En un comunicat, el partit ho qualifica d’inadmissible i interpel·la directament el batlle de la ciutat, Jaume Collboni: “Quin model de ciutat és aquest?” Per a la CUP, la decisió evidencia “un biaix polític en la gestió de l’espai públic durant una diada popular”.

És inadmissible que l’Ajuntament @bcn_ajuntament permeti una parada de Sant Jordi a la policia espanyola a Rambla Catalunya mentre la nega a la CUP.

Quin model de ciutat és aquest @jaumecollboni?

No teniu vergonya! pic.twitter.com/Sxssg0FVvx

— CUP Barcelona (@CUPBarcelona) April 23, 2026

Tot i que han estat exclosos de la zona central dedicada als partits polítics, la CUP tindrà parades en uns altres punts de Barcelona: al Born, el Poblenou, Sants, Sant Andreu, Nou Barris i l’Eixample. “Mentre l’ajuntament posa facilitats a uns i en nega a uns altres, nosaltres hi serem igualment”, diu el partit.

Moltes d’aquestes parades, les munten amb la participació de casals i entitats locals, i en totes combinaran la celebració de Sant Jordi amb la reivindicació política.

En aquest sentit, recorden el cas d’un altre veí que va ser agredit dues vegades fa tres anys per un grup de visitants que saltava les tanques.

El consell diu que fa mesos que aguanten un augment insostenible de visitants a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira. Expliquen que envien vídeos al districte d’Horta-Guinardó que mostren com, una vegada tancat el recinte, la presència de turistes que hi fan entrompades continua a dins i a fora, i cada vegada s’acosta més a les cases, amb persones alcoholitzades que hi accedeixen.

També denuncien que el col·lapse al carrer de Gran Vista ja no es limita als caps de setmana, sinó que hi ha embussos i situacions de risc amb el veïnat i els autobusos de TMB, amb centenars de taxis i VTC que hi porten turistes.

A més, acusen els agents cívics de no fer la feina i d’indicar als turistes on poden continuar la festa una vegada es tanca el recinte. També denuncien que, quan sí que actuen, ho fan en condicions indignes, sense cobertura ni avituallament. “Tot això ho podem suportar, però una agressió més no”, avisen.

Per tot plegat, critiquen el tinent de batllia de Seguretat, Albert Batlle, per no actuar com caldria, i també els responsables polítics del districte per decisions que, segons que diuen, han empitjorat la situació, com la poda de vegetació que feia de barrera o la manca de lavabos i papereres, cosa que converteix carrers com el de Mühlberg en “urinaris a l’aire lliure”.

Els veïns exigeixen que la Guàrdia Urbana requisi l’alcohol a qui hi faci entrompades i imposi sancions, que s’intensifiqui el control d’accés fora d’horari, que s’hi instal·lin lavabos i papereres, que millorin les condicions dels agents cívics i que s’adoptin mesures per a evitar els embussos i reforestar les zones afectades. “Ni el Turó ni Barcelona són llocs per a anar a emborratxar-se i amargar el veïnat”, asseguren.

Finalment, anuncien que emprendran accions de protesta i pressió per garantir el dret de viure “dignament i amb seguretat” al Turó de la Rovira.

Resposta municipal

Fonts municipals han explicat a l’ACN que el districte ha convocat una reunió amb l’entitat veïnal el 4 de maig, una data ja prevista abans del comunicat. L’ajuntament recorda que el 2023 es van implantar mesures per gestionar l’arribada en massa de turistes, amb reforç de la Guàrdia Urbana, agents cívics i control del trànsit, i que a la nit es desallotja i es tanca el recinte.

Amb tot, admet que encara hi ha grups reduïts de turistes que incompleixen els horaris o consumeixen alcohol a la via pública. Per això, el districte d’Horta-Guinardó treballa en un pla específic per a l’Espai de Gran Afluència Turística del Turó de la Rovira.

La protesta ha arrencat a la plaça Universitat i ha acabat a la plaça Sant Jaume, davant la casa de la vila, on els participants han llegit un manifest. Durant el recorregut pel centre de la ciutat, els assistents han proferit càntics com “Collboni, cabró, volem negociació” i han rebutjat activament la idoneïtat del text aprovat.

Els treballadors han exigit que el govern local s’assegui a negociar amb els sectors mobilitzats, al marge dels sindicats que han signat l’acord. En concret, han reclamat una taula de negociació específica per als serveis d’atenció directa; l’aplicació real i igualitària de les 35 hores, atès que consideren que s’està beneficiant la plantilla dels cossos de seguretat i perjudicant els treballadors d’atenció directa; la recuperació dels drets de conciliació retallats; l’increment de plantilla per reduir ràtios; la fi de les externalitzacions; la millora salarial; i el cessament de la Gerència de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

De fet, fonts sindicals han explicat a l’ACN que van registrar una petició a l’Ajuntament perquè es constituís una taula de negociació entre representants dels col·lectius afectats i de l’executiu local. Han afirmat que la intenció era que el govern municipal els rebés aquest dimarts. Han assenyalat que finalment la demanda no va obtenir resposta i que els portaveus dels afectats han aprofitat l’avinentesa per reunir-se amb representants de Junts, ERC i els Comuns.

