Bonet ha assegurat que és un honor per a Barcelona rebre el sant pare, ha indicat que l’acte és d’interès públic i ha assenyalat que l’ajuntament coordina els preparatius perquè la visita del papa sigui “un èxit” i transcorri “amb normalitat”.

Segons ha detallat, els criteris que es compleixen per a la cessió gratuïta de l’Estadi Olímpic són la projecció col·lectiva dels efectes de l’acte, la “proporcionalitat entre intervenció pública i benefici col·lectiu esperat” i la singularitat i excepcionalitat de l’oportunitat, com podrien ser visites d’estat o esdeveniments culturals de repercussió mundial. La vigília a l’estadi reuneix tots aquests criteris, ha indicat, i tindrà efectes sobre el conjunt de la ciutat així com “reputacionals” i de “dinamització”. A més a més, ha al·legat que és un acte d’interès públic, ja que respon a una demanda ciutadana “explícita, massiva i verificable”.

Bonet ha assegurat que és un honor per a Barcelona rebre el sant pare, sobretot en el marc de la culminació de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. A més, ha afegit que la visita també té “sentit i rellevància” perquè succeeix en un moment de “profunds canvis geopolítics” on és important tenir una veu internacional que reivindiqui la pau i el respecte als drets de les persones migrants. “El missatge del sant pare és més que oportú”, ha dit.

Guille López, de BComú, ha indicat que no estan en contra de la visita del papa, però sí que s’hagi pres la decisió política de cobrir els costos de l’acte litúrgic a l’estadi, que veuen com una donació encoberta vers l’Església. ERC ha coincidit amb els Comuns, ja que creuen que no s’hauria de bonificar la vetlla des de BSM, tenint en compte que és un esdeveniment privat i que pot marcar precedents.

Junts ha opinat que la visita ajudarà a seguir projectant la ciutat i la Sagrada Família i ha exigit al govern municipal que estigui a l’altura. El PP ha demanat transparència, però ha defensat la mateixa per a tots els actes, col·lectius i ideologies.

Martí, afí a l’ex-batlle Xavier Trias, la setmana passada va comunicar a la direcció del partit la voluntat de ser candidat a les eleccions municipals de l’any vinent. Martí pretenia de presentar-se a unes primàries per a encapçalar la llista de Junts a Barcelona, en què fins ara també se sospesava que Rius hi participaria. Recentment, l’advocat i ex-diputat Jaume Alonso-Cuevillas també s’havia proposat com a possible candidat a representar la formació a Barcelona.

En les circumstàncies actuals, Rius diu: “No em puc postular a ser candidat i contribuir a una confrontació que no servirà, al meu entendre, per a sortir-ne més reforçats i encarar el desafiament que els barcelonins esperen de Junts.” Segons Rius, l’anunci de Martí “altera algunes de les condicions imprescindibles” que s’havia fixat per poder impulsar un projecte de renovació, proposta i ambició per a Barcelona, que vagi més enllà de la crítica necessària i prioritzi el model de ciutat que vol.

Carta oberta a la militància de Junts per Barcelona. pic.twitter.com/BpTnS7vDqL

— Josep Rius (@josep_rius) May 18, 2026

En l’escrit, Rius reconeix que aquests darrers mesos havia sospesat “molt seriosament” d’encapçalar la renovació de Junts a Barcelona. “Durant aquest temps he madurat molt la idea de com ha de ser el projecte de Junts a la nostra estimada ciutat. Vaig entrar en política a Barcelona amb el govern Trias, hi he estat regidor aquests últims anys i crec estar en condicions de liderar un bon projecte per a una Barcelona que torni a posar els seus ciutadans al centre de tot.”

Segons Rius, perquè el seu projecte pugui ser guanyador hi ha d’haver quatre condicions imprescindibles: generositat, consens, autocrítica i renovació. En la situació actual, amb la candidatura anunciada de Martí, diu que hi ha condicions alterades. En la carta, també critica durament el projecte del PSC: “Expulsa els barcelonins d’una ciutat cada cop més cara, amb massificació turística, col·lapsada, desendreçada i insegura, mentre el català perd presència i centralitat d’una manera cada vegada més preocupant. Davant el model del batlle Collboni, tenim l’obligació de construir una alternativa guanyadora, perquè una altra Barcelona és possible.”

Segons que han informat fonts coneixedores a Europa Press, el succés s’ha produït al carrer Mineria, a tocar del passeig de la Zona Franca.

Segons que ha avançat La Vanguardia, la víctima, un home jove, hauria rebut com a mínim un tret al cap.

Martí pretén de presentar-se a unes primàries per encapçalar la llista de Junts a Barcelona, en què també es preveu la participació de Josep Rius, regidor i portaveu del partit a la ciutat. Recentment, l’advocat i ex-diputat Jaume Alonso-Cuevillas també s’havia proposat com a possible candidat a representar la formació a Barcelona.

La candidatura de Martí compta té suport majoritari de la federació de Barcelona i del sector del partit més afí a l’antiga Convergència. Prové de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i té el suport de l’ex-batlle Xavier Trias, que va encapçalar la llista de Junts a les darreres municipals del 2023.

Rius, en canvi, és un dirigent de confiança de Carles Puigdemont i té l’aval del sector més sobiranista del partit, allunyat de les estructures heretades del PDECat i Convergència Democràtica. Cuevillas, que va comunicar personalment a Puigdemont la disponibilitat per a encapçalar la candidatura de Barcelona, es presenta com una tercera via per a esquivar el xoc entre aquests dos sectors.

La designació del candidat correspon a la comissió municipal territorial de Barcelona, que el pot proclamar directament, proposar-ne un i sotmetre’l a ratificació en assemblea o bé obrir unes primàries entre els aspirants que disposin de prou suport. La direcció del partit ha garantit que el candidat elegit serà avalat pels militants en votació i el secretari general, Jordi Turull, ha promès que l’anunciarien abans de l’estiu.

