La modificació té per objectiu prioritzar l’ús residencial per sobre dels usos temporals i dotar l’ajuntament d’eines per a regular aquests habitatges i incentivar que s’incorporin al mercat de lloguer habitual. La primera tinenta de batllia, Laia Bonet, ha destacat que el consistori feia un pas més per regular urbanísticament els lloguers de temporada i complementa, així, la normativa aprovada pel parlament.

Ara el text haurà de rebre el vist-i-plau de la subcomissió d’urbanisme de Barcelona de la Generalitat. Una vegada superat aquest tràmit, l’ajuntament podrà elaborar un pla especial per limitar al màxim els lloguers temporals. Bonet ha remarcat la necessitat de disposar de dades precises sobre aquests lloguers i ha insistit que el frau havia de revertir cap al lloguer permanent.

La regulació aprovada al desembre pel parlament ja establia topalls de preu i obligava a acreditar la temporalitat dels contractes. Amb la modificació del PGM, el consistori vol reforçar aquest marc amb eines urbanístiques i facilitar la inspecció i la sanció.

El nou text defineix l’ús habitual i permanent com a prioritari i permet d’adoptar mesures per a limitar o condicionar la substitució d’habitatges per a uns altres usos, sobretot els turístics. També diferencia clarament entre habitatge habitual, temporal i segona residència, i habilita el consistori a restringir usos no residencials segons districtes, barris i edificis.

La iniciativa és fruit d’un acord amb Barcelona en Comú. La presidenta del grup, Gemma Tarafa, n’ha celebrat l’aprovació i ha instat el govern a desplegar amb celeritat el pla especial. Segons que ha dit, d’aquí a sis mesos es podrien regular els lloguers de temporada i els coallotjaments.

A ERC, Eva Baró ha justificat el suport com un “vot polític” arrenglerat amb els moviments socials. Tant el PSC com BComú i ERC han esmentat el cas del bloc de Sant Agustí, 14, a Gràcia, com a exemple de la lluita per l’habitatge.

En canvi, Damià Calvet, de Junts, ha atribuït el problema del frau a la llei d’habitatge estatal i ha criticat que la modificació arribés tard. El PP ha refusat la mesura perquè considera que limita l’oferta.

La modificació també fixa condicions per al lloguer d’habitacions, que haurà de garantir els serveis comuns necessaris si és permanent. Quant als lloguers de temporada, només es podran justificar per motius laborals, mèdics o d’estudis, que s’hauran d’acreditar.

El calendari per a aplicar les limitacions dependrà de la recollida de dades. Segons Bonet, el procés és complex, però imprescindible per a evitar que el futur pla especial sigui impugnat.

El pla fixa ara que els usos complementaris de l’equipament representaran aproximadament el 16% de la superfície total, molt per sota del 25% que permet la normativa urbanística, amb l’objectiu de garantir el caràcter principalment museístic i cultural del projecte.

La intervenció patrimonial es fonamenta en la preservació del Palau Marcet com a edifici catalogat de nivell B, garantint-ne la conservació del volum original, de totes les façanes a carrer, dels laterals i de les cobertes històriques. A més, el pla estableix la necessitat de restituir la composició històrica de la façana del xamfrà d’acord amb la documentació patrimonial.

Concretament, aquest divendres el ple ha aprovat la modificació del pla general metropolità (PGM) per a la “regulació de l’equipament del futur Museu Carmen Thyssen situat al passeig de Gràcia, núm. 13, i modificació de l’element núm. 154 del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona”. Tot plegat ha estat possible perquè s’han resolt les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública, una vegada la comissió d’urbanisme de l’ajuntament va aprovar el juliol del 2025 de manera inicial una modificació i ampliació de l’antic Comèdia.

El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha dit al plenari que els criteris definits en la proposta de modificació havien estat valorats positivament també pels serveis de patrimoni de la Generalitat. També ha recordat que la limitació dels usos complementaris volia assegurar al màxim els usos culturals de l’edifici. Marcé també ha defensat l’estratègia que representava que Barcelona disposi d’un museu com el Thyssen.

Oposició dividida

Junts s’ha enorgullit de les millores que s’han assolit després de les negociacions i els dubtes legítims de veïns i sectors implicats. El document final, ha dit, era més complet. Damià Calvet ha apuntat que era una oportunitat única perquè Barcelona s’enforteixi com a capital cultural, generi ocupació qualificada i recuperi del tot un edifici patrimonial com el Palau Marcet.

La regidora Sonia Devesa, del PP, ha expressat el vot favorable perquè creu que el projecte tindrà un impacte positiu: “Representa una oportunitat per a ampliar l’oferta museística i tenir projecció internacional.” I el regidor de Vox Liberto Senderos ha argumentat que Barcelona necessitava projectes com el Museu Thyssen.

Pau Gonzàlez, de BComú, ha explicat el vot contrari dels Comuns perquè era un pla “per a beneficiar una parcel·la, un projecte i un fons d’inversió”. Gonzàlez ha dit que l’administració no rebia contraprestacions positives i ha advertit un altre cop del “risc” que el promotor no acabi complint, perquè no hi havia cap compromís. A més, ha remarcat que la zona del passeig de Gràcia ja estava massificada i creu que cal gestionar-ho i corregir els desequilibris.

Al seu torn, la regidora republicana Eva Baró ha insistit que el seu vot no era en contra d’un museu o de l’art i la cultura ni tampoc del Thyssen: “El problema és com es fa, on es fa i a quin preu urbanístic i patrimonial es fa.” Malgrat els canvis, creu que el problema de fons segueix intacte i s’altera el volum i el paisatge urbà d’una cantonada “icònica” de la ciutat. ERC també qüestiona que hi hagi bars o restaurants ocupant dues plantes de les quatre.

El nom actual de la plaça fa referència a Manuel d’Amat i de Junyent, aristòcrata i militar nascut a Vacarisses el 1707 i mort a Barcelona el 1782, que va ser virrei del Perú entre el 1761 i el 1776, per designació del rei Carles III d’Espanya. A causa del nom de la plaça, Virrei Amat també és una parada de metro de la línia L5.

Tres anys de campanya i una recollida de 1.276 signatures

La plataforma Restituïm considera la decisió una victòria després de tres anys de feina. Segons que explica Ignasi Hosta a Betevé, han organitzat nombrosos actes culturals en l’Any Salvat-Papasseit, n’han recollit signatures i han fet molta pedagogia. “Molta gent no sabia que el nom de la plaça havia estat aquest, que aquest poeta tan estimat i reconegut vivia a prop de la plaça.” Jordi Sánchez, de la mateixa associació, afegeix que Salvat-Papasseit “es va morir set anys abans de l’estrena de la plaça i vivia a la Font d’en Fargues actual, que aleshores formava part de la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina”.

La iniciativa ha recollit 1.276 signatures vàlides, segons l’informe del secretari general del consistori, Jordi Cases Pallarès. La plataforma també té el suport d’entitats de Nou Barris.

El canvi de posició del PSC

El procés fins a la votació final no ha estat fàcil. El 2024, entitats de Nou Barris, veïns independents, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana ja havien proposat d’eliminar el nom del Virrei Amat i restituir el de Salvat-Papasseit, amb una petició a Change.org que va superar les 3.300 signatures.

