La mitjana d’edat crida l’atenció de seguida. És baixa. Hi ha grups d’estudiants d’escoles religioses amb els seus professors, pares amb els fills molt petits que fan campana, pre-adolescents que van en grup. “Aquesta és la joventut del papa”, van repetint, de tant en tant, durant hores. Esperen abnegadament, sota un sol abrasiu, barrejats amb els turistes, que dominen el paisatge. Unes noies angleses mengen gelat. En una colla que seu a terra, hi ha dues samarretes de la selecció espanyola de futbol. El mundial comença aquesta setmana. “Visca Crist Rei!”, clama de fons un noi. “Visca!” “Visca la verge!”, hi torna. “Visca!”

Una noia llegeix en un llibre electrònic de la preqüela de la saga Els jocs de la fam, una distopia nord-americana que retrata un concurs postapocalíptic de supervivència humana. En miro de reüll un fragment: “No tinc ni idea de què passa quan morim, però la Lenore Dove creu que res no mor mai de debò i que simplement passem d’un món a un altre, igual que els Covey anaven d’un poble a un altre.” Al cap d’una estona, el seu xicot treu un altre llibre electrònic i es posa a llegir el mateix llibre. És una de les operacions polítiques que el papa Lleó XIV ha posat en marxa: un relat per a prevenir la distopia tecnològica d’uns grans oligarques que tot ho dominin.

És precisament el comentari que em fa un altre noi. “Si no donem més poder a l’església, acabarem com els Estats Units.” Què vols dir?, li demano. “Cadascú a la seva.” Fa onejar una senyera que duu sobreimprès el sagrat cor de Jesús. Diu que és carlí, però no em vol dir el nom ni donar detalls quan s’assabenta que sóc periodista. “Tot i que desconfiar dels altres és pecat”, fa, amb un somriure murri. Li faig notar que hi ha pocs catalans, però diu que hi són repartits. Ell va tot sol. Deu tenir poc més de vint anys. “Aquesta és la joventut del papa!”, es va sentint de fons. Mira de llevar importància a la polèmica per l’ús escàs de català. “Sí, ja ho sé, que hi ha hagut polèmica, però tant se val. Per nosaltres, primer és Déu i després, Catalunya.” Quan diu ‘nosaltres’ vol dir els carlins que no flirtegen amb Vox. Insisteix en la tesi que el problema és la manca de poder de l’església. “La política l’han de fer les parròquies”, em diu.

Ens interromp un senyor que vol saber a quina hora és previst que arribi el sant pare, que encara no ha aterrat. Serà a la una, si tot va bé. Decanta el cap en senyal d’escepticisme. “Poca gent, doncs. No és com Madrid, això”, diu. De fons, més crits, tots en castellà. “Es nota, se sent, el papa és present!” Però no és present, encara: l’espera es fa llarga. Hi ha molts vanos, molts paraigües. Una parella mira per YouTube com el papa saluda les autoritats damunt una catifa vermella, sobre el ciment de l’aeroport de Barcelona. Són polonesos, admiradors de Joan Pau II. S’acaben de casar. A la pantalla hi apareix Salvador Illa. “És el nostre president”, els dic. Em miren estranyats. “Em pensava que només teníeu rei i primer ministre”, fa ell. “És el de Barcelona”, el corregeix ella.

Repartides per la plaça hi ha tres banderes amb el rostre d’una dona, Ana García de Cuenca. Una la fa voleiar el pare d’una nena que aguanta uns fullets amb la mateixa cara, en blanc i negre. Té setze anys. “És una profeta cordovesa que durant cinquanta anys va tenir revelacions i va escriure molts llibres”, m’explica. Als fullets que reparteix hi ha una fotografia de Joan Pau II observant-ne amb deteniment un exemplar. I uns versos. “No en diguis civilització, ni en diguis temps moderns, / que es vegin amb normalitat el crim, el robatori, l’adulteri.”

Les veus de tres o quatre adolescents comencen a cantussejar el “Virolai”, sota les oliveres de la plaça. No els segueixen. Al cap d’una estona, uns altres entonen el “Que viva España” de Manolo Escobar. Hi ha una mica més de veus, però tampoc no es consolida el cant. “Al Cel s’hi va en equip”, fa un altre cartell en castellà.

Els nervis comencen quan els cotxes de la comitiva van entrant a la plaça, provinents de la Via Laietana. Fa un sol que bada les pedres. Una gentada es posa a escridassar una turista que no els deixa veure res: “Abaixa el paraigua, per l’amor de Déu! Abaixa el paraigua!” L’escena es repeteix al cap d’una estona amb una altra turista que ha pujat damunt l’espatlla del seu marit. “Baixa, per favor, que tots estem igual”, s’esgargamella un noi en castellà. No li fa pas cas. El papa arriba i es deixa veure tot just uns metres abans d’entrar a la catedral, però la perspectiva de tot un lateral impedeix de veure’l. La perspectiva i una munió de mòbils que s’alça enlaire com si fossin espelmes que haguessin d’atènyer el Cel. Només el veuen ben clarament els qui han pagat entrada i són dins un quadrat cèntric, voltat de tanques metàl·liques.

Quan el papa és dins la catedral, durant uns minuts impera una sensació d’astorament. Ha estat molt fugaç. Molta gent se’n va de seguida. “Vinga, va, que ja ens ha passat la il·lusió”, fa una senyora, mig irònicament. Hi ha un cert malestar entre els qui s’ho han perdut. Una nena de quatre o cinc anys, a collibè del seu pare, plora perquè no l’ha vist. “No n’he vist ni una mà”, diu, en castellà. Un senyor badaloní hi detecta una mica d’improvisació, en tot plegat. “Espero que després saludi o digui alguna cosa, perquè si no potser tindran raó de criticar-lo…” La conversa comença en castellà amb una mare que té accent colombià i va acompanyada del seu fill adolescent. La mare fa un parell de preguntes logístiques al senyor. El senyor les respon. “D’acord, moltes gràcies”, diu el fill en català. Després, el senyor explica que ha rondinat molt a X per la controvèrsia de la llengua.