Els activistes de la Plataforma per al Transport Públic (PTP), Dignitat a les Vies, Zeroport, Salvem la R2 Nord i la Xarxa de Plataformes Usuàries de Trens de Catalunya han desplegat dues pancartes amb proclames com ara “No a la línia R-Aeroport” i “Més trens per a tothom i menys avions per a una minoria”. “No s’ha de saturar el túnel del passeig de Gràcia, que ja està al límit de la capacitat”, ha avisat Carles Garcia, membre de la PTP.

Els usuaris han exigit que el nou ramal l’ocupi un tren que no sols es quedi a Barcelona, sinó que també atengui les necessitats del conjunt de la ciutadania. Per això proposen que sigui la R2 nord i en el futur unes altres línies les que facin el servei fins a l’aeroport. “No volem de cap de les maneres que sigui un servei premium, només per a turistes i només per a anar a l’aeroport. Ha d’anar més enllà”, ha dit Garcia.

Álvaro Porro, de la Plataforma Salvem la R2 Nord, ha assegurat que l’aeroport ja estava ben comunicat amb transport públic, amb connexions amb metro, autobús i tren, i que, si es vol millorar, cal millorar la R2 nord. “Així podríem guanyar fiabilitat i freqüència, que és allò que demanem de fa anys i se’ns diu que és impossible.” Segons ell, la nova R-Aeroport, fora del sistema tarifari, “només donarà servei al turisme i originarà encara més problemes”.

Clàudia Custodio, de Zeroport, ha avisat que invertir milions en una nova línia de tren per a portar més turistes a l’aeroport va totalment en contra de les necessitats de la majoria de la població: “Aquesta línia encara pressionaria més un servei que actualment ja no funciona.”

I Carles Garcia, de la PTP, ha dit que per als usuaris era indiferent si la nova línia depenia de RENFE o dels FGC: “No ens hi posem, si ha de ser RENFE o els FGC qui ha d’operar aquest nou ramal, però creiem que ha de ser un tren que no sols es quedi a Barcelona, sinó que també atengui les necessitats del conjunt de la ciutadania de l’àrea metropolitana.”

En un manifest conjunt, les entitats que han promogut la protesta alerten que amb la nova operació de la R-Aeroport s’introduirien “fins a quatre trens més per hora i sentit al túnel del passeig de Gràcia”, un coll d’ampolla que diuen que ja està gairebé saturat. En cas de problemes, alerten, afectaria tota la xarxa.

En aquest sentit, alerten que els problemes podrien afectar la R2 nord, la R2 sud i tots els trens regionals de Catalunya, com la línia R11 que va fins a Figueres i Portbou, i la R16, que circula fins a Tortosa.

Les entitats demanen de reformular el projecte i fer que els trens ja encarregats es posin al servei de la gent, en línies convencionals de Rodalia.

Així mateix, denuncien que la R-Aeroport ha estat l’única ampliació de la xarxa de Rodalia d’aquestes últimes dècades. “No s’ha ampliat per arribar a cap nova ciutat o barri, però sí que s’amplia per arribar a l’aeroport”, lamenten.

La consulta serà oberta fins al 19 de juny i hi podran participar totes les persones majors de catorze anys empadronades al districte de Nou Barris. La votació no tindrà caràcter vinculant, però servirà perquè el consistori valori si modifica oficialment el nom del barri.

El procés, impulsat sota el lema Verdun/Verdum, la lletra que ho canvia tot, arriba després d’anys de debat veïnal sobre la identitat i la denominació del barri. L’Associació Veïnal de Verdum ja havia impulsat una consulta informal el 2023 per conèixer quina opció preferien els habitants de la zona.

A més de la votació digital a través de la plataforma Decidim Barcelona, el districte ha previst activitats informatives, passejades per espais emblemàtics del barri i punts de suport presencial perquè els veïns puguin participar-hi i conèixer la història de les dues denominacions. El regidor del districte, Xavier Marcé, ha defensat que sigui “el mateix veïnat qui defineixi la identitat del barri” i ha presentat la iniciativa com una oportunitat de “diàleg i cohesió”.

L’origen del nom oficial es remunta al 1919, quan l’ajuntament va aprovar el nom de passeig de Verdun en record de la batalla de Verdun durant la Primera Guerra Mundial, on van combatre milers de voluntaris catalans enrolats a l’exèrcit francès. Tot i això, des dels anys vint també hi ha constància documentada de l’ús popular de la forma “Verdum”.

Aquesta denominació catalana es va consolidar progressivament entre els habitants del barri i va coincidir, a més, amb el nom del verdum, un ocell molt conegut que fins i tot va donar nom a una entitat ornitològica del barri durant els anys trenta.

Quan acabi el procés participatiu, l’ajuntament elaborarà un informe amb els resultats de la votació i els arguments recollits a favor de cada opció. El reglament municipal preveu que el consistori comuniqui posteriorment quina decisió pren sobre el nom oficial del barri.

La portaveu de Barcelona en Comú a l’ajuntament, Gemma Tarafa, ha demanat la compareixença del govern municipal perquè expliqui sota quins criteris s’ha declarat “d’interès públic i general” aquest acte. En un missatge publicat a X, Tarafa també ha reclamat saber quins responsables polítics i tècnics han participat en la decisió i quin serà el cost final de l’operació.

La cessió gratuïta de l’estadi va ser aprovada dimecres pel consell d’administració de Barcelona Serveis Municipals (BSM) amb els vots favorables del govern municipal, Junts i el PP. BComú i ERC hi van votar en contra.

