La decisió ha estat presa per la Direcció General de Costes, en aplicació d’una sentència de l’Audiència espanyola que va anul·lar les ordres del Ministeri de Medi Ambient espanyol que permetien el funcionament d’aquestes instal·lacions. Tal com ha avançat l’Ara Balears i han confirmat fonts del govern a VilaWeb, la resolució dóna compliment a aquest pronunciament judicial.

La sentència es va fer pública el 2021 i, un any després, el fill del director d’El Español la va recórrer al Tribunal Suprem espanyol. Tanmateix, el tribunal no va admetre a tràmit el recurs i el 2024 l’Audiència espanyola en va ordenar l’execució forçosa.

Segons Europa Press, ha estat el mateix Pedro J. Ramírez qui ha sol·licitat formalment l’enderrocament de les instal·lacions per a complir la sentència. Segons que han explicat, serà ell mateix qui es farà càrrec de demanar les llicències pertinents i d’executar les obres d’enderroc.

Una llarga lluita ecologista

L’origen del conflicte és el 1974, quan Joaquín Calvo Sotelo –germà de José Calvo Sotelo i oncle de l’ex-president espanyol Leopoldo Calvo Sotelo– va ser propietari de la casa i va aconseguir una concessió per a construir-hi l’embarcador, la terrassa i la piscina. Quan es va morir, la seva dona va deixar d’anar a Mallorca i no va pagar la renovació de la concessió, de manera que la va recuperar l’estat espanyol.

El 1999, Pedro J. Ramírez –llavors director d’El Mundo i amb gran influència per aquesta posició– va comprar la casa. El ministeri de Medi Ambient d’aleshores, que dirigia l’ex-president de les Illes Jaume Matas, va fer com si la concessió hagués continuat vigent. És a dir, com si la vídua de Calvo Sotelo hagués passat la concessió a Pedro J. Ramírez.

El periodista i la seva esposa, la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada, van poder gaudir d’aquell indret privilegiat i en feien ostentació a les revistes del cor, cosa que va esperonar els activistes ecologistes de l’illa a plantar-hi cara. Van investigar la situació de la piscina, van demanar un informe a Costes, van portar-hi un notari perquè aixequés acta que no podien passar per aquell espai ocupat i van presentar un  recurs contenciós administratiu.

El 2005, el conflicte es va agreujar perquè el diputat d’ERC Joan Puig i alguns activistes més, com Jaume Sastre, Joan Lladó i Bernat Fiol, van decidir d’entrar a l’espai malgrat la presència de treballadors de seguretat, per a reivindicar que era espai públic. Els guàrdies els van agredir, però la imatge va tenir molta potència. Pedro J. Ramírez els va denunciar per terrorisme, però la condemna va ser de 200 euros per unes suposades coaccions i amenaces a Ramírez.

Amb el govern espanyol de Mariano Rajoy es va provar de legalitzar la piscina a condició que la família del periodista pogués tenir-ne l’ús exclusiu al juliol, però que la resta de l’any fos d’accés lliure. Però el 2009 l’Audiència espanyola va dictaminar en contra de la proposta, que no es va arribar a concretar. L’any 2013, dues sentències més del Tribunal Suprem confirmaven l’ús públic de la piscina, però el govern espanyol va emetre posteriorment, el 2014 i el 2016, dues resolucions per a ampliar l’autorització d’ús del domini públic de Pedro J. Ramírez fins a l’any 2074.

Va ser aleshores quan els activistes van reprendre el cas de zero: van sol·licitar a Costes l’expedient i van interposar un recurs contenciós administratiu perquè els el mostressin. Quan el van revisar, van concloure que no se sostenia i ho van tornar a denunciar a l’Audiència espanyola. El 2021, els jutges van anul·lar aquelles resolucions i van assenyalar que la piscina ocupava una zona pública i que es podia haver situat en uns altres espais habilitats de la casa. El 2022, el Tribunal Suprem va dictar una sentència ferma que desestimava els recursos de la família.

I, finalment, el 2024 l’Audiència espanyola en va ordenar la demolició forçosa, amb l’amenaça que si no es complia la sentència hi hauria sancions.

El decret llei entrarà en vigor amb la publicació al BOIB i, segons el govern, activa ajuts directes (36,7 milions), mesures per a la liquiditat (75 milions a través d’ISBA), deduccions fiscals (4 milions) i revisions de contractes públics. 

Respecte dels ajuts directes, es mobilitzen 13,5 milions d’euros per al sector primari: 5 milions per a inversions agràries; 3,5, pel sobrecost de l’alimentació del bestiar; 1,5, pel sobrecost de fertilitzants; 1, pel sobrecost d’uns altres aspectes agraris; 1, per a una nova convocatòria de bons de producte local; 750.000 euros pel sobrecost del combustible agrari i 750.000 més pel del combustible pesquer.

Per al transport, es mobilitzen 9,75 milions d’euros, 6 dels quals són per a compensar l’increment del preu del combustible en el de mercaderies. 750.00 aniran al transport discrecional, 500.000 al sector del taxi i 2,5 milions per al desballestament de vehicles.

Per als sectors de la indústria, la construcció i el comerç es mobilitzen 13,5 milions d’euros: 8 milions per a autònoms i petites i mitjanes empreses del sector industrial i de la construcció, per a compensar el sobrecost del combustible i les matèries primeres; 3,5 milions per a una convocatòria extraordinària de bons comercials i alimentació, i 2 milions pel sobrecost del transport per a empreses industrials exportadores.

Mesures fiscals

Quant a mesures fiscals, es recupera la deducció autonòmica per a compensar l’increment del cost de les hipoteques d’interès variable, com també una bonificiació del 50% de les taxes portuàries per a activitats econòmiques i una del 100% per a pescadors professionals. 

S’ha aprovat també una nova deducció fiscal gràcies a la qual els ajuts derivats del decret llei que rebin les persones físiques no tributaran a l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Per un altre costat, hi haurà una pujada salarial de l’1,5% per als treballadors de la CAIB, amb caràcter retroactiu al primer de gener d’enguany.

El manifest expressa “la condemna més rotunda” pel cas d’assetjament al professor, alhora que refusa qualsevol manifestació de violència, discriminació o discurs d’odi en l’àmbit educatiu o en qualsevol altre espai de convivència social. El text també condemna explícitament “l’agressió inadmissible” al docent d’Andratx.

En la lectura del manifest hi han participat la diputada ecosobiranista Maria Ramon, la socialista Amanda Fernández, la popular Anabel Curtó, el diputat per Formentera Llorenç Còrdoba, Joana Gomila de Més per Menorca i José María García d’Unides Podem.

Amb la lectura del manifest, la cambra ha volgut fer arribar la solidaritat, el suport i el reconeixement al docent afectat, com també al claustre i a la comunitat educativa de l’institut, i ha fet extensiu el suport a tot el col·lectiu docent. El parlament també ha manifestat la preocupació per la persistència i l’augment de conductes discriminatòries i discursos d’odi, sobretot en entorns digitals i entre el jovent.

Les màquines llevaneu han netejat a primera hora del matí la carretera Ma-10, que travessa la serra. La part més afectada ha estat la zona del túnel de Monnàber i Cúber, però no ha calgut tallar la circulació.

Per gruixos i per cota, la d'avui és la nevada més important dels darrers cinc anys en un mes de març a la Serra de Tramuntana.
Son Torrella, avui dematí pic.twitter.com/7a8xPNvadD

— Miquel Salamanca (@MiquelSalamanca) March 29, 2026

Pedazo nevadaaaaa sa millor en 3 anys a sa Serra, el Diumenge de Rams més nevat d'ençà el 1969 i sa nevada de març més important en 13 anys!! pic.twitter.com/NH4pItZsij

— Albert Darder Rosell (@albertdarder) March 29, 2026

Bon dia!
Temps d'hivern per al darrer diumenge de març! Començam el dia amb una nevada significativa a la Serra de Tramuntana entorn dels 800 m.S'obriran clarianes, però continuarem amb temps insegur i amb la possibilitat de ruixats, sobretot a partir de migdia. pic.twitter.com/1ZPA221hJq

— El temps IB3 (@TempsIB3) March 29, 2026

El Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, en un missatge publicat a les xarxes socials, n’ha recordat el “carisma, determinació, lluita pel patrimoni i personalitat”.

“Ens ha deixat un company, un amic i, sobretot, una persona excepcional. Va ser una llum per a tots nosaltres i ho continuarà essent en cada record i en tot allò que ens va deixar”, ha assenyalat el museu.

López Garí, nascut a Palma, va participar en múltiples excavacions a les Pitiüses i va ser director insular de Patrimoni del Consell d’Eivissa. La seva feina en defensa del patrimoni va ser reconeguda amb el Premi Savina que atorga el GEN-GOB.

L’entitat l’ha recordat com “un gran arqueòleg, investigador, enamorat i compromès en la defensa del patrimoni cultural i natural”, però sobretot com una gran persona.