Per fer la protesta, els vaguistes s’organitzaran en dues columnes. El personal de les oficines d’atenció ciutadana, biblioteques i escoles bressol sortirà a les 9.30 del carrer de la Creu Coberta, 104, davant la seu del districte de Sants-Montjuïc. I el de serveis socials i l’àrea de feminismes sortirà a la mateixa hora del carrer de València, 344, a l’Institut Municipal de Serveis Socials.

Les demandes que presenten els treballadors no són pas noves. Fa mesos que es mobilitzen als barris per denunciar una manca crònica de recursos, la pèrdua de poder adquisitiu, l’aplicació desigual i sense compensacions de la jornada de trenta-cinc hores i les retallades en els drets de conciliació i en les baixes mèdiques. Avui fan la primera mobilització unitària.

El 18 d’abril, la Intersindical va registrar una instància a l’ajuntament per exigir que es formés una taula de negociació i demanar que els representants dels col·lectius fossin rebuts avui pel govern municipal al final de la manifestació, a la plaça de Sant Jaume.

El sindicat lamenta que el govern no hagi atès cap de les peticions, però destaca que uns altres grups del ple, com ara els Comuns, ERC i Junts, sí que han acceptat de rebre’ls a les portes de l’ajuntament.

La Intersindical adverteix que la mobilització d’avui no és cap fet esporàdic, sinó un pas més en un conflicte laboral que, segons que diu, s’intensificarà aquestes setmanes vinents.

Mobilitzacions del personal de biblioteques

Paral·lelament, els treballadors del Consorci de Biblioteques de Barcelona han convocat vaga per Sant Jordi i cada dissabte de manera indefinida per denunciar el “malestar creixent” per la gestió de l’adhesió al nou conveni de l’Ajuntament de Barcelona. El comitè d’empresa, amb representants de la Intersindical i la CGT, acusa el consorci i l’administració de manca de negociació i de deteriorament de les condicions laborals.

També s’hi afegiran representants de la CGT de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona, que denuncien una situació límit de fa anys. La protesta va començar amb l’ocupació de la Biblioteca Sarrià – J. V. Foix.

La victòria de Farin es pot llegir com una mostra de força d’Elisenda Alamany. El sector crític, que ha perdut, considerava que la federació municipal s’arriscava a perdre poder polític a l’hora de definir el rumb del partit a Barcelona. El fet que Alamany sigui alhora candidata i secretària general del partit els alimentava la por que les decisions es decantessin a la seu nacional i no pas als casals. En canvi, el sector oficialista, que finalment ha guanyat, sostenia que les trifulgues continuades a la federació municipal han impedit fins ara de centrar-se a construir una candidatura amb opcions. 

Les dues famílies 

El combat no ha estat cap reproducció exacta de la disputa a l’últim congrés nacional entre junqueristes i roviristes (o aragonesistes), però s’hi assembla força. Farin és politòleg, milita a Esquerra d’ençà que tenia quinze anys i va treballar al gabinet d’Ester Capella quan era consellera de Territori. El seu número dos és Núria Clotet, coordinadora del grup municipal, que ara serà també la secretària general de la federació. Els han donat suport Capella, ara portaveu al parlament, l’ex-conseller Joan Ignasi Elena i la regidora Montse Benedí, entre més. 

Suriñach, la candidata derrotada, és llicenciada en publicitat i relacions públiques i experta en relacions internacionals. Ernest Maragall la va fitxar el 2019 com a regidora independent i ha repetit mandat. Fa una mica més d’un any que és militant. El seu número dos era Nil Font, ex-conseller de districte a Sarrià-Sant Gervasi. Els donaven suport, per exemple, la diputada a Madrid Pilar Vallugera i el senador Joan Queralt. 

Un malestar que ve de lluny

Aquesta nova convocatòria prové d’una ferida. L’últim congrés, fa tot just un any, el va guanyar de sorpresa el sector crític amb Junqueras, encapçalat per Creu Camacho, presidenta del partit a l’Eixample. La victòria va agafar molta gent desprevinguda, fins i tot el pinyol del grup municipal, perquè podia obrir la capsa dels trons: una de les promeses de Camacho era fer, finalment, la consulta per a dirimir si els republicans entraven al govern del batlle Jaume Collboni. 

Alamany havia estat la promotora de l’entrada al govern, però l’estiu anterior, quan arribà el moment que els militants hi diguessin la seva, les perspectives de participació es van desbordar i la consulta s’ajornà, de sobte, sine die. La possibilitat que refusessin l’entrada al govern era gran i una derrota com aquella hauria assestat un cop molt dur al lideratge d’Alamany, aleshores molt verd. La factura d’aquell episodi encara dura.

Uns quants mesos després, Camacho va guanyar les eleccions a la federació tot assegurant que donaria la paraula a les bases, però al cap de pocs dies es va fer enrere en una carta als militants, en què deia que el context municipal havia canviat i que descartava d’entrar a l’executiu de Collboni. El canvi de guió va causar molt de malestar al seu equip. I, si això passava a l’abril, al novembre van plegar vuit membres dels tretze que tenia l’executiva. 