Per la seva banda, ERC ha registrat dos precs per demanar accés al conveni signat amb l’Arquebisbat i conèixer el detall dels costos derivats de la cessió. Calculen que l’acte podria reunir unes 37.000 persones i tenir un cost mínim d’uns 300.000 euros, tot i que adverteixen que la xifra podria superar els 900.000 euros si s’hi afegeixen despeses de neteja, seguretat, manteniment, mobilitat i control d’accessos.

Segons ERC, aquests imports són similars als que havia assumit el FC Barcelona per disputar partits a Montjuïc. El grup considera que la gratuïtat acordada amb l’arquebisbat no és habitual en altres usos privats dels equipaments municipals i defensa que una institució laica “no hauria de bonificar amb recursos públics” un acte d’aquestes característiques.

Segons els organitzadors, estava previst que fossin alliberats avui, però la justícia israeliana n’ha allargat la detenció amb l’acusació de col·laboració amb Hamàs.

El portaveu a Catalunya de la missió humanitària, Pablo Castilla, ha reclamat l’alliberament dels activistes i ha criticat el silenci de la comunitat internacional. “Cada minut de silenci és un minut més de complicitat amb aquest segrest”, ha dit.

Castilla també ha explicat que els dies 9 i 10 de maig es farà una assemblea internacional de la Global Sumud Flotilla a Turquia per decidir els passos següents del comboi humanitari.

Amb tot, ha assegurat que la iniciativa continuarà: “Això no s’ha acabat. La missió no era només per mar, també per terra, per aturar el blocatge imposat a Gaza.”

En un comunicat, el partit ho qualifica d’inadmissible i interpel·la directament el batlle de la ciutat, Jaume Collboni: “Quin model de ciutat és aquest?” Per a la CUP, la decisió evidencia “un biaix polític en la gestió de l’espai públic durant una diada popular”.

És inadmissible que l’Ajuntament @bcn_ajuntament permeti una parada de Sant Jordi a la policia espanyola a Rambla Catalunya mentre la nega a la CUP.

Quin model de ciutat és aquest @jaumecollboni?

No teniu vergonya! pic.twitter.com/Sxssg0FVvx

— CUP Barcelona (@CUPBarcelona) April 23, 2026

Tot i que han estat exclosos de la zona central dedicada als partits polítics, la CUP tindrà parades en uns altres punts de Barcelona: al Born, el Poblenou, Sants, Sant Andreu, Nou Barris i l’Eixample. “Mentre l’ajuntament posa facilitats a uns i en nega a uns altres, nosaltres hi serem igualment”, diu el partit.

Moltes d’aquestes parades, les munten amb la participació de casals i entitats locals, i en totes combinaran la celebració de Sant Jordi amb la reivindicació política.

En aquest sentit, recorden el cas d’un altre veí que va ser agredit dues vegades fa tres anys per un grup de visitants que saltava les tanques.

El consell diu que fa mesos que aguanten un augment insostenible de visitants a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira. Expliquen que envien vídeos al districte d’Horta-Guinardó que mostren com, una vegada tancat el recinte, la presència de turistes que hi fan entrompades continua a dins i a fora, i cada vegada s’acosta més a les cases, amb persones alcoholitzades que hi accedeixen.

També denuncien que el col·lapse al carrer de Gran Vista ja no es limita als caps de setmana, sinó que hi ha embussos i situacions de risc amb el veïnat i els autobusos de TMB, amb centenars de taxis i VTC que hi porten turistes.

A més, acusen els agents cívics de no fer la feina i d’indicar als turistes on poden continuar la festa una vegada es tanca el recinte. També denuncien que, quan sí que actuen, ho fan en condicions indignes, sense cobertura ni avituallament. “Tot això ho podem suportar, però una agressió més no”, avisen.

Per tot plegat, critiquen el tinent de batllia de Seguretat, Albert Batlle, per no actuar com caldria, i també els responsables polítics del districte per decisions que, segons que diuen, han empitjorat la situació, com la poda de vegetació que feia de barrera o la manca de lavabos i papereres, cosa que converteix carrers com el de Mühlberg en “urinaris a l’aire lliure”.

Els veïns exigeixen que la Guàrdia Urbana requisi l’alcohol a qui hi faci entrompades i imposi sancions, que s’intensifiqui el control d’accés fora d’horari, que s’hi instal·lin lavabos i papereres, que millorin les condicions dels agents cívics i que s’adoptin mesures per a evitar els embussos i reforestar les zones afectades. “Ni el Turó ni Barcelona són llocs per a anar a emborratxar-se i amargar el veïnat”, asseguren.

Finalment, anuncien que emprendran accions de protesta i pressió per garantir el dret de viure “dignament i amb seguretat” al Turó de la Rovira.

Resposta municipal

Fonts municipals han explicat a l’ACN que el districte ha convocat una reunió amb l’entitat veïnal el 4 de maig, una data ja prevista abans del comunicat. L’ajuntament recorda que el 2023 es van implantar mesures per gestionar l’arribada en massa de turistes, amb reforç de la Guàrdia Urbana, agents cívics i control del trànsit, i que a la nit es desallotja i es tanca el recinte.

Amb tot, admet que encara hi ha grups reduïts de turistes que incompleixen els horaris o consumeixen alcohol a la via pública. Per això, el districte d’Horta-Guinardó treballa en un pla específic per a l’Espai de Gran Afluència Turística del Turó de la Rovira.

La protesta ha arrencat a la plaça Universitat i ha acabat a la plaça Sant Jaume, davant la casa de la vila, on els participants han llegit un manifest. Durant el recorregut pel centre de la ciutat, els assistents han proferit càntics com “Collboni, cabró, volem negociació” i han rebutjat activament la idoneïtat del text aprovat.