El plenari de Nou Barris del juliol del 2024 va refusar la proposta, al·legant que causaria duplicitat de noms, perquè a la Barceloneta ja hi ha un passeig de Salvat-Papasseit. Finalment, el PSC va canviar de parer i la qüestió es va tornar a debatre a l’octubre al plenari de la Casa Gran, quan el govern municipal va acceptar un prec de Junts perquè s’executés el canvi.

Ara el govern de Jaume Collboni haurà d’elevar la proposta a la Ponència del Nomenclàtor, que hi haurà de donar el vist-i-plau. El regidor Xavier Marcé ha demanat paciència per la complexitat logística que implica el canvi: “La plaça és un eix de comunicacions important, amb metro, busos… No és una qüestió només de plaques, sinó també de retolació general de la via, i això significa una despesa importantíssima.” La plataforma Restituïm accepta d’esperar, amb l’esperança que les plaques amb el nom de Joan Salvat-Papasseit ja siguin a la plaça abans de final d’any.

En una entrevista a RAC1, la portaveu del govern ha afegit que s’obririen expedients per al total dels 23 habitatges del bloc i ha explicat que es podria tractar d’una falta greu. Segons el règim sancionador, implicaria una multa de 90.000 euros, pel cap baix, per cadascun dels habitatges.

Segons la inspecció, el preu de la suma de les habitacions supera el topall de lloguer de l’habitatge. Paneque ha recordat que això incompleix la llei que va aprovar el parlament a final del 2025.

Ens oposem frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia. A cap ciutat de Catalunya permetrem actuacions abusives en contra del dret dels veïns i veïnes a viure al seu barri. Des del Govern estem actuant contra iniciatives il·legals de la…

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) March 25, 2026

En aquest context, el cap de l’executiu català ha dit que no permetria actuacions abusives contra el dret dels veïns de viure al seu barri a cap ciutat de Catalunya. I ha afegit que el govern actuava contra “iniciatives il·legals” de la propietat que no compleixen la normativa.

Més de 200 persones es concentren aquest matí entorn del bloc Sant Agustí per evitar el primer desnonament d’un veí.

N’han informat fonts municipals, que han detallat que la intervenció havia començat poc abans de les vuit del matí i que els terrenys en què s’actuava eren propietat d’ADIF. Segons el consistori, l’actuació s’ha precipitat per un informe dels Bombers de Barcelona que ha avisat que hi havia “un risc greu i imminent” per a les persones que hi viuen, i que calia actuar-hi “amb caràcter d’urgència”.

Fins a l’assentament, s’hi han desplaçat professionals del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona i també dels serveis de neteja municipals.

Suriñach ha defensat la necessitat de reforçar el debat d’idees i la presència al carrer. La proposta, que es presenta com una candidatura plural i integradora, s’ha elaborat a partir d’un procés de reunions amb els militants, que va començar amb una trobada oberta d’un centenar de persones. Segons la candidatura, això ha permès de construir una proposta basada en les inquietuds de la base.

Un dels elements que crida l’atenció és que la candidatura no ha omplert tots els càrrecs possibles. Segons que ha explicat Suriñach, es deixen espais oberts per a incorporar-hi membres d’unes altres candidatures després del congrés, amb la voluntat de superar vells retrets i integrar totes les sensibilitats del partit.

L’equip el formen Rosa Suriñach a la presidència, Nil Font a la secretaria general i Núria Cuenca a Organització i Finances, a més de responsables en àrees com ara comunicació, acció política, feminismes, ciutadania i transició ecològica.

Barcelona havia desactivat la restricció de circulació als vehicles sense etiqueta ambiental el 22 de gener, arran de la crisi de Rodalia. D’aleshores ençà, també s’havien suspès les sancions.

La decisió es va formalitzar amb un decret de batllia que donava resposta administrativa a l’Ordenança de Baixes Emissions, que en l’article 12 preveu la possibilitat d’aplicar mesures excepcionals i suspendre temporalment la ZBE en casos d’interès general.

El vídeo, que forma part d’una campanya de les xarxes socials d’Alamany per a explicar les seves propostes de manera planera, ha estat molt criticat per l’ús del concepte gran reemplaçament, una teoria conspirativa d’extrema dreta que alerta d’un complot per a substituir la població blanca d’Europa per àrabs i africans.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Elisenda Alamany Gutiérrez (@elisendaalamany)

Entre les crítiques expressades als comentaris es destaca la de Ruben Wagensberg, ex-diputat d’ERC, que l’acusa d’haver acabat “a velocitat extrema” al “diccionari de l’extrema dreta i fent vídeos amb teories de la conspiració”. I l’avisa que “assenyalar botigues i botiguers –plantant-se davant seu, càmera en mà al pur estil [Vito] Quiles– no és innocu”. “Què esperes? Enviar el jovent a fer pintades als vidres fins a trencar-los? Expulsar-los, com en uns altres temps?”, li demana. A més, ho contraposa a les multinacionals que diu que sí que transformen Barcelona: “Si Foment t’ho permet, esperem vídeos sobre qui realment ens transforma la ciutat: Amazon, Inditex i la Copa Amèrica.”

En la mateixa línia, la diputada de la CUP Laure Vega li demana que esborri el vídeo i no els comentaris crítics. “I després, tingues una conversa amb els teus assessors”, li recomana. “Gran reemplaçament és un concepte només de l’extrema dreta que has decidit fer servir davant una botiga 24 h (per cert, els queviures d’avui), on treballen persones que amenacen de deportar. No davant una botiga de cafè d’especialitat en anglès. No davant les botigues d’Inditex que es queden els centres de totes les grans capitals. No denunciant el turisme internacional desbocat que vau promoure, també, amb la Copa Amèrica”, li retreu. I lamenta: “Els likes ara i els laments després no valen res quan fem la feina a la dreta més dura.”

També li ha respost el cantant i creador de continguts Shaun Debnath, d’origen indi, que li pregunta si ha demanat als responsables de les botigues que apareixen al vídeo com ho fan per viure o les dificultats que ja tenen per mantenir-se. “La majoria d’aquests comerços sorgeixen per una demanda clara i no afecten ningú quan ofereixen productes de primera necessitat. Per què no parles de les mil cafeteries d’especialitat que hi ha? No interessa perquè hi ha un perfil diferent darrere seu?”

Les mateixes fonts indiquen que la trobada ha aplegat un centenar de persones, entre elles Oriol Amorós, Anna Nebreda, Núria Cuenca, Alfred Bosch, Joan Queralt, Pilar Vallugera, Oriol Carbonell, Júlia Mayor, Robert Fabregat o Jordi Castellana. ERC es troba actualment enmig d’un procés congressual a la capital, just després d’acabar les primàries que van proclamar candidata a la batllia Elisenda Alamany.

Suriñach va convocar la militància amb una carta en què deixava clares les intencions de “plantejar un projecte de futur” per a la federació d’ERC a Barcelona. I és que la regidora creu que fins ara al debat intern s’ha parlat “de moltes coses menys d’allò que realment importa”.