La sentència estima el recurs interposat per més de 50 diputats del congrés espanyol (PSOE, Sumar-Més i Mixt) i conclou que el govern va vulnerar els límits de l’article 86 de la constitució, que exigeix una “extraordinària i urgent necessitat” per a dictar decrets llei, un pressupost que el tribunal no aprecia en aquest cas.

L’error es va produir durant la votació en el parlament de la llei de simplificació Administrativa, el 26 de novembre de 2024. La portaveu adjunta del PP, Marga Durán, va confondre als diputats del seu grup, que van acabar votant a favor d’un paquet de 34 esmenes de Vox que els populars pretenien rebutjar. Entre aquestes esmenes figuraven l’eliminació del requisit del català en la funció pública i en l’educació, així com la possibilitat de permetre construccions en espais naturals protegits.

Després de detectar-se l’error, Durán va demanar repetir la votació, però Vox es va negar. Davant aquesta situació, el govern va anunciar l’aprovació d’un decret llei per a rectificar el votat i deixar sense efecte aquestes esmenes, amb l’argument d’evitar la inseguretat jurídica que suposaria la seva entrada en vigor.

El govern va justificar l’ús del decret per a corregir un “error humà, públic i notori” ocorregut durant la votació, al·legant que el text final no reflectia la “veritable voluntat de la majoria” i que la seva aplicació immediata generaria inseguretat jurídica.

Encara que els articles han estat anul·lats, la sentència arriba quan aquests ja havien estat substituïts per la llei 4/2025, per la qual cosa la resolució no modifica cap precepte en vigor. No obstant això, el tribunal ha mantingut l’examen del recurs per a fixar doctrina sobre els límits formals del decret llei.

Recurs contra la llei

L’octubre de l’any passat, els mateixos grups polítics, de la mà d’entitats socials i ecologistes, van presentar el recurs contra la llei que substitueix el decret. La llei permet de construir en sòl rústic i de modificar els planejaments urbanístics municipals, cosa que consideren “una porta oberta a l’especulació”.

El recurs es fonamenta en la vulneració de la seguretat jurídica i de la jerarquia normativa, l’afectació a l’autonomia municipal i insular, l’incompliment de la legislació estatal en urbanisme i a la reducció de la protecció del sòl rústic i la possible “amnistia encoberta”.

L’estudi analitza la llengua d’impartició de la docència als estudis de grau de la UIB. Els autors han comparat la llengua planificada a les guies docents i la llengua percebuda per l’alumnat a l’aula. Per això, han recollit dades de 592 assignatures, més d’un terç de les que s’hi ofereixen, a través d’una enquesta.

A primer cop d’ull, la situació pot semblar de normalitat. Els resultats han mostrat que el català té una presència formal significativa en la planificació docent. Per exemple, un 72,2% de les assignatures inclouen el català a la guia docent, sigui de manera íntegra o en un sistema bilingüe amb el castellà. Ara, només un 35,1% s’ofereixen íntegrament en català. D’aquestes, un terç no compleixen allò que diu la guia docent. Un 23,6% s’ofereixen a les guies docents íntegrament en castellà i un 4,3%, en anglès. 

No se’n garanteix l’ús efectiu

Es detecta, doncs, que la categoria mixta (català i castellà) adquireix un paper central en el model lingüístic planificat. Si bé amplia la disponibilitat formal del català, els autors de l’estudi denuncien que no en garanteix necessàriament l’ús efectiu com a llengua principal. 

Per això assenyalen que la comparació entre la planificació i la pràctica evidencia que hi ha desajusts importants. En algunes facultats, l’absència del català és molt més gran. I té implicacions per al conjunt de la ciutadania: “És preocupant que només es facin el 5% de classes en català a la Facultat de Ciències de la Salut. Això fa que hi hagi metges que potser només facin una assignatura o dues en català en tota la carrera. Quan veim discriminacions lingüístiques en hospitals de les Illes, és molt difícil de no pensar en aquestes tan poques classes que fan”, diu Josep Buades, portaveu de Joves per la Llengua. “La UIB hi té una responsabilitat, perquè acaba formant professionals incomplets que no poden fer bé la seva feina.”

Passa això mateix a magisteri, denuncia. Diu que una carrera que històricament sempre ha estat molt en català, que n’exigia un nivell alt i que ha tingut professors històrics, ara no ho és tant: “S’assegurava que aquests mestres en sortien amb un bon nivell de català per a ensenyar als al·lots i amb una consciència lingüística elevada. També és preocupant perquè, després, aquests seran els professors que hauran de formar els al·lots.” 

Diferències entre carreres

I encara cal afegir-hi un factor més: que molts professors catalanoparlants decideixen de fer les classes en castellà, perquè poden triar l’idioma. “La Facultat de Dret n’és plena”, comenta Buades. De fet, hi ha una diferència entre les carreres que tenen la majoria d’assignatures en català, que solen ser les d’arts i humanitats, i les que no.

En ciències, les que s’ofereixen íntegrament en català no arriben al 20%; en canvi, en ciències socials no s’arriba al 40%, que sí que superen per poc les enginyeries. Dret, fisioteràpia, física i administració d’empreses són les assignatures amb menys català planificat, seguides per bioquímica, relacions laborals, biologia, filosofia i edificació, que no arriben al 30%. A treball social, informàtica, pedagogia, enginyeria electrònica i industrial, educació social i enginyeria telemàtica no se supera el 50%. A més, en el cas de fisioteràpia, administració d’empreses i relacions laborals és on més s’incompleix la impartició en aquest català planificat. 

“La baixa planificació inicial es converteix en un factor estructural que condiciona de manera determinant la possibilitat real de cursar estudis en català en determinades titulacions”, adverteixen els autors de l’estudi. “Sorgeixen interrogants sobre fins a quin punt la distribució real de les llengües de docència s’arrenglera amb els principis generals del marc normatiu de la UIB”, subratllen. 

El reglament de la UIB

De fet, l’estudi recorda que el reglament d’usos lingüístics de la UIB és l’eix principal de la normativa interna en matèria lingüística. El text referma el caràcter prioritari del català en la docència, la recerca, la gestió i la comunicació institucional. En concret, en l’àmbit docent estableix que el català ha de ser el vehicle preferent d’ensenyament, però alhora garanteix que estudiants i professors es puguin expressar en qualsevol de les llengües oficials: “Això significa que l’estudiant no pot ser discriminat per utilitzar català o castellà en les seves produccions acadèmiques”, recorden els autors de la investigació.

També diuen que les guies docents són un compromís institucional entre universitat, professorat i alumnat i que quan la llengua real d’impartició no coincideix amb l’anunciada, hi ha una ruptura d’expectatives que afecta directament el principi de seguretat lingüística. 

De fet, la mateixa UIB estipula al seu nou Pla de Llengües 2026-2030 la necessitat de capgirar el retrocés del català en determinats àmbits. “Es pot interpretar com una resposta a la constatació que l’equilibri entre normalització i multilingüisme no havia estat suficient per a evitar la pèrdua de centralitat del català”, recull l’estudi. De tota manera, Buades subratlla que la universitat té certs mecanismes, però que el rector no pot dir a un professor que faci les classes en català: “El català no té cap classe de blindatge legal. Està molt venut.”

Resposta de la universitat

La universitat ha dit a VilaWeb que compartia la preocupació expressada pels col·lectius responsables de l’estudi. Això sí, considera necessari “fer-hi algunes precisions per tal d’interpretar correctament els resultats”. De fet, ha anunciat que recollia dades “reals” de l’ús del català a les aules per a l’elaboració d’un informe propi, en el qual fan feina la Comissió de Política Lingüística i el Servei d’Aplicacions i Serveis. A partir d’aquest informe, diuen, s’elaborarà un pla d’actuacions per a continuar impulsant la docència i l’aprenentatge en català.

També han volgut recordar que “la UIB és la institució oficial consultiva per a tot allò que faci referència a la llengua catalana, tal com estableix l’Estatut”, i per això insisteixen que “comparteixen la preocupació per la situació de l’ús del català en diferents àmbits de la societat i, especialment, en la docència universitària”.

Quines exigències demanen?

Els autors de l’estudi han fet arribar l’informe al rectorat i, segons que diuen, els va assegurar que estava compromès a augmentar aquests percentatges. Mentre esperen a veure com es concreta aquesta voluntat, han formulat unes quantes exigències a la universitat perquè sigui una realitat.

Una de les accions que faran els autors de l’estudi és reunir-se amb els caps de departament de la universitat, “que són molt més a prop dels professors i es poden implicar i fer molta més feina perquè aquestes xifres augmentin”, explica Buades. De fet, demanen que el professorat s’hi comprometi i participi a contrarestar aquests percentatges.

També demanen d’avançar cap a un marc de planificació lingüística que estableixi objectius mínims quantificables de presència del català en la docència. En aquesta línia, volen reforçar els mecanismes de seguiment del compliment de la llengua d’impartició indicada en les guies docents. També advoquen per revisar l’ús extensiu de categories com la docència bilingüe o mixta a les guies docents. L’objectiu és assegurar que reflecteixin amb la màxima precisió possible la realitat de la docència. I, finalment, creuen important el monitoratge periòdic de la situació de les llengües.

L’acord ha estat determinant per a desblocar la reforma, que requeria una majoria qualificada de tres cinquenes parts. El PSOE s’ha abstingut en l’esmena del PP –condició imposada pels populars– per assegurar que la iniciativa prosperés. “No deixarem que aquest sigui el preu de deixar Formentera sense senador”, va justificar la diputada socialista Milena Herrera durant el debat.

El parlament balear havia aprovat per unanimitat una proposta que incorporava la forma “Eivissa”, d’acord amb la denominació oficial. Però, a Madrid, el PP hi va presentar una esmena per mantenir “Ibiza”, argumentant que es tractava d’un “matís tècnic” i una qüestió formal. El diputat del PP José Vicente Marí va defensar que la modificació “simplement retoca tècnicament” el text i que l’ús de les dues formes era habitual.

Aquesta maniobra ha estat criticada per uns quants grups, inclòs el PSOE, que va qualificar l’esmena de “greu” i va acusar el PP d’haver actuat amb “complexos” respecte de la llengua. En aquest context, el diputat de Més per Mallorca, Vicenç Vidal, ha estat especialment contundent. Tot i celebrar l’aprovació de la reforma, ha criticat que el PP hagi intentat “d’espanyar aquest avenç introduint una absurda polèmica lingüística sobre la toponímia d’Eivissa”. Amb tot, ha volgut subratllar que la controvèrsia lingüística no n’ha alterat l’essència: “Afortunadament, aquesta maniobra no ha canviat la cosa fonamental.”

La votació ha superat el llindar de les tres cinquenes parts exigides, amb 312 vots a favor, 33 en contra i 5 abstencions. Solament Vox s’hi ha oposat i UPN i alguns diputats d’ERC s’hi han abstingut. El text haurà de ser ratificat pel senat espanyol, però el suport conjunt del PSOE i el PP fa preveure una aprovació definitiva sense entrebancs. La reforma modifica l’article 69.3 per a incloure Formentera com a circumscripció pròpia, en línia amb el model que ja s’aplica a les Canàries.

L’acord amb el PP s’ha desblocat després d’haver acceptat el PSOE una esmena perquè al text hi hagi la denominació “Ibiza”, en castellà, a la constitució, en lloc de la denominació oficial i en català “Eivissa”, com proposava el parlament balear.

El text incorpora també una disposició perquè la nova circumscripció no entri en vigor fins a les eleccions següents al senat, una vegada la reforma sigui publicada al BOE.  Durant la tramitació, uns quants grups van provar d’ampliar l’abast de la reforma amb esmenes sobre qüestions de fons, com ara el model territorial, la inviolabilitat del rei espanyol o l’article 155. Tanmateix, la mesa les va refusar perquè no tenien relació directa amb la iniciativa.

Ho ha anunciat Memòria de Mallorca, que celebra la decisió. El secretari d’estat de Memòria Democràtica, responent a les preguntes formulades per la portaveu de l’entitat, Maria Antònia Oliver, va fer públic que el monument als “Héroes del Crucero Baleares” s’inclourà en aquest cens. “Això implica un pas endavant molt important després d’anys de reivindicació”, diu Memòria de Mallorca.

La decisió es fa pública el mateix dia que l’Ajuntament de Palma, avalat per la sentència del Tribunal Suprem del 2022 –contra la qual es va recórrer sense èxit al Constitucional espanyol– aprovava la protecció definitiva del monument. En concret, s’ha aprovat la modificació del pla general per a catalogar-lo. L’Ajuntament ja ha anunciat també que durà als tribunals la protecció del monument.

El PSIB ha demanat la retirada del punt de l’ordre del dia quan s’ha fet pública la resolució, però s’ha denegat i ha tirat endavant. Més per Palma ha qualificat el mes de març del de “la croada contra la memòria”, atès que el parlament també va derogar la llei de memòria democràtica.

Què diu la resolució del ministeri?

L’informe sobre el qual se sosté aquesta decisió reconeix que el monument s’entén com a part i exemple de culte als morts franquistes. “Un culte que va constituir una de les polítiques més simbòliques, importants i persistents de la dictadura, que va ser destinada a recordar de manera excloent i sense cap intenció de reconciliació ni de menció als morts del bàndol republicà.”

També desfà els arguments que han donat els defensors del monument. Diuen que el 2010 es van retirar els símbols i inscripcions franquistes, però l’informe recorda que la forma del monument respon a l’estil propi commemoratiu de les construccions de la dictadura.

Entitats com ARCA defensaven el valor patrimonial que té, però l’informe també ho desmunta: del punt de vista artístic i arquitectònic, diu que el monument no es pot analitzar de manera aïllada de la funció política i simbòlica per a la qual va ser concebut.

Dimarts al parlament, el conseller d’Educació i Universitat, Antoni Vera, confirmava ja una xifra esfereïdora: el curs passat hi havia 455 professors en aquesta situació. Enguany n’hi ha  dos-cents més, segons que ha reconegut la conselleria. Des que governa Prohens la xifra s’ha triplicat, perquè un any abans que fos investida n’hi havia 220.

“Es converteix una excepció en una norma.” Aquest és el resum que fa el sindicat Unió Obra Balear (UOB) Ensenyament, que diu que la política lingüística que ha aplicat el govern Prohens és tan perjudicial, o fins i tot més, com la que va aplicar el govern de José Ramón Bauzá. Critiquen taxativament que el govern vol enderrocar un pilar fonamental de l’educació i la llengua: el coneixement de català dels docents. I diuen que, per tant, es dificulta encara més que els alumnes de totes les illes puguin aprendre plenament la llengua. Molts d’aquests alumnes no tenen el català com a llengua familiar. “El govern Prohens, com el govern Bauzá, veu clar que s’ha d’atacar aquest pilar. La realitat d’aquesta legislatura són els retrocessos lingüístics i les retallades constants en l’educació pública”, denuncien.

El triple en tres anys

“Que en tres anys s’hagi triplicat aquesta xifra vol dir que s’han fet poques polítiques perquè els docents puguin exercir la seva feina essent plenament competents en llengua catalana”, diu el sindicat. Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents, s’expressa en una línia similar: “D’entrada, és lamentable. I és prou greu com afecta els drets lingüístics dels nostres alumnes.”

Pel sindicat STEI, aquest problema s’agreuja per l’augment demogràfic. Calen més centres; per tant, més professors que no hi són. “Arran de la necessitat de docents, s’han de rebaixar les característiques d’aquestes places. Hi ha docents sense el català, però també hi ha docents sense el màster de professorat”, diu el secretari de Normalització Lingüística, Carles Cabrera. Afegeix que és un acord a què va arribar la conselleria amb els sindicats en un moment determinat, perquè l’alternativa era que els alumnes quedassin sense professor.

Ser docent ja no és atractiu

Però realment aquests 650 ensenyats vénen de la península? No hi ha xifres que ho corroborin, però segons alguns docents consultats és estrany. De tota manera, més enllà de la llengua, l’STEI proposa que la professió es faci atractiva, que ho ha deixat de ser per unes quantes raons, cosa que impulsa molts ensenyants –de totes les etapes– cap a uns altres sectors.

També ho subratlla la portaveu de l’Assemblea de Docents: avui ser ensenyant no és atractiu. Posa d’exemple el preu de l’habitatge –ningú no vol anar a Eivissa, per exemple, per no haver de pagar preus elevadíssims–, l’augment d’agressions als professionals, les condicions salarials, etc. “S’hauria de demanar a la conselleria quines mesures pensa posar en pràctica per aturar tot això”, diu Vergés.

Però al PP, amb connivència amb Vox, ja li va bé de dir que el problema és el requisit del català i no totes aquestes altres qüestions, igual com fan amb la sanitat. “Estam en unes condicions de precarietat que no es poden sostenir. Dir que tot això és culpa de la llengua… rius per no plorar”, afegeix Vergés. Ella també subratlla la mà de l’extrema dreta rere totes aquestes polítiques i l’objectiu clau d’eliminar el català: “Tot passa al mateix moment i amb els mateixos actors a l’escenari.”

Places de difícil cobertura

De tota manera, la UOB insisteix que de l’excepció se’n fa aquesta norma. I això es fa palès amb l’acord entre PP i Vox per a eliminar el català en les places de difícil cobertura. “Pretenen que persones que no tenen el requisit puguin fer oposicions. No s’aguanta de cap manera que et converteixin en funcionari de carrera sense necessitat de tenir el català. S’aconseguirà que aquests sis-cents i escaig es converteixin en un miler”, diu el sindicat. Adverteixen, per tant, que hi haurà com més va més professors que no sabran català i que estaran en contacte amb els alumnes que, precisament, necessiten un entorn de protecció lingüística com l’escola. L’Assemblea de Docents també ho denuncia: “És una manera amagada d’introduir docents que no parlen català i, per tant, també impedeixen d’aplicar els projectes lingüístics de centre”. 

L’STEI també veu malament la mesura pactada amb Vox. Funcionaris que entraran “per la porta de darrere” sense el català i que, a més, originaran situacions indesitjades a les aules. Posen l’exemple d’un cas que els ha arribat, d’una professora que obliga els alumnes a fer els treballs en castellà. I matisen que entre aquests professors n’hi ha de dos perfils: els qui directament no saben català i els simpatitzants dels partits espanyolistes. “Els alumnes es poden trobar un professor que no sap català, i això és greu”, diu Cabrera. 

“Augmenta cada dia”

Per això la reivindicació és clara: que el govern prengui totes les mesures adients perquè els treballadors públics tenguin coneixement de les dues llengües. De fet, no solament ha passat en l’educació. En la funció pública i en la sanitat també s’han eliminat requisits. “Veim que, en lloc de reduir-se augmenta, i de manera exponencial. El PP s’ha venut a les polítiques que dicta Vox”, lamenta la UOB, que insisteix a dir que “és un panorama trist”. 

“A Portugal no s’eximeix el coneixement del portuguès per a poder fer feina. No hi ha cap territori amb llengua pròpia i oficial que ho faci”, denuncia la UOB. “Va en contra de les lleis aprovades i dificulta encara més que els alumnes aprenguin català. El govern ha d’abandonar aquesta dèria contra la llengua”, sentencien. Per això alguns sectors reivindiquen que el català es faci indispensable per a viure a les Illes, cosa que el PP i Vox allunyen de cada vegada més.

El PP i Vox van acordar fa unes quantes setmanes d’eliminar el requisit del català en places docents de cobertura difícil. Si més no, durant els primers anys i el temps que els donin –que no es va especificar– per a poder-lo acreditar. Avui, el conseller ha anat més enllà i ha dit que tots aquells que tenguin una plaça definitiva l’hauran d’acreditar, però no els interins ni les places de cobertura difícil.

“No són mesures aïllades”

“Allò que fa el govern amb la llengua no són petites reformes, és un degoteig de mesures regressives”, ha dit la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, que ha preguntat sobre aquesta qüestió a Vera. El govern de Prohens ja va instaurar el fracassat pla de segregació lingüística, la lliure elecció de primera llengua, l’eliminació del requisit del català a la sanitat i ara, a places de funció pública i a docents amb cobertura difícil.

“No són mesures aïllades, és una estratègia i té un objectiu molt clar: fer que el català deixi de ser necessari per a viure en aquesta terra”, ha recriminat Ramon. Mentrestant, Vera s’ha escudat a defensar la mesura amb aquestes mateixes dades que ha aportat avui. Per això la diputada de Més li ha dit que enviaven un missatge molt perillós: que el català sigui prescindible i que no fa falta ni per a educar ni per a exercir drets. “Posen tot el poder de les institucions al servei de la llengua forta”, ha dit, recordant que cada pacte amb Vox hi sortia perdent la llengua.

Ramon ha insistit que el govern havia renunciat a protegir la llengua, però que també havia decidit de prescindir-ne i trair el país. “No és una decisió neutra: els alumnes no podran ser educats en català, els centres perdran normalitat lingüística i tendrem una llengua que retrocedirà més al sistema educatiu”, ha sentenciat.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by MÉS per Mallorca (@mespermallorca)

“La presidenta és en un viatge a la República Dominicana que ha allargat fins a uns límits difícils d’explicar”, ha denunciat el coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia. Avui ha hagut de fer la pregunta de control al vice-president Antoni Costa, atesa l’absència de Prohens, a qui acusen d’estar de vacances pagades. “La presidenta del govern del meu país ha de tenir agenda internacional, però que falti dos plens seguits en un moment així per un viatge amb una agenda que, en la seva major part, és poc consistent, és difícil de pensar”, ha denunciat Apesteguia. 

Per exemple, ahir la presidenta visitava a Puerto Rico la fàbrica de rom Bacardi –l’empresa mallorquina Sampol hi ha implantat una planta de cogeneració. Diumenge, visitava els membres de les dues cases balears de Puerto Rico. I el dia 19, per exemple, es va reunir amb empresaris de les Illes a Punta Cana, on també va visitar la casa balear. 

L’esperen per fer-se la foto

En tot cas, Apesteguia ha recordat que l’absència d’una presidenta no pot significar la paràlisi del govern, atès que té competències que no té el govern de Pedro Sánchez: “La sospita evident que tenim és que esperen el retorn de la presidenta perquè ella  es pugui fer la foto anunciant les mesures anticrisi. I això és completament injustificable.”

De la mateixa manera, ha criticat que durant l’absència de Prohens el PP sí que hagi tengut temps de pactar amb l’extrema dreta de Vox “greus retrocessos” per a la ciutadania de les Illes: “La gent omplirà el carro de la compra amb els funcionaris que no els podran atendre en català? Els pagesos ompliran el depòsit amb la gent pobra que no podrà cobrar ajudes? Els autònoms pagaran la factura de la llum amb els joves tutelats que quedaran al carrer quan facin divuit anys?”, ha preguntat retòricament. 

“Nosaltres no érem al Carib”

Les acusacions del PSIB han anat en la mateixa El portaveu, Iago Negueruela, ha dit: “Una presidenta ha de saber on ha de ser i quan ha de negociar”, tot recordant que avui la ciutadania paga la benzina més barata que la setmana passada, però que no ha vist ni una sola mesura impulsada pel govern de les Illes.

Antoni Costa ha instat els grups de l’oposició a reunir-se demà per treballar les propostes que es puguin aprovar, però aquests consideren que ja fa tard. “Nosaltres no érem al Carib i treballàvem per poder-les presentar”, li ha respost Negueruela,  que l’ha acusat de no poder confirmar cap mesura perquè era Prohens qui volia tenir la paella pel mànec: “Davant la falta de lideratge, no s’han posat en marxa. Hi haurà mesures per a la ciutadania de les Illes? O pactaran amb Vox, que patrocina aquesta guerra infame?”

La tensió ha estat evident i el govern ha recorregut al mateix argument de sempre: tu, més. Per això ha acusat l’oposició de fer el ridícul i ha viatjat fins a l’episodi del Hat Bar protagonitzat per Armengol durant els anys de la covid. No han dit res del viatge “personal i privat” de qui va ser el seu vice-president, Biel Barceló, a Punta Cana. En aquest cas, sí que va dimitir arran de la polèmica, perquè es va considerar que el regal de Globalia va vulnerar els codis ètics del govern i del partit. 

Le Senne, a Hongria

Però l’absència de Prohens no ha estat l’única que ha cridat l’atenció del ple d’avui. El president del parlament, Gabriel Le Senne, també és de viatge. En aquest cas, el membre de Vox és a Hongria per a donar suport, amb Abascal, a Viktor Orbán. Apesteguia ha qualificat el viatge de “fatxatrobada” i ha criticat que no fos a les Illes, al lloc que li pertocava, ni fer la feina per la qual cobrava. 

Es un honor que @vox_es me haya ofrecido la oportunidad de venir a Budapest a la reunión de @PatriotsEU en apoyo a @PM_ViktorOrban antes de las trascendentales elecciones en Hungría. #SentidoComún pic.twitter.com/3LPGGubjAQ

— Gabriel Le Senne (@glesenne) March 23, 2026

Negueruela ha recordat que avui la pregunta era qui és la màxima autoritat de les Illes, respecte de les dues absències. “És vostè [dirigint-se a Costa], és Mauricio Rovira [el vice-president del parlament]? Li sembla seriosa la situació de desgovern que tenim?” “No és capaç de justificar allò que és injustificable. No és acceptable ballar al Carib mentre el combustible puja a les Illes”, ha sentenciat. 

Segons que ha informat en un comunicat, els fets es van produir durant el taller titulat “Treballar sense cremar-nos”, centrat en les cures i en el context de les reivindicacions del Dia Internacional de la Dona.

Quan van arribar a l’espai, els organitzadors es van trobar que l’assessor de Vox que havia obert la sala els va comunicar que s’hi quedaria durant tota l’activitat, cosa que finalment va passar.

Més va poder confirmar que la decisió havia estat adoptada per la regidora de Cultura del PP, que fins i tot es va desplaçar a la Refinadora per ratificar la instrucció.

La portaveu de Més per Marratxí, Aina Amengual, ha qualificat els fets de “profundament preocupants” i ha qüestionat la decisió de l’equip de govern.

Així doncs, es fa efectiu allò que ja van pactar el mes de maig del 2025 per poder aprovar el pressupost d’aquell any. D’aquesta manera, per primera vegada –parlant legalment– docents que no sàpiguen català podran fer classes a l’escola pública.

La portaveu de Vox al parlament balear, Manuela Cañadas, ha dit que aquestes mesures ja han estat pactades amb el PP després de molts dies de reunions i negociacions. Per acomplir el pacte, s’introduiran tres esmenes al projecte de llei de projectes estratègics. El PP ha remarcat que, en el cas dels docents, és una moratòria: es podrà començar a exercir per cobrir la plaça sense tenir el certificat i s’obrirà un període –per exemple, de dos anys– per a acreditar el nivell requerit.

La segona esmena és per a rebaixar o suprimir el requisit de català per a categories laborals bàsiques com ara zeladors, auxiliars, personal de neteja o de manteniment, i permetre exempcions en places amb dèficit d’aspirants.

Una tercera mesura acordada consisteix a rebaixar la nota necessària –d’un vuit a un set– per a obtenir el títol B2 o C1 de català en acabar l’ESO i el batxillerat. A més, es vol garantir que els alumnes que cursen un any a l’estranger puguin obtenir el títol si assoleixen la nota fixada.

De tota manera, la portaveu adjunta del PP, Marga Duran, ha insistit que serà Vox que presentarà les esmenes, i que si segueixen allò que s’ha pactat el PP hi donarà suport.

En la seva intervenció, Martínez s’ha referit a la crisi migratòria i ha manifestat que l’arribada massiva de migrants en situació irregular només afavoreix les màfies, que s’aprofiten d’aquestes persones que es juguen la vida travessant la mar. El dirigent ha exigit al govern espanyol més mitjans, més agents de la Guàrdia Civil i que apliqui una política d’Afers Estrangers “contundent”.

Mitjançant un missatge a les xarxes socials recollit per Europa Press, la líder del PP a les Illes, Marga Prohens, ha celebrat l’elecció de Martínez i ha destacat que el govern de les Illes té present Formentera i hi inverteix. Prohens ha destacat les polítiques d’habitatge, les infrastructues sanitàries i la protecció del litoral, i ha insistit que l’executiu no gira l’esquena a la crisi migratòria, “com sí que fa el govern espanyol”.

Ho conta Sebastià Serra, un dels fundadors, que en una conversa amb VilaWeb posa en context la creació del partit: “Érem al final de la dictadura, però encara era la dictadura.” Aleshores, un conjunt de col·lectius, gent activista i de l’esquerra, tenia ganes de fer una passa endavant. Per un costat, un col·lectiu nacionalista, que es movia entorn el Congrés de Cultura Catalana, l’Obra Cultural Balear i l’ensenyament, entre més; per un altre, un grup de professionals que comencen a ser clars respecte a cercar una alternativa econòmica, marcada per la crisi energètica del 1973 i l’organització col·lectiva de diversos sectors econòmics, que reclamava millores de les condicions laborals i econòmiques.

“El fil conductor era la lluita contra la dictadura. Allò de llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, explica Serra. A final del 1975 es va començar a formar un brou de cultiu imparable i que s’accelera amb la mort del dictador i “amb aquell començament tan nefast de la transició”. De fet, Serra remarca que el 1976 va ser l’any de més mobilització de la història a Mallorca: obrera, estudiantil, professional, de la cultura, de l’ecologisme, etc. També és quan es crea l’Assemblea Democràtica de Mallorca, impulsada en gran part pel PSI i amb l’objectiu de l’autonomia, la democràcia, l’amnistia i el nacionalisme d’una manera decidida i ferma.

Clandestinitat

“Hi havia un retard en la lluita democràtica. Les forces polítiques democràtiques tampoc no tenien gaire en compte el tema de país. No sols en llengua, sinó també en autogovern, cercar alternatives econòmiques, fiscalitat… Eren temes que no es tractaven gaire”, continua Serra, que detalla els elements clau en la formació del PSI. Molta de la gent que va fundar-lo havia col·laborat amb les organitzacions d’oposició contra la dictadura.

De fet, el PSI va sorgir a la clandestinitat. Els anys previs a la fundació eren de repressió forta. Quan es va crear el partit, abans de la legalització, ho va fer amb la mateixa sigla, però amb un nom diferent: Promocions Socials Illenques. Es reunien al carrer Peraires, on hi ha actualment la galeria d’art amb el mateix nom, i també organitzaven activitats culturals, feministes i de recerca d’alternatives. “Era un espai molt obert, no sols de partit”, recorda Serra.

Transformació en el PSM i fugues cap al PSOE

És només un any després que el PSI es transforma en el PSM, perquè a Menorca existia també el PSM. “Sempre vàrem concebre les illes com un procés federal”, diu Serra, recordant que es va crear la Federació d’Esquerra Nacionalista de les Illes Balears. El component nacionalista era allò que diferenciava el PSI-PSM de la resta de partits. Ara, Serra comenta que dins el mateix PSI també hi havia sectors que no eren tan nacionalistes.

A les eleccions espanyoles del 1977, el PSM va anar amb la coalició d’Unitat Socialista. El resultat, diu Serra, no va ser dolent, però tampoc bo del tot: “No va ser dolent perquè havíem nascut el 1976 i disposàvem de pocs mitjans. I, amb la perspectiva d’aquests cinquanta anys, tampoc no va ser tan dolent en unes eleccions espanyoles, perquè anàvem per damunt del 5%.”

Amb el temps hi va haver noms importants de la fundació del PSI que van passar al PSOE. Celestí Alomar, Antoni Tarabini, Paco Obrador, Toni Garcia… “Aquesta gent va pensar que el futur socialista immediat passava pel PSOE. Era un partit molt establert i van veure que això era el camí de l’utilitarisme.” Però, a la contra, també hi va haver una tendència important de gent de pobles i amb diversos objectius socials identificada totalment amb el tema nacional que es va apuntar després al PSI.

En tot cas, alguns noms històrics que han passat per la formació més enllà dels esmentats han estat Pere Sampol, Damià Pons, Aina Sitges, Mateu Morro, Margalida Bujosa, Biel Majoral, Francisca Armengol, Joan Mayol, Xesc Aguiló, Climent Garau, Tomeu Carrió, Maria Antònia Vadell, Joan Antoni Salas, Xesc Trobat… i un llarg etcètera.

Una data clau

El 1983 també va ser una data clau. A les primeres eleccions al Parlament de les Illes, el PSM –dirigit llavors per Serra a Mallorca– va aconseguir quatre diputats, dos a Mallorca i dos a Menorca, la qual cosa li va permetre de tenir-hi grup propi. “Van fallar les Pitiüses”, diu Serra, tot recordant que aquest resultat va fer que el PSM de Mallorca i el de Menorca compartissin responsabilitats. També van tenir un membre a la mesa del parlament, factor que els permetia de disposar d’informació puntual i precisa i la possibilitat de presentar moltes més iniciatives. Serra comparteix el parer amb l’historiador Antoni Marimon que, si els resultats haguessin estat dolents, el partit potser hauria desaparegut. En tot cas, sí que creu que, “en un moment o un altre, el nacionalisme polític hauria continuat existint”.

En realitat, també va continuar existint amb un tret diferenciador: la presència a les institucions hi ha estat sempre, sigui en l’àmbit autonòmic o municipal. La resta d’història del partit també és sabuda: el 1984 es va aprovar la denominació PSM-Esquerra Nacionalista i el 1998 es va passar a dir PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca. A les eleccions del 2006 va néixer el Bloc per Mallorca, la coalició integrada pel PSM, EU, els Verds, els progressistes pel Bloc i ERC. I el 2013 naixia la coalició Més per Mallorca, que el 2021 es va constituir en partit.

Què ha representat el PSM per a Mallorca?

“Què ha representat el PSM per a Mallorca?”, preguntem. Serra ho té clar: “Ha estat un revulsiu en el món polític que hi hagués una força autòctona sense dependre de les centrals de Madrid, amb una força relativa, nacionalista i amb presència dins la societat i les institucions. Va ser un fet històric.” També diu que les iniciatives presentades sempre han tengut “cara i ulls”, des d’aspectes com la llengua, la cultura, l’educació i la sanitat fins a econòmics i laborals, passant per demanar una fiscalitat més justa i la reivindicació del concert econòmic.

Ho hem volgut preguntar a més dirigents del partit, com ara Mateu Morro. Diu que el PSM “ha representat la presència sostenguda i activa del nacionalisme d’esquerres amb un nivell prou significatiu” i que, al costat del PSM de Menorca, “s’ha lluitat per combatre el provincianisme i la dependència sucursalista, i per posar al davant tots els interessos dels pobles de les Illes Balears”.

