábalos i Koldo García, que s’enfronten a peticions de fins a trenta anys de presó. Per a Aldama, el tercer acusat, es demanen set anys, perquè va reconèixer els delictes.

Armengol ha dit en el seu escrit que, com a presidenta del govern de les Illes durant la pandèmia, no estava informada del detall dels expedients administratius. Ha assegurat que no va fer contractacions ni va donar indicacions sobre a qui s’havia de contractar, “ni en l’àmbit sanitari ni en cap altre”.

Sis anys després, amb tot, s’ha excusat dient que no recordava totes les comunicacions de l’època i ha admès que no descartava que hagués parlat amb Koldo García, a més de molta altra gent. “De fet, posteriorment, vaig poder saber, arran de publicacions del sumari als mitjans de comunicació, que sembla que m’envià algun missatge per WhatsApp”, ha admès.

Tot i això, ha insistit que mai no va parlar amb García ni amb cap altra persona sobre expedients de compra. També ha dit que tampoc no va parlar mai amb Ábalos sobre cap contractació de material sanitari: “Ni ell no em va esmentar la possibilitat de fer-la ni, òbviament, em va fer referència a cap empresa subministradora de material sanitari.”

Ha afegit que, aleshores, les úniques comunicacions que tingué amb el llavors ministre de Transports espanyol foren “referides essencialment al tancament de ports i aeroports”. Sobre Aldama, Armengol ha expressat que desconeixia el seu paper i que tampoc “mai” no va intervenir en cap conversa sobre la contractació objecte de judici.

Contractes i pressions durant la pandèmia

“Durant el meu mandat com a presidenta de les Illes, mai no vaig contactar amb empreses per encarregar ni tramitar contractacions públiques. Per tant, en aquesta afirmació, hi incloc evidentment la societat Soluciones de Gestión”, ha dit en referència a l’empresa considerada l’epicentre de la trama, que va cobrar 3,7 milions d’euros de les Illes per material sanitari.

Armengol també ha reiterat que, com a presidenta de les Illes, no va rebre cap ordre ni pressió per a fer contractacions. “Tampoc no vaig tenir coneixement que cap càrrec públic ni persona vinculada a l’administració rebés ordres ni pressions de comprar a determinats proveïdors”, ha assegurat.

Torres defensa la gestió dels expedients a les Canàries

D’una altra banda, Ángel Víctor Torres –ara ministre de Política Territorial espanyol– ha detallat els encàrrecs de màscares efectuats pel Servei Canari de la Salut a Soluciones de Gestión. Ha explicat que la societat vinculada a Aldama els va lliurar més de cinc milions de màscares per un import de 12,3 milions d’euros, 11,8 dels quals eren corresponents a la subministració i 447.061 euros pel transport.

Torres ha dit que, com a president de les Canàries, va conèixer els expedients quan Koldo García li va traslladar “la preocupació per la manca de resposta i l’incompliment de condicions contractuals” de Soluciones de Gestión.

“Quan vaig rebre aquesta preocupació i vaig veure que hi havia compromisos pendents entre el Servei Canari de la Salut i Soluciones de Gestión, vaig fer un seguiment d’aquests expedients per garantir que es donava la resposta administrativa adequada, respectant sempre les decisions dels serveis tècnics i jurídics del Servei Canari de la Salut”, ha assegurat.

Ha subratllat que va intervenir per fer-ne seguiment en una fase posterior a la contractació i que les decisions importants eren preses pels serveis competents: “En tot el procés no vaig donar cap ordre ni vaig formalitzar cap resolució a favor d’aquesta empresa.”

Finalment, ha volgut recalcar que totes les instàncies administratives fiscalitzadores que havien auditat els expedients “han conclòs que es van realitzar amb rigor tècnic i administratiu”.

La decisió ha estat presa per la Direcció General de Costes, en aplicació d’una sentència de l’Audiència espanyola que va anul·lar les ordres del Ministeri de Medi Ambient espanyol que permetien el funcionament d’aquestes instal·lacions. Tal com ha avançat l’Ara Balears i han confirmat fonts del govern a VilaWeb, la resolució dóna compliment a aquest pronunciament judicial.

La sentència es va fer pública el 2021 i, un any després, el fill del director d’El Español la va recórrer al Tribunal Suprem espanyol. Tanmateix, el tribunal no va admetre a tràmit el recurs i el 2024 l’Audiència espanyola en va ordenar l’execució forçosa.

Segons Europa Press, ha estat el mateix Pedro J. Ramírez qui ha sol·licitat formalment l’enderrocament de les instal·lacions per a complir la sentència. Segons que han explicat, serà ell mateix qui es farà càrrec de demanar les llicències pertinents i d’executar les obres d’enderroc.