Els dimissionaris –la majoria dels quals donaven ara suport a Suriñach– van acusar Camacho de prendre “decisions unilaterals” i d’haver-se aproximat a Junqueras i Alamany tot i ser originalment la candidata de l’oposició interna. D’aleshores ençà, la federació municipal ha estat en mans d’una gestora, cosa que ha fet arrufar el nas dels crítics, que no van veure amb bons ulls que les primàries en què Alamany va ser designada es fessin sense haver fet abans un altre congrés.

Aquesta nova convocatòria prové d’una ferida. L’últim congrés, fa tot just un any, el va guanyar de sorpresa el sector crític amb Junqueras, encapçalat per Creu Camacho, presidenta del partit a l’Eixample. La victòria va agafar molta gent desprevinguda, fins i tot el pinyol del grup municipal, perquè podia obrir la capsa de Pandora: una de les promeses de Camacho era de fer, finalment, la consulta per a dirimir si els republicans entraven al govern del batlle Jaume Collboni. Alamany havia estat la promotora de l’entrada al govern, però l’estiu anterior, quan arribà el moment que els militants hi diguessin la seva, les perspectives de participació es van desbordar i la consulta s’ajornà, de sobte, sine die. La possibilitat que refusessin l’entrada al govern era gran i una derrota com aquella hauria assestat un cop molt dur al lideratge d’Alamany, aleshores molt verd.

La factura d’aquell episodi encara dura. Uns quants mesos després, Camacho va guanyar les eleccions a la federació tot assegurant que donaria la paraula a les bases, però al cap de pocs dies es va fer enrere en una carta als militants, en què deia que el context municipal havia canviat i que descartava d’entrar a l’executiu de Collboni. El canvi de guió va causar molt de malestar al seu equip. I, si això passava a l’abril, al novembre van plegar vuit membres dels tretze que tenia l’executiva. Els dimissionaris van acusar Camacho de prendre “decisions unilaterals” i d’haver-se aproximat a Junqueras i Alamany tot i ser originalment la candidata de l’oposició interna. D’aleshores ençà, la federació municipal ha estat en mans d’una gestora, cosa que ha fet arrufar el nas dels crítics, que no van veure amb bons ulls que les primàries en què Alamany va ser designada es fessin sense haver fet abans un altre congrés.

Farin, el candidat oficialista, té trenta anys, és politòleg, milita a Esquerra des que en tenia quinze i va treballar al gabinet d’Ester Capella quan era consellera de Territori. La seva número dos és Núria Clotet, coordinadora del grup municipal. Els donen suport Capella, ara portaveu al parlament, l’ex-conseller Joan Ignasi Elena i la regidora Montse Benedí, entre més. Suriñach, l’altra candidata, té quaranta-cinc anys i és llicenciada en publicitat i relacions públiques i experta en relacions internacionals. Ernest Maragall la va fitxar el 2019 com a regidora independent i ha repetit mandat. Fa una mica més d’un any que és militant. El seu número dos és Nil Font, ex-conseller de districte a Sarrià-Sant Gervasi. Els donen suport, per exemple, la diputada a Madrid Pilar Vallugera i el senador Joan Queralt. 

El combat no és cap reproducció exacta de la disputa a l’últim congrés nacional entre junqueristes i roviristes (o aragonesistes), però s’hi assembla força. El sector oficialista sosté que l’executiva de Camacho va fracassar perquè no hi havia projecte, i que les trifulgues continuades a la federació municipal impedeixen de centrar-se en el programa i a construir una candidatura amb opcions. El sector crític considera que la federació municipal s’arrisca a perdre poder polític a l’hora de definir el rumb del partit a Barcelona. El fet que Alamany sigui alhora candidata i secretària general del partit els alimenta la por que les decisions es decantin a la seu nacional i no pas als casals. 

Aquest congrés serà també un termòmetre que mesurarà la consolidació d’Alamany com a cap de files a Barcelona. Els auguris, de moment, li són bons: la llista dels crítics ha registrat 160 avals, i l’oficialista, 347. En les dues últimes ocasions, el volum d’avals no ha estat després proporcional als vots, i el resultat final ha estat molt ajustat, però sembla difícil que es repeteixi una victòria dels crítics. La proximitat de les eleccions desaconsella les imatges de batussa interna. Sigui com sigui, l’opció de governar amb Collboni després de les eleccions vinents, que ha condicionat el debat orgànic d’aquests últims dos anys, no és pas cap línia divisòria d’aquest congrés, perquè en totes dues llistes hi ha veus que hi són contràries i veus que en són partidàries.

La cita aplegarà alguns dels principals dirigents polítics de l’esquerra mundial, entre els quals hi ha el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; el de Colòmbia, Gustavo Petro; el de l’Uruguai, Yamandú Orsi; el de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa; la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum; i el president del Consell Europeu, António Costa, en una convocatòria que vol visualitzar una aliança internacional en defensa del multilateralisme i contra l’avenç de l’extrema dreta. La cimera aplegarà una quinzena de caps d’estat i de govern i representants de vint-i-tres estats, amb una presència destacada de dirigents llatinoamericans.

Tot i fer-se a Barcelona, es constata un arraconament evident de les institucions i la cultura catalanes: el PSC no hi exerceix d’amfitrió, el català és absent de la web de l’acte i Salvador Illa, que hi intervé com a president de la Generalitat, apareix relegat al lloc 92 de la llista de ponents, per darrere de batlles, càrrecs intermedis i responsables d’entitats. En canvi, Pedro Sánchez n’encapçala la relació.