Us vull explicar una cosa… pic.twitter.com/hU1J9fsvKY

— David Bondia (@DavidBondia) March 9, 2026

El procés d’elecció de síndic de greuges de Barcelona començarà el 16 de març, amb l’obertura d’una fase de consultes a les entitats ciutadanes perquè puguin proposar persones que considerin adequades per a exercir el càrrec. L’any 2016 van sorgir d’aquesta primera fase de consultes a les entitats cinc candidats i l’any 2021 en van ser vuit.

El reglament preveu que el síndic sigui nomenat pel consell municipal a proposta del batlle per a un mandat de cinc anys. Bondia va prendre possessió del càrrec l’octubre del 2021, durant el darrer mandat d’Ada Colau. Va agafar el relleu de la síndica sortint, Assumpció Vilà, que s’hi va estar dos mandats (2010-2021).

En l’acte d’aquest divendres, al qual han assistit el batlle, Jaume Collboni, i representants de tots els grups municipals, Belbeida ha reivindicat l’entrada al consistori com un símbol que Barcelona avança.

“Aquest moment no és tan sols meu”, ha dit. I ha afegit que també l’havien fet possible totes les famílies d’origen estranger que han fet de Barcelona casa seva. Segons que ha expressat, confiava que els anys vinents això deixaria de ser una excepció i esdevindria normalitat.

Per la seva banda, Collboni ha dit que l’entrada de Belbeida al consistori era un exemple de la Barcelona diversa, que obre portes, trenca sostres de vidre i amplia l’espectre de representació política.

“És un pas més perquè el ple s’assembli cada vegada més a la ciutat”, ha dit el batlle, que també ha destacat que amb la incorporació de la nova regidora socialista el conjunt del consistori passava a ser plenament paritari, amb un 50% d’homes i un 50% de dones.

Belbeida, fins ara comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, assumirà totes les carpetes de Rabell. Serà regidora del districte d’Horta-Guinardó, del Pla de Barris, d’Educació i de Gent Gran.

Els fets van passar al recinte de les antigues xemeneies, situat al terme de Sant Adrià de Besòs, al límit amb Badalona. S’hi van desplaçar patrulles dels Mossos i també efectius de la policia local de Badalona.

Quan els agents hi van arribar, dos dels homes es negaven a baixar. Per això es va requerir la intervenció dels bombers de la Generalitat, que els van fer baixar amb seguretat de la part superior de les estructures.

Una vegada a terra, tots dos van ser detinguts acusats de violació de domicili jurídic i de danys, atès que per accedir al complex van haver d’esbotzar una reixa del perímetre.

El conjunt de les Tres Xemeneies, vestigi de l’antiga central tèrmica del Besòs, afronta una remodelació a partir de l’estiu vinent. El projecte, amb un pressupost superior als 70 milions d’euros, preveu la creació del futur Catalunya Media City, un pol dedicat a la indústria audiovisual.

D’una altra banda, ahir a la tarda, un altre home va escalar la façana de l’hotel Melià Barcelona Sky, situat al barri del Poblenou de Barcelona, fins a arribar al terrat de l’edifici, un dels més alts de la ciutat.

Els Mossos no han informat, ara com ara, de si en aquest segon incident hi ha hagut detencions.

Les obres, amb una inversió de 20,7 milions d’euros, tenen com a objectiu la millora i l’actualització de la infraestructura i dels sistemes de seguretat. Des de l’octubre, el trànsit en sentit muntanya es feia pel tub contrari, atès el tall del tub ascendent.

A partir de dilluns, la pràctica finalització dels treballs permetrà que la circulació en sentit muntanya torni al seu recorregut habitual. En canvi, el sentit sud, cap al centre de la ciutat, continuarà tallat per les obres, tot i que es preveu restablir-lo en les pròximes setmanes.

La primera tinenta de batllia, Laia Bonet, ha reconegut les molèsties derivades dels treballs, però ha destacat que el túnel renovat permetrà gestionar incidències en temps real i incorporarà millores de seguretat en una infraestructura amb quaranta anys de vida.

Un cop restablerts els dos sentits de circulació pels seus tubs corresponents, es mantindran talls nocturns durant uns mesos per completar la programació i la posada en marxa definitiva.

La portaveu del grup municipal, Neus Munté, ha argumentat que el carrer porta el nom de Ferran VII, un monarca absolutista el regnat del qual va representar, segons que ha dit, una etapa de repressió i de negació de llibertats per a la ciutat i el país.

Aquest divendres, a proposta de @Junts_BCN, el @bcn_ajuntament haurà de decidir si el c/ Ferran (batejat en honor del monarca absolutista Ferran VII) es torna a dir carrer de Joan Fiveller com en temps de la 2a república. Però qui era en Fiveller i perquè és tan important? Fil pic.twitter.com/YxOhvbwmwo

— Aleix Sarri i Camargo (@aleixsarri) February 25, 2026

Entre el 1931 i el 1939, durant la República, el carrer ja va adoptar el nom de Joan Fiveller, conseller en cap de Barcelona al segle XV i considerat símbol de la defensa de l’autonomia municipal respecte del poder reial. Amb l’entrada de les tropes franquistes el 1939, es va recuperar la denominació vinculada a Ferran VII.

Per Junts, tornar a canviar el nom gairebé noranta anys després seria un acte de justícia històrica i de recuperació dels valors republicans a la capital.

En una conferència de premsa a la seu del partit, Pisarello ha defensat la necessitat de “buscar totes les formes de cooperació i entesa” i ha anunciat que començaria una ronda de contactes amb partits i moviments per a mirar de fer avançar la proposta.

Sobre el projecte de “front ampli”, ha dit que l’objectiu era parlar amb tothom i que també aspirava a tenir converses amb el batlle de Barcelona, Jaume Collboni. Li han demanat que la ciutat sigui la primera a prohibir les compres especulatives d’habitatge, una de les mesures acordades entre el govern espanyol i els Comuns per al pressupost.

Segons que ha explicat el compte oficial del temple, la bandera catalana indica que l’estructura de la torre és completada i que la construcció s’ha desenvolupat sense cap accident. És un codi simbòlic propi de l’arquitectura tradicional: quan s’acaba l’esquelet d’un edifici, s’hi col·loca una bandera en senyal de culminació de l’estructura. En aquest cas, la senyera certifica que la torre central –la més alta de la basílica– és estructuralment acabada.

Al costat de la bandera catalana hi ha la del Vaticà. El motiu és clar: amb 172,5 metres, la Sagrada Família esdevé el temple més alt de l’Església catòlica.

Amb la col·locació del braç superior de la creu de la torre de Jesucrist, la Sagrada Família arriba al seu punt més alt. Seguint la tradició constructiva, hi oneja la bandera catalana, la qual cosa indica que l’estructura de la torre està completada i que la construcció s’ha… pic.twitter.com/d8YX5Rkj22

— La Sagrada Família (@sagradafamilia) February 20, 2026

Una maniobra d’alta precisió

La peça vertical que completa la creu pesa onze tones. La grua principal l’ha hissada fins al capdamunt en una operació de gran complexitat tècnica, que ha requerit la màxima precisió i condicions meteorològiques favorables. Els episodis de vent dels darrers dies havien obligat a ajornar la maniobra. La instal·lació de la creu va començar a final d’octubre. S’hi han anat col·locant el braç inferior, el nucli central i els quatre braços horitzontals orientats segons els punts cardinals. Amb el darrer element, la creu fa 17 metres d’alçària i 13,5 d’amplada.