Una llarga lluita ecologista

L’origen del conflicte és el 1974, quan Joaquín Calvo Sotelo –germà de José Calvo Sotelo i oncle de l’ex-president espanyol Leopoldo Calvo Sotelo– va ser propietari de la casa i va aconseguir una concessió per a construir-hi l’embarcador, la terrassa i la piscina. Quan es va morir, la seva dona va deixar d’anar a Mallorca i no va pagar la renovació de la concessió, de manera que la va recuperar l’estat espanyol.

El 1999, Pedro J. Ramírez –llavors director d’El Mundo i amb gran influència per aquesta posició– va comprar la casa. El ministeri de Medi Ambient d’aleshores, que dirigia l’ex-president de les Illes Jaume Matas, va fer com si la concessió hagués continuat vigent. És a dir, com si la vídua de Calvo Sotelo hagués passat la concessió a Pedro J. Ramírez.

El periodista i la seva esposa, la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada, van poder gaudir d’aquell indret privilegiat i en feien ostentació a les revistes del cor, cosa que va esperonar els activistes ecologistes de l’illa a plantar-hi cara. Van investigar la situació de la piscina, van demanar un informe a Costes, van portar-hi un notari perquè aixequés acta que no podien passar per aquell espai ocupat i van presentar un  recurs contenciós administratiu.

El 2005, el conflicte es va agreujar perquè el diputat d’ERC Joan Puig i alguns activistes més, com Jaume Sastre, Joan Lladó i Bernat Fiol, van decidir d’entrar a l’espai malgrat la presència de treballadors de seguretat, per a reivindicar que era espai públic. Els guàrdies els van agredir, però la imatge va tenir molta potència. Pedro J. Ramírez els va denunciar per terrorisme, però la condemna va ser de 200 euros per unes suposades coaccions i amenaces a Ramírez.

Amb el govern espanyol de Mariano Rajoy es va provar de legalitzar la piscina a condició que la família del periodista pogués tenir-ne l’ús exclusiu al juliol, però que la resta de l’any fos d’accés lliure. Però el 2009 l’Audiència espanyola va dictaminar en contra de la proposta, que no es va arribar a concretar. L’any 2013, dues sentències més del Tribunal Suprem confirmaven l’ús públic de la piscina, però el govern espanyol va emetre posteriorment, el 2014 i el 2016, dues resolucions per a ampliar l’autorització d’ús del domini públic de Pedro J. Ramírez fins a l’any 2074.

Va ser aleshores quan els activistes van reprendre el cas de zero: van sol·licitar a Costes l’expedient i van interposar un recurs contenciós administratiu perquè els el mostressin. Quan el van revisar, van concloure que no se sostenia i ho van tornar a denunciar a l’Audiència espanyola. El 2021, els jutges van anul·lar aquelles resolucions i van assenyalar que la piscina ocupava una zona pública i que es podia haver situat en uns altres espais habilitats de la casa. El 2022, el Tribunal Suprem va dictar una sentència ferma que desestimava els recursos de la família.

I, finalment, el 2024 l’Audiència espanyola en va ordenar la demolició forçosa, amb l’amenaça que si no es complia la sentència hi hauria sancions.

El decret llei entrarà en vigor amb la publicació al BOIB i, segons el govern, activa ajuts directes (36,7 milions), mesures per a la liquiditat (75 milions a través d’ISBA), deduccions fiscals (4 milions) i revisions de contractes públics. 

Respecte dels ajuts directes, es mobilitzen 13,5 milions d’euros per al sector primari: 5 milions per a inversions agràries; 3,5, pel sobrecost de l’alimentació del bestiar; 1,5, pel sobrecost de fertilitzants; 1, pel sobrecost d’uns altres aspectes agraris; 1, per a una nova convocatòria de bons de producte local; 750.000 euros pel sobrecost del combustible agrari i 750.000 més pel del combustible pesquer.

Per al transport, es mobilitzen 9,75 milions d’euros, 6 dels quals són per a compensar l’increment del preu del combustible en el de mercaderies. 750.00 aniran al transport discrecional, 500.000 al sector del taxi i 2,5 milions per al desballestament de vehicles.

Per als sectors de la indústria, la construcció i el comerç es mobilitzen 13,5 milions d’euros: 8 milions per a autònoms i petites i mitjanes empreses del sector industrial i de la construcció, per a compensar el sobrecost del combustible i les matèries primeres; 3,5 milions per a una convocatòria extraordinària de bons comercials i alimentació, i 2 milions pel sobrecost del transport per a empreses industrials exportadores.

Mesures fiscals

Quant a mesures fiscals, es recupera la deducció autonòmica per a compensar l’increment del cost de les hipoteques d’interès variable, com també una bonificiació del 50% de les taxes portuàries per a activitats econòmiques i una del 100% per a pescadors professionals. 

S’ha aprovat també una nova deducció fiscal gràcies a la qual els ajuts derivats del decret llei que rebin les persones físiques no tributaran a l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Per un altre costat, hi haurà una pujada salarial de l’1,5% per als treballadors de la CAIB, amb caràcter retroactiu al primer de gener d’enguany.

El manifest expressa “la condemna més rotunda” pel cas d’assetjament al professor, alhora que refusa qualsevol manifestació de violència, discriminació o discurs d’odi en l’àmbit educatiu o en qualsevol altre espai de convivència social. El text també condemna explícitament “l’agressió inadmissible” al docent d’Andratx.

En la lectura del manifest hi han participat la diputada ecosobiranista Maria Ramon, la socialista Amanda Fernández, la popular Anabel Curtó, el diputat per Formentera Llorenç Còrdoba, Joana Gomila de Més per Menorca i José María García d’Unides Podem.

Amb la lectura del manifest, la cambra ha volgut fer arribar la solidaritat, el suport i el reconeixement al docent afectat, com també al claustre i a la comunitat educativa de l’institut, i ha fet extensiu el suport a tot el col·lectiu docent. El parlament també ha manifestat la preocupació per la persistència i l’augment de conductes discriminatòries i discursos d’odi, sobretot en entorns digitals i entre el jovent.

Les màquines llevaneu han netejat a primera hora del matí la carretera Ma-10, que travessa la serra. La part més afectada ha estat la zona del túnel de Monnàber i Cúber, però no ha calgut tallar la circulació.

Per gruixos i per cota, la d'avui és la nevada més important dels darrers cinc anys en un mes de març a la Serra de Tramuntana.
Son Torrella, avui dematí pic.twitter.com/7a8xPNvadD

— Miquel Salamanca (@MiquelSalamanca) March 29, 2026

Pedazo nevadaaaaa sa millor en 3 anys a sa Serra, el Diumenge de Rams més nevat d'ençà el 1969 i sa nevada de març més important en 13 anys!! pic.twitter.com/NH4pItZsij

— Albert Darder Rosell (@albertdarder) March 29, 2026

Bon dia!
Temps d'hivern per al darrer diumenge de març! Començam el dia amb una nevada significativa a la Serra de Tramuntana entorn dels 800 m.S'obriran clarianes, però continuarem amb temps insegur i amb la possibilitat de ruixats, sobretot a partir de migdia. pic.twitter.com/1ZPA221hJq

— El temps IB3 (@TempsIB3) March 29, 2026

El Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, en un missatge publicat a les xarxes socials, n’ha recordat el “carisma, determinació, lluita pel patrimoni i personalitat”.

“Ens ha deixat un company, un amic i, sobretot, una persona excepcional. Va ser una llum per a tots nosaltres i ho continuarà essent en cada record i en tot allò que ens va deixar”, ha assenyalat el museu.

López Garí, nascut a Palma, va participar en múltiples excavacions a les Pitiüses i va ser director insular de Patrimoni del Consell d’Eivissa. La seva feina en defensa del patrimoni va ser reconeguda amb el Premi Savina que atorga el GEN-GOB.

L’entitat l’ha recordat com “un gran arqueòleg, investigador, enamorat i compromès en la defensa del patrimoni cultural i natural”, però sobretot com una gran persona.

La sentència estima el recurs interposat per més de 50 diputats del congrés espanyol (PSOE, Sumar-Més i Mixt) i conclou que el govern va vulnerar els límits de l’article 86 de la constitució, que exigeix una “extraordinària i urgent necessitat” per a dictar decrets llei, un pressupost que el tribunal no aprecia en aquest cas.

L’error es va produir durant la votació en el parlament de la llei de simplificació Administrativa, el 26 de novembre de 2024. La portaveu adjunta del PP, Marga Durán, va confondre als diputats del seu grup, que van acabar votant a favor d’un paquet de 34 esmenes de Vox que els populars pretenien rebutjar. Entre aquestes esmenes figuraven l’eliminació del requisit del català en la funció pública i en l’educació, així com la possibilitat de permetre construccions en espais naturals protegits.

Després de detectar-se l’error, Durán va demanar repetir la votació, però Vox es va negar. Davant aquesta situació, el govern va anunciar l’aprovació d’un decret llei per a rectificar el votat i deixar sense efecte aquestes esmenes, amb l’argument d’evitar la inseguretat jurídica que suposaria la seva entrada en vigor.

El govern va justificar l’ús del decret per a corregir un “error humà, públic i notori” ocorregut durant la votació, al·legant que el text final no reflectia la “veritable voluntat de la majoria” i que la seva aplicació immediata generaria inseguretat jurídica.

Encara que els articles han estat anul·lats, la sentència arriba quan aquests ja havien estat substituïts per la llei 4/2025, per la qual cosa la resolució no modifica cap precepte en vigor. No obstant això, el tribunal ha mantingut l’examen del recurs per a fixar doctrina sobre els límits formals del decret llei.