Illa també preveu de reunir-se amb António Costa, el vice-canceller d’Alemanya, Lars Klingbeil, amb el governador de la província de Buenos Aires, Axel Kicillof o amb la presidenta honorària de la Internacional Socialista, Isabel Allende. A més, les trobades també inclouen reunions amb la coordinadora general de la Internacional Socialista, Chantal Kambiwa, amb la periodista i premi Nobel de la Pau 2021, Maria Ressa, amb la presidenta del Partit Socialista de Xile, Paulina Eugenia Vodanovic, i amb l’economista i director de l’International Tax Observatory, Gabriel Zucman. En paral·lel, la CUP ha adreçat una carta a uns quants dirigents participants, com ara Lula, Petro, Sheinbaum, Orsi i Ramaphosa, en què denuncia la contradicció entre els discursos en favor de la pau i la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació. “No hi ha pau sense autodeterminació”, defensa la formació, que demana coherència als dirigents internacionals en la visita a Barcelona.

El programa arrenca amb una cimera bilateral d’alt nivell entre l’estat espanyol i el Brasil, encapçalada per Sánchez i Lula da Silva, amb la participació d’una desena de ministres per banda i la previsió de signar acords en àmbits com l’economia, la innovació i les polítiques socials. El president de la Generalitat encapçalarà la delegació oficial que rebrà els presidents de tots dos estats al Palau de Pedralbes.

En paral·lel, durant la jornada es faran seminaris, reunions bilaterals i sessions de treball entre delegacions polítiques i socials. Demà tindrà lloc una reunió en defensa de la democràcia, una iniciativa impulsada també pel Brasil i l’estat espanyol que aplegarà una trentena de dirigents internacionals i que es combinarà amb debats, tallers i reunions sectorials. Les sessions giraran entorn tres grans eixos: la defensa de les institucions democràtiques i l’ordre internacional, l’impacte de la desinformació i les tecnologies digitals, i els efectes de l’extremisme i les desigualtats.

Més enllà de les reunions institucionals, la cimera es desplegarà en més d’un centenar d’activitats –entre panells i sessions bilaterals i de treball– amb la participació de més de tres mil persones de prop d’un centenar d’organitzacions de tots cinc continents. Entre els participants hi haurà dirigents polítics, representants sindicals, activistes i acadèmics, en un espai que els organitzadors defineixen com de “construcció col·lectiva” per a coordinar respostes als grans desafiaments mundials.

S’hi tractaran qüestions com la defensa de la democràcia i l’estat de dret, la justícia social, les polítiques verdes, els drets laborals i la governança econòmica. També es posarà l’accent en la necessitat d’una resposta coordinada a l’avenç de l’extrema dreta i l’augment de la desigualtat, a més de la defensa del multilateralisme i la pau. La trobada coincideix, a més, amb altres moviments diplomàtics en paral·lel, com la coordinació entre capitals europees sobre la situació a l’estret d’Ormuz, i s’inscriu en un moment de tensió geopolítica creixent.

Aquestes reunions s’inscriuen en una estratègia més àmplia per a reforçar la cooperació entre governs i actors progressistes en un context marcat per la tensió geopolítica. Sobre això, els participants preveuen d’expressar el refús a la guerra de l’Iran i reivindicar el paper dels organismes internacionals.

Tot i això, ha assegurat que per Sant Jordi hi hauria l’anunci de qui seran els candidats de batlle en unes altres ciutats importants del país. Va dir que ja tenien confirmat el candidat d’una de les altres capitals de demarcació, però que no sabien si l’anunciarien o no per Sant Jordi.

Pisarello ha expressat que seria favorable a reeditar les aliances amb Podem, tal com proposa aquesta formació, però ha subratllat la necessitat de millorar la fórmula per tal que els acords siguin més amplis d’ara endavant. “La gent no ens perdonaria que féssim una cosa diferent”, ha assegurat amb contundència.

Ha destacat que BComú sempre ha tingut una posició “frontamplista” i ha recordat les candidatures compartides amb Podem i Sumar en comicis passats. Segons Pisarello, el context actual fa més necessària encara aquesta unitat, atès l’auge de l’extrema dreta.

Pisarello ha respost així a les propostes d’aquestes darreres hores de Rufián, Montero i Puzuelo perquè les forces d’esquerres puguin anar junts en coalició per frenar l’envestida de l’extrema dreta. Sense entrar en detalls de quina hauria de ser la fórmula, el nou cap de BComú no renuncia a cercar aliances.

L’alcaldable a Barcelona entén que el moment és “excepcional” pel “risc no inventat” que el cap de Vox, Santiago Abascal, pugui ser vice-president de l’estat espanyol en un possible pacte postelectoral amb el PP. “Quan aquesta possibilitat hi és, tenim el deure d’actuar”, ha exclamat Pisarello.

Pisarello ha defensat que BComú sempre s’ha mostrat disposat a obrir el seu espai a unes altres formacions i reivindica l’experiència del 2023 amb Sumar a Espanya i a la coalició d’En Comú Podem a Catalunya. Tot i això, l’alcaldable veu marge de millora per teixir noves “vies de cooperació”.