Els treballadors han exigit que el govern local s’assegui a negociar amb els sectors mobilitzats, al marge dels sindicats que han signat l’acord. En concret, han reclamat una taula de negociació específica per als serveis d’atenció directa; l’aplicació real i igualitària de les 35 hores, atès que consideren que s’està beneficiant la plantilla dels cossos de seguretat i perjudicant els treballadors d’atenció directa; la recuperació dels drets de conciliació retallats; l’increment de plantilla per reduir ràtios; la fi de les externalitzacions; la millora salarial; i el cessament de la Gerència de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

De fet, fonts sindicals han explicat a l’ACN que van registrar una petició a l’Ajuntament perquè es constituís una taula de negociació entre representants dels col·lectius afectats i de l’executiu local. Han afirmat que la intenció era que el govern municipal els rebés aquest dimarts. Han assenyalat que finalment la demanda no va obtenir resposta i que els portaveus dels afectats han aprofitat l’avinentesa per reunir-se amb representants de Junts, ERC i els Comuns.

Per fer la protesta, els vaguistes s’organitzaran en dues columnes. El personal de les oficines d’atenció ciutadana, biblioteques i escoles bressol sortirà a les 9.30 del carrer de la Creu Coberta, 104, davant la seu del districte de Sants-Montjuïc. I el de serveis socials i l’àrea de feminismes sortirà a la mateixa hora del carrer de València, 344, a l’Institut Municipal de Serveis Socials.

Les demandes que presenten els treballadors no són pas noves. Fa mesos que es mobilitzen als barris per denunciar una manca crònica de recursos, la pèrdua de poder adquisitiu, l’aplicació desigual i sense compensacions de la jornada de trenta-cinc hores i les retallades en els drets de conciliació i en les baixes mèdiques. Avui fan la primera mobilització unitària.

El 18 d’abril, la Intersindical va registrar una instància a l’ajuntament per exigir que es formés una taula de negociació i demanar que els representants dels col·lectius fossin rebuts avui pel govern municipal al final de la manifestació, a la plaça de Sant Jaume.

El sindicat lamenta que el govern no hagi atès cap de les peticions, però destaca que uns altres grups del ple, com ara els Comuns, ERC i Junts, sí que han acceptat de rebre’ls a les portes de l’ajuntament.

La Intersindical adverteix que la mobilització d’avui no és cap fet esporàdic, sinó un pas més en un conflicte laboral que, segons que diu, s’intensificarà aquestes setmanes vinents.

Mobilitzacions del personal de biblioteques

Paral·lelament, els treballadors del Consorci de Biblioteques de Barcelona han convocat vaga per Sant Jordi i cada dissabte de manera indefinida per denunciar el “malestar creixent” per la gestió de l’adhesió al nou conveni de l’Ajuntament de Barcelona. El comitè d’empresa, amb representants de la Intersindical i la CGT, acusa el consorci i l’administració de manca de negociació i de deteriorament de les condicions laborals.

També s’hi afegiran representants de la CGT de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona, que denuncien una situació límit de fa anys. La protesta va començar amb l’ocupació de la Biblioteca Sarrià – J. V. Foix.

La victòria de Farin es pot llegir com una mostra de força d’Elisenda Alamany. El sector crític, que ha perdut, considerava que la federació municipal s’arriscava a perdre poder polític a l’hora de definir el rumb del partit a Barcelona. El fet que Alamany sigui alhora candidata i secretària general del partit els alimentava la por que les decisions es decantessin a la seu nacional i no pas als casals. En canvi, el sector oficialista, que finalment ha guanyat, sostenia que les trifulgues continuades a la federació municipal han impedit fins ara de centrar-se a construir una candidatura amb opcions. 

Les dues famílies 

El combat no ha estat cap reproducció exacta de la disputa a l’últim congrés nacional entre junqueristes i roviristes (o aragonesistes), però s’hi assembla força. Farin és politòleg, milita a Esquerra d’ençà que tenia quinze anys i va treballar al gabinet d’Ester Capella quan era consellera de Territori. El seu número dos és Núria Clotet, coordinadora del grup municipal, que ara serà també la secretària general de la federació. Els han donat suport Capella, ara portaveu al parlament, l’ex-conseller Joan Ignasi Elena i la regidora Montse Benedí, entre més. 

Suriñach, la candidata derrotada, és llicenciada en publicitat i relacions públiques i experta en relacions internacionals. Ernest Maragall la va fitxar el 2019 com a regidora independent i ha repetit mandat. Fa una mica més d’un any que és militant. El seu número dos era Nil Font, ex-conseller de districte a Sarrià-Sant Gervasi. Els donaven suport, per exemple, la diputada a Madrid Pilar Vallugera i el senador Joan Queralt. 

Un malestar que ve de lluny

Aquesta nova convocatòria prové d’una ferida. L’últim congrés, fa tot just un any, el va guanyar de sorpresa el sector crític amb Junqueras, encapçalat per Creu Camacho, presidenta del partit a l’Eixample. La victòria va agafar molta gent desprevinguda, fins i tot el pinyol del grup municipal, perquè podia obrir la capsa dels trons: una de les promeses de Camacho era fer, finalment, la consulta per a dirimir si els republicans entraven al govern del batlle Jaume Collboni. 

Alamany havia estat la promotora de l’entrada al govern, però l’estiu anterior, quan arribà el moment que els militants hi diguessin la seva, les perspectives de participació es van desbordar i la consulta s’ajornà, de sobte, sine die. La possibilitat que refusessin l’entrada al govern era gran i una derrota com aquella hauria assestat un cop molt dur al lideratge d’Alamany, aleshores molt verd. La factura d’aquell episodi encara dura.