Dins la catedral, mentrestant, Lleó XIV fa el sermó mig en català i mig en castellà. El cardenal Joan Josep Omella li demana si l’entén; el papa assenteix, i Omella passa al castellà de tota manera. 

Hi ha una esbandida. Una part del públic s’aplega davant la seu del Palau Episcopal. Hi ha nervis per si no l’acaben veient. Un capellà aguanta el mòbil amb la mà. Escolta atentament per YouTube en directe les paraules del papa. Darrere seu també ho fan un grup de dones. Una d’elles duu la bandera veneçolana a l’esquena. N’hi ha una altra que té accent català que parla en castellà, i per la interacció es nota que no es coneixen. La segona diu a la primera: “Es veu que finalment ha parlat en català. Mare meva. Com li hem de demanar al sant pare que parli en una llengua que no és la seva?”, es demana.

Un home tot sol comença un càntic: “Papa Lleó, surt al balcó!” I el segueixen. És així com neix un càntic.

Plora una altra nena, aquesta de tres o quatre anys i a collibè de la seva mare. La mare li demana en anglès si li dóna permís per a anar-se’n, perquè creu que el pare no sortirà a saludar. La filla fa que no amb el cap. La dona que té davant es fixa que la nena duu l’uniforme d’una escola religiosa de la part alta de Barcelona. Ella també hi porta els seus fills, més grans. Es posen a parlar totes dues en castellà. Estan molt contentes del centre. “Aquesta és la joventut del papa!”, es va sentint de fons. Darrere seu algú exhibeix un cartell que diu, per una cara en castellà i per una altra en català: “Papa Lleó, benvingut. No al genocidi del cristianisme. No a l’asfíxia de la natalitat.” És de l’associació Èdip Rei.

Hi ha corredisses d’una banda a una altra de la plaça, quan el papa surt a dir “bon dia i bona hora” en català, primer, a la portalada de la catedral, i després, quan al cap d’uns minuts s’obre el balcó del palau episcopal. En surt el papa. “Aneu a dinar! Ens veiem al vespre!” I la gent es dissol de seguida, alleugerida. Portal de l’Àngel amunt, tres noies s’ensenyen al mòbil les fotografies que n’han fet. Somriuen. La joventut del papa.

L’advocat i ex-diputat es va afegir dijous a la cursa interna de Junts, en què també competeixen Jordi Martí, Glòria Freixa i Pilar Calvo. Quan va anunciar la candidatura, va explicar que havia pres la decisió després de “pensar-hi molt, escoltar molta gent i compartir moltes converses”.

Content i emocionat.

Hem assolit els avals necessaris per a participar a les primàries de Junts!

Moltíssimes gràcies a tots i totes!

Com ja vaig dir ahir, tots quatre hauríem de poder confrontar idees, projecte i visió.

Anem a guanyar Barcelona! pic.twitter.com/s8mQoaAM5V

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) June 8, 2026

Fins ara, Jordi Martí i Pilar Calvo ja havien fet públic que havien superat el llindar d’avals exigit per a continuar en el procés. Amb l’anunci d’Alonso-Cuevillas, tres aspirants dels quatre han confirmat que podran participar en les primàries. Només resta pendent la comunicació de Glòria Freixa.

La campanya de les primàries es farà del 13 al 19 de juny i la votació entre els afiliats serà els dies 20 i 21. El guanyador encapçalarà la candidatura de Junts a Barcelona en les eleccions municipals del 2027.

El col·lectiu ha qualificat la decisió d’inacceptable i ha retret a l’executiu local que els deixi a l’estacada agreujant el conflicte laboral i posant en risc la continuïtat del servei. Així, ha exigit reprendre les negociacions i afirmat que demanarà una mediació al Departament de Treball i recorrerà a la via legal si cal.

La situació coincideix amb els exàmens finals, la selectivitat i l’augment de les temperatures, quan les biblioteques esdevenen refugis climàtics clau.

Avals assolits! Moltes gràcies per la vostra confiança! Hem estat els primers en aconseguir els avals i sortim encara amb més força amb la millor proposta per la ciutat.
Amb l’ajut de tothom aconseguirem la millor candidatura per a BCN!
Tenim equip; et tenim a tu!
Moltes gràcies! pic.twitter.com/aBlYnTlKdk

— Jordi Martí Galbis (@jmartigalbis) June 7, 2026

Al cap d’unes hores, també ho ha anunciat Pilar Calvo. “Gràcies pels avals militants de Junts a Barcelona! Ara toca fer el pas definitiu: tornar a fer brillar Barcelona com li correspon a la capital de Catalunya i deixar enrere anys de subordinació i decadència sota els governs de Collboni i Colau. Comença el canvi! Gràcies per fer-ho possible!!! Torno a casa i ho farem Junts”, ha dit.

Gràcies pels avals militants de Junts a Bcn!

Ara toca fer el pas definitiu: tornar a fer brillar Barcelona com li correspon a la capital de Catalunya i deixar enrere anys de subordinació i decadència sota els governs de Collboni i Colau.

Comença el canvi!

gràcies… pic.twitter.com/iWCAYm0SN1

— Pilar Calvo (@pilarcalvo13) June 7, 2026

A banda de Martí i Calvo, han formalitzat la seva candidatura Glòