La construcció, originalment anomenada monument a les víctimes del creuer Baleares, és obra de Francesc Roca, Antoni Roca i Josep Ortells, i va ser inaugurada per Franco l’any 1948. El monument, que fa vint-i-dos metres d’alçada, homenatjava 788 tripulants del creuer morts en naufragi durant la guerra del 1936-1939, mentre participava en la protecció d’un comboi de la Itàlia feixista de Mussolini.

Durant el debat al consistori, Més per Palma, el PSIB i Unides Podem van acusar PP i Vox de defensar postulats franquistes i de voler “reescriure la història al costat dels vencedors”. En canvi, el regidor d’Urbanisme, Óscar Fidalgo, va qualificar la resolució del govern espanyol de “abús de poder en tota regla”.

El 26 de març es va anunciar que el monòlit seria el primer símbol franquista inclòs al cens estatal de memòria democràtica i que, en conseqüència, el govern espanyol n’ordenava la retirada o l’esbucament. L’informe en què es fonamenta la decisió indica que el monument és entès com una expressió de culte als morts franquistes.

Curiosament, el mateix dia l’Ajuntament de Palma, avalat per la sentència del Tribunal Suprem espanyol del 2022 –contra la qual es va recórrer infructuosament al Tribunal Constitucional–, aprovava definitivament la protecció del monument.

La portaveu de Memòria de Mallorca –entitat que lluita d’ençà del 2006 per enderrocar el monument–, Maria Antònia Oliver, assegura en declaracions a VilaWeb que la qüestió central que hauran de resoldre els tribunals és si incompleix la llei espanyola de memòria democràtica, i no pas únicament si té valor artístic o patrimonial. És a dir, si és un monument franquista.

En relació amb això, remarca que l’extrema dreta “sap perfectament” què simbolitza. “Vox hi ha fet mítings perquè saben que els representa”, afirma. Segons que explica, en aquests actes s’hi han vist banderes falangistes i més elements de simbologia feixista. A banda, el grupuscle neonazi Núcleo Nacional ha convocat una concentració diumenge 24 de maig davant el monument per defensar-ne la permanència.

La resignificació del 2010, un gran error

L’any 2010 la batllessa de Palma d’aleshores, Aina Calvo (PSIB-PSOE), va impulsar una resignificació del monument amb l’objectiu d’adequar-lo a la llei espanyola de memòria històrica que era vigent llavors. S’hi van eliminar els elements franquistes i es va reconvertir en un monument de reconeixement “a totes les víctimes de totes les guerres”. Amb el temps, aquesta decisió s’ha acabat convertint en un dels principals arguments judicials per a protegir-lo.

La inscripció original deia: “Mallorca a los héroes del crucero Baleares. Gloria a la marina nacional. Viva España” (‘Mallorca als herois del creuer Baleares. Glòria a la marina nacional. Visca Espanya’). En canvi, ara el monument té un text en català, castellà, anglès, alemany i francès que diu: “Aquest monument va ser erigit l’any 1948 en record de les víctimes de l’enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures. Palma 2010.”

Oliver considera que aquella contextualització va ser “un error enorme”. Critica especialment la nova placa perquè, segons que diu, presenta el monument com un símbol contra totes les guerres i dictadures, però, en realitat, “és un monument franquista”. També retreu que el text fos redactat en cinc idiomes per la dimensió turística de l’espai i sosté que la resignificació “és una mentida enorme”.

A parer seu, és impossible de desvincular el monument del significat original i de la càrrega històrica que arrossega. A més, recorda que al costat hi ha una escola i lamenta que infants i joves “estiguin condemnats a veure aquesta creu enorme” cada dia. “Un monument franquista no es pot contextualitzar”, conclou.

Precisament, l’informe del govern espanyol que avala la retirada del monòlit remarca que, malgrat la supressió dels símbols i inscripcions franquistes l’any 2010, la forma i la concepció del monument continuen responent a l’estil commemoratiu propi de les construccions de la dictadura.

La memòria històrica, a debat

El debat sobre els vestigis de la dictadura a Palma no es limita als monuments, sinó també a la casa d’Emili Darder, el darrer batlle democràtic de la ciutat durant la Segona República, que va morir assassinat pels feixistes. Malgrat que han passat gairebé noranta anys, el Ministeri de Defensa espanyol continua essent el propietari de l’immoble, que va ser requisat pel bàndol feixista després de l’assassinat de Darder.

Recentment, la portaveu de Més a l’ajuntament, Neus Truyol, ha assenyalat la contradicció entre l’actitud del govern espanyol, que ha decidit de retirar monuments alçats durant la dictadura, i la negativa a retornar la casa de Darder tot i les reiterades demandes de restitució.

Els descendents d’Emili Darder han expressat ara i adés el desig de convertir la casa en un espai públic i de memòria democràtica a la ciutat de Palma, seguint la voluntat del batlle republicà.

Sobre això, Oliver diu que és una altra injustícia que no s’hagi restituït la propietat de la casa i afegeix que, respectant el desig de la família, s’hauria de convertir en un espai de memòria.

Aquestes pintades han tingut lloc una setmana abans de la concentració convocada pel grup neonazi Núcleo Nacional en aquest espai, prevista per al diumenge 24 de maig.

Fa dos dies, Més per Mallorca va dir que presentaria una denúncia per la concentració del grup neonazi per a expressar el rebuig al possible enderrocament. Així, la Coordinadora Antifeixista de Mallorca va alertar dijous de la concentració organitzada per aquest grup d’ultradreta davant el monument en un comunicat i va acusar tant l’Ajuntament de Palma com la delegació del govern espanyol a les Illes d’haver tolerat l’acte.

En el comunicat, la coordinadora va denunciar que Núcleo Nacional era un grup “de caràcter neonazi obert”, que aquests últims mesos s’havia dedicat a impulsar campanyes d’odi centrades en la immigració, plenes de mentides i xifres falses, i a atacar la memòria antifranquista, com les pintades al bust d’Aurora Picornell.

La concentració neonazi prevista per al 24 de maig té per objectiu de mostrar el rebuig a la decisió de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica espanyola d’incloure la Feixina al catàleg estatal de símbols contraris a la memòria democràtica i d’ordenar-ne l’enderrocament.

Segons que ha informat la formació, dimecres la seva assemblea va aprovar el reglament que regularà el procés de les eleccions primàries. En un comunicat, el coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha defensat que la convocatòria enfortiria el partit i ha promès transparència i participació.

Candidatures paritàries i avals

Les candidatures hauran de ser paritàries i caldrà que tinguin el suport de mig centenar de militants. La campanya interna es farà del 5 al 12 de juny. Els militants podran votar per elegir entre les llistes alternatives, si n’hi hagués, el dia 13 de juny.

Una comissió de cinc persones, que la direcció ratificarà dilluns, vetllarà pel bon funcionament de les votacions i en proclamarà els resultats.

La Coordinadora Antifeixista de Mallorca va alertar dijous en un comunicat de la concentració organitzada per aquest grup d’ultradreta davant el monument i va acusar tant l’Ajuntament de Palma com la delegació del govern espanyol a les Illes d’haver tolerat l’acte.

En el comunicat, la coordinadora va denunciar que Núcleo Nacional era un grup “de caràcter neonazi obert”, que aquests últims mesos s’havia dedicat a impulsar campanyes d’odi centrades en la immigració, plenes de mentides i xifres falses, i a atacar la memòria antifranquista, com les pintades al bust d’Aurora Picornell.