També parla de la incidència de la política del partit: “El PSM ha ajudat a fer créixer molts d’aspectes d’una consciència de país lligada a la defensa del territori, la cultura i la justícia social. Hi ha hagut moments en què una part d’aquests contenguts ha estat incorporada per més forces polítiques i s’ha traduït en lleis, normes i directius que han permès de contrarestar, encara que sigui de manera parcial, les tendències dominants en el model econòmic i polític.” De tota manera, avisa que aquests darrers temps ha vist amb preocupació algunes tendències, com el creixement turístic i urbanístic contra els interessos de la població, el creixement demogràfic descontrolat, la privació de l’accés a l’habitatge o la marginació de la cultura pròpia, “que faran necessari actualitzar, refermar i multiplicar tot allò que ha estat i que va fer el PSM”.

Per la seva banda, Lluís Apesteguia, l’actual coordinador de Més per Mallorca, diu que el PSM ha estat “un element capital en la reconstrucció de l’autogovern i, sobretot, en la reconstrucció de la consciència de poble, de ser i de voler reivindicar-se davant el món del punt de vista polític”. També diu que s’ha assolit una cosa molt important: lligar el procés de reconstrucció i la proposta d’emancipació nacional amb la idea de la justícia social i de la sostenibilitat, atès que una cosa no tenia sentit sense l’altra: “Si volíem un país era perquè la gent hi visqués bé. I si volíem una terra era perquè la gent hi pogués viure en un futur.” I sentencia: “Una Mallorca sense el PSM seria una Mallorca clarament pitjor de la que tenim: més provinciana, castellanitzada, destruïda, subordinada als interessos d’uns pocs i més injusta socialment.

La iniciativa, defensada pel diputat popular Jordi López, ha tirat endavant amb nou vots favorables del PP, Vox i el grup Mixt-Unides Podem. S’hi han oposat quatre diputats del PSOE i Més per Mallorca.

La proposta considera que el projecte és desproporcionat respecte de la demanda energètica de l’illa i insta l’executiu espanyol a no donar-ne el vist-i-plau.

Planificació energètica i controls ambientals

La comissió també ha aprovat per unanimitat un punt que, amb una esmena de Vox, defensa la necessitat d’una planificació energètica rigorosa basada en criteris tècnics. Amb aquesta iniciativa, el parlament balear demana, igualment, que els projectes d’energies renovables se sotmetin a controls d’impacte ambiental estrictes i tingui en compte les activitats tradicionals de les zones afectades.

El parlament ha acordat de traslladar aquest acord al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic espanyol, al Consell de Menorca i als ajuntaments afectats.

La iniciativa també té el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics, del Consell de Mallorca, i s’espera que s’hi afegeixin els 53 municipis de l’illa. També es convida a afegir-s’hi associacions i entitats locals.

El 29 de maig, La Balanguera ressonarà a tot Mallorca.

Feim una crida a tot el poble de Mallorca a participar en la cantada simultània i multitudinària de La Balanguera convocada per l’OCB el 29 de maig, a les 20 h, a les places de totes les ciutats i pobles de l’illa.

… pic.twitter.com/CASMZvbPAs

— Obra Cultural Balear (@ocbcat) March 12, 2026

L’OCB pretén que l’acte superi l’àmbit institucional i esdevingui una celebració popular i participativa. Per això, l’entitat fa una crida a tot el poble de Mallorca i sobretot a corals, bandes de música i formacions musicals, perquè s’hi adhereixin i contribueixin a omplir les places de tota l’illa perquè el 29 de maig, a la mateixa hora, tot Mallorca, de punta a punta, canti a una sola veu l’himne.

L’entitat espera una resposta en massa de la ciutadania i el suport dels ajuntaments i institucions públiques perquè la cantada sigui un clam col·lectiu i multitudinari de defensa i reafirmació de la identitat i personalitat com a poble i de reforç del sentiment de mallorquinitat.

L’OCB ha creat una pàgina web específica de l’acte amb tota la informació actualitzada, la història de “La Balanguera”, un mapa amb la informació municipi a municipi, notícies relacionades amb l’himne i recursos relacionats amb la cantada.

És l’únic canvi que ha proposat el PP i ha fet saltar l’atenció perquè el seu vot és imprescindible perquè es pugui aprovar. Una reforma constitucional així necessita el suport de com a mínim tres cinquenes parts del congrés espanyol i del senat.

Vox va més enllà que el PP i demana de tombar tota la reforma perquè l’exposició de motius empra “la llengua regional”, tant per als topònims com per als noms de les institucions. A més, diu que no considera necessari que Formentera tingui representació pròpia. En conseqüència, ha registrat tres esmenes de supressió: a l’exposició de motius, a l’article únic i a la disposició addicional.

De fet, el diputat de Més per Mallorca al congrés espanyol Vicenç Vidal, ha acusat PP i Vox d’haver trencat el consens i “introduir polèmiques lingüístiques per tenir una excusa per a votar-hi en contra”. En aquest sentit, ha dit que “aprofiten l’avinentesa per a atacar la identitat d’Eivissa” i “impedir un avenç democràtic”.

Una reforma aturada vuit anys

Aquesta reforma, enviada el 2018 pel Parlament de les Illes, pretén que Formentera disposi d’un escó propi al senat espanyol i no hagi de compartir circumscripció amb Eivissa, com passa fins ara. La proposta va passar tres legislatures al congrés espanyol sense arribar a debatre’s i just enguany, a la quarta, ha començat a caminar.

El ple del congrés espanyol la va acceptar a tràmit al febrer, amb una majoria absoluta de 176 vots a favor, l’abstenció del PP i el vot contrari de Vox. Ara s’ha sol·licitat que el tràmit es faci en “lectura única”, és a dir, tot el debat es farà en un sol ple, sense passar per ponència ni comissió. Aquesta tramitació accelerada es votarà la setmana vinent.

D’ençà de l’aprovació el 1978, la constitució espanyola només s’ha reformat tres vegades: el 1992, per a permetre el vot d’estrangers a les municipals; el 2011, per a incorporar-hi el principi d’estabilitat pressupostària; i el 2024, per a substituir el terme disminuït pel de persona amb discapacitat.

Maria Antònia Oliver París, portaveu de l’associació Memòria de Mallorca, ha estat la cara visible d’una lluita per a tancar ferides i dignificar les víctimes i els familiars. Ella va viure el ple de dimarts amb tristesa i impotència, però sap que la lluita continua. També va voler deixar un regal a la presidenta Marga Prohens, que no s’ha acostat mai als familiars de les víctimes. Parlam amb ella de tot això, de com es troben les famílies i de quines conseqüències tindrà l’eliminació de la llei.

—Com estau després de dimarts?
—Un poc cansada, però amb força. Tenc clar que si es tanca una porta, se n’obre una altra. Ja preparam iniciatives que seran bastant potents, que no puc dir encara. Seguirem endavant, com hem fet sempre. No teníem lleis i vam fer moltes coses. 

—Què diuen les famílies? Quins missatges envien i quins sentiments tenen?
—Tristor, no puc dir res més… Indignació també, però sobretot tristor. Dins el parlament ja es notava. Perquè començaven a confiar una altra vegada en les institucions; i ara et fan això. Veus que toquen el moll de la memòria, que són les víctimes. Perquè la memòria abraça moltes coses, però les víctimes en són el centre. I això que fan és fer mal a aquestes persones, és dolorós. Ara, els dic que es poden derogar lleis, però no aconseguiran mai esborrar la memòria. Perquè viu en les famílies, en la societat, en qualsevol moviment, en qualsevol persona que lluita contra les injustícies. Això és memòria, també, aprendre dels errors del passat. Per tant, això no ho podran esborrar, i ho hem de veure clar. No ho han pogut fer en vuitanta anys. 

—Com definiríeu l’actitud dels partits?
—El PP menteix, menteix, menteix. El que més em dol són les mentides del PP, perquè menteixen i ho saben. Saben perfectament que la llei de memòria espanyola no pot substituir la nostra. Saben que ja no queden pràcticament més fosses per exhumar. I tot això ho fan amb traïdoria. Surten a xerrar de les víctimes ocasionades pels bombardejos republicans, però i les altres? Nosaltres volem totes les víctimes. Són ells que no les volen totes. 

—Justament aquest és un dels seus arguments: que no s’hi inclouen totes les víctimes.
—Però sí que hi són, totes, dins la llei. Passa que els altres no ho reclamen. Saps per què? Perquè ja ho tenen tot. Què han de reclamar? Els que reclamam som nosaltres, que no tenim res. Ells diuen que són generosos, que han tengut eines per a perdonar… Nosaltres no les hem tingudes. Les mentides del PP són alarmants. Jo no vull que aquesta gent vengui mai més a cap acte. És que no els vull. Perquè han derogat la llei de memòria. Ara, hem de continuar i no tenim cap més remei que aixecar-nos, perquè mentre lluitem no ens guanyaran.

—Vós com vàreu viure el ple, personalment?
—Molt malament. Havia de tenir paciència pels altres, però em costava molt. Quan es va posar a parlar Vox i el PP vam sortir fora, perquè si no, no hauríem aguantat. A la sala de les Passes Perdudes [just al costat de la sala de plens] hi havia gent de Vox, també. L’ambient era pitjor. Fins i tot una persona que seia devora jo, va dir: “I encara no els van matar tots.” No, encara som aquí alguns. Hi havia un ambient tens, no va ser gens agradable.