En un acte a Nou Barris, on BComú presenta la seva nova imatge als veïns en un porta a porta, Pisarello defensa que no es pot prometre als veïns que l’esquerra millorarà les seves condicions de vida “barallant-se” internament. “Amb quina força ho farem?”, es pregunta.

Amb tot, Pisarello és conscient que qualsevol proposta de coalició haurà de passar el sedàs de les direccions dels partits i admet que no se li pot exigir a cap força política “què ha de ser”. En l’acte a Nou Barris, BComú ha reivindicat polítiques socials, com l’habitatge, l’alimentació i el transport públic.

La modificació té per objectiu prioritzar l’ús residencial per sobre dels usos temporals i dotar l’ajuntament d’eines per a regular aquests habitatges i incentivar que s’incorporin al mercat de lloguer habitual. La primera tinenta de batllia, Laia Bonet, ha destacat que el consistori feia un pas més per regular urbanísticament els lloguers de temporada i complementa, així, la normativa aprovada pel parlament.

Ara el text haurà de rebre el vist-i-plau de la subcomissió d’urbanisme de Barcelona de la Generalitat. Una vegada superat aquest tràmit, l’ajuntament podrà elaborar un pla especial per limitar al màxim els lloguers temporals. Bonet ha remarcat la necessitat de disposar de dades precises sobre aquests lloguers i ha insistit que el frau havia de revertir cap al lloguer permanent.

La regulació aprovada al desembre pel parlament ja establia topalls de preu i obligava a acreditar la temporalitat dels contractes. Amb la modificació del PGM, el consistori vol reforçar aquest marc amb eines urbanístiques i facilitar la inspecció i la sanció.

El nou text defineix l’ús habitual i permanent com a prioritari i permet d’adoptar mesures per a limitar o condicionar la substitució d’habitatges per a uns altres usos, sobretot els turístics. També diferencia clarament entre habitatge habitual, temporal i segona residència, i habilita el consistori a restringir usos no residencials segons districtes, barris i edificis.

La iniciativa és fruit d’un acord amb Barcelona en Comú. La presidenta del grup, Gemma Tarafa, n’ha celebrat l’aprovació i ha instat el govern a desplegar amb celeritat el pla especial. Segons que ha dit, d’aquí a sis mesos es podrien regular els lloguers de temporada i els coallotjaments.

A ERC, Eva Baró ha justificat el suport com un “vot polític” arrenglerat amb els moviments socials. Tant el PSC com BComú i ERC han esmentat el cas del bloc de Sant Agustí, 14, a Gràcia, com a exemple de la lluita per l’habitatge.

En canvi, Damià Calvet, de Junts, ha atribuït el problema del frau a la llei d’habitatge estatal i ha criticat que la modificació arribés tard. El PP ha refusat la mesura perquè considera que limita l’oferta.

La modificació també fixa condicions per al lloguer d’habitacions, que haurà de garantir els serveis comuns necessaris si és permanent. Quant als lloguers de temporada, només es podran justificar per motius laborals, mèdics o d’estudis, que s’hauran d’acreditar.

El calendari per a aplicar les limitacions dependrà de la recollida de dades. Segons Bonet, el procés és complex, però imprescindible per a evitar que el futur pla especial sigui impugnat.

El pla fixa ara que els usos complementaris de l’equipament representaran aproximadament el 16% de la superfície total, molt per sota del 25% que permet la normativa urbanística, amb l’objectiu de garantir el caràcter principalment museístic i cultural del projecte.

La intervenció patrimonial es fonamenta en la preservació del Palau Marcet com a edifici catalogat de nivell B, garantint-ne la conservació del volum original, de totes les façanes a carrer, dels laterals i de les cobertes històriques. A més, el pla estableix la necessitat de restituir la composició històrica de la façana del xamfrà d’acord amb la documentació patrimonial.

Concretament, aquest divendres el ple ha aprovat la modificació del pla general metropolità (PGM) per a la “regulació de l’equipament del futur Museu Carmen Thyssen situat al passeig de Gràcia, núm. 13, i modificació de l’element núm. 154 del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona”. Tot plegat ha estat possible perquè s’han resolt les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública, una vegada la comissió d’urbanisme de l’ajuntament va aprovar el juliol del 2025 de manera inicial una modificació i ampliació de l’antic Comèdia.

El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha dit al plenari que els criteris definits en la proposta de modificació havien estat valorats positivament també pels serveis de patrimoni de la Generalitat. També ha recordat que la limitació dels usos complementaris volia assegurar al màxim els usos culturals de l’edifici. Marcé també ha defensat l’estratègia que representava que Barcelona disposi d’un museu com el Thyssen.

Oposició dividida

Junts s’ha enorgullit de les millores que s’han assolit després de les negociacions i els dubtes legítims de veïns i sectors implicats. El document final, ha dit, era més complet. Damià Calvet ha apuntat que era una oportunitat única perquè Barcelona s’enforteixi com a capital cultural, generi ocupació qualificada i recuperi del tot un edifici patrimonial com el Palau Marcet.

La regidora Sonia Devesa, del PP, ha expressat el vot favorable perquè creu que el projecte tindrà un impacte positiu: “Representa una oportunitat per a ampliar l’oferta museística i tenir projecció internacional.” I el regidor de Vox Liberto Senderos ha argumentat que Barcelona necessitava projectes com el Museu Thyssen.