Recurs contra la llei

L’octubre de l’any passat, els mateixos grups polítics, de la mà d’entitats socials i ecologistes, van presentar el recurs contra la llei que substitueix el decret. La llei permet de construir en sòl rústic i de modificar els planejaments urbanístics municipals, cosa que consideren “una porta oberta a l’especulació”.

El recurs es fonamenta en la vulneració de la seguretat jurídica i de la jerarquia normativa, l’afectació a l’autonomia municipal i insular, l’incompliment de la legislació estatal en urbanisme i a la reducció de la protecció del sòl rústic i la possible “amnistia encoberta”.

L’estudi analitza la llengua d’impartició de la docència als estudis de grau de la UIB. Els autors han comparat la llengua planificada a les guies docents i la llengua percebuda per l’alumnat a l’aula. Per això, han recollit dades de 592 assignatures, més d’un terç de les que s’hi ofereixen, a través d’una enquesta.

A primer cop d’ull, la situació pot semblar de normalitat. Els resultats han mostrat que el català té una presència formal significativa en la planificació docent. Per exemple, un 72,2% de les assignatures inclouen el català a la guia docent, sigui de manera íntegra o en un sistema bilingüe amb el castellà. Ara, només un 35,1% s’ofereixen íntegrament en català. D’aquestes, un terç no compleixen allò que diu la guia docent. Un 23,6% s’ofereixen a les guies docents íntegrament en castellà i un 4,3%, en anglès. 

No se’n garanteix l’ús efectiu

Es detecta, doncs, que la categoria mixta (català i castellà) adquireix un paper central en el model lingüístic planificat. Si bé amplia la disponibilitat formal del català, els autors de l’estudi denuncien que no en garanteix necessàriament l’ús efectiu com a llengua principal. 

Per això assenyalen que la comparació entre la planificació i la pràctica evidencia que hi ha desajusts importants. En algunes facultats, l’absència del català és molt més gran. I té implicacions per al conjunt de la ciutadania: “És preocupant que només es facin el 5% de classes en català a la Facultat de Ciències de la Salut. Això fa que hi hagi metges que potser només facin una assignatura o dues en català en tota la carrera. Quan veim discriminacions lingüístiques en hospitals de les Illes, és molt difícil de no pensar en aquestes tan poques classes que fan”, diu Josep Buades, portaveu de Joves per la Llengua. “La UIB hi té una responsabilitat, perquè acaba formant professionals incomplets que no poden fer bé la seva feina.”

Passa això mateix a magisteri, denuncia. Diu que una carrera que històricament sempre ha estat molt en català, que n’exigia un nivell alt i que ha tingut professors històrics, ara no ho és tant: “S’assegurava que aquests mestres en sortien amb un bon nivell de català per a ensenyar als al·lots i amb una consciència lingüística elevada. També és preocupant perquè, després, aquests seran els professors que hauran de formar els al·lots.” 

Diferències entre carreres

I encara cal afegir-hi un factor més: que molts professors catalanoparlants decideixen de fer les classes en castellà, perquè poden triar l’idioma. “La Facultat de Dret n’és plena”, comenta Buades. De fet, hi ha una diferència entre les carreres que tenen la majoria d’assignatures en català, que solen ser les d’arts i humanitats, i les que no.

En ciències, les que s’ofereixen íntegrament en català no arriben al 20%; en canvi, en ciències socials no s’arriba al 40%, que sí que superen per poc les enginyeries. Dret, fisioteràpia, física i administració d’empreses són les assignatures amb menys català planificat, seguides per bioquímica, relacions laborals, biologia, filosofia i edificació, que no arriben al 30%. A treball social, informàtica, pedagogia, enginyeria electrònica i industrial, educació social i enginyeria telemàtica no se supera el 50%. A més, en el cas de fisioteràpia, administració d’empreses i relacions laborals és on més s’incompleix la impartició en aquest català planificat. 

“La baixa planificació inicial es converteix en un factor estructural que condiciona de manera determinant la possibilitat real de cursar estudis en català en determinades titulacions”, adverteixen els autors de l’estudi. “Sorgeixen interrogants sobre fins a quin punt la distribució real de les llengües de docència s’arrenglera amb els principis generals del marc normatiu de la UIB”, subratllen. 

El reglament de la UIB

De fet, l’estudi recorda que el reglament d’usos lingüístics de la UIB és l’eix principal de la normativa interna en matèria lingüística. El text referma el caràcter prioritari del català en la docència, la recerca, la gestió i la comunicació institucional. En concret, en l’àmbit docent estableix que el català ha de ser el vehicle preferent d’ensenyament, però alhora garanteix que estudiants i professors es puguin expressar en qualsevol de les llengües oficials: “Això significa que l’estudiant no pot ser discriminat per utilitzar català o castellà en les seves produccions acadèmiques”, recorden els autors de la investigació.

També diuen que les guies docents són un compromís institucional entre universitat, professorat i alumnat i que quan la llengua real d’impartició no coincideix amb l’anunciada, hi ha una ruptura d’expectatives que afecta directament el principi de seguretat lingüística. 