—Varen venir a provocar.
—A provocar, sí. A fora, quan ateníem els mitjans i llegíem el manifest, vam penjar els noms de les víctimes a les reixes del parlament. Va sortir el diputat de Vox Sergio Rodríguez a fumar i sempre fa igual: es posa al nostre costat i se’n riu, mirant-nos als ulls, sense cap mania. Després va sortir Jorge Campos, davant els familiars de les víctimes, fent la salutació romana amb el dit cap avall. La gent li va començar a dir feixista, i ell va dir que Memòria de Mallorca l’havia intentat agredir. D’agressió, no n’hi va haver cap. Menteixen. I això de posar el dit cap avall? Sort que no va fer així [es passa el dit d’un costat a l’altre del coll]. Però això què és? Què incita? Això és un delicte d’odi. És dir: “Us tornam a matar, us tornam a enterrar.”

—I ho fan amb impunitat.
—I tant. Però també ho hem dit al nostre advocat. No se sap mai què pot passar. També hi ha pendent el judici de Le Senne, que es destorben molt. Amb el fiscal general van fer via… però mira, tenim un president allà, encausat, pendent que l’Audiència Provincial decideixi quan li obri el judici oral. I ja va passant la legislatura, per veure si es pot jubilar i després cobrar el que hagi de cobrar. 

—Vàreu deixar un regal a Prohens.
—L’actitud del PP és ofensiva. Ni es van acostar a nosaltres. Jo sí que em vaig acostar a la presidenta del govern. Va ser una vegada ella va baixar a votar, perquè no hi era, no es va presentar en tot el debat. Només a votar i a donar la mà a en Campos, rient. Vaig poder dir-li “veritat, justícia i reparació” i li vaig deixar un mocador de Memòria de Mallorca. A veure què en farà. El cremarà? El llençarà? Estaria bé que li demanàssiu. Què en farà d’un mocador que només diu això: “Veritat, justícia i reparació”? El pensa penjar al dormitori, guardar com un tresor o llençar els drets humans, com han fet amb la memòria? Perquè això que han fet amb la memòria és derogar els drets humans. El va retirar tot d’una, el va ficar a la bossa, supòs. Tret que el llençàs dins la paperera, com va fer Le Senne amb la foto d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar. M’agradaria saber què en farà.

—Ja us ho diré, perquè hi era en aquell moment: quan va veure els fotògrafs, el va amagar davall la taula. I es va queixar que li fessin fotos del moment.
—Et va increpar, mira. No li va agradar gens, aquesta era la meva intenció. Posar-la en evidència.

La presidenta, Marga Prohens, va amagar el mocador que la portaveu de Memòria de Mallorca li va deixar a l’escó (fotografia: Martí Gelabert).

—Sabia que feia alguna cosa mal feta.
—Sí. Ho sap perfectament. I sap perfectament què és el mocador. El coneix perfectament, malgrat que no ens ha volgut rebre mai. No ha tengut mai temps en la seva agenda. 

—En quina situació ens trobam ara, amb la derogació de la llei? Quins drets es perden?
—Tot és més mal de fer. Els recursos que tenim com a associació són limitats. Abans teníem un canal de comunicació directe amb el govern d’aquí, que col·laborava també amb l’espanyol. Es perd l’accés directe a la gent que pot treballar en la memòria. Cada territori té les seves característiques, que es coneixen perquè investigadors i gent experta hi ha treballat. Nosaltres no podem dir a Madrid: “Heu de posar una pedra a en Joan Bibiloni, de Binissalem.” Perquè et diran: “Qui és aquest senyor?” Aquí sí que ho podem fer, perquè tenim un govern que ho sap. No és tan complicat d’entendre.

—S’hi pot fer res?
—Ara el govern espanyol sembla que recorrerà contra la derogació, com en altres territoris. Nosaltres no ho podem fer. El Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment algunes derogacions.

—La darrera vegada que us vam entrevistar, el desembre del 2024, va ser quan el parlament va salvar la llei del primer intent de Vox de derogar-la. Però em vau dir que al PP no li hauria tremolat la mà, si tot li hagués anat bé, per fer-ho. Ni per tornar a ser amics amb Vox, atès que s’havien romput relacions en aquell moment. Això ha passat un any i poc després.
—Sí, perquè el PP defensa la seva butaca i ja està. No li importa la memòria, ni les víctimes. És claríssim. Ells van votar aquesta llei, però no els ha tremolat la mà. 

—Posen d’excusa que ja hi ha la llei de fosses.
—La complementa. La llei de fosses tota sola no val. No poden exhumar una fossa i lliurar les restes a les famílies en privat. Posen d’excusa que no venguin els mitjans a molestar i les famílies, és clar, diuen que d’acord. Però no s’han fet actes d’homenatge, llevat que un municipi en concret ho hagi volgut. Ells miren de no molestar els socis de govern, per tenir tot en silenci. És una manera d’enterrar una altra vegada aquestes víctimes i la seva memòria. Aquests actes han de ser públics, recuperar els cossos perquè ens diuen una veritat: que hi ha uns impactes de bala, volem recuperar una gran injustícia. No només és enterrar-les dignament, és que tota la societat reconegui aquestes persones. 

—Us volia demanar pels vint anys de Memòria de Mallorca, que feis enguany.
—És ver que hi ha coses molt complicades, com aquesta que diem ara. Però si mires enrere, t’adones que hem fet moltes coses. L’agenda política recull sempre les lluites que la societat duu endavant. Jo no hauria pensat mai trobar tantes víctimes, identificar-les i poder-ne tornar els cossos als familiars. Hem aconseguit que l’avinguda de Joan March, el financer de la guerra, canviés de nom. Hem aconseguit moltes coses que no pensàvem aconseguir i n’aconseguirem més. Des de la primera denúncia que vam posar, el 2006, que va tocar el jutge Garzón, a quan vam anar a l’Argentina a denunciar. Hem recollit milers de testimonis…

—Hi ha també temes pendents, com la Feixina.
—És una creu que tenim damunt. L’ull que ens mira, el gran germà. Insistirem al govern espanyol perquè la incloguin al cens de simbologia franquista. Perquè qualsevol simbologia que tengui cap classe de protecció, s’ha d’eliminar. A partir d’aquí podrem obrir un nou procés judicial i continuarem batallant.

—Voleu deixar un darrer missatge?
—És una pena, perquè el Partit Popular hauria d’abraçar la memòria. Es confonen, es pensen que només eren radicals. Emili Darder era un home d’esquerres, però moderat. Pacifistes, no era gent exaltada. M’ofèn moltíssim, també, que al parlament es parlàs d’Heriberto Quiñones, posant entre cometes que era la parella d’Aurora Picornell i que era un assassí. Però no van dir que haiva tengut un judici il·legal, que havia estat torturat, que no s’aguantava dret, que li van rompre la columna i que el van baixar amb una cadira per afusellar-lo. Si jo no puc jutjar l’assassí del meu padrí, no em posis tu una sentència franquista i em diguis que és legal, perquè no ho és. Després van dir que Lluís Companys era un assassí. Vaig quedar morta. 

—[…]
—És que és una ofensa. Tot són ofenses i les ofenses són dolor. Això és revictimitzar les víctimes. A en Lluís Companys, a n’Heriberto Quiñones, a n’Aurora Picornell, al meu padrí, a totes les famílies que érem allà. Això és el que ha fet el PP. Que ho tengui dins la seva consciència, aquesta senyora. Quan vegi un mocador o el vagi a llençar o a mocar-s’hi, que sàpiga que deroga drets humans i fa mal a gent que viu a les Illes, que són ciutadans que també representa i ens té completament marginats. I pensa que continuarem marginats com en temps del franquisme. No, sortirem al carrer i li direm ben clar a la cara què ha fet: ha traït els seus ciutadans.

Era un dels acords assolits l’any passat perquè enguany hi hagués pressupost. La derogació de la norma, que ja es va pactar al començament de la legislatura, ha estat allò que ha necessitat la presidenta per a mantenir la cadira al Consolat de Mar i que el terratrèmol que es va produir amb els seus socis de Vox no causés més danys.

La Plataforma per la Memòria Democràtica ha anat avui al ple –i s’ha concentrat a fora– per protestar per aquest retrocés. Això sí, s’han aixecat i s’han girat d’esquena o directament han partit durant les intervencions de Vox i del PP. Els diputats de l’oposició s’han presentat al debat vestits amb samarretes de persones represaliades i amb cartells de les víctimes. “Vergonya, on és la presidenta”, han cridat dels escons.

“El dia més trist”

“Avui és el dia més trist que veurem al parlament”, ha dit el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, recordant el dolor de les víctimes que “no entenen quanta ràbia s’ha de tenir per a atemptar contra una llei com aquesta”. I ha estat un dia trist, i també tens, per la presència de gent afí a l’extrema dreta dins la sala de plens i a la sala de passes perdudes, cosa que ha originat alguna discussió.