Pau Gonzàlez, de BComú, ha explicat el vot contrari dels Comuns perquè era un pla “per a beneficiar una parcel·la, un projecte i un fons d’inversió”. Gonzàlez ha dit que l’administració no rebia contraprestacions positives i ha advertit un altre cop del “risc” que el promotor no acabi complint, perquè no hi havia cap compromís. A més, ha remarcat que la zona del passeig de Gràcia ja estava massificada i creu que cal gestionar-ho i corregir els desequilibris.

Al seu torn, la regidora republicana Eva Baró ha insistit que el seu vot no era en contra d’un museu o de l’art i la cultura ni tampoc del Thyssen: “El problema és com es fa, on es fa i a quin preu urbanístic i patrimonial es fa.” Malgrat els canvis, creu que el problema de fons segueix intacte i s’altera el volum i el paisatge urbà d’una cantonada “icònica” de la ciutat. ERC també qüestiona que hi hagi bars o restaurants ocupant dues plantes de les quatre.

El nom actual de la plaça fa referència a Manuel d’Amat i de Junyent, aristòcrata i militar nascut a Vacarisses el 1707 i mort a Barcelona el 1782, que va ser virrei del Perú entre el 1761 i el 1776, per designació del rei Carles III d’Espanya. A causa del nom de la plaça, Virrei Amat també és una parada de metro de la línia L5.

Tres anys de campanya i una recollida de 1.276 signatures

La plataforma Restituïm considera la decisió una victòria després de tres anys de feina. Segons que explica Ignasi Hosta a Betevé, han organitzat nombrosos actes culturals en l’Any Salvat-Papasseit, n’han recollit signatures i han fet molta pedagogia. “Molta gent no sabia que el nom de la plaça havia estat aquest, que aquest poeta tan estimat i reconegut vivia a prop de la plaça.” Jordi Sánchez, de la mateixa associació, afegeix que Salvat-Papasseit “es va morir set anys abans de l’estrena de la plaça i vivia a la Font d’en Fargues actual, que aleshores formava part de la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina”.

La iniciativa ha recollit 1.276 signatures vàlides, segons l’informe del secretari general del consistori, Jordi Cases Pallarès. La plataforma també té el suport d’entitats de Nou Barris.

El canvi de posició del PSC

El procés fins a la votació final no ha estat fàcil. El 2024, entitats de Nou Barris, veïns independents, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana ja havien proposat d’eliminar el nom del Virrei Amat i restituir el de Salvat-Papasseit, amb una petició a Change.org que va superar les 3.300 signatures.

El plenari de Nou Barris del juliol del 2024 va refusar la proposta, al·legant que causaria duplicitat de noms, perquè a la Barceloneta ja hi ha un passeig de Salvat-Papasseit. Finalment, el PSC va canviar de parer i la qüestió es va tornar a debatre a l’octubre al plenari de la Casa Gran, quan el govern municipal va acceptar un prec de Junts perquè s’executés el canvi.

Ara el govern de Jaume Collboni haurà d’elevar la proposta a la Ponència del Nomenclàtor, que hi haurà de donar el vist-i-plau. El regidor Xavier Marcé ha demanat paciència per la complexitat logística que implica el canvi: “La plaça és un eix de comunicacions important, amb metro, busos… No és una qüestió només de plaques, sinó també de retolació general de la via, i això significa una despesa importantíssima.” La plataforma Restituïm accepta d’esperar, amb l’esperança que les plaques amb el nom de Joan Salvat-Papasseit ja siguin a la plaça abans de final d’any.

En una entrevista a RAC1, la portaveu del govern ha afegit que s’obririen expedients per al total dels 23 habitatges del bloc i ha explicat que es podria tractar d’una falta greu. Segons el règim sancionador, implicaria una multa de 90.000 euros, pel cap baix, per cadascun dels habitatges.

Segons la inspecció, el preu de la suma de les habitacions supera el topall de lloguer de l’habitatge. Paneque ha recordat que això incompleix la llei que va aprovar el parlament a final del 2025.

Ens oposem frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia. A cap ciutat de Catalunya permetrem actuacions abusives en contra del dret dels veïns i veïnes a viure al seu barri. Des del Govern estem actuant contra iniciatives il·legals de la…

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) March 25, 2026

En aquest context, el cap de l’executiu català ha dit que no permetria actuacions abusives contra el dret dels veïns de viure al seu barri a cap ciutat de Catalunya. I ha afegit que el govern actuava contra “iniciatives il·legals” de la propietat que no compleixen la normativa.

Més de 200 persones es concentren aquest matí entorn del bloc Sant Agustí per evitar el primer desnonament d’un veí.

N’han informat fonts municipals, que han detallat que la intervenció havia començat poc abans de les vuit del matí i que els terrenys en què s’actuava eren propietat d’ADIF. Segons el consistori, l’actuació s’ha precipitat per un informe dels Bombers de Barcelona que ha avisat que hi havia “un risc greu i imminent” per a les persones que hi viuen, i que calia actuar-hi “amb caràcter d’urgència”.