De fet, la mateixa UIB estipula al seu nou Pla de Llengües 2026-2030 la necessitat de capgirar el retrocés del català en determinats àmbits. “Es pot interpretar com una resposta a la constatació que l’equilibri entre normalització i multilingüisme no havia estat suficient per a evitar la pèrdua de centralitat del català”, recull l’estudi. De tota manera, Buades subratlla que la universitat té certs mecanismes, però que el rector no pot dir a un professor que faci les classes en català: “El català no té cap classe de blindatge legal. Està molt venut.”

Resposta de la universitat

La universitat ha dit a VilaWeb que compartia la preocupació expressada pels col·lectius responsables de l’estudi. Això sí, considera necessari “fer-hi algunes precisions per tal d’interpretar correctament els resultats”. De fet, ha anunciat que recollia dades “reals” de l’ús del català a les aules per a l’elaboració d’un informe propi, en el qual fan feina la Comissió de Política Lingüística i el Servei d’Aplicacions i Serveis. A partir d’aquest informe, diuen, s’elaborarà un pla d’actuacions per a continuar impulsant la docència i l’aprenentatge en català.

També han volgut recordar que “la UIB és la institució oficial consultiva per a tot allò que faci referència a la llengua catalana, tal com estableix l’Estatut”, i per això insisteixen que “comparteixen la preocupació per la situació de l’ús del català en diferents àmbits de la societat i, especialment, en la docència universitària”.

Quines exigències demanen?

Els autors de l’estudi han fet arribar l’informe al rectorat i, segons que diuen, els va assegurar que estava compromès a augmentar aquests percentatges. Mentre esperen a veure com es concreta aquesta voluntat, han formulat unes quantes exigències a la universitat perquè sigui una realitat.

Una de les accions que faran els autors de l’estudi és reunir-se amb els caps de departament de la universitat, “que són molt més a prop dels professors i es poden implicar i fer molta més feina perquè aquestes xifres augmentin”, explica Buades. De fet, demanen que el professorat s’hi comprometi i participi a contrarestar aquests percentatges.

També demanen d’avançar cap a un marc de planificació lingüística que estableixi objectius mínims quantificables de presència del català en la docència. En aquesta línia, volen reforçar els mecanismes de seguiment del compliment de la llengua d’impartició indicada en les guies docents. També advoquen per revisar l’ús extensiu de categories com la docència bilingüe o mixta a les guies docents. L’objectiu és assegurar que reflecteixin amb la màxima precisió possible la realitat de la docència. I, finalment, creuen important el monitoratge periòdic de la situació de les llengües.

L’acord ha estat determinant per a desblocar la reforma, que requeria una majoria qualificada de tres cinquenes parts. El PSOE s’ha abstingut en l’esmena del PP –condició imposada pels populars– per assegurar que la iniciativa prosperés. “No deixarem que aquest sigui el preu de deixar Formentera sense senador”, va justificar la diputada socialista Milena Herrera durant el debat.

El parlament balear havia aprovat per unanimitat una proposta que incorporava la forma “Eivissa”, d’acord amb la denominació oficial. Però, a Madrid, el PP hi va presentar una esmena per mantenir “Ibiza”, argumentant que es tractava d’un “matís tècnic” i una qüestió formal. El diputat del PP José Vicente Marí va defensar que la modificació “simplement retoca tècnicament” el text i que l’ús de les dues formes era habitual.

Aquesta maniobra ha estat criticada per uns quants grups, inclòs el PSOE, que va qualificar l’esmena de “greu” i va acusar el PP d’haver actuat amb “complexos” respecte de la llengua. En aquest context, el diputat de Més per Mallorca, Vicenç Vidal, ha estat especialment contundent. Tot i celebrar l’aprovació de la reforma, ha criticat que el PP hagi intentat “d’espanyar aquest avenç introduint una absurda polèmica lingüística sobre la toponímia d’Eivissa”. Amb tot, ha volgut subratllar que la controvèrsia lingüística no n’ha alterat l’essència: “Afortunadament, aquesta maniobra no ha canviat la cosa fonamental.”

La votació ha superat el llindar de les tres cinquenes parts exigides, amb 312 vots a favor, 33 en contra i 5 abstencions. Solament Vox s’hi ha oposat i UPN i alguns diputats d’ERC s’hi han abstingut. El text haurà de ser ratificat pel senat espanyol, però el suport conjunt del PSOE i el PP fa preveure una aprovació definitiva sense entrebancs. La reforma modifica l’article 69.3 per a incloure Formentera com a circumscripció pròpia, en línia amb el model que ja s’aplica a les Canàries.

L’acord amb el PP s’ha desblocat després d’haver acceptat el PSOE una esmena perquè al text hi hagi la denominació “Ibiza”, en castellà, a la constitució, en lloc de la denominació oficial i en català “Eivissa”, com proposava el parlament balear.