Uns quants mesos després, Camacho va guanyar les eleccions a la federació tot assegurant que donaria la paraula a les bases, però al cap de pocs dies es va fer enrere en una carta als militants, en què deia que el context municipal havia canviat i que descartava d’entrar a l’executiu de Collboni. El canvi de guió va causar molt de malestar al seu equip. I, si això passava a l’abril, al novembre van plegar vuit membres dels tretze que tenia l’executiva. 

Els dimissionaris –la majoria dels quals donaven ara suport a Suriñach– van acusar Camacho de prendre “decisions unilaterals” i d’haver-se aproximat a Junqueras i Alamany tot i ser originalment la candidata de l’oposició interna. D’aleshores ençà, la federació municipal ha estat en mans d’una gestora, cosa que ha fet arrufar el nas dels crítics, que no van veure amb bons ulls que les primàries en què Alamany va ser designada es fessin sense haver fet abans un altre congrés.

Aquesta nova convocatòria prové d’una ferida. L’últim congrés, fa tot just un any, el va guanyar de sorpresa el sector crític amb Junqueras, encapçalat per Creu Camacho, presidenta del partit a l’Eixample. La victòria va agafar molta gent desprevinguda, fins i tot el pinyol del grup municipal, perquè podia obrir la capsa de Pandora: una de les promeses de Camacho era de fer, finalment, la consulta per a dirimir si els republicans entraven al govern del batlle Jaume Collboni. Alamany havia estat la promotora de l’entrada al govern, però l’estiu anterior, quan arribà el moment que els militants hi diguessin la seva, les perspectives de participació es van desbordar i la consulta s’ajornà, de sobte, sine die. La possibilitat que refusessin l’entrada al govern era gran i una derrota com aquella hauria assestat un cop molt dur al lideratge d’Alamany, aleshores molt verd.

La factura d’aquell episodi encara dura. Uns quants mesos després, Camacho va guanyar les eleccions a la federació tot assegurant que donaria la paraula a les bases, però al cap de pocs dies es va fer enrere en una carta als militants, en què deia que el context municipal havia canviat i que descartava d’entrar a l’executiu de Collboni. El canvi de guió va causar molt de malestar al seu equip. I, si això passava a l’abril, al novembre van plegar vuit membres dels tretze que tenia l’executiva. Els dimissionaris van acusar Camacho de prendre “decisions unilaterals” i d’haver-se aproximat a Junqueras i Alamany tot i ser originalment la candidata de l’oposició interna. D’aleshores ençà, la federació municipal ha estat en mans d’una gestora, cosa que ha fet arrufar el nas dels crítics, que no van veure amb bons ulls que les primàries en què Alamany va ser designada es fessin sense haver fet abans un altre congrés.

Farin, el candidat oficialista, té trenta anys, és politòleg, milita a Esquerra des que en tenia quinze i va treballar al gabinet d’Ester Capella quan era consellera de Territori. La seva número dos és Núria Clotet, coordinadora del grup municipal. Els donen suport Capella, ara portaveu al parlament, l’ex-conseller Joan Ignasi Elena i la regidora Montse Benedí, entre més. Suriñach, l’altra candidata, té quaranta-cinc anys i és llicenciada en publicitat i relacions públiques i experta en relacions internacionals. Ernest Maragall la va fitxar el 2019 com a regidora independent i ha repetit mandat. Fa una mica més d’un any que és militant. El seu número dos és Nil Font, ex-conseller de districte a Sarrià-Sant Gervasi. Els donen suport, per exemple, la diputada a Madrid Pilar Vallugera i el senador Joan Queralt. 

El combat no és cap reproducció exacta de la disputa a l’últim congrés nacional entre junqueristes i roviristes (o aragonesistes), però s’hi assembla força. El sector oficialista sosté que l’executiva de Camacho va fracassar perquè no hi havia projecte, i que les trifulgues continuades a la federació municipal impedeixen de centrar-se en el programa i a construir una candidatura amb opcions. El sector crític considera que la federació municipal s’arrisca a perdre poder polític a l’hora de definir el rumb del partit a Barcelona. El fet que Alamany sigui alhora candidata i secretària general del partit els alimenta la por que les decisions es decantin a la seu nacional i no pas als casals. 

Aquest congrés serà també un termòmetre que mesurarà la consolidació d’Alamany com a cap de files a Barcelona. Els auguris, de moment, li són bons: la llista dels crítics ha registrat 160 avals, i l’oficialista, 347. En les dues últimes ocasions, el volum d’avals no ha estat després proporcional als vots, i el resultat final ha estat molt ajustat, però sembla difícil que es repeteixi una victòria dels crítics. La proximitat de les eleccions desaconsella les imatges de batussa interna. Sigui com sigui, l’opció de governar amb Collboni després de les eleccions vinents, que ha condicionat el debat orgànic d’aquests últims dos anys, no és pas cap línia divisòria d’aquest congrés, perquè en totes dues llistes hi ha veus que hi són contràries i veus que en són partidàries.

La cita aplegarà alguns dels principals dirigents polítics de l’esquerra mundial, entre els quals hi ha el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; el de Colòmbia, Gustavo Petro; el de l’Uruguai, Yamandú Orsi; el de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa; la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum; i el president del Consell Europeu, António Costa, en una convocatòria que vol visualitzar una aliança internacional en defensa del multilateralisme i contra l’avenç de l’extrema dreta. La cimera aplegarà una quinzena de caps d’estat i de govern i representants de vint-i-tres estats, amb una presència destacada de dirigents llatinoamericans.

Tot i fer-se a Barcelona, es constata un arraconament evident de les institucions i la cultura catalanes: el PSC no hi exerceix d’amfitrió, el català és absent de la web de l’acte i Salvador Illa, que hi intervé com a president de la Generalitat, apareix relegat al lloc 92 de la llista de ponents, per darrere de batlles, càrrecs intermedis i responsables d’entitats. En canvi, Pedro Sánchez n’encapçala la relació.