Fins a l’assentament, s’hi han desplaçat professionals del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona i també dels serveis de neteja municipals.

Suriñach ha defensat la necessitat de reforçar el debat d’idees i la presència al carrer. La proposta, que es presenta com una candidatura plural i integradora, s’ha elaborat a partir d’un procés de reunions amb els militants, que va començar amb una trobada oberta d’un centenar de persones. Segons la candidatura, això ha permès de construir una proposta basada en les inquietuds de la base.

Un dels elements que crida l’atenció és que la candidatura no ha omplert tots els càrrecs possibles. Segons que ha explicat Suriñach, es deixen espais oberts per a incorporar-hi membres d’unes altres candidatures després del congrés, amb la voluntat de superar vells retrets i integrar totes les sensibilitats del partit.

L’equip el formen Rosa Suriñach a la presidència, Nil Font a la secretaria general i Núria Cuenca a Organització i Finances, a més de responsables en àrees com ara comunicació, acció política, feminismes, ciutadania i transició ecològica.

Barcelona havia desactivat la restricció de circulació als vehicles sense etiqueta ambiental el 22 de gener, arran de la crisi de Rodalia. D’aleshores ençà, també s’havien suspès les sancions.

La decisió es va formalitzar amb un decret de batllia que donava resposta administrativa a l’Ordenança de Baixes Emissions, que en l’article 12 preveu la possibilitat d’aplicar mesures excepcionals i suspendre temporalment la ZBE en casos d’interès general.

El vídeo, que forma part d’una campanya de les xarxes socials d’Alamany per a explicar les seves propostes de manera planera, ha estat molt criticat per l’ús del concepte gran reemplaçament, una teoria conspirativa d’extrema dreta que alerta d’un complot per a substituir la població blanca d’Europa per àrabs i africans.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Elisenda Alamany Gutiérrez (@elisendaalamany)

Entre les crítiques expressades als comentaris es destaca la de Ruben Wagensberg, ex-diputat d’ERC, que l’acusa d’haver acabat “a velocitat extrema” al “diccionari de l’extrema dreta i fent vídeos amb teories de la conspiració”. I l’avisa que “assenyalar botigues i botiguers –plantant-se davant seu, càmera en mà al pur estil [Vito] Quiles– no és innocu”. “Què esperes? Enviar el jovent a fer pintades als vidres fins a trencar-los? Expulsar-los, com en uns altres temps?”, li demana. A més, ho contraposa a les multinacionals que diu que sí que transformen Barcelona: “Si Foment t’ho permet, esperem vídeos sobre qui realment ens transforma la ciutat: Amazon, Inditex i la Copa Amèrica.”

En la mateixa línia, la diputada de la CUP Laure Vega li demana que esborri el vídeo i no els comentaris crítics. “I després, tingues una conversa amb els teus assessors”, li recomana. “Gran reemplaçament és un concepte només de l’extrema dreta que has decidit fer servir davant una botiga 24 h (per cert, els queviures d’avui), on treballen persones que amenacen de deportar. No davant una botiga de cafè d’especialitat en anglès. No davant les botigues d’Inditex que es queden els centres de totes les grans capitals. No denunciant el turisme internacional desbocat que vau promoure, també, amb la Copa Amèrica”, li retreu. I lamenta: “Els likes ara i els laments després no valen res quan fem la feina a la dreta més dura.”

També li ha respost el cantant i creador de continguts Shaun Debnath, d’origen indi, que li pregunta si ha demanat als responsables de les botigues que apareixen al vídeo com ho fan per viure o les dificultats que ja tenen per mantenir-se. “La majoria d’aquests comerços sorgeixen per una demanda clara i no afecten ningú quan ofereixen productes de primera necessitat. Per què no parles de les mil cafeteries d’especialitat que hi ha? No interessa perquè hi ha un perfil diferent darrere seu?”

Les mateixes fonts indiquen que la trobada ha aplegat un centenar de persones, entre elles Oriol Amorós, Anna Nebreda, Núria Cuenca, Alfred Bosch, Joan Queralt, Pilar Vallugera, Oriol Carbonell, Júlia Mayor, Robert Fabregat o Jordi Castellana. ERC es troba actualment enmig d’un procés congressual a la capital, just després d’acabar les primàries que van proclamar candidata a la batllia Elisenda Alamany.

Suriñach va convocar la militància amb una carta en què deixava clares les intencions de “plantejar un projecte de futur” per a la federació d’ERC a Barcelona. I és que la regidora creu que fins ara al debat intern s’ha parlat “de moltes coses menys d’allò que realment importa”.

Us vull explicar una cosa… pic.twitter.com/hU1J9fsvKY

— David Bondia (@DavidBondia) March 9, 2026

El procés d’elecció de síndic de greuges de Barcelona començarà el 16 de març, amb l’obertura d’una fase de consultes a les entitats ciutadanes perquè puguin proposar persones que considerin adequades per a exercir el càrrec. L’any 2016 van sorgir d’aquesta primera fase de consultes a les entitats cinc candidats i l’any 2021 en van ser vuit.

El reglament preveu que el síndic sigui nomenat pel consell municipal a proposta del batlle per a un mandat de cinc anys. Bondia va prendre possessió del càrrec l’octubre del 2021, durant el darrer mandat d’Ada Colau. Va agafar el relleu de la síndica sortint, Assumpció Vilà, que s’hi va estar dos mandats (2010-2021).