El text incorpora també una disposició perquè la nova circumscripció no entri en vigor fins a les eleccions següents al senat, una vegada la reforma sigui publicada al BOE.  Durant la tramitació, uns quants grups van provar d’ampliar l’abast de la reforma amb esmenes sobre qüestions de fons, com ara el model territorial, la inviolabilitat del rei espanyol o l’article 155. Tanmateix, la mesa les va refusar perquè no tenien relació directa amb la iniciativa.

Ho ha anunciat Memòria de Mallorca, que celebra la decisió. El secretari d’estat de Memòria Democràtica, responent a les preguntes formulades per la portaveu de l’entitat, Maria Antònia Oliver, va fer públic que el monument als “Héroes del Crucero Baleares” s’inclourà en aquest cens. “Això implica un pas endavant molt important després d’anys de reivindicació”, diu Memòria de Mallorca.

La decisió es fa pública el mateix dia que l’Ajuntament de Palma, avalat per la sentència del Tribunal Suprem del 2022 –contra la qual es va recórrer sense èxit al Constitucional espanyol– aprovava la protecció definitiva del monument. En concret, s’ha aprovat la modificació del pla general per a catalogar-lo. L’Ajuntament ja ha anunciat també que durà als tribunals la protecció del monument.

El PSIB ha demanat la retirada del punt de l’ordre del dia quan s’ha fet pública la resolució, però s’ha denegat i ha tirat endavant. Més per Palma ha qualificat el mes de març del de “la croada contra la memòria”, atès que el parlament també va derogar la llei de memòria democràtica.

Què diu la resolució del ministeri?

L’informe sobre el qual se sosté aquesta decisió reconeix que el monument s’entén com a part i exemple de culte als morts franquistes. “Un culte que va constituir una de les polítiques més simbòliques, importants i persistents de la dictadura, que va ser destinada a recordar de manera excloent i sense cap intenció de reconciliació ni de menció als morts del bàndol republicà.”

També desfà els arguments que han donat els defensors del monument. Diuen que el 2010 es van retirar els símbols i inscripcions franquistes, però l’informe recorda que la forma del monument respon a l’estil propi commemoratiu de les construccions de la dictadura.

Entitats com ARCA defensaven el valor patrimonial que té, però l’informe també ho desmunta: del punt de vista artístic i arquitectònic, diu que el monument no es pot analitzar de manera aïllada de la funció política i simbòlica per a la qual va ser concebut.

Dimarts al parlament, el conseller d’Educació i Universitat, Antoni Vera, confirmava ja una xifra esfereïdora: el curs passat hi havia 455 professors en aquesta situació. Enguany n’hi ha  dos-cents més, segons que ha reconegut la conselleria. Des que governa Prohens la xifra s’ha triplicat, perquè un any abans que fos investida n’hi havia 220.

“Es converteix una excepció en una norma.” Aquest és el resum que fa el sindicat Unió Obra Balear (UOB) Ensenyament, que diu que la política lingüística que ha aplicat el govern Prohens és tan perjudicial, o fins i tot més, com la que va aplicar el govern de José Ramón Bauzá. Critiquen taxativament que el govern vol enderrocar un pilar fonamental de l’educació i la llengua: el coneixement de català dels docents. I diuen que, per tant, es dificulta encara més que els alumnes de totes les illes puguin aprendre plenament la llengua. Molts d’aquests alumnes no tenen el català com a llengua familiar. “El govern Prohens, com el govern Bauzá, veu clar que s’ha d’atacar aquest pilar. La realitat d’aquesta legislatura són els retrocessos lingüístics i les retallades constants en l’educació pública”, denuncien.

El triple en tres anys

“Que en tres anys s’hagi triplicat aquesta xifra vol dir que s’han fet poques polítiques perquè els docents puguin exercir la seva feina essent plenament competents en llengua catalana”, diu el sindicat. Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents, s’expressa en una línia similar: “D’entrada, és lamentable. I és prou greu com afecta els drets lingüístics dels nostres alumnes.”

Pel sindicat STEI, aquest problema s’agreuja per l’augment demogràfic. Calen més centres; per tant, més professors que no hi són. “Arran de la necessitat de docents, s’han de rebaixar les característiques d’aquestes places. Hi ha docents sense el català, però també hi ha docents sense el màster de professorat”, diu el secretari de Normalització Lingüística, Carles Cabrera. Afegeix que és un acord a què va arribar la conselleria amb els sindicats en un moment determinat, perquè l’alternativa era que els alumnes quedassin sense professor.

Ser docent ja no és atractiu

Però realment aquests 650 ensenyats vénen de la península? No hi ha xifres que ho corroborin, però segons alguns docents consultats és estrany. De tota manera, més enllà de la llengua, l’STEI proposa que la professió es faci atractiva, que ho ha deixat de ser per unes quantes raons, cosa que impulsa molts ensenyants –de totes les etapes– cap a uns altres sectors.