Illa també preveu de reunir-se amb António Costa, el vice-canceller d’Alemanya, Lars Klingbeil, amb el governador de la província de Buenos Aires, Axel Kicillof o amb la presidenta honorària de la Internacional Socialista, Isabel Allende. A més, les trobades també inclouen reunions amb la coordinadora general de la Internacional Socialista, Chantal Kambiwa, amb la periodista i premi Nobel de la Pau 2021, Maria Ressa, amb la presidenta del Partit Socialista de Xile, Paulina Eugenia Vodanovic, i amb l’economista i director de l’International Tax Observatory, Gabriel Zucman. En paral·lel, la CUP ha adreçat una carta a uns quants dirigents participants, com ara Lula, Petro, Sheinbaum, Orsi i Ramaphosa, en què denuncia la contradicció entre els discursos en favor de la pau i la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació. “No hi ha pau sense autodeterminació”, defensa la formació, que demana coherència als dirigents internacionals en la visita a Barcelona.

El programa arrenca amb una cimera bilateral d’alt nivell entre l’estat espanyol i el Brasil, encapçalada per Sánchez i Lula da Silva, amb la participació d’una desena de ministres per banda i la previsió de signar acords en àmbits com l’economia, la innovació i les polítiques socials. El president de la Generalitat encapçalarà la delegació oficial que rebrà els presidents de tots dos estats al Palau de Pedralbes.

En paral·lel, durant la jornada es faran seminaris, reunions bilaterals i sessions de treball entre delegacions polítiques i socials. Demà tindrà lloc una reunió en defensa de la democràcia, una iniciativa impulsada també pel Brasil i l’estat espanyol que aplegarà una trentena de dirigents internacionals i que es combinarà amb debats, tallers i reunions sectorials. Les sessions giraran entorn tres grans eixos: la defensa de les institucions democràtiques i l’ordre internacional, l’impacte de la desinformació i les tecnologies digitals, i els efectes de l’extremisme i les desigualtats.

Més enllà de les reunions institucionals, la cimera es desplegarà en més d’un centenar d’activitats –entre panells i sessions bilaterals i de treball– amb la participació de més de tres mil persones de prop d’un centenar d’organitzacions de tots cinc continents. Entre els participants hi haurà dirigents polítics, representants sindicals, activistes i acadèmics, en un espai que els organitzadors defineixen com de “construcció col·lectiva” per a coordinar respostes als grans desafiaments mundials.

S’hi tractaran qüestions com la defensa de la democràcia i l’estat de dret, la justícia social, les polítiques verdes, els drets laborals i la governança econòmica. També es posarà l’accent en la necessitat d’una resposta coordinada a l’avenç de l’extrema dreta i l’augment de la desigualtat, a més de la defensa del multilateralisme i la pau. La trobada coincideix, a més, amb altres moviments diplomàtics en paral·lel, com la coordinació entre capitals europees sobre la situació a l’estret d’Ormuz, i s’inscriu en un moment de tensió geopolítica creixent.

Aquestes reunions s’inscriuen en una estratègia més àmplia per a reforçar la cooperació entre governs i actors progressistes en un context marcat per la tensió geopolítica. Sobre això, els participants preveuen d’expressar el refús a la guerra de l’Iran i reivindicar el paper dels organismes internacionals.

Tot i això, ha assegurat que per Sant Jordi hi hauria l’anunci de qui seran els candidats de batlle en unes altres ciutats importants del país. Va dir que ja tenien confirmat el candidat d’una de les altres capitals de demarcació, però que no sabien si l’anunciarien o no per Sant Jordi.

Pisarello ha expressat que seria favorable a reeditar les aliances amb Podem, tal com proposa aquesta formació, però ha subratllat la necessitat de millorar la fórmula per tal que els acords siguin més amplis d’ara endavant. “La gent no ens perdonaria que féssim una cosa diferent”, ha assegurat amb contundència.

Ha destacat que BComú sempre ha tingut una posició “frontamplista” i ha recordat les candidatures compartides amb Podem i Sumar en comicis passats. Segons Pisarello, el context actual fa més necessària encara aquesta unitat, atès l’auge de l’extrema dreta.

Pisarello ha respost així a les propostes d’aquestes darreres hores de Rufián, Montero i Puzuelo perquè les forces d’esquerres puguin anar junts en coalició per frenar l’envestida de l’extrema dreta. Sense entrar en detalls de quina hauria de ser la fórmula, el nou cap de BComú no renuncia a cercar aliances.

L’alcaldable a Barcelona entén que el moment és “excepcional” pel “risc no inventat” que el cap de Vox, Santiago Abascal, pugui ser vice-president de l’estat espanyol en un possible pacte postelectoral amb el PP. “Quan aquesta possibilitat hi és, tenim el deure d’actuar”, ha exclamat Pisarello.

Pisarello ha defensat que BComú sempre s’ha mostrat disposat a obrir el seu espai a unes altres formacions i reivindica l’experiència del 2023 amb Sumar a Espanya i a la coalició d’En Comú Podem a Catalunya. Tot i això, l’alcaldable veu marge de millora per teixir noves “vies de cooperació”.

En un acte a Nou Barris, on BComú presenta la seva nova imatge als veïns en un porta a porta, Pisarello defensa que no es pot prometre als veïns que l’esquerra millorarà les seves condicions de vida “barallant-se” internament. “Amb quina força ho farem?”, es pregunta.