La concentració neonazi prevista per al 24 de maig té per objectiu de mostrar el rebuig a la decisió de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica espanyola d’incloure la Feixina al catàleg estatal de símbols contraris a la memòria democràtica i d’ordenar-ne l’enderrocament.

Per la seva banda, la delegació del govern instarà la policia a vetllar perquè en la concentració de defensa de l’obelisc de la Feixina no es vulneri la llei de memòria democràtica ni es posi en perill l’ordre públic.

L’acord s’ha concretat en la reunió de la ponència de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del parlament, on s’han incorporat aquestes modificacions al text legislatiu, que encara haurà de ser validat definitivament pel ple.

La principal novetat és que el govern podrà declarar determinades especialitats docents com de “molt difícil cobertura”. En aquests casos, els professors que hi accedeixin podran exercir sense acreditar el coneixement del català, una exigència que fins ara era general en l’accés a la funció pública docent.

A més, s’ha aprovat una altra esmena per a aquells alumnes que resideixin temporalment a les Illes per motius familiars, laborals o administratius. Aquestes mesures inclouen l’exempció temporal de l’avaluació de llengua catalana i el que anomenen adaptacions metodològiques.

Segons el redactat, aquestes excepcions tindran un caràcter individualitzat, excepcional i temporal, i es desenvoluparan mitjançant un reglament que haurà de concretar-ne els requisits i el procediment d’aplicació.

Crítiques de Més per Mallorca

Des de l’oposició, Més per Mallorca ha advertit que aquestes esmenes tenen un abast més ampli del que havia admès el govern. El portaveu de la formació, Lluís Apesteguia, ha denunciat que el text no fixa cap termini perquè els docents acreditin el nivell de català i ha criticat que es pugui declarar de difícil cobertura no sols una plaça concreta, sinó especialitats senceres.

Apesteguia ha qualificat les mesures de nou atac a la llengua i ha acusat el govern d’introduir canvis educatius per la via d’una llei que no hi té relació directa.

Segons que han explicat, Manacor posa a disposició de Ben Amics els espais públics del municipi i tota la col·laboració institucional necessària per a traslladar la festa. “No volem que cap entitat se senti sola davant les traves institucionals. Manacor és ca vostra”, han indicat.

L’ajuntament ha remarcat també la voluntat de consolidar Manacor com una ciutat referent en diversitat i inclusió, oberta a tothom i compromesa amb els drets i les llibertats. “No volem que Mallorca es quedi sense un Orgull digne”, han dit a l’entitat en una carta.

A Manacor governa Més Esquerra amb Independents de Porto Cristo i el PSIB.

Traves de l’Ajuntament de Palma

Ara fa uns quants dies, l’entitat va anunciar la suspensió de l’Orgull a Palma per les traves imposades per l’ajuntament.

En un comunicat, l’entitat explicava que feia mesos que intentava de coordinar-se amb el municipi per preparar l’edició d’enguany, però que els terminis administratius s’havien anat exhaurint sense que haver-se activat els mecanismes necessaris. El primer contacte es va fer a començament de febrer, però no va ser fins el 22 d’abril que l’ajuntament no va convocar una reunió per parlar de l’esdeveniment.

Segons Ben Amics, la reunió es va fer sense la presència de la regidora responsable i sense una planificació concreta. A més, el municipi va admetre que el contracte necessari per a l’organització encara es trobava en fase inicial, sense calendari de resolució, i que ni tan sols s’havia assignat una àrea responsable de l’expedient.

L’entitat va recordar que la revetla de l’any passat ja va estar marcada per problemes semblants. En aquell cas, tot i que els contractes s’havien començat a tramitar en aquestes mateixes dates, la difusió de l’acte es va fer amb molt poca antelació. Enguany, asseguraven, la situació encara era més incerta.

En un comunicat, el partit ultra diu que la nova norma “corregeix una injustícia”, perquè fins ara dos alumnes amb la mateixa qualificació de notable –l’un amb un 7 i l’altre amb un 8– podien obtenir acreditacions de nivell diferents.

La portaveu de Vox al parlament, Manuela Cañadas, ha defensat: “No pot ser que dos alumnes amb la mateixa qualificació oficial rebin un tracte diferent.” I ha qualificat el sistema anterior de “trampa burocràtica” que perjudicava famílies de les Illes, segons el seu parer.

Vox ha remarcat que la modificació era una de les condicions imposades al PP en la negociació dels pressuposts autonòmics i que ara s’ha fet efectiva.

La formació qualifica els fets “d’extrema gravetat” i denuncia que l’actitud de Bestard “representa una patrimonialització intolerable dels recursos públics”. Segons Més per Mallorca, el vice-president utilitza dos vehicles del consell per a usos particulars i per assistir a actes de Vox, tot i que aquests cotxes no tenen la retolació preceptiva que fixa la normativa.

La denúncia es basa en informacions publicades avui pel diari Última Hora. Aquesta capçalera assenyala que els vehicles de què disposa Bestard han estat utilitzats per a desplaçaments que no corresponen a la seva funció oficial, sense cap identificació com a cotxes de la institució.

Comportament incompatible amb la responsabilitat institucional

Més per Mallorca assegura que “no es tracta només d’una possible vulneració de la normativa interna del Consell, sinó també d’un comportament incompatible amb l’exemplaritat i la responsabilitat institucional que s’exigeix a qualsevol càrrec públic”.

Segons que ha manifestat la portaveu de Més en el Consell, Catalina Inés Perelló: “Si aquestes informacions es confirmen, som davant un escàndol institucional de primer ordre”.

Ha estat mitjançant un missatge a la xarxa X que Le Senne ha explicat que la Comissió d’Instrucció de Vox li ha comunicat la conclusió de la tramitació interna arran de la denúncia, que s’ha tancat amb un arxiu.

“Una vegada fetes les diligències oportunes i després de l’anàlisi exhaustiva dels fets, l’expedient ha estat arxivat perquè els fets constatats no reuneixen els requisits objectius necessaris per ser qualificats d’assetjament”, ha assegurat.

Le Senne ha dit que procura sempre tractar tothom “amb respecte i consideració”. També ha remarcat que, per raó del seu càrrec, de vegades ha de prendre decisions que “no sempre són compartides per tothom”, però ha subratllat que això forma part de la gestió i que “en cap cas” no es pot considerar assetjament.

En un comunicat, l’entitat explica que fa mesos que intenta coordinar-se amb el consistori per preparar l’edició d’enguany, però que els terminis administratius s’han anat esgotant sense que s’hagin activat els mecanismes necessaris. El primer contacte es va fer a començament de febrer, però no va ser fins al 22 d’abril que l’ajuntament va convocar una reunió per abordar l’esdeveniment.

Segons Ben Amics, la trobada es va fer sense la presència de la regidora responsable i sense una planificació concreta. A més, el consistori hauria confirmat que el contracte necessari per a l’organització encara es trobava en fase inicial, sense calendari de resolució, i que ni tan sols s’havia assignat una àrea responsable de l’expedient. A dos mesos de la data prevista, l’entitat considera que la situació feia inviable garantir les condicions mínimes per a un acte d’aquestes característiques: “Un esdeveniment de la magnitud de l’Orgull requereix una planificació que ara mateix no existeix”.

Ben Amics recorda que l’edició de l’any passat ja va estar marcada per problemes similars. En aquell cas, tot i que els contractes s’havien començat a tramitar en aquestes mateixes dates, la difusió de l’acte es va fer amb molt poca antelació. Enguany, asseguren, la situació és encara més incerta. L’entitat interpreta la cancel·lació com una reculada en les polítiques municipals d’igualtat i diversitat. En el comunicat, també assenyala a una manca de prioritat institucional en aquest àmbit i vincula la situació a decisions recents, com la supressió dels tallers de diversitat sexual i de gènere del programa PalmaEduca el 2025.

A més, Ben Amics ha anunciat que nominarà el batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, al premi Dimoni Rosa, un guardó crític que l’entitat atorga a iniciatives o actuacions que considera contràries als drets del col·lectiu LGTBI+. Malgrat la cancel·lació de la revetla, l’entitat confia poder mantenir altres activitats de sensibilització durant el mes de juny, coincidint amb les dates de l’Orgull. Sobre això, fa una crida a altres ajuntaments de Mallorca perquè col·laborin i contribueixin a garantir espais de visibilitat.

La denúncia s’hauria tramitat dins l’estructura interna del partit i fins ara Vox ha evitat de pronunciar-se públicament sobre el cas. Tampoc no han transcendit detalls concrets sobre els fets denunciats ni sobre l’estat del procediment. Le Senne ocupa la presidència del partit a les Illes d’ençà del juliol del 2025, quan fou designat pel comitè executiu estatal encapçalat per Santiago Abascal. La seva etapa al capdavant de la formació ha estat marcada per tensions internes i la pèrdua de tres diputats del grup parlamentari, que va començar la legislatura amb vuit escons.

A més, el president del parlament resta pendent de judici acusat d’un delicte d’odi per haver estripat una fotografia d’Aurora Picornell durant un ple sobre la derogació de la llei de memòria democràtica. L’episodi va aixecar una gran controvèrsia política i institucional.

Segons la proposició no de llei, aquesta visió territorial comporta una pèrdua de qualitat educativa i cultural, atès que impedeix a l’alumnat d’accedir a una part essencial del patrimoni literari. La iniciativa argumenta que la literatura no es pot entendre sense les relacions constants entre autors i corrents dels diferents territoris de parla catalana i adverteix que separar-los respon a criteris polítics més que no pas acadèmics. Sobre això, el text defensa que la literatura catalana constitueix un espai comú que inclou les Illes Balears, el País Valencià i el Principat, i recorda que tant la tradició com la realitat lingüística desborden les fronteres administratives. També subratlla que aquesta fragmentació no s’aplica en unes altres llengües, com el castellà, on els currículums incorporen autors de molts països.

La iniciativa insta el govern a col·laborar amb la Generalitat Valenciana per garantir que els autors de les Illes tornin a ser inclosos plenament en el currículum valencià. Així mateix, reclama reforçar la cooperació amb la resta de territoris de parla catalana per promoure el coneixement dels escriptors illencs.

El text marcava com a objectius fer efectiu l’ús normal del català en l’àmbit oficial i administratiu, assegurar-ne el coneixement com a llengua vehicular en l’ensenyament, fomentar-ne l’ús als mitjans i generar consciència social sobre la seva importància. Per fer-ho, va establir mesures relacionades amb els topònims, la retolació, l’escola i la producció cinematogràfica, entre molts més àmbits. El Tribunal Constitucional espanyol en va anul·lar algunes parts al cap de dos anys, però el gran problema de la llei, segons que apunten entitats i personalitats relacionades amb la defensa de la llengua, ha estat l’ambigüitat i la manca de concreció, l’absència d’un règim sancionador efectiu i la limitació en el seu desplegament.

Llei de consens, però amb mancances

Aquestes personalitats i entitats coincideixen en el consens polític i social que la llei va aconseguir d’aplegar en el moment de la seva aprovació. “Que aquest text s’aprovés amb un govern del PP seria impensable avui”, diu Pilar Vinent, que va treballar al Servei Lingüístic del Consell Insular de Menorca durant més de quaranta anys. “Aleshores hi havia la necessitat que el català sortís de les cases i s’estengués a tota la societat, i va ser una llei oportuna per a fer avançar el procés de normalització encetat anys abans. Deixava clar que el català és la llengua pròpia de les Illes, sense subterfugis ni afegitons que posessin en dubte la unitat de la llengua. Però el seu gran punt feble és que estableix molts drets però pocs deures, i per als que estableix no preveu cap règim sancionador. Per exemple, estableix que els professors tenen un termini de tres anys per a assolir els primers nivells de reciclatge del català, però no preveu què passa si no l’assoleixen. També atorga el dret d’adreçar-se en català a l’administració, però no diu res sobre què passa si no es respecta. La llei s’ha desplegat en l’ensenyament i l’administració amb reglaments, ordres i decrets, però no pas en el comerç, el turisme ni els mitjans. No s’ha desplegat prou”.

“Va ser una llei de consens, però a pesar de la seva prudència en el text, s’ha incomplert i es continua incomplint”, diu Fanny Tur, ex-consellera de Cultura. “L’han atacada, des de l’estat i des de les Illes mateixes, amb articles derogats o declarats inconstitucionals i amb altres que no s’han complert. L’article 14 deia que els topònims eren tots en català i encara ara hem de reivindicar Maó en lloc de Mahón i Eivissa en lloc d’Ibiza. La llei també feia una contextualització del perquè a les Illes es parla català, tot i que parlava d’àrea lingüística catalana i de Corona d’Aragó, el llenguatge no podia ser més prudent…”

“Va ser aprovada per una unanimitat que avui seria irrepetible i va oferir un marc normatiu que va permetre de bastir un règim lingüístic”, destaca Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear (OCB). “El principal problema no ha estat la llei, sinó la manca de voluntat política per a desplegar-la amb ambició. S’ha aplicat de manera irregular, sovint tímida, i en alguns períodes directament s’ha desactivat. Sense mecanismes efectius, molts drets lingüístics que s’hi recullen han quedat en paper banyat. La llei necessitava continuïtat, recursos i convicció, i implementar una política lingüística favorable a la llengua catalana per part de les institucions constitueix un mandat estatutari, no és en cap cas opcional.”

Un PP radicalitzat

La llei ha estat modificada unes quantes vegades, però aquests períodes en què es podria dir que la llei directament s’ha desactivat coincideixen amb governs del PP. És especialment present en la memòria col·lectiva el quadrienni negre de José Ramón Bauzá, amb els atacs al català com a pedra angular de la seva política, en especial la proposta de trilingüisme per a arraconar la llengua de les aules. A partir del 2015, amb Francina Armengol com a presidenta, el parlament va recuperar drets perduts amb el govern del PP, però simplement implicava tornar a la casella de sortida, i no pas fer passos endavant. El català va tornar a ser un requisit vinculant per a ocupar una plaça de treballador públic –en l’era Bauzá, havia quedat relegat a mèrit– i la catalana va tornar a ser l’única forma oficial dels topònims, tal com marca la llei del 1986. Durant el govern del PP, s’havia reconegut com a òrgan competent cada consell insular per a decidir si volia la toponímia de cada illa només en català o en català i castellà.

Ara bé, la història és sempre d’anada i tornada. El govern actual de Marga Prohens ha eliminat o rebaixat el requisit lingüístic en centenars de places de la funció pública, especialment en l’àmbit sanitari, amb l’argument que falten professionals. “El primer que va fer Bauzá, quan al PP li va interessar a escala estatal, va ser sortir de l’Institut Ramon Llull. Sempre que hi han tornat n’han sortit, i és l’únic òrgan que tenim que té un àmbit de país sencer”, recorda Tur. “L’etapa posterior va ser especialment terrorífica, perquè un representant públic ja havia dubtat de la unitat de la llengua. Va aplicar molta normativa per desmuntar el que havien fet les dues anteriors legislatures progressistes. Quan han tornat els governs progressistes sempre s’ha perdut algun llençol, s’han fet passes enrere. A sobre, les forces sobiranistes sempre han governat amb partits de perfil estatal, i això ha influït en la tutela de les polítiques lingüístiques que hem pogut fer des d’aquests partits.”

Vinent també diu que ha observat alts i baixos al llarg dels anys segons el govern que hi hagués. “Sempre que hi ha hagut pactes d’esquerres amb presència dels nacionalistes, el procés de normalització ha evolucionat en positiu. S’han fet plans de dinamització, s’ha treballat amb ajuntaments, s’ha fet feina per a establir un model de llenguatge administratiu que respecti la modalitat insular sense perdre la unitat lingüística… Però quan el govern ha estat en mans del PP, això no ha estat uniforme. Durant el primer període, als noranta, no hi havia una política ferma a favor del català, però el procés de normalització anava endavant. Del 2011 al 2015 i des del 2023 fins ara, ha estat diferent. La posició del PP vers la llengua s’ha radicalitzat, i especialment ara podem veure una política molt agressiva.” A banda de l’evolució del partit, fa anys, qui l’empenyia encara més cap a les polítiques hostils amb el català era Ciutadans; ara és Vox. L’any passat, PP i Vox van pactar d’introduir la vehicularitat del castellà en l’educació per aprovar el pressupost, tot i que el parlament va acabar refusant la proposta d’eliminar el decret de mínims als centres.

“El PP ha utilitzat la llengua com a moneda de canvi per accedir i mantenir-se en el poder”, assenyala Llabrés. “Mira de satisfer les exigències del seu soci preferent, una extrema dreta espanyolista que té com a principal obsessió l’aniquilació del català, el desmantellament de l’autogovern, i, per tant, la nostra destrucció com a poble. Hem insistit infructuosament sobre la necessitat de teixir grans consensos entorn de la llengua, com havia passat en uns altres moments, posant els interessos de país per damunt dels de partit i articulant un cordó sanitari.” El president de l’OCB destaca especialment els darrers intents d’erosió del model lingüístic en l’educació. D’una banda, el pla de segregació lingüística, que promou la introducció de més hores de castellà per a grups segregats dins els centres. Per una altra, l’intent de judicialització per la imposició d’un 25% de docència en castellà, com a Catalunya. De moment, les mesures han fracassat, i va ser especialment destacat el rebuig contundent de les famílies i les escoles a la imposició del castellà.

El PP també ha protagonitzat propostes relacionades amb la llengua que semblen ocurrències però en què batega, de fons, una estratègia clara de secessionisme lingüístic per a debilitar el català. “És preocupant el perfil neogonella que mostra actualment una part del PP de Menorca en les institucions, perquè actualment governa al Consell Insular”, explica Llabrés. L’intent d’utilitzar l’article salat en registres formals en seria un exemple. “Simplement, és una manera de disfressar l’anticatalanisme. Volen fragmentar al màxim la llengua per fer-la més feble, menys útil, menys necessària”, afegeix Vinent. “És un menyspreu als investigadors i un insult als avantpassats menorquins. Hi ha documents del segle XV i anteriors que sempre van fer servir l’article literari en documents oficials i per escrit. Volíem treure la llengua de les cases i ara la volen tornar a tancar portes endins, que les persones de fora la vegin com una cosa menor que només parlen quatre autòctons. Són posicions per a aniquilar-la o deixar-la com una curiositat turística més.”

Sanitat, turisme, educació i altres reptes de futur

Llabrés també destaca que la llei s’ha d’actualitzar en tots els aspectes relacionats amb les noves tecnologies i amb l’administració digital. “Són qüestions que, més que de la llei de normalització, depenen més aviat del seu desenvolupament”, explica. “Un àmbit que, des de la seva derogació en època d’en Bauzá, continua desatès és el dels drets lingüístics dels consumidors i usuaris. L’OCB ha proposat a les institucions i a tots els sectors socials cinquanta mesures per a minimitzar l’impacte negatiu que el model del monocultiu turístic i els canvis demogràfics que hi van associats tenen sobre la llengua. El daltabaix demogràfic i la manca de polítiques lingüístiques d’acollida valentes i decidides ens han abocat a una situació d’emergència”, diu.

La importància d’un model econòmic tan depenent del turisme no és menor, tal com assenyala Vinent. “La llei s’ha de desplegar amb més normativa que garanteixi el català en àmbits i sectors en què no està prou garantit o és deficitari: esport, audiovisual, noves tecnologies… I especialment el comerç i el turisme. No és normal que els menorquins ens hàgim de justificar constantment si mantenim la llengua o que hàgim de canviar de llengua perquè ens atenguin a la restauració. Veim com dia a dia anam perdent identitat. Gran part dels visitants tornen a casa sense ser conscients que aquí tenim una llengua pròpia diferent del castellà.”

Un dels àmbits en què els drets lingüístics queden sistemàticament més vulnerats és el sanitari. Un gran nombre de les queixes per discriminació lingüística que registra la Plataforma per la Llengua a tot arreu dels Països Catalans són en aquest sector. “Sempre hi ha hagut aquest argument que falten metges per culpa del requisit lingüístic i que és preferible un metge que no sàpiga català que un mal metge que en sàpiga”, afegeix Vinent. “Això és ridícul, si falten metges és per la política de preus desorbitats de l’habitatge pel turisme. A més, pressuposa que una persona que sap català és menys competent. Una persona sempre serà més ben atesa en la llengua pròpia, i no han de ser filòlegs, sinó tenir coneixements mínims.”

Quant a l’ensenyament, la llei assenyalava que s’havia de garantir el coneixement correcte del català i el castellà, una prescripció també limitada. Però Tur matisa que, malgrat les mancances i els errors, si alguna cosa encara garanteix que els joves sàpiguen la llengua és el fet d’haver passat per l’escola. Llabrés destaca els incompliments dels projectes lingüístics en molts centres: “Això no és controlat ni corregit per la direcció ni per inspecció educativa. Hi ha hagut un relaxament en l’aplicació dels projectes lingüístics que cal revertir de manera decidida.”

En general, entitats i personalitats lligades a l’impuls de la llengua demanen o bé una actualització o bé una nova llei i, sigui com sigui, un desplegament complet i les conseqüències jurídiques pertinents per a tot allò que no es compleixi. “Ha faltat valentia”, conclou Tur. “Ara bé, l’única manera que el català no retrocedeixi i sigui la llengua vehicular d’un país és tenir un estat propi. La resta és teràpia de grup.”

La votació al ple de la cambra posava punt final al recorregut d’una reforma constitucional que modifica l’article 69.3 de la Constitució espanyola de 1978. El text anirà directament al Butlletí Oficial de l’Estat, sense cap esmena, atès que tant el senat com el congrés van decidir tramitar-la en lectura única.

L’anomalia que es corregeix ara s’arrossegava des del 2007, quan Formentera va obtenir consell insular propi. Aquell canvi institucional li hauria d’haver atorgat dret a representació pròpia al senat, però no ha estat fins ara que s’ha aprovat una reforma que el Parlament balear havia intentat infructuosament en tres legislatures anteriors.

Fins ara, Formentera i Eivissa compartien circumscripció electoral conjunta per a les eleccions al senat. El càrrec l’ocupa en l’actual legislatura Juanjo Ferrer, que es va presentar amb la candidatura conjunta del PSOE, Sumar, EUIB i Ara Eivissa. Amb la reforma aprovada, els formenterers triaran el seu primer senador en les pròximes eleccions espanyoles.

El suport definitiu del PP al congrés, però, ha tingut un preu alt perquè va arribar després que el PSOE acceptés una esmena per mantenir la denominació en espanyol Ibiza en comptes d’Eivissa, que és el que havia proposat originalment el parlament balear.

#ÚLTIMAHORA #URGENT Set persones han resultat ferides en una explosió de gas a Eivissa.

https://t.co/hqrx1qciTC

Algunes de les víctimes han hagut de ser rescatades en una complicada feina dels serveis d'emergències. pic.twitter.com/1j6TLL41mz

— IB3 Notícies (@IB3noticies) April 21, 2026

En total, set persones han resultat ferides arran de l’explosió, que va tenir lloc cap a les 17.15 en un habitatge d’un edifici on viuen 22 persones. Fins al lloc dels fets, s’hi van desplaçar efectius sanitaris, policíacs i dels Bombers d’Eivissa, que van acordonar unes quantes zones comunes de l’edifici. L’explosió continua sota investigació per aclarir-ne les causes.

L’immoble, propietat de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi), estava en procés de remodelació en el moment de l’accident.

Segons el batlle, el desallotjament s’ha fet de manera “totalment respectuosa amb els ocupants”. Els serveis socials municipals han donat cobertura a set persones i no hi han trobat menors. Una persona amb discapacitat, resident a l’assentament, rebrà un tracte adequat, segons que han informat.

Triguero ha reconegut les dificultats al municipi per a accedir a un habitatge, però ha assegurat que no “continuaran tolerant aquesta forma de vida” ni continuaran “generant expectatives” als temporers que residien al solar.

“Qui continuï pensant a venir a Eivissa a viure en aquestes condicions, que busqui un altre indret on pugui tenir una solució habitacional”, ha afegit.

El batlle ha lamentat que hi havia persones que “s’aprofiten” del drama habitacional d’Eivissa perquè, segons la policia espanyola, es cobraven lloguers d’entre 200 euros i 500 per infrahabitatges.

Segons el relat de la fiscal, la barca va salpar de la costa algeriana la nit del 27 de juliol de 2025, i va arribar a Eivissa vora les 11.45 de l’endemà.

En la barcassa, que feia només quatre metres d’eslora i no tenia cap mesura de seguretat, viatjaven dinou persones. Totes van veure perillar la vida a causa de les condicions del viatge.

El primer, organitzat amb el suport de l’Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco), serà de 30 hores i s’impartirà a la seu de l’entitat, a Palma. Les sessions es faran d’abril a juny, amb un horari adaptat a les necessitats del sector.

El segon curs ha sorgit d’una proposta de l’Associació de Comerciants de Menorca (Ascome) i s’adreça específicament a l’alumnat de grau bàsic i mitjà de comerç de l’Institut Josep Miquel Guàrdia d’Alaior. En aquest cas, també començarà a l’abril i s’acabarà al maig, en horari escolar.

Es tracta d’una formació breu i molt pràctica, pensada per a reforçar l’ús oral del català en contexts professionals.

La jornada d’ahir va començar de bon matí amb la instal·lació de tendes a la zona d’acampada. Durant tot el dia, les activitats es van repartir arreu de Manacor per atendre tota mena d’interessos. Hi destaquen la gran implicació del públic en l’espectacle de Jèssica Pulla i la taula rodona “Cultura popular amb perspectiva de gènere”.

Joves de Mallorca per la Llengua han remarcat que aquestes activitats “donen veu i espai als col·lectius minoritzats”. L’Espai Rebel i el taller de periodisme han servit per a fomentar el pensament crític i defensar els drets humans. A la vegada, s’ha donat un paper rellevant a les arts amb la pintura d’un mural i el taller de teatre, molt concorregut entre els joves assistents.

En total, ahir hi va haver més d’una dotzena d’activitats: torneigs esportius; taller de teatre; Espai Rebel –amb taller d’agitació, la gimcana “Un dia militant” i jocs antifeixistes–; taules rodones com ara “El català a les aules” i “Resposta col·lectiva a l’auge del racisme”; Espai Violeta amb taula rodona sobre cultura popular amb perspectiva de gènere i taller d’autodefensa feminista; espectacle de Jèssica Pulla i vermut; pòdcast en directe No n’hi ha per tant!; taula rodona de periodisme; pintada d’un mural; taller de glossa; ball de bot; glossada i ballada.

La ballada multitudinària va tancar les activitats culturals d’ahir. Manacor s’ha omplert de cultura i d’una clara voluntat de fer perviure la llengua i el patrimoni.

Al final de la nit, hi va haver el concert de l’Acampallengua al parc de na Mola, amb un cartell format per Nastallat, Maria Jaume, La Ludwig Band, Auxili i Plan-ET. Aquest matí, la trobada continua amb activitats destinades a públic de totes les edats.

Agafant el testimoni de Felanitx, que l’any passat va rebre un reeixit Acampallengua que va aplegar entre 4.000 persones i 5.000, aquest quinzè aplec, a Manacor, promet de superar totes les expectatives. Torna amb l’objectiu de mantenir viva la col·lectivitat i l’esperit de la cultura pròpia i per a poder experimentar, una altra vegada, una finestra cap a una vida plenament en català. Els organitzadors volen igualar –i fins i tot superar– les xifres de participació de l’any anterior.

Josep Buades, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, explica a VilaWeb que enguany es preveu que sigui històric, atès que serà l’escalfament previ al Correllengua Agermanat, que començarà a Catalunya Nord el cap de setmana vinent. 

Reivindicació de la llengua, sobretot en l’àmbit educatiu

L’Acampallengua té una funció doble. D’una banda, és un espai de socialització en català i, d’una altra, és una eina de reivindicació. “Hi ha espai per a reivindicar moltíssimes coses, però sobretot que els joves de Mallorca volem viure en català“, detalla Buades, que explica que enguany se centra a reivindicar el català en l’àmbit educatiu.

“La situació del català a les aules és molt lluny de ser la desitjable. Centrem moltes reivindicacions entorn de la Universitat de les Illes Balears, sobretot arran d’un estudi recent que ha constatat que només s’hi imparteixen íntegrament en català un 25% de les assignatures: només una classe de cada vint a la Facultat de Ciències de la Salut es fa en català. D’una altra banda, també és molt fort que es vulguin carregar el requisit de català en places de professors de cobertura difícil. Això voldria dir que potser a Formentera no hi haurà professors de primària que sàpiguen català”, lamenta. 

Un espai obert a tothom 

El batlle de Manacor, Miquel Oliver, insistia aquesta setmana que l’Acampallengua era “un acte per a relacionar-se amb normalitat en català” i obert a tothom, no sols als joves. També va anunciar que l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor concediria el Reconeixement de Mèrits 2026 als Joves de Mallorca per la Llengua, per la trajectòria i el compromís constant amb la llengua catalana. 

“És important que la societat es mogui i faci passos endavant per la llengua. Tant l’Acampallengua com el Correllengua Agermanat demostren que els Països Catalans estem disposats a defensar la llengua catalana i a posar fi al procés de minorització lingüística al qual és sotmesa”, explica Buades. 

L’Acampallengua és un esdeveniment especial perquè, així com la majoria de festivals són pensats per a emplaçar-se fora del poble i evitar de molestar la resta de població, en aquest cas té la voluntat d’acostar-se al poble i donar-hi vida. “Hi ha més de trenta activitats repartides per tot el municipi que conviden a tenir espais per a recuperar l’autoestima col·lectiva i crear zones obertes a tothom de socialització en català”, detalla Buades. De fet, recorda que, tot i que sigui un aplec organitzat per joves, la voluntat és que hi participi tothom. 

De moment, els joves han encoratjat tots els manacorins a penjar senyeres, pancartes o samarretes dels aplecs anteriors a les façanes de Manacor. De fet, d’ençà de dimecres dues pancartes de dotze metres pengen de la façana de l’ajuntament. També animen a col·laborar amb el comerç local anant als establiments adherits a l’Acampallengua, senyalitzats per a l’ocasió.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de antonigrr (@toniguiscafre)

Activitats

Entre avui i demà es faran més d’una trentena d’activitats per tot Manacor. La jornada de dissabte començarà amb torneigs esportius de bàsquet i futbol a l’IES Manacor, i també hi haurà tallers de teatre, espais de debat com l’Espai Rebel, activitats de cultura popular i la pintura del mural participatiu de l’Acampallengua.

Podeu consultar ací el mapa d’activitats i els horaris prevists. 

Durant el dia també hi haurà tallers, activitats culturals com ara glosades, ballades populars i cercaviles pels carrers de Manacor, conferències i tertúlies sobre temes d’actualitat, com la resposta col·lectiva a l’auge del racisme, la situació del català a les aules i el futur del periodisme. També es farà un episodi especial del pòdcast No n’hi ha per tant, amb Pau Llonch i Oriol Farrés, en què es debatrà sobre turisme. 

Diumenge es destaquen activitats com una ruta de la memòria, una fira d’entitats, tallers de jocs tradicionals i activitats infantils. De fet, serà l’última vegada que el mític grup Cucorba actuarà en un Acampallengua, atès que va anunciar la retirada. La jornada es tancarà amb un dinar popular d’arròs brut i una cantada col·lectiva a la plaça de Font i Roig que posarà el punt final a un cap de setmana intens de convivència i reivindicació.

Concerts

Un dels moments culminants de cada Acampallengua són els concerts. Dissabte es tancarà amb el gran concert al Parc de na Molla, amb artistes destacats del panorama musical dels Països Catalans com ara Auxili, Maria Jaume, la Ludwig Band, Plan-ET i Nastallat. De fet, aquests quatre darrers artistes estrenaran a Manacor música nova. “El cartell d’enguany ens fa molta il·lusió perquè és molt potent i els nous discs que hi presenten han tingut molt bona rebuda”, afegeix Buades.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Anam Fent (@anamfent.podcast)

Impulsat pels Joves de Mallorca per la Llengua, l’Acampallengua s’ha consolidat com un esdeveniment imprescindible per al jovent i com un referent cultural arreu dels Països Catalans. Va néixer el 1997 i, de manera interrompuda, s’ha anat mantenint amb el pas dels anys, però ha agafat una embranzida important aquestes darreres convocatòries i s’ha consolidat com una cita ineludible per al jovent que estima la llengua. “El jovent ha agafat el testimoni de la defensa de la llengua i és molt positiu perquè necessitàvem relleu, i ara hem portat una alenada d’aire fresc”, conclou Buades.

En un comunicat conjunt, les tres formacions han remarcat que la trobada ha servit per reafirmar el compromís d’unificar esforços per ser una alternativa política sòlida i cohesionada per al conjunt de les Illes. El nou full de ruta preveu renovar els òrgans de direcció en el futur per enfortir l’estructura organitzativa i adaptar-la als nous reptes polítics i socials. Així mateix, s’ha acordat impulsar un pla de treball conjunt per unificar les reivindicacions comunes a totes les illes i donar-hi una resposta coordinada.

Les polítiques d’habitatge i la lluita contra la massificació turística seran els eixos principals d’acció. Segons han assenyalat, es tracta de dos desafiaments urgents que exigeixen prendre mesures valentes. Les organitzacions han coincidit a assenyalar que la coordinació és clau per construir una proposta política útil, arrelada al territori i capaç de defensar els interessos de cada illa.

Es desprèn de la intervenció d’Ágatha Ruiz de la Prada a la sèrie L’agence, traduïda al castellà amb el títol de Negocio familiar, que emet Netflix. La sèrie mostra el dia a dia de la família francesa Kretz, que té una agència immobiliària i es dedica a vendre i comprar propietats exclusives i d’ultraluxe.

D’una casa meravellosa…

Ruiz de la Prada participa en el novè episodi de la sisena temporada que s’acaba d’estrenar. Contacta amb l’agència perquè, segons que diu, vol deixar aquesta casa on ha estat immensament feliç. En la seqüència es veu com rep Louis Kretz a la porta i l’acompanya fins a la mansió, que té unes vistes magnífiques a la mar i una decoració minimalista i plena de color. Parlen en francès i Netflix ha subtitulat la conversa a trenta-cinc idiomes, entre els quals no hi ha el català. En una posada en escena semblant a totes les de la sèrie, es combinen imatges en què la protagonista parla a càmera amb unes altres en què estableix un diàleg amb el venedor. En aquest cas, la dissenyadora explica que com que el terra és de rajoles blanques, s’ha de rentar molt sovint i en resumeix els colors: blanc i fúcsia.

…al malson de la piscina

A continuació, tot allò que havien estat somriures es transforma en tensió quan, literalment, diu:

“Ha estat la millor casa del món i tenia una piscina bellíssima, era meravellosa i ara és un malson.” En aquest moment diu al venedor que la hi vol mostrar. A les imatges, algunes fetes amb dron [en podeu veure les captures], s’observa Ruiz de la Prada i l’agent tot baixant per unes escales cap a la zona més pròxima a la mar i ja es comença a intuir-ne l’estat ruïnós.

A vista d’ocell es veu la silueta tan coneguda, en forma de ronyó, de la piscina il·legal, i també la mar, que és ben arran, perquè és construïda damunt les roques, en una franja dita de domini públic terrestre. És a dir, ocupa privadament un espai públic.

Però això ella no ho diu. I comença a esplaiar-se amb Louis Kretz:

“Era una piscina meravellosa i era perfectament legal, perquè es va construir abans de la llei de costes, i tenia tots els permisos del món, però es va transformar en una qüestió política. Els independentistes van començar molts processos i van donar tants problemes, que ara ha esdevingut un lloc per a fer-hi compost.”

La càmera es recrea en l’estat ruïnós de la piscina per justificar l’enuig de Ruiz de la Prada i mostra com, certament, tot el terra és ple de pinassa, branques i tota mena de brutícia. Hi ha els orificis de les preses de fons, de la instal·lació elèctrica per a la il·luminació, i es nota com la pintura blava s’ha començat a espellofar. Fins i tot, al costat de l’escala interior, s’hi veu un caiac de color blau.

Contra els independentistes

Llavors, Ágatha Ruiz de la Prada rebla el clau contra els independentistes i diu iradament: “I finalment, destruirem la piscina. Espero que en quedin contents.”

Louis Kretz, sense tenir en compte el context de tot plegat ni que la piscina ocupa un espai públic, diu: “Quina pena, us cercaré una altra casa amb una piscina bonica.” I, en un altre pla, Ruiz de la Prada mira a càmera i diu que pretén trobar una casa d’un preu semblant a aquesta per a quedar-se més o menys igual.

En tot el seu al·legat, la dissenyadora, que va ser la companya del periodista Pedro J. Ramírez durant trenta anys, obvia totes les sentències judicials que han declarat il·legal tota la instal·lació feta aplanant i encimentant una zona de roques vora la mar –la terrassa, l’embarcador i la piscina–, cosa que implica la privatització de l’espai públic. Tampoc no diu que el litigi ha durat anys perquè ella i la seua família hi han interposat un recurs i un altre per a evitar d’arribar a la situació actual.

L’ordre de demolició

La difusió d’aquest episodi del programa de telerealitat ha coincidit amb l‘ordre emesa pel Govern de les Illes Balears d’enderrocar la piscina, la terrassa i l’embarcador. Es tracta d’aplicar una sentència de l’Audiència espanyola que diu, a més, que si no es destrueix, s’aplicaran sancions. Per tant, aquest “destruirem la piscina”, que Ruiz de la Prada diu com si es tractés d’una decisió personal, queda desmentit per la realitat. El mateix dia que es comunicava l’ordre del govern espanyol, es va saber que Pedro J. Ramírez havia demanat formalment l’enderrocament de les instal·lacions per a complir la sentència.

Mecenes de Gaudí

No és l’únic moment en què Ágatha Ruiz de la Prada carrega contra els independentistes. En una altra seqüència del capítol, el venedor li proposa de comprar-ne una a Santa Ponça, oberta a la mar i valorada en 17,5 milions d’euros. La mansió, de construcció molt moderna, té una piscina molt allargada just penjant damunt el penya-segat, a molts metres d’altura sobre la mar. Quan la dissenyadora la veu, diu: “Aquesta piscina és molt a prop de la mar, a veure si els independentistes grimparan pels arbres i arribaran fins ací dalt.” Louis Kretz li respon, lacònic: “No ho crec, perquè és molt amunt, però entenc que estiguis traumatitzada per la piscina.”

Com que aquella casa no li agrada, el venedor la du a veure un fora vila de construcció recent. A Ruiz de la Prada no li fa el pes, perquè ella busca alguna cosa vora la mar. Així i tot, diu: “En la meva família, l’arquitectura és molt important, van ser mecenes de Gaudí.”

Una concessió no renovada i molts plets

La casa i el xalet de la Costa dels Pins es van construir l’any 1974, quan un membre de la família Calvo Sotelo va obtenir una concessió per a fer-hi un embarcador, una terrassa i una piscina en una zona de domini públic marítim terrestre. Quan Pedro J. Ramírez va comprar la casa, la concessió estatal no s’havia renovat i, per tant, aquella zona havia tornat al govern espanyol. El govern de Jaume Matas a les Illes va fer com si no hagués passat, però l’any 2005, el diputat d’ERC Joan Puig i uns altres activistes mallorquins van entrar al recinte, amb la qual cosa el conflicte es va fer públic.

Els intents de legalització de la piscina fets pel govern espanyol presidit per Mariano Rajoy van fracassar. L’any 2013, el Tribunal Suprem espanyol va confirmar que la piscina havia de ser d’ús públic, però el govern espanyol va ampliar l’ús privat de la piscina per a Pedro J. Ramírez fins el 2074. Llavors, els activistes van començar el procés de bell nou sol·licitant un expedient a Costes i van tornar a denunciar el cas a l’Audiència espanyola, que va dictaminar que la instal·lació ocupava zona pública, cosa que el Suprem va confirmar en una sentència del 2022. Dos anys després, l’Audiència espanyola en va ordenar la demolició forçosa, cosa que desarma la presumpta voluntarietat que Ágatha Ruiz de la Prada expressa al capítol de la sèrie.

Una sèrie d’èxit

L’agence és una sèrie d’èxit de Netflix disponible en 190 països. A França consideren que la família Kretz ha canviat el concepte del luxe immobiliari perquè s’ha especialitzat a comprar i vendre propietats inabastables per a qualsevol ciutadà normal. L’èxit que té només s’explica com un fet aspiracional. Els propietaris de l’agència són un matrimoni que té quatre fills: els tres grans es dediquen al negoci; i al petit, segons que mostren aquesta darrera temporada, l’han enviat a Madrid perquè aprengui castellà i es familiaritzi amb el mercat immobiliari de la capital espanyola, perquè hi volen estendre el negoci.

Als primers capítols es limitaven a fer transaccions a l’estat francès, però la popularitat de la sèrie els ha ajudat a fer créixer un negoci que ja té branques a la Costa Brava i a les Illes, a més de la Costa del Sol andalusa. De fet, Louis Kretz, l’agent d’Àgata Ruiz de la Prada, s’ha instal·lat a Barcelona i al capítol final es veu com es casa en un castell de la Costa Brava.

La família Kretz, que passa l’estiu a Menorca, ja ha dit que cerca propietats exclusives a l’illa per als seus clients més sofisticats.

Amb les declaracions, remeses per escrit, ha començat el judici contra José Luis Ábalos i Koldo García, que s’enfronten a peticions de fins a trenta anys de presó. Per a Aldama, el tercer acusat, es demanen set anys, perquè va reconèixer els delictes.

Armengol ha dit en el seu escrit que, com a presidenta del govern de les Illes durant la pandèmia, no estava informada del detall dels expedients administratius. Ha assegurat que no va fer contractacions ni va donar indicacions sobre a qui s’havia de contractar, “ni en l’àmbit sanitari ni en cap altre”.

Sis anys després, amb tot, s’ha excusat dient que no recordava totes les comunicacions de l’època i ha admès que no descartava que hagués parlat amb Koldo García, a més de molta altra gent. “De fet, posteriorment, vaig poder saber, arran de publicacions del sumari als mitjans de comunicació, que sembla que m’envià algun missatge per WhatsApp”, ha admès.

Tot i això, ha insistit que mai no va parlar amb García ni amb cap altra persona sobre expedients de compra. També ha dit que tampoc no va parlar mai amb Ábalos sobre cap contractació de material sanitari: “Ni ell no em va esmentar la possibilitat de fer-la ni, òbviament, em va fer referència a cap empresa subministradora de material sanitari.”

Ha afegit que, aleshores, les úniques comunicacions que tingué amb el llavors ministre de Transports espanyol foren “referides essencialment al tancament de ports i aeroports”. Sobre Aldama, Armengol ha expressat que desconeixia el seu paper i que tampoc “mai” no va intervenir en cap conversa sobre la contractació objecte de judici.

Contractes i pressions durant la pandèmia

“Durant el meu mandat com a presidenta de les Illes, mai no vaig contactar amb empreses per encarregar ni tramitar contractacions públiques. Per tant, en aquesta afirmació, hi incloc evidentment la societat Soluciones de Gestión”, ha dit en referència a l’empresa considerada l’epicentre de la trama, que va cobrar 3,7 milions d’euros de les Illes per material sanitari.

Armengol també ha reiterat que, com a presidenta de les Illes, no va rebre cap ordre ni pressió per a fer contractacions. “Tampoc no vaig tenir coneixement que cap càrrec públic ni persona vinculada a l’administració rebés ordres ni pressions de comprar a determinats proveïdors”, ha assegurat.

Torres defensa la gestió dels expedients a les Canàries

D’una altra banda, Ángel Víctor Torres –ara ministre de Política Territorial espanyol– ha detallat els encàrrecs de màscares efectuats pel Servei Canari de la Salut a Soluciones de Gestión. Ha explicat que la societat vinculada a Aldama els va lliurar més de cinc milions de màscares per un import de 12,3 milions d’euros, 11,8 dels quals eren corresponents a la subministració i 447.061 euros pel transport.

Torres ha dit que, com a president de les Canàries, va conèixer els expedients quan Koldo García li va traslladar “la preocupació per la manca de resposta i l’incompliment de condicions contractuals” de Soluciones de Gestión.

“Quan vaig rebre aquesta preocupació i vaig veure que hi havia compromisos pendents entre el Servei Canari de la Salut i Soluciones de Gestión, vaig fer un seguiment d’aquests expedients per garantir que es donava la resposta administrativa adequada, respectant sempre les decisions dels serveis tècnics i jurídics del Servei Canari de la Salut”, ha assegurat.

Ha subratllat que va intervenir per fer-ne seguiment en una fase posterior a la contractació i que les decisions importants eren preses pels serveis competents: “En tot el procés no vaig donar cap ordre ni vaig formalitzar cap resolució a favor d’aquesta empresa.”

Finalment, ha volgut recalcar que totes les instàncies administratives fiscalitzadores que havien auditat els expedients “han conclòs que es van realitzar amb rigor tècnic i administratiu”.

La decisió ha estat presa per la Direcció General de Costes, en aplicació d’una sentència de l’Audiència espanyola que va anul·lar les ordres del Ministeri de Medi Ambient espanyol que permetien el funcionament d’aquestes instal·lacions. Tal com ha avançat l’Ara Balears i han confirmat fonts del govern a VilaWeb, la resolució dóna compliment a aquest pronunciament judicial.

La sentència es va fer pública el 2021 i, un any després, el fill del director d’El Español la va recórrer al Tribunal Suprem espanyol. Tanmateix, el tribunal no va admetre a tràmit el recurs i el 2024 l’Audiència espanyola en va ordenar l’execució forçosa.

Segons Europa Press, ha estat el mateix Pedro J. Ramírez qui ha sol·licitat formalment l’enderrocament de les instal·lacions per a complir la sentència. Segons que han explicat, serà ell mateix qui es farà càrrec de demanar les llicències pertinents i d’executar les obres d’enderroc.

Una llarga lluita ecologista

L’origen del conflicte és el 1974, quan Joaquín Calvo Sotelo –germà de José Calvo Sotelo i oncle de l’ex-president espanyol Leopoldo Calvo Sotelo– va ser propietari de la casa i va aconseguir una concessió per a construir-hi l’embarcador, la terrassa i la piscina. Quan es va morir, la seva dona va deixar d’anar a Mallorca i no va pagar la renovació de la concessió, de manera que la va recuperar l’estat espanyol.

El 1999, Pedro J. Ramírez –llavors director d’El Mundo i amb gran influència per aquesta posició– va comprar la casa. El ministeri de Medi Ambient d’aleshores, que dirigia l’ex-president de les Illes Jaume Matas, va fer com si la concessió hagués continuat vigent. És a dir, com si la vídua de Calvo Sotelo hagués passat la concessió a Pedro J. Ramírez.

El periodista i la seva esposa, la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada, van poder gaudir d’aquell indret privilegiat i en feien ostentació a les revistes del cor, cosa que va esperonar els activistes ecologistes de l’illa a plantar-hi cara. Van investigar la situació de la piscina, van demanar un informe a Costes, van portar-hi un notari perquè aixequés acta que no podien passar per aquell espai ocupat i van presentar un  recurs contenciós administratiu.

El 2005, el conflicte es va agreujar perquè el diputat d’ERC Joan Puig i alguns activistes més, com Jaume Sastre, Joan Lladó i Bernat Fiol, van decidir d’entrar a l’espai malgrat la presència de treballadors de seguretat, per a reivindicar que era espai públic. Els guàrdies els van agredir, però la imatge va tenir molta potència. Pedro J. Ramírez els va denunciar per terrorisme, però la condemna va ser de 200 euros per unes suposades coaccions i amenaces a Ramírez.

Amb el govern espanyol de Mariano Rajoy es va provar de legalitzar la piscina a condició que la família del periodista pogués tenir-ne l’ús exclusiu al juliol, però que la resta de l’any fos d’accés lliure. Però el 2009 l’Audiència espanyola va dictaminar en contra de la proposta, que no es va arribar a concretar. L’any 2013, dues sentències més del Tribunal Suprem confirmaven l’ús públic de la piscina, però el govern espanyol va emetre posteriorment, el 2014 i el 2016, dues resolucions per a ampliar l’autorització d’ús del domini públic de Pedro J. Ramírez fins a l’any 2074.

Va ser aleshores quan els activistes van reprendre el cas de zero: van sol·licitar a Costes l’expedient i van interposar un recurs contenciós administratiu perquè els el mostressin. Quan el van revisar, van concloure que no se sostenia i ho van tornar a denunciar a l’Audiència espanyola. El 2021, els jutges van anul·lar aquelles resolucions i van assenyalar que la piscina ocupava una zona pública i que es podia haver situat en uns altres espais habilitats de la casa. El 2022, el Tribunal Suprem va dictar una sentència ferma que desestimava els recursos de la família.

I, finalment, el 2024 l’Audiència espanyola en va ordenar la demolició forçosa, amb l’amenaça que si no es complia la sentència hi hauria sancions.

El decret llei entrarà en vigor amb la publicació al BOIB i, segons el govern, activa ajuts directes (36,7 milions), mesures per a la liquiditat (75 milions a través d’ISBA), deduccions fiscals (4 milions) i revisions de contractes públics. 

Respecte dels ajuts directes, es mobilitzen 13,5 milions d’euros per al sector primari: 5 milions per a inversions agràries; 3,5, pel sobrecost de l’alimentació del bestiar; 1,5, pel sobrecost de fertilitzants; 1, pel sobrecost d’uns altres aspectes agraris; 1, per a una nova convocatòria de bons de producte local; 750.000 euros pel sobrecost del combustible agrari i 750.000 més pel del combustible pesquer.

Per al transport, es mobilitzen 9,75 milions d’euros, 6 dels quals són per a compensar l’increment del preu del combustible en el de mercaderies. 750.00 aniran al transport discrecional, 500.000 al sector del taxi i 2,5 milions per al desballestament de vehicles.

Per als sectors de la indústria, la construcció i el comerç es mobilitzen 13,5 milions d’euros: 8 milions per a autònoms i petites i mitjanes empreses del sector industrial i de la construcció, per a compensar el sobrecost del combustible i les matèries primeres; 3,5 milions per a una convocatòria extraordinària de bons comercials i alimentació, i 2 milions pel sobrecost del transport per a empreses industrials exportadores.

Mesures fiscals

Quant a mesures fiscals, es recupera la deducció autonòmica per a compensar l’increment del cost de les hipoteques d’interès variable, com també una bonificiació del 50% de les taxes portuàries per a activitats econòmiques i una del 100% per a pescadors professionals. 

S’ha aprovat també una nova deducció fiscal gràcies a la qual els ajuts derivats del decret llei que rebin les persones físiques no tributaran a l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Per un altre costat, hi haurà una pujada salarial de l’1,5% per als treballadors de la CAIB, amb caràcter retroactiu al primer de gener d’enguany.