També ho subratlla la portaveu de l’Assemblea de Docents: avui ser ensenyant no és atractiu. Posa d’exemple el preu de l’habitatge –ningú no vol anar a Eivissa, per exemple, per no haver de pagar preus elevadíssims–, l’augment d’agressions als professionals, les condicions salarials, etc. “S’hauria de demanar a la conselleria quines mesures pensa posar en pràctica per aturar tot això”, diu Vergés.

Però al PP, amb connivència amb Vox, ja li va bé de dir que el problema és el requisit del català i no totes aquestes altres qüestions, igual com fan amb la sanitat. “Estam en unes condicions de precarietat que no es poden sostenir. Dir que tot això és culpa de la llengua… rius per no plorar”, afegeix Vergés. Ella també subratlla la mà de l’extrema dreta rere totes aquestes polítiques i l’objectiu clau d’eliminar el català: “Tot passa al mateix moment i amb els mateixos actors a l’escenari.”

Places de difícil cobertura

De tota manera, la UOB insisteix que de l’excepció se’n fa aquesta norma. I això es fa palès amb l’acord entre PP i Vox per a eliminar el català en les places de difícil cobertura. “Pretenen que persones que no tenen el requisit puguin fer oposicions. No s’aguanta de cap manera que et converteixin en funcionari de carrera sense necessitat de tenir el català. S’aconseguirà que aquests sis-cents i escaig es converteixin en un miler”, diu el sindicat. Adverteixen, per tant, que hi haurà com més va més professors que no sabran català i que estaran en contacte amb els alumnes que, precisament, necessiten un entorn de protecció lingüística com l’escola. L’Assemblea de Docents també ho denuncia: “És una manera amagada d’introduir docents que no parlen català i, per tant, també impedeixen d’aplicar els projectes lingüístics de centre”. 

L’STEI també veu malament la mesura pactada amb Vox. Funcionaris que entraran “per la porta de darrere” sense el català i que, a més, originaran situacions indesitjades a les aules. Posen l’exemple d’un cas que els ha arribat, d’una professora que obliga els alumnes a fer els treballs en castellà. I matisen que entre aquests professors n’hi ha de dos perfils: els qui directament no saben català i els simpatitzants dels partits espanyolistes. “Els alumnes es poden trobar un professor que no sap català, i això és greu”, diu Cabrera. 

“Augmenta cada dia”

Per això la reivindicació és clara: que el govern prengui totes les mesures adients perquè els treballadors públics tenguin coneixement de les dues llengües. De fet, no solament ha passat en l’educació. En la funció pública i en la sanitat també s’han eliminat requisits. “Veim que, en lloc de reduir-se augmenta, i de manera exponencial. El PP s’ha venut a les polítiques que dicta Vox”, lamenta la UOB, que insisteix a dir que “és un panorama trist”. 

“A Portugal no s’eximeix el coneixement del portuguès per a poder fer feina. No hi ha cap territori amb llengua pròpia i oficial que ho faci”, denuncia la UOB. “Va en contra de les lleis aprovades i dificulta encara més que els alumnes aprenguin català. El govern ha d’abandonar aquesta dèria contra la llengua”, sentencien. Per això alguns sectors reivindiquen que el català es faci indispensable per a viure a les Illes, cosa que el PP i Vox allunyen de cada vegada més.

El PP i Vox van acordar fa unes quantes setmanes d’eliminar el requisit del català en places docents de cobertura difícil. Si més no, durant els primers anys i el temps que els donin –que no es va especificar– per a poder-lo acreditar. Avui, el conseller ha anat més enllà i ha dit que tots aquells que tenguin una plaça definitiva l’hauran d’acreditar, però no els interins ni les places de cobertura difícil.

“No són mesures aïllades”

“Allò que fa el govern amb la llengua no són petites reformes, és un degoteig de mesures regressives”, ha dit la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, que ha preguntat sobre aquesta qüestió a Vera. El govern de Prohens ja va instaurar el fracassat pla de segregació lingüística, la lliure elecció de primera llengua, l’eliminació del requisit del català a la sanitat i ara, a places de funció pública i a docents amb cobertura difícil.

“No són mesures aïllades, és una estratègia i té un objectiu molt clar: fer que el català deixi de ser necessari per a viure en aquesta terra”, ha recriminat Ramon. Mentrestant, Vera s’ha escudat a defensar la mesura amb aquestes mateixes dades que ha aportat avui. Per això la diputada de Més li ha dit que enviaven un missatge molt perillós: que el català sigui prescindible i que no fa falta ni per a educar ni per a exercir drets. “Posen tot el poder de les institucions al servei de la llengua forta”, ha dit, recordant que cada pacte amb Vox hi sortia perdent la llengua.