La inauguració oficial de la torre de Jesucrist es farà el 10 de juny, pel centenari de la mort de Gaudí i dins les celebracions de l’Any Gaudí.

La imatge de la senyera onejant a 172,5 metres no és, doncs, una proclama improvisada, sinó el símbol que la torre ja és acabada estructuralment. Un ritual antic, que ja es va emprar, per exemple, durant la construcció de la Pedrera el 1909:

Coronar una obra, quan s'ha acabat l'últim sostre, amb una senyera és tradició arquitectònica a Catalunya des de fa molt temps.

Per això Josep Bayó, constructor de la Casa Batlló i la Milà, i el propi Gaudí van posar una gran senyera a la Pedrera el 1909 quan van cobrir aigües: pic.twitter.com/onUqABetUC

— Efemèrides d'Arquitectura (@efemarq) February 19, 2026

La candidatura guanyadora es presentava en tàndem conjunt entre Pisarello i l’actual regidora de BComú a l’Ajuntament de Barcelona, Carol Recio, que ha estat també escollida. Tots dos hauran de proposar a partir d’ara els cinc primers noms de la llista que concorrerà a les pròximes eleccions municipals.

El procés s’acabarà de certificar a començament de la setmana vinent, quan es ratificaran formalment els resultats i s’iniciarà l’elaboració de la resta de la candidatura.

El congrés espanyol va refusar ahir una proposició de llei de Vox que volia prohibir el burca i el nicab, i que va tenir el suport del PP. Junts hi va votar en contra, però tot seguit va presentar un text alternatiu per a vetar el vel integral a l’espai públic, però menys punitivista.

Collboni també ha parlat de la regularització general d’immigrants aprovada pel govern espanyol, i ha dit que facilitaria que persones en situació de vulnerabilitat o que visquessin al carrer poguessin trobar feina i sortir de la situació actual. A banda, ha aclarit que no pretenien de desallotjar l’assentament de la Zona Franca, d’on es va expulsar part de la gent que hi vivia per la presència de rates, sinó que volien “sanejar” la zona, que ara era “supervisada” i coordinada amb serveis socials.

Restricció de la compra d’habitatge

Collboni ha avançat que Barcelona activaria un nou ajut social per a l’habitatge. És una prestació de 400 euros adreçada a més grans de 55 anys amb vulnerabilitat residencial i famílies monoparentals per a complementar el lloguer. El batlle ha remarcat que l’objectiu era prevenir situacions en què hi hagués persones que quedessin sense casa.

Ha dit que, si depengués d’ell, prohibiria que els ciutadans extracomunitaris compressin habitatge si no fos per viure-hi, especialment quan es fes per especular o per adquirir una segona residència. “En una situació de crisi de l’habitatge com la que viu el país i Barcelona, i com més va més ciutats europees grans, els no-comunitaris no haurien de poder comprar habitatge.”

Ordenança de civisme i empreses israelianes al MWC

En referència a la nova ordenança de convivència, ja en vigor, el batlle ha reiterat que se sancionarien els comportaments incívics, i que s’introduirien eines noves per a facilitar el cobrament de multes als turistes. Segons ell, no s’ha de “tolerar” ni “normalitzar” determinats comportaments, com ara les rutes etíliques, que ja són prohibides a tota la ciutat.

Preguntat per la presència d’algunes empreses israelianes al MWC, Collboni ha explicat que ja havia manifestat el seu desacord “a qui pertocava” de la Fira de Barcelona, i que la Fira els havia respost que eren contractes entre privats “i que no s’hi pot fer més”. Ha expressat la seva “disconformitat” i ha recordat que ell tenia vetada l’entrada a Israel per haver adoptat mesures que el govern israelià considera contràries als seus interessos.

Relacions amb els Comuns

En clau política, Collboni s’ha mostrat “respectuós” amb el procés de primàries de Barcelona en Comú per a elegir el seu candidat a la batllia, entre Gerardo Pisarello i Bob Pop. Ha dit que, fos quin fos el resultat, esperava que signifiqués “la voluntat d’articular majories progressistes a la ciutat en el futur”.

Atesa l’emergència de l’extrema dreta, per Collboni, la millor manera de combatre-la és parlant i prenent mesures a l’espai públic i en matèria de seguretat, i obtenint resultats en política d’habitatge i entesa entre forces democràtiques. I ha manifestat l’esperança que tant BComú com més forces “vagin en el sentit d’afavorir aquesta articulació de majories democràtiques i progressistes a totes les institucions”.

Collboni també ha parlat de l’ex-president del govern espanyol Felipe González. Ha dit que en respectava la figura i que mereixia respecte pel seu paper polític durant molts anys, però que no compartia les opinions polítiques “dels darrers temps”: “No m’hi identifico i a vegades no el reconec”, ha expressat. Si bé ha dit que no volia atacar-lo públicament perquè “mereix un respecte institucional”, ha afegit que s’hi podia discrepar i que també es podia assenyalar que havia tingut una “evolució” que alguns no compartien.

Aquestes primàries són les primeres del partit amb competència interna real per a elegir qui optarà a la batllia de Barcelona. Fins ara, el projecte havia tingut Ada Colau com a cap de llista sense cap disputa d’aquesta mena. Segons que va explicar el partit, podien presentar-s’hi i votar-hi totes les persones inscrites i verificades al cens fins el 20 de gener, tant activistes com simpatitzants. Finalment, el comitè electoral ha proclamat dues candidatures.

Dues candidatures

D’una banda, hi ha el tàndem format per Gerardo Pisarello i Carolina Recio. Pisarello, tinent de batlle en el primer mandat de Colau i actual diputat i membre de la mesa del congrés espanyol dins l’espai dels Comuns, ha presentat la candidatura amb l’objectiu d’obrir un “nou cicle de canvi”.

En els missatges de campanya, en un projecte que ha comparat amb el del batlle de Nova York, Zohran Mamdani, ha insistit en una línia centrada en l’habitatge, el transport públic i mesures contra l’encariment del cost de la vida, i ha defensat que Barcelona recuperi un paper d’avantguarda en polítiques feministes i socials contra el mandat de Jaume Collboni.

Recio, regidora del grup municipal i amb trajectòria vinculada a la feina de barri i als moviments socials, ha reivindicat que la proposta torni a situar els barris populars al centre del debat municipal. Ha posat l’accent en l’accés a l’habitatge, la defensa dels serveis públics de proximitat i el reforç de la participació veïnal, i ha subratllat la necessitat de reconnectar el projecte dels Comuns amb la realitat quotidiana dels districtes i amb una agenda social centrada en les desigualtats urbanes.

D’una altra banda, el tàndem de Roberto Enríquez, Bob Pop, i l’activista Mar Trallero. Bob Pop, sense experiència política prèvia, ha presentat la candidatura com un revulsiu per a obrir l’espai i reconnectar amb sectors allunyats de la política institucional. Ha criticat la gestió de Collboni amb la idea que “ja no és el batlle de ningú que no sigui ric” i ha defensat un estil polític més orientat a l’escolta i a fer “política compatible amb la vida”. També ha marcat distàncies amb la proposta de Pisarello, que identifica amb una línia més continuista vinculada a les etapes de govern anteriors, i ha reivindicat un canvi de to i de lideratge per a recuperar credibilitat i capacitat de mobilització social.

Trallero, consellera portaveu del partit a l’Eixample i activista de barri, ha situat com a eix central l’emergència d’habitatge i la necessitat que viure als barris no es converteixi en un luxe. Ha remarcat la pressió dels lloguers, la pèrdua de teixit veïnal i la transformació accelerada d’algunes zones de la ciutat, i ha defensat polítiques que garanteixin el dret de continuar-hi vivint. També ha reivindicat el paper de les xarxes comunitàries i de l’organització veïnal per a combatre les desigualtats urbanes i reforçar una agenda municipal centrada en la vida quotidiana.

Quines diferències hi ha entre els dos tàndems?

Tots dos tàndems comparteixen un diagnòstic crític del mandat del PSC i la idea que l’habitatge ha de tornar a ser l’eix central del projecte polític. Tanmateix, presenten accents diferents. La candidatura Pisarello-Recio posa més èmfasi en l’experiència de govern, en la idea de reprendre un cicle municipalista amb capacitat transformadora i en una agenda de mesures concretes combinada amb aliances àmplies dins l’esquerra.

La candidatura Bob Pop-Trallero accentua la renovació de to i d’estil, l’obertura del projecte i la reconnexió social amb els barris, amb un discurs de revulsiu intern contra la percepció de continuïtat d’una part dels militants.

Antecedents: el 2023 i la investidura

Aquestes primàries arriben després d’un mandat marcat per la pèrdua de la batllia el 2023 i per la manera com es va acabar resolent la investidura. Després de les eleccions municipals, el ple va investir batlle Jaume Collboni, en una sessió que va tenir un impacte polític important, perquè Barcelona en Comú va votar amb el PP per fer batlle el candidat del PSC i evitar que ho fos Xavier Trias, que ja havia arribat a un acord de govern amb ERC.

La decisió, afegida al suport de Manuel Valls i Ciutadans a Colau el 2019, va afegir encara més tensió a la relació entre forces d’esquerra, oimés tenint en compte que Collboni, amb un discurs més centrat en l’ordre i la gestió que no pas en la transformació, no ha arribat a cap acord amb els Comuns en termes pressupostaris.

“Els meteoròlegs ens informen que demà la ciutat de Barcelona viurà un moment excepcionalment complicat pel que fa al vent. Podem tenir ventades de més de cent quilòmetres per hora, molt excepcional a una ciutat no acostumada a tenir aquest tipus de vent”, ha subratllat Collboni. “Per tant, hem de prendre mesures de prevenció i seguir les recomanacions que es traslladen a la ciutadania”, ha afegit després de la reunió d’aquesta tarda del Centre de Coordinació (CECOPAL).

Per fer front a l’episodi, l’ajuntament demana a la ciutadania evitar moviments que no siguin imprescindibles i reforça els serveis essencials d’atenció a la ciutadania i suspèn les obres i els treballs a l’espai públic entre la mitjanit d’aquest dijous i les vuit del vespre del mateix dia. Es mantenen obertes les seus dels districtes, però es tanquen la resta d’equipaments de proximitat. A banda, resten oberts els equipaments per atendre persones sense llar. “Aquest és un episodi d’emergència que dura relativament poc temps, però que durant aquest període la màxima prioritat és la seguretat de la gent, per a l’Ajuntament i per a la Generalitat. Per això demanem que tothom sigui corresponsable de la necessitat d’evitar riscos per a un mateix, però sobretot per als altres”, ha dit el batlle.

Se suspenen les activitats a l’aire lliure, i aquesta mesura afecta les celebracions de Santa Eulàlia i el Carnestoltes, fet que inclou l’Arribo. Estava previst que a partir de quarts de set de la tarda la Casa del Mig, al Parc de l’Espanya Industrial, al districte de Sants-Montjuïc, acollís l’espectacle central de l’esdeveniment, on la Reina Belluga havia de protagonitzar la transformació simbòlica que marcaria l’inici oficial de la festa. D’altra banda, l’ajuntament també ha informat que els mercats municipals estaran oberts però seguint les recomanacions de protecció civil i pendents de l’evolució de l’alerta. Collboni ha demanat cura “especial” als barris de muntanya, per la proximitat amb l’arbrat, i del litoral, per la proximitat amb el mar. Finalment, també ha demanat no baixar escombraries ni trastos vells al carrer aquesta nit per evitar que surtin volant.

La Guàrdia Urbana encapçala l’actuació, amb el suport dels Mossos d’Esquadra, a més de serveis socials i de neteja. L’ajuntament ha intensificat el seguiment dels residents, amb l’objectiu de millorar-ne la situació i vincular-los als serveis municipals. La policia ha identificat setanta-cinc persones.

Intervenció sectoritzada per motius sanitaris

La intervenció al carrer 2 de la Zona Franca ha començat abans de les vuit del matí i es desenvolupa de manera pacífica. Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, ha negat que l’actuació sigui un desallotjament, sinó “l’aixecament d’una zona concreta per raons de salubritat”. Ha detallat que era una operació sectoritzada perquè només s’intervenia sobre l’àrea on s’havien acumulat més persones, residus i rosegadors. El tractament fitosanitari que s’hi farà impedirà que ningú pugui quedar-s’hi durant un temps.

“Aquestes persones ja tenien una informació prèvia de l’actuació i no se’ls demana que se’n vagin, sinó només que no restin on s’ha de fer el tractament”, ha explicat Fuertes. La previsió és que la desinfecció sigui vigilada i seqüenciada, amb possibilitat d’actuar en unes altres zones si cal. Sempre, segons que han dit, amb acompanyament i informació als residents i a qualsevol persona que hi arribi posteriorment.

“Les rates ja hi eren quan vam arribar”

Una de les persones instal·lades a l’assentament, Edwin Segura, assegura que “les rates ja hi eren quan vam arribar”. En el seu cas, fa prop d’un any que hi viu amb la seva parella i amb “més colombians”, segons que ha explicat.

Detalla que ahir els van avisar que els “desallotjarien per qüestions de salubritat i control de rates” i que, davant d’això, van decidir de traslladar-se uns cinc-cents metres més enllà. “És mentida” que sigui per les rates, ha reblat, i ha suggerit fer “un dia cívic” per netejar la zona “sense necessitat” de fer-los fora. “Cap a on hem d’anar? Perquè allà on anem ens faran fora”, s’ha queixat, i ha definit la situació de “frustrant”. Ha demanat “un sostre on no mullar-se” i ha afirmat que hi ha gent que ha emmalaltit.

Per la seva banda, la responsable de l’equip jurídic de la Fundació Arrels, Eva Hobeich, ha concretat que, segons que els han informat les persones ateses, “s’estan posant a deu o quinze metres més enllà”, i ha recalcat que “al final, no desapareixeran”. Hobeich ha criticat que “fa una temporada que pràcticament cada mes hi ha un desallotjament encobert”. La professional de l’entitat ha relatat que durant el procediment s’han fet identificacions de les persones.

Salut pública i alternatives per als residents

Pere Navarro, delegat de l’estat espanyol al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ha dit que era “imprescindible” de fer l’operació de sanejament del terreny i d’eliminar-ne els rosegadors. Segons que ha dit, la situació detectada posava en perill la salut de les persones que hi viuen i de la resta de treballadors del polígon industrial. Navarro ha remarcat que feia molt de temps que treballaven amb tots els habitants del campament per oferir-los alternatives, no sols d’emplaçament, sinó també respecte de la integració social i la possibilitat de viure en condicions dignes.

Tot i que l’actuació d’avui només afecta un sector específic, l’ajuntament i el consorci calculen que al conjunt de l’assentament hi viuen unes 175 persones, principalment immigrants que fa poc que són a Barcelona i que en molts casos no saben els recursos municipals de què disposen. Fuertes ha detallat que prop de la meitat feia menys d’un any que hi eren, i el 40% menys de sis mesos.

Acompanyament i accés als serveis socials

La comissionada ha explicat que el dispositiu era dirigit per la Guàrdia Urbana, amb suport dels Mossos, i que hi participaven equips de neteja i professionals dels serveis socials municipals que, a més, garantiran la custòdia de les pertinences i oferiran acompanyament continu. Ha indicat que, d’ençà del final del 2023, els equips municipals han augmentat el contacte amb les persones del campament. “Algunes persones que pernoctaven a la Zona Franca ja no hi són, o bé ja dormen als espais habilitats de l’operació fred o bé en centres de primera acollida”, ha especificat.

Ha remarcat l’intens treball fet tant pels serveis socials, amb els equips especialitzats de carrer, com pel Servei d’Atenció a Persones Refugiades i Migrades (SAIER). Segons Fuertes, el SAIER ha revisat la situació de 108 individus, 70 dels quals ja han estat atesos amb atenció prèvia o amb cita futura. Uns altres serveis municipals han atès unes 25 persones més. Quinze nois d’entre 18 i 21 anys participen en cursos d’alfabetització, activitats comunitàries i formació. El Servei d’Orientació i Atenció al Sensellarisme (SOAS) n’ha atès una quinzena més amb possibilitat de pernoctar en centres i accedir a menjadors.

“Intentem vincular aquestes persones perquè vagin tenint a poc a poc una sortida”, ha dit Fuertes. Ha admès que era un procés complicat i que una vintena d’habitants havien preferit no acceptar l’ajut. Tot i això, s’ha mostrat optimista: molts individus ja han fet aquest tomb i ja disposen d’un pla de treball.

Dispositiu sanitari recent

Al gener es va desplegar un dispositiu sanitari amb participació de la Creu Roja que va permetre de fer cures bàsiques als habitants del campament, controls de temperatura, cinc derivacions hospitalàries i atenció a problemes com ara infeccions dentals, entre més.

Alamany ha estat l’única que s’ha presentat al procés de primàries del partit, que culminarà el 28 de febrer amb la seva proclamació com a candidata.

De moment, ha presentat 427 avals –en necessitava 89– i arribarà al final del procés sense cap altre rival.

—Quin balanç feu del mandat de Jaume Collboni, fins ara?
—Decebedor. És un govern immobilista, amb molt poca imaginació. En el millor dels casos, ha viscut de donar continuïtat a coses que havia fet Barcelona en Comú, i en la resta hi ha hagut paràlisi, o bé una decisió deliberada de complaure els grans lobbies de la ciutat. Fins i tot hi ha hagut retrocessos innecessaris: el desmantellament de serveis com el dentista municipal o el servei de salut mental, o l’augment el preu del Bicing, que és un servei públic gens deficitari, i que és la mena de transport que necessitem.

—Per què el trobeu servil amb els lobbies?
—Collboni ha decidit de demanar perdó als grans lobbies per haver governat amb altres forces conservadores d’esquerra. És clarament a la dreta de Pedro Sánchez. No perquè Sánchez tingui conviccions més fortes, sinó perquè es va trobar obligat a moure’s per la presència de les esquerres plurinacionals, republicanes i independentistes. Podríem dir això mateix de Salvador Illa: aprova la regulació dels lloguers de temporada perquè té els Comuns, Esquerra i la CUP pressionant. Collboni no vol res de tot això. És incapaç d’arribar a acords i sempre té la mirada posada en la reacció dels grans grups de poder mediàtic i econòmic.

—Si tant Illa com Sánchez s’han mogut perquè tenien uns altres partits fent pressió, Barcelona en Comú i ERC no haurien de fer autocrítica perquè no han sabut arrossegar Collboni?
—Sí. El govern de Collboni ha estat protegit pels grans mitjans, però, evidentment, les esquerres amb vocació republicana i transformadora ens hem d’entendre més per a fer pressió. Barcelona viu assetjada per una onada especulativa global. No només hem de fer autocrítica: hem de revisar la nostra manera d’actuar, hem de cooperar més que mai, hem de bastir ponts. No aturarem aquesta onada reaccionària amb un Biden a la barcelonina. I potser concedeixo massa, perquè Biden encara va fer més polítiques socials que no Collboni.

—Si ha estat tan decebedor, considereu ara que va ser un error fer-lo batlle?
—Va ser una situació incòmoda. Quan les esquerres no tenen prou força es veuen abocades a decisions amb un component tràgic. No és el que volíem, però hi ha mals menors. No podíem acceptar que un Xavier Trias que, després del Pacte del Majestic, encara governava amb el PP, tornés a les polítiques privatitzadores i de retallades de Convergència. Aquelles polítiques eren, com diu l’Eloi Gummà, la nostra versió del thatcherisme. Em va saber greu per a la gent d’Esquerra, però la lliçó que n’hem d’extreure és que cal fer fronts amplis d’esquerres per no dependre mai del vot casual d’algú de dretes, i per poder defensar un projecte propi per a les classes populars de la ciutat.

—Aquesta cooperació amb les altres forces d’esquerres ha de ser programàtica, o encara sou a temps de trobar una fórmula electoral?
—Hem d’estar oberts a tot. Ja coincidim al carrer. Ens trobem a les manifestacions del Sindicat de Llogateres. Ens vam trobar al concert del Palau Sant Jordi contra el genocidi a Palestina. Hi ha relacions fraternals amb gent de les esquerres republicanes de la ciutat i del país. En alguns casos, com els lloguers de temporada, ja hem votat coses plegats per moure el PSC. Això hauria de créixer. Si pot tenir una concreció electoral que maximitzi la força de les esquerres, benvinguda, però en tot cas no podem repetir errors. Les relacions de cooperació i de confiança s’han de començar a construir ara. No dic que ningú hagi de renunciar a les seves biografies, només que pensem que podem tenir Santiago Abascal com el ministre d’Interior dirigint un ICE espanyol. Ens ho hem de prendre seriosament.

—S’han fet els contactes per a una candidatura que incorporés ERC i la CUP? O és tot just una idea?
—Ens hem trobat resistències dins les direccions dels partits. Els costa molt de visibilitzar aquesta possibilitat, però això no ha impedit que hi hagi hagut converses que és natural que hi siguin. Quan es pot activar? No ho sabem, però la història ens diu que en el moment menys pensat poden aparèixer coses noves que semblaven impossibles mesos enrere. No hi renuncio. És important mantenir una disposició de front ampli, sabent que ha passat altres vegades i que serà important en el futur.