Amb tot, Pisarello és conscient que qualsevol proposta de coalició haurà de passar el sedàs de les direccions dels partits i admet que no se li pot exigir a cap força política “què ha de ser”. En l’acte a Nou Barris, BComú ha reivindicat polítiques socials, com l’habitatge, l’alimentació i el transport públic.

La modificació té per objectiu prioritzar l’ús residencial per sobre dels usos temporals i dotar l’ajuntament d’eines per a regular aquests habitatges i incentivar que s’incorporin al mercat de lloguer habitual. La primera tinenta de batllia, Laia Bonet, ha destacat que el consistori feia un pas més per regular urbanísticament els lloguers de temporada i complementa, així, la normativa aprovada pel parlament.

Ara el text haurà de rebre el vist-i-plau de la subcomissió d’urbanisme de Barcelona de la Generalitat. Una vegada superat aquest tràmit, l’ajuntament podrà elaborar un pla especial per limitar al màxim els lloguers temporals. Bonet ha remarcat la necessitat de disposar de dades precises sobre aquests lloguers i ha insistit que el frau havia de revertir cap al lloguer permanent.

La regulació aprovada al desembre pel parlament ja establia topalls de preu i obligava a acreditar la temporalitat dels contractes. Amb la modificació del PGM, el consistori vol reforçar aquest marc amb eines urbanístiques i facilitar la inspecció i la sanció.

El nou text defineix l’ús habitual i permanent com a prioritari i permet d’adoptar mesures per a limitar o condicionar la substitució d’habitatges per a uns altres usos, sobretot els turístics. També diferencia clarament entre habitatge habitual, temporal i segona residència, i habilita el consistori a restringir usos no residencials segons districtes, barris i edificis.

La iniciativa és fruit d’un acord amb Barcelona en Comú. La presidenta del grup, Gemma Tarafa, n’ha celebrat l’aprovació i ha instat el govern a desplegar amb celeritat el pla especial. Segons que ha dit, d’aquí a sis mesos es podrien regular els lloguers de temporada i els coallotjaments.

A ERC, Eva Baró ha justificat el suport com un “vot polític” arrenglerat amb els moviments socials. Tant el PSC com BComú i ERC han esmentat el cas del bloc de Sant Agustí, 14, a Gràcia, com a exemple de la lluita per l’habitatge.

En canvi, Damià Calvet, de Junts, ha atribuït el problema del frau a la llei d’habitatge estatal i ha criticat que la modificació arribés tard. El PP ha refusat la mesura perquè considera que limita l’oferta.

La modificació també fixa condicions per al lloguer d’habitacions, que haurà de garantir els serveis comuns necessaris si és permanent. Quant als lloguers de temporada, només es podran justificar per motius laborals, mèdics o d’estudis, que s’hauran d’acreditar.

El calendari per a aplicar les limitacions dependrà de la recollida de dades. Segons Bonet, el procés és complex, però imprescindible per a evitar que el futur pla especial sigui impugnat.

El pla fixa ara que els usos complementaris de l’equipament representaran aproximadament el 16% de la superfície total, molt per sota del 25% que permet la normativa urbanística, amb l’objectiu de garantir el caràcter principalment museístic i cultural del projecte.

La intervenció patrimonial es fonamenta en la preservació del Palau Marcet com a edifici catalogat de nivell B, garantint-ne la conservació del volum original, de totes les façanes a carrer, dels laterals i de les cobertes històriques. A més, el pla estableix la necessitat de restituir la composició històrica de la façana del xamfrà d’acord amb la documentació patrimonial.

Concretament, aquest divendres el ple ha aprovat la modificació del pla general metropolità (PGM) per a la “regulació de l’equipament del futur Museu Carmen Thyssen situat al passeig de Gràcia, núm. 13, i modificació de l’element núm. 154 del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona”. Tot plegat ha estat possible perquè s’han resolt les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública, una vegada la comissió d’urbanisme de l’ajuntament va aprovar el juliol del 2025 de manera inicial una modificació i ampliació de l’antic Comèdia.

El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha dit al plenari que els criteris definits en la proposta de modificació havien estat valorats positivament també pels serveis de patrimoni de la Generalitat. També ha recordat que la limitació dels usos complementaris volia assegurar al màxim els usos culturals de l’edifici. Marcé també ha defensat l’estratègia que representava que Barcelona disposi d’un museu com el Thyssen.

Oposició dividida

Junts s’ha enorgullit de les millores que s’han assolit després de les negociacions i els dubtes legítims de veïns i sectors implicats. El document final, ha dit, era més complet. Damià Calvet ha apuntat que era una oportunitat única perquè Barcelona s’enforteixi com a capital cultural, generi ocupació qualificada i recuperi del tot un edifici patrimonial com el Palau Marcet.

La regidora Sonia Devesa, del PP, ha expressat el vot favorable perquè creu que el projecte tindrà un impacte positiu: “Representa una oportunitat per a ampliar l’oferta museística i tenir projecció internacional.” I el regidor de Vox Liberto Senderos ha argumentat que Barcelona necessitava projectes com el Museu Thyssen.

Pau Gonzàlez, de BComú, ha explicat el vot contrari dels Comuns perquè era un pla “per a beneficiar una parcel·la, un projecte i un fons d’inversió”. Gonzàlez ha dit que l’administració no rebia contraprestacions positives i ha advertit un altre cop del “risc” que el promotor no acabi complint, perquè no hi havia cap compromís. A més, ha remarcat que la zona del passeig de Gràcia ja estava massificada i creu que cal gestionar-ho i corregir els desequilibris.

Al seu torn, la regidora republicana Eva Baró ha insistit que el seu vot no era en contra d’un museu o de l’art i la cultura ni tampoc del Thyssen: “El problema és com es fa, on es fa i a quin preu urbanístic i patrimonial es fa.” Malgrat els canvis, creu que el problema de fons segueix intacte i s’altera el volum i el paisatge urbà d’una cantonada “icònica” de la ciutat. ERC també qüestiona que hi hagi bars o restaurants ocupant dues plantes de les quatre.