En l’acte d’aquest divendres, al qual han assistit el batlle, Jaume Collboni, i representants de tots els grups municipals, Belbeida ha reivindicat l’entrada al consistori com un símbol que Barcelona avança.

“Aquest moment no és tan sols meu”, ha dit. I ha afegit que també l’havien fet possible totes les famílies d’origen estranger que han fet de Barcelona casa seva. Segons que ha expressat, confiava que els anys vinents això deixaria de ser una excepció i esdevindria normalitat.

Per la seva banda, Collboni ha dit que l’entrada de Belbeida al consistori era un exemple de la Barcelona diversa, que obre portes, trenca sostres de vidre i amplia l’espectre de representació política.

“És un pas més perquè el ple s’assembli cada vegada més a la ciutat”, ha dit el batlle, que també ha destacat que amb la incorporació de la nova regidora socialista el conjunt del consistori passava a ser plenament paritari, amb un 50% d’homes i un 50% de dones.

Belbeida, fins ara comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, assumirà totes les carpetes de Rabell. Serà regidora del districte d’Horta-Guinardó, del Pla de Barris, d’Educació i de Gent Gran.

Els fets van passar al recinte de les antigues xemeneies, situat al terme de Sant Adrià de Besòs, al límit amb Badalona. S’hi van desplaçar patrulles dels Mossos i també efectius de la policia local de Badalona.

Quan els agents hi van arribar, dos dels homes es negaven a baixar. Per això es va requerir la intervenció dels bombers de la Generalitat, que els van fer baixar amb seguretat de la part superior de les estructures.

Una vegada a terra, tots dos van ser detinguts acusats de violació de domicili jurídic i de danys, atès que per accedir al complex van haver d’esbotzar una reixa del perímetre.

El conjunt de les Tres Xemeneies, vestigi de l’antiga central tèrmica del Besòs, afronta una remodelació a partir de l’estiu vinent. El projecte, amb un pressupost superior als 70 milions d’euros, preveu la creació del futur Catalunya Media City, un pol dedicat a la indústria audiovisual.

D’una altra banda, ahir a la tarda, un altre home va escalar la façana de l’hotel Melià Barcelona Sky, situat al barri del Poblenou de Barcelona, fins a arribar al terrat de l’edifici, un dels més alts de la ciutat.

Els Mossos no han informat, ara com ara, de si en aquest segon incident hi ha hagut detencions.

Les obres, amb una inversió de 20,7 milions d’euros, tenen com a objectiu la millora i l’actualització de la infraestructura i dels sistemes de seguretat. Des de l’octubre, el trànsit en sentit muntanya es feia pel tub contrari, atès el tall del tub ascendent.

A partir de dilluns, la pràctica finalització dels treballs permetrà que la circulació en sentit muntanya torni al seu recorregut habitual. En canvi, el sentit sud, cap al centre de la ciutat, continuarà tallat per les obres, tot i que es preveu restablir-lo en les pròximes setmanes.

La primera tinenta de batllia, Laia Bonet, ha reconegut les molèsties derivades dels treballs, però ha destacat que el túnel renovat permetrà gestionar incidències en temps real i incorporarà millores de seguretat en una infraestructura amb quaranta anys de vida.

Un cop restablerts els dos sentits de circulació pels seus tubs corresponents, es mantindran talls nocturns durant uns mesos per completar la programació i la posada en marxa definitiva.

La portaveu del grup municipal, Neus Munté, ha argumentat que el carrer porta el nom de Ferran VII, un monarca absolutista el regnat del qual va representar, segons que ha dit, una etapa de repressió i de negació de llibertats per a la ciutat i el país.

Aquest divendres, a proposta de @Junts_BCN, el @bcn_ajuntament haurà de decidir si el c/ Ferran (batejat en honor del monarca absolutista Ferran VII) es torna a dir carrer de Joan Fiveller com en temps de la 2a república. Però qui era en Fiveller i perquè és tan important? Fil pic.twitter.com/YxOhvbwmwo

— Aleix Sarri i Camargo (@aleixsarri) February 25, 2026

Entre el 1931 i el 1939, durant la República, el carrer ja va adoptar el nom de Joan Fiveller, conseller en cap de Barcelona al segle XV i considerat símbol de la defensa de l’autonomia municipal respecte del poder reial. Amb l’entrada de les tropes franquistes el 1939, es va recuperar la denominació vinculada a Ferran VII.

Per Junts, tornar a canviar el nom gairebé noranta anys després seria un acte de justícia històrica i de recuperació dels valors republicans a la capital.

En una conferència de premsa a la seu del partit, Pisarello ha defensat la necessitat de “buscar totes les formes de cooperació i entesa” i ha anunciat que començaria una ronda de contactes amb partits i moviments per a mirar de fer avançar la proposta.

Sobre el projecte de “front ampli”, ha dit que l’objectiu era parlar amb tothom i que també aspirava a tenir converses amb el batlle de Barcelona, Jaume Collboni. Li han demanat que la ciutat sigui la primera a prohibir les compres especulatives d’habitatge, una de les mesures acordades entre el govern espanyol i els Comuns per al pressupost.