—Hi haurà militants d’ERC que, quan llegeixin això, pensaran: “Molt interessant, però Barcelona en Comú va arrabassar la batllia a Ernest Maragall el 2019 i el 2023 va votar Collboni per impedir un govern del qual ERC havia de formar part.” Què els diríeu?
—Primer, que no esborrem de la història moltíssima gent que ha volgut aquestes enteses. Moltes vegades no s’ha produït perquè el càlcul electoral dels partits, a l’últim moment, porta a un altre lloc, però la gent que gaudiria d’un front ampli d’esquerres a Barcelona és majoritària, segurament. Podria generar il·lusió i ser una referència. Barcelona, per la seva tradició llibertària i republicana, pels seus moviments socials, és una ciutat destinada a tenir un protagonisme important contra el feixisme i per la construcció d’alternatives. M’estimo Barcelona perquè sé que en el substrat de la ciutat hi batega tot això. Els partits hem de fer l’esforç de no encallar-nos en el record dels pitjors moments en què l’entesa no va ser possible.

—Un votant independentista que pogués veure amb bons ulls aquesta mena d’aliança si es compleix la condició de no pactar amb el PSC, en podria tenir la garantia? Barcelona en Comú podria estar disposada a aquesta concessió?
—Parteixo d’una idea. Els votants del PSC a Nou Barris o a Sant Martí són la meva gent. Em sento interpel·lat pels votants de classe treballadora que veuen en el PSC una eina útil per a defensar els seus interessos. Quan el PSC es mou en posicions més obertament catalanistes, en la defensa de la llengua o quan veig que són capaços d’aprovar una amnistia, després de la decisió desastrosa del 155, per a mi és una bona notícia. Mentre aposti pel catalanisme i per un canvi social real, no descarto que el PSC pugui ser-hi. Ara: la direcció política de qualsevol acord ha de ser netament republicana, socialment transformadora i defensora de la llengua.

—Quins aprenentatges creieu que s’haurien de treure dels vuit anys de govern de Barcelona en Comú?
—Després de la lawfare que hem vist contra el procés, contra Podem, contra Barcelona en Comú i ara contra el PSOE, la primera lliçó és que no n’hi ha prou que et votin. Necessites mobilització permanent. El nostre programa implicava enfrontar-nos a poders molt concentrats, i no vam aconseguir mantenir la mobilització que ens havia dut a l’ajuntament. Segona: has de construir aliances. M’he passat els sis anys que fa que sóc a Madrid fent-ho. Amb la gent de Bildu, del BNG, dels governs progressistes de l’Amèrica Llatina, els moviments socials dels Estats Units… El municipalisme és important, però insuficient. I tercera: fer efectiu el frontamplisme de què parlava. Si hi ha tanta gent de classe treballadora que vota el PSC és perquè la resta de les esquerres no hem fet la feina.

—El vostre rival a les primàries, Bob Pop, va dir que un dels problemes més grossos dels Comuns havia estat l’hiperlideratge d’Ada Colau. Què en penseu?
—Ada Colau, per sort, va ser una líder que ho va donar tot per defensar les classes populars que l’havien votat i en va pagar un preu molt alt. Les vint querelles en contra i els atacs mediàtics constants són producte d’aquest lideratge, i els lideratges populars no són fàcils de reemplaçar. La dreta ho té molt més fàcil, perquè els interessos econòmics que hi ha darrere són tan compactes que és igual que sacrifiquin una peça. A les classes populars no els passa, això. Els lideratges populars forts són importants. El problema no és l’hiperlideratge, sinó la fortalesa de l’establishment de debò, que no està dins dels partits: són els grans poders econòmics concentrats.

—Una altra crítica que fa el vostre rival: a Barcelona en Comú li ha acabat passant com a la resta d’espais polítics, que s’ha acabat forjant una bombolla de dirigents, blindats per lleialtats i afectes, que dificulta que hi hagi una renovació, una obertura.
—Això té més sentit. És un repte en totes les forces d’esquerra transformadora, que hem tingut una tendència al replegament i no hem sabut connectar amb una societat que ha canviat molt, després de la pandèmia i arran de la digitalització. El repte d’obrir-nos sí que hi és. Per això faig aquest pas: el municipalisme et permet de retrobar-te amb la societat. Ho vaig viure al concert per Palestina al Palau Sant Jordi, quan veia com els nens de la Mina es miraven amb admiració uns cantants que jo no coneixia. És veritat: hem de fer un esforç, i jo voldria que la campanya de les pròximes municipals servís per a això.

—Una persona que fa nou anys que és a la primera línia és qui ha de liderar aquesta obertura?
—Si aquesta persona no ha perdut l’entusiasme, ni l’esperit activista ni les conviccions republicanes, sí. I crec que és el meu cas. He adquirit més experiència, he teixit més aliances amb forces germanes i m’he tornat més radical, perquè entenc perfectament que davant aquest capitalisme de barbàrie que s’imposa al món no n’hi ha prou amb petites reformes de maquillatge per a canviar les coses. Necessitem una autèntica revolució democràtica. Les noves formes d’organització popular que es comencen a produir al carrer són encara el meu ambient natural.

—En què es distingeix la proposta de Gerardo Pisarello de totes les propostes per Barcelona que s’han fet fins ara?
—Això té a veure amb les trajectòries personals, diria. El meu pare va ser assassinat per la dictadura de Videla i estic molt marcat per això, i alhora molt preparat per als temps que vénen. Vaig arribar a Barcelona amb vora trenta anys: Catalunya s’ha convertit en la meva nació adoptiva; el català, en la meva llengua, perquè és la llengua dels meus fills i de la meva dona, i em sembla que puc jugar un paper simbòlic com una persona d’origen migrant que vol que les persones treballadores i nouvingudes de la ciutat se sentin segures, que sàpiguen que Barcelona els reconeixerà. Vull fer el paper d’una persona d’origen migrant que és profundament catalanista i amant de la llengua, que pot ajudar que els barcelonins de tota la vida se sentin còmodes amb els canvis demogràfics.

—Més enllà del component simbòlic, això quina traducció programàtica té?
—Acabem d’aprovar una regularització de persones migrants, per exemple, que tindrà un impacte a Barcelona i que a mi em sembla positiu. Hi ha d’haver una determinada concepció de les polítiques públiques en matèria d’habitatge, de sanitat, d’educació, perquè arribin a la població migrant. És el meu compromís. Hem de fer compatible tot això amb la defensa de les tradicions populars de Barcelona i amb la defensa de la llengua. I ho dic clarament: estic a favor de l’impacte positiu que ha de tenir la política migratòria, però això ha de venir acompanyat d’una defensa claríssima de l’educació en català, de l’aplicació real de la legislació de normalització lingüística, i d’un compromís que jo no he vist en Collboni per a defensar el català al petit comerç. Això exigeix valentia: vol dir posar límits a les grans multinacionals, les grans franquícies, que no només expulsen els veïns més vulnerables sinó la llengua pròpia.