El nom actual de la plaça fa referència a Manuel d’Amat i de Junyent, aristòcrata i militar nascut a Vacarisses el 1707 i mort a Barcelona el 1782, que va ser virrei del Perú entre el 1761 i el 1776, per designació del rei Carles III d’Espanya. A causa del nom de la plaça, Virrei Amat també és una parada de metro de la línia L5.

Tres anys de campanya i una recollida de 1.276 signatures

La plataforma Restituïm considera la decisió una victòria després de tres anys de feina. Segons que explica Ignasi Hosta a Betevé, han organitzat nombrosos actes culturals en l’Any Salvat-Papasseit, n’han recollit signatures i han fet molta pedagogia. “Molta gent no sabia que el nom de la plaça havia estat aquest, que aquest poeta tan estimat i reconegut vivia a prop de la plaça.” Jordi Sánchez, de la mateixa associació, afegeix que Salvat-Papasseit “es va morir set anys abans de l’estrena de la plaça i vivia a la Font d’en Fargues actual, que aleshores formava part de la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina”.

La iniciativa ha recollit 1.276 signatures vàlides, segons l’informe del secretari general del consistori, Jordi Cases Pallarès. La plataforma també té el suport d’entitats de Nou Barris.

El canvi de posició del PSC

El procés fins a la votació final no ha estat fàcil. El 2024, entitats de Nou Barris, veïns independents, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana ja havien proposat d’eliminar el nom del Virrei Amat i restituir el de Salvat-Papasseit, amb una petició a Change.org que va superar les 3.300 signatures.

El plenari de Nou Barris del juliol del 2024 va refusar la proposta, al·legant que causaria duplicitat de noms, perquè a la Barceloneta ja hi ha un passeig de Salvat-Papasseit. Finalment, el PSC va canviar de parer i la qüestió es va tornar a debatre a l’octubre al plenari de la Casa Gran, quan el govern municipal va acceptar un prec de Junts perquè s’executés el canvi.

Ara el govern de Jaume Collboni haurà d’elevar la proposta a la Ponència del Nomenclàtor, que hi haurà de donar el vist-i-plau. El regidor Xavier Marcé ha demanat paciència per la complexitat logística que implica el canvi: “La plaça és un eix de comunicacions important, amb metro, busos… No és una qüestió només de plaques, sinó també de retolació general de la via, i això significa una despesa importantíssima.” La plataforma Restituïm accepta d’esperar, amb l’esperança que les plaques amb el nom de Joan Salvat-Papasseit ja siguin a la plaça abans de final d’any.

En una entrevista a RAC1, la portaveu del govern ha afegit que s’obririen expedients per al total dels 23 habitatges del bloc i ha explicat que es podria tractar d’una falta greu. Segons el règim sancionador, implicaria una multa de 90.000 euros, pel cap baix, per cadascun dels habitatges.

Segons la inspecció, el preu de la suma de les habitacions supera el topall de lloguer de l’habitatge. Paneque ha recordat que això incompleix la llei que va aprovar el parlament a final del 2025.

Ens oposem frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia. A cap ciutat de Catalunya permetrem actuacions abusives en contra del dret dels veïns i veïnes a viure al seu barri. Des del Govern estem actuant contra iniciatives il·legals de la…

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) March 25, 2026

En aquest context, el cap de l’executiu català ha dit que no permetria actuacions abusives contra el dret dels veïns de viure al seu barri a cap ciutat de Catalunya. I ha afegit que el govern actuava contra “iniciatives il·legals” de la propietat que no compleixen la normativa.

Més de 200 persones es concentren aquest matí entorn del bloc Sant Agustí per evitar el primer desnonament d’un veí.

N’han informat fonts municipals, que han detallat que la intervenció havia començat poc abans de les vuit del matí i que els terrenys en què s’actuava eren propietat d’ADIF. Segons el consistori, l’actuació s’ha precipitat per un informe dels Bombers de Barcelona que ha avisat que hi havia “un risc greu i imminent” per a les persones que hi viuen, i que calia actuar-hi “amb caràcter d’urgència”.

Fins a l’assentament, s’hi han desplaçat professionals del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona i també dels serveis de neteja municipals.

Suriñach ha defensat la necessitat de reforçar el debat d’idees i la presència al carrer. La proposta, que es presenta com una candidatura plural i integradora, s’ha elaborat a partir d’un procés de reunions amb els militants, que va començar amb una trobada oberta d’un centenar de persones. Segons la candidatura, això ha permès de construir una proposta basada en les inquietuds de la base.

Un dels elements que crida l’atenció és que la candidatura no ha omplert tots els càrrecs possibles. Segons que ha explicat Suriñach, es deixen espais oberts per a incorporar-hi membres d’unes altres candidatures després del congrés, amb la voluntat de superar vells retrets i integrar totes les sensibilitats del partit.

L’equip el formen Rosa Suriñach a la presidència, Nil Font a la secretaria general i Núria Cuenca a Organització i Finances, a més de responsables en àrees com ara comunicació, acció política, feminismes, ciutadania i transició ecològica.

Barcelona havia desactivat la restricció de circulació als vehicles sense etiqueta ambiental el 22 de gener, arran de la crisi de Rodalia. D’aleshores ençà, també s’havien suspès les sancions.

La decisió es va formalitzar amb un decret de batllia que donava resposta administrativa a l’Ordenança de Baixes Emissions, que en l’article 12 preveu la possibilitat d’aplicar mesures excepcionals i suspendre temporalment la ZBE en casos d’interès general.