Ramon ha insistit que el govern havia renunciat a protegir la llengua, però que també havia decidit de prescindir-ne i trair el país. “No és una decisió neutra: els alumnes no podran ser educats en català, els centres perdran normalitat lingüística i tendrem una llengua que retrocedirà més al sistema educatiu”, ha sentenciat.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by MÉS per Mallorca (@mespermallorca)

“La presidenta és en un viatge a la República Dominicana que ha allargat fins a uns límits difícils d’explicar”, ha denunciat el coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia. Avui ha hagut de fer la pregunta de control al vice-president Antoni Costa, atesa l’absència de Prohens, a qui acusen d’estar de vacances pagades. “La presidenta del govern del meu país ha de tenir agenda internacional, però que falti dos plens seguits en un moment així per un viatge amb una agenda que, en la seva major part, és poc consistent, és difícil de pensar”, ha denunciat Apesteguia. 

Per exemple, ahir la presidenta visitava a Puerto Rico la fàbrica de rom Bacardi –l’empresa mallorquina Sampol hi ha implantat una planta de cogeneració. Diumenge, visitava els membres de les dues cases balears de Puerto Rico. I el dia 19, per exemple, es va reunir amb empresaris de les Illes a Punta Cana, on també va visitar la casa balear. 

L’esperen per fer-se la foto

En tot cas, Apesteguia ha recordat que l’absència d’una presidenta no pot significar la paràlisi del govern, atès que té competències que no té el govern de Pedro Sánchez: “La sospita evident que tenim és que esperen el retorn de la presidenta perquè ella  es pugui fer la foto anunciant les mesures anticrisi. I això és completament injustificable.”

De la mateixa manera, ha criticat que durant l’absència de Prohens el PP sí que hagi tengut temps de pactar amb l’extrema dreta de Vox “greus retrocessos” per a la ciutadania de les Illes: “La gent omplirà el carro de la compra amb els funcionaris que no els podran atendre en català? Els pagesos ompliran el depòsit amb la gent pobra que no podrà cobrar ajudes? Els autònoms pagaran la factura de la llum amb els joves tutelats que quedaran al carrer quan facin divuit anys?”, ha preguntat retòricament. 

“Nosaltres no érem al Carib”

Les acusacions del PSIB han anat en la mateixa El portaveu, Iago Negueruela, ha dit: “Una presidenta ha de saber on ha de ser i quan ha de negociar”, tot recordant que avui la ciutadania paga la benzina més barata que la setmana passada, però que no ha vist ni una sola mesura impulsada pel govern de les Illes.

Antoni Costa ha instat els grups de l’oposició a reunir-se demà per treballar les propostes que es puguin aprovar, però aquests consideren que ja fa tard. “Nosaltres no érem al Carib i treballàvem per poder-les presentar”, li ha respost Negueruela,  que l’ha acusat de no poder confirmar cap mesura perquè era Prohens qui volia tenir la paella pel mànec: “Davant la falta de lideratge, no s’han posat en marxa. Hi haurà mesures per a la ciutadania de les Illes? O pactaran amb Vox, que patrocina aquesta guerra infame?”

La tensió ha estat evident i el govern ha recorregut al mateix argument de sempre: tu, més. Per això ha acusat l’oposició de fer el ridícul i ha viatjat fins a l’episodi del Hat Bar protagonitzat per Armengol durant els anys de la covid. No han dit res del viatge “personal i privat” de qui va ser el seu vice-president, Biel Barceló, a Punta Cana. En aquest cas, sí que va dimitir arran de la polèmica, perquè es va considerar que el regal de Globalia va vulnerar els codis ètics del govern i del partit. 

Le Senne, a Hongria

Però l’absència de Prohens no ha estat l’única que ha cridat l’atenció del ple d’avui. El president del parlament, Gabriel Le Senne, també és de viatge. En aquest cas, el membre de Vox és a Hongria per a donar suport, amb Abascal, a Viktor Orbán. Apesteguia ha qualificat el viatge de “fatxatrobada” i ha criticat que no fos a les Illes, al lloc que li pertocava, ni fer la feina per la qual cobrava. 

Es un honor que @vox_es me haya ofrecido la oportunidad de venir a Budapest a la reunión de @PatriotsEU en apoyo a @PM_ViktorOrban antes de las trascendentales elecciones en Hungría. #SentidoComún pic.twitter.com/3LPGGubjAQ

— Gabriel Le Senne (@glesenne) March 23, 2026

Negueruela ha recordat que avui la pregunta era qui és la màxima autoritat de les Illes, respecte de les dues absències. “És vostè [dirigint-se a Costa], és Mauricio Rovira [el vice-president del parlament]? Li sembla seriosa la situació de desgovern que tenim?” “No és capaç de justificar allò que és injustificable. No és acceptable ballar al Carib mentre el combustible puja a les Illes”, ha sentenciat.