—Les enquestes diuen que parlen català de manera habitual menys d’un terç dels barcelonins i que no supera el castellà en cap districte. Amb aquestes dades, n’hi ha prou d’aplicar millor les polítiques lingüístiques que ja existeixen? No hi hauria d’haver innovació?
—Moltes d’aquestes iniciatives han de partir de la societat civil i les institucions han d’acompanyar i les han de poder estimular. Confio molt en el teixit associatiu de la ciutat. En matèria del català, les institucions hem de fer complir la llei; la societat civil hem d’inventar coses. Jo mateix sóc fill no només de la normalització lingüística a la universitat sinó de les parelles lingüístiques. Una llengua minoritzada, atacada, en un país sense estat propi, ha de ser capaç de moure la seva ciutadania per fer tasca pedagògica. Tornem al concert per Palestina, en què els nens de la Mina es podien implicar en un esdeveniment on la llengua era el català. Va ser un bon laboratori d’allò que em sembla que s’ha de construir.

—Heu repetit aquest concepte de “l’onada especulativa” que assetja les grans ciutats. Què faria un govern dirigit per Gerardo Pisarello per frenar-la?
—Tres prioritats: habitatge, transport públic i mesures contra l’encariment. L’habitatge depèn de moltes administracions, però seria el primer a defensar la prohibició de compres especulatives a la ciutat, com es fa a Amsterdam. Defensaria la regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions, els contractes indefinits i un bon parc públic d’habitatge. Els governs de Barcelona en Comú van construir més de 7.000 habitatges públics. Collboni no ha fet res. En transport públic, volem la gratuïtat del metro el 2030. I quant a l’abaratiment del cost de la vida, proposem d’aprofitar l’estructura del Mercabarna per a tenir supermercats públics a cada districte amb productes bàsics que tinguin un topall de preu.

—Un dels retrets habituals a Barcelona en Comú és que el preu del lloguer augmentés durant els seus mandats tot i ser l’habitatge un dels cavalls de batalla del partit. S’hauria d’haver fet res diferent?
—Hauria calgut que no hi hagués un govern del PP a Madrid amb un senyor com Cristóbal Montoro que ofegava ajuntaments i premiava els seus amics. Si ets una força transformadora però no tens aliats ni a l’estat ni a la Generalitat, les coses no són tan senzilles…

—Bé, però Pedro Sánchez va arribar al poder el 2018.
—Exacte, i aquí es van produir canvis. Es va aprovar una llei que permet que els preus tinguin un topall i el lloguer baixa allà on s’aplica. Durant els governs d’Ada Colau, Barcelona va ser la gran referència en polítiques d’habitatge, però a petita escala, perquè les grans no les controlàvem. Si ets una ciutat que no té prou capacitat financera pròpia, estàs molt condicionat. Per això un dels aprenentatges és que les aliances són importants. No vull que hi hagi un govern del PP i Vox a l’estat. I vull que hi hagi un govern republicà a la Generalitat. En tot cas, això tampoc no m’impediria, si fos alcalde, de fer polítiques valentes a Barcelona.

—El ple va votar per a reprovar la gestió de la crisi de Rodalia que havia fet Collboni. Barcelona en Comú hi va votar a favor. Què hauria d’haver fet diferent?
—En general, crec que hi ha una manca d’anticipació enorme per part de Jaume Collboni. Hauria pogut tenir més iniciativa per una raó molt senzilla: el seu partit governa a la Generalitat i a l’estat. Si algun alcalde podia haver fet més coses era justament ell. Per què no ha defensat un tercer túnel de ferrocarril que entri a Barcelona? Per què no ha denunciat de manera més contundent la manca d’inversions? Aquesta reprovació és la conseqüència de tenir un alcalde que, tot i disposar de moltes eines a favor seu, no apareix mai com el defensor dels serveis públics de la ciutat.

—De vegades, la resta de Catalunya té la sensació que, en qüestions com Rodalia, els governs municipals de Barcelona, no tan sols Collboni, han tingut una mirada excessivament barcelonina i han perdut de vista que és la capital d’un país.
—Hi estic molt d’acord. És molt important tenir un alcalde amb mirada de país. Vaig néixer al nord de l’Argentina i sempre vam patir el centralisme de Buenos Aires. Sempre he tingut una sensibilitat especial per les perifèries. Per això, quan vivia a Madrid, vaig entendre molt ràpidament la qüestió de la plurinacionalitat. I per això, també, quan era a l’Ajuntament de Barcelona em vaig adonar que hi ha un barcinocentrisme que no es pot mantenir. L’alcalde ha d’entendre Barcelona com la capital del país, i això s’hauria de notar en la política d’infrastructures, o en la consciència que Barcelona acapara recursos que haurien d’estar més ben distribuïts pel territori.

—Aquesta política de manca d’inversió, a parer vostre, ha estat premeditada per part de l’estat?
—És més complex. Un dels elements és aquest. Quan veus el paper d’ADIF, és clar que hi ha un problema d’autogovern, i també que amb més voluntat política s’hauria pogut evitar aquesta situació. És veritat que els experts diuen que els temporals producte del canvi climàtic fan emergir més clarament les febleses del sistema. Ara, vivim en un estat on tota l’estructura ferroviària està pensada amb un model centralista, radial, que condueix a Madrid, on s’ha fet una inversió classista per afavorir la gran velocitat. Tot això s’hauria de revisar. Per això les forces republicanes i catalanistes hem d’intentar intervenir en l’estat: per frenar aquestes dinàmiques i aconseguir més quotes d’autogovern.

—Això es pot aconseguir dins l’estat? Els interessos de l’estat no queden molt clars precisament en la política d’infrastructures que uns i altres han seguit fins ara?
—L’estat no és una estructura tan rígida. És una condensació de correlacions de força que s’expressen de manera molt dinàmica. Evidentment, tenim un estat central molt marcat per allò que va ser el franquisme, per la inèrcia de molts segles de governs oligàrquics, conservadors i nacionalistes, però no és cert que l’impacte de la pressió de les forces populars i plurinacionals sigui nul. Si no, seria impensable que el català es pogués parlar al congrés dels diputats, per exemple. Ara, fins que no hi hagi un impuls republicà que vingui de Catalunya, del País Basc, d’Andalusia i de molts llocs de l’estat, difícilment resoldrem la qüestió de fons. Va passar parcialment en la Primera República, en què vam tenir un president català que admiro molt, Francesc Pi i Margall, i va passar parcialment en la segona. Però dir a la nostra gent que ens podem estalviar aquesta batalla o la internacional seria mentir-li.

—Seguint tot aquest diagnòstic, quina mena de relació hauria de tenir Barcelona amb Madrid?
—Depèn. Si tingués un govern d’un altre signe, hi podria haver una col·laboració que el 2015 es va produir. El canvi es va notar molt. No és igual aquell govern transformador que Martínez Almeida, que admira Millán Astray i que vol posar catifes als fons voltor. I, pel que fa al govern central, confio que el 2027 hi pugui haver una nova primavera municipalista arreu de l’estat que ens permeti una ofensiva mínimament coordinada contra tot això.

L’associació ha fet públics els resultats de la recerca en una conferència de premsa davant l’edifici conegut com la Papallona. Xavier Riu, portaveu de l’entitat veïnal, ha advertit de la gravetat de la situació: “Ens hi juguem el barri.”

Aquesta alerta l’han compartida també el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge Socialista, que han intervingut per reclamar una resposta col·lectiva. Les entitats han fet una crida a la resistència veïnal i han exigit un reforç urgent de la inspecció per a frenar l’especulació immobiliària a l’Esquerra de l’Eixample.