“El PP de Prohens està disposat a pactar amb la ultradreta. És la traïció a la democràcia”, ha dit Negueruela, elevant el to i acusant Prohens d’haver romput la paraula donada a l’oposició quan es va decidir de salvar la norma, en el primer intent de derogació. En relació amb això, ha dit que si una presidenta no era capaç de tenir paraula, no mereixia de ser presidenta.

Per part de Més per Mallorca, la diputada Maria Ramon ha dit: “Avui passarà a la història com un dia amarg i dolorós per a moltíssima gent i com una deshonra com a institució.” Com les entitats, ha recordat que avui no es debatia només la derogació de la llei, sinó “a quin costat de la història es vol esser en un moment en què el món torna a tremolar davant l’avanç de les idees que crèiem superades”. Per això, el partit ha insistit que “la història ha ensenyat una lliçó dolorosa: les democràcies no cauen només quan els radicals guanyen; cauen quan els moderats decideixen no frenar-los”.

La diputada de Més per Menorca Joana Gomila també ha apuntat directament al Partit Popular: “Gràcies al PP es deixarà sense memòria ni reconeixement totes les víctimes de la guerra civil i la dictadura. Gràcies al PP es compleixen les obsessions de Vox en contra de la memòria i que ara, també, són les seves obsessions.” “Avui, el PP escenificarà que poc que li importa el patiment de moltes famílies”, ha subratllat. Mentrestant, el partit de Marga Prohens ha defensat tot allò que el govern havia fet en la matèria i ha insistit en el relat que la història s’havia d’explicar de tots els bàndols.

Una llei de consens

Ramon ha recordat també que la llei s’havia aprovat amb un ampli consens el 2018. “Què ha canviat? La llei? La necessitat de dignificar les víctimes? O ha canviat el càlcul polític?”, s’ha preguntat retòricament. “El PP ha decidit que, per a evitar que l’avancin per la dreta, és millor assumir el seu marc que no pas confrontar-lo.” També ha assenyalat directament l’extrema dreta: “Avui no entren amb pistoles, entren amb escons. No disparen bales, disparen desinformació, mentides i discursos d’odi.”

Lluis Apesteguia, ja en el torn de rèplica, ha dit que “la memòria es construeix com un fet social i col·lectiu” i que durant quaranta anys es va intentar de construir una memòria de bons i dolents, en què es va culpar sistemàticament les persones derrotades del bàndol republicà: “No només fa falta recuperar els cossos, siguin del bàndol que siguin, sinó també recuperar la memòria de totes les persones que durant quaranta anys van lluitar per les llibertats.”

Moments de tensió

Ha estat durant la rèplica de Vox que s’ha viscut el moment més tens del debat, quan el diputat Sergio Rodríguez, provocatiu, ha titllat d’assassí Lluís Companys i l’esquerra. Negueruela ha sol·licitat que es retiressin les paraules, però el president del parlament, Gabriel Le Senne, l’ha desdenyat. El PP també ha tret les víctimes d’ETA al debat, amb la incredulitat de l’oposició.

També ha estat molt tensa la situació just després de la votació. Els diputats de l’oposició han cridat als diputats del PP –que no han aplaudit– que no tenien vergonya, mentre la presidenta els mantenia la mirada fixament. Poc després, Maria Antònia Oliver, de Memòria de Mallorca, ha deixat un mocador de l’entitat a l’escó de Prohens, que la presidenta ha retirat quan la premsa s’hi ha acostat.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by PSIB-PSOE (@psibpsoe)

La portaveu, Maria Antònia Oliver, ha recordat que la derogació “és un acte molt greu i dolorós en democràcia”, i Miquel Rosselló ha dit que “avui és un dia especialment trist i dolorós”.

La plataforma ha llegit un manifest i ha recordat que avui era davant del parlament “per a defensar uns drets humans que no pertanyen a cap partit, la dignitat de les víctimes i condemnar que l’extrema dreta i la dreta extrema avui derogaran la llei”.

Més d’un centenar de persones han recordat també que amb la derogació s’abandona les víctimes i les obligacions jurídiques que tenen els estats, a més d’aturar-se el camí de la dignificació democràtica. “Es revictimitzen les víctimes i les famílies. Som aquí per a dir ben fort que la dignitat de les víctimes no es deroga. La memòria és mirar al passat amb responsabilitat: una democràcia madura no té por de la seva història.”

Els membres de la plataforma han penjat a la façana del Parlament els noms de les víctimes identificades al Mur de la Memòria. Després hi han entrat per presenciar el ple.

Els acusats –set de nacionalitat francesa i un de suïssa– van reconèixer que el 14 d’agost de 2023 van anar a l’habitació d’un hotel de Magaluf on s’allotjava un d’ells amb la víctima. Durant mitja hora, aprofitant que la dona era inconscient, la van despullar, li van fer tocaments sexuals i la van violar unes quantes vegades.

Segons la fiscalia, durant les agressions van proferir comentaris obscens i van enregistrar una vintena de vídeos amb els telèfons mòbils, que posteriorment van compartir per mitjà d’una aplicació de missatgeria.

Els acusats van ingressar a la presó provisionalment poc després dels fets. Inicialment, la fiscalia sol·licitava 153 anys de presó i una indemnització de 190.600 euros, però la pena es va reduir després de l’acord i d’aplicar-hi l’atenuant de reparació del dany, perquè la responsabilitat civil ja s’havia abonat.

Les condemnes individuals varien segons la participació i la gravetat dels delictes: dos acusats han estat condemnats a 13 anys i 3 mesos de presó, un a 13 anys, dos a 11 anys, un a 6 anys i 3 mesos i dos a 2 anys i 3 mesos. La magistrada va llegir la sentència condemnatòria al final de la vista i ara se n’espera la redacció definitiva.

La llei es va aprovar amb un clar consens el 2018, durant el Pacte de Progrés. Hi van votar a favor tots els grups parlamentaris, inclòs el PP de Marga Prohens que avui la deroga. De fet, la llei ha fet molts de tombs durant aquesta legislatura a la cambra.

A començament de la legislatura, el PP va pactar amb Vox de derogar-la en canvi de la investidura de la presidenta. Quan va ser el moment de votar la derogació, com avui, l’aliança entre el PP i Vox era totalment trencada: el PP es va equivocar en una votació validant un decret que eliminava el català de l’administració pública, tal com proposava Vox, i el partit d’extrema dreta no va deixar arreglar l’error al ple. Això va fer que el PP hagués de cercar aliances a l’oposició, que va aprofitar l’avinentesa per a obtenir el compromís de Prohens de no derogar la norma.

I així va ser: el 17 de desembre de 2024, el Parlament de les Illes salvava la llei de memòria democràtica. Però abans s’havien viscut episodis escandalosos, com quan el president de la cambra, Gabriel Le Senne (Vox), va estripar una fotografia d’Aurora Picornell i que ara el jutge investiga per delicte d’odi.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by VilaWeb (@vilaweb)

Tot i haver-la mantingut, Prohens va trencar el compromís assolit amb l’oposició per poder salvar el pressupost de l’any passat i, per tant, també la cadira al Consolat de Mar. Avui es consolida la vella intenció d’ambdós partits: fulminar la norma.

“Molt dolorós”

La Plataforma per la Memòria Democràtica ha convocat avui a les 11.00 una concentració davant del parlament “contra les polítiques involucionistes del PP i Vox” i per dir no a la derogació de la llei. 

L’entitat ha denunciat recurrentment que el PP i Vox han fet un intercanvi de cromos amb els drets humans. I també insisteix que tot aquest procés torna a obrir ferides i “és molt dolorós” per a les víctimes del franquisme i la repressió.

Més per Mallorca va denunciar ahir que la derogació de la norma “ataca els fonaments de la convivència” que havien assolit partits polítics diferents per trobar un “lloc comú per a poder parlar” i pels quals havien perdut la vida milers de persones. I va assenyalar directament Vox, dient que no era una formació demòcrata perquè “criminalitza una part de la societat”. “Hitler va guanyar les eleccions en un procés democràtic, però no pot ser considerat un demòcrata”, va dir en conferència de premsa Lluís Apesteguia, el coordinador general. També va acusar Marga Prohens de tenir un “comportament traïdor” per “haver faltat sistemàticament a la paraula”. 

El PP, mentrestant, va tornar a dir que aquesta llei “no és una prioritat”, com tampoc l’aprovació ni la derogació. 

Amnistia Internacional també ha llançat una crida a tots els partits perquè votin en contra de la proposta de Vox. L’entitat denuncia que la derogació vol invisibilitzar “les greus violacions de drets humans durant el franquisme”, atès que se suprimiran aspectes com ara el cens de víctimes, els espais de memòria i mesures de reparació a les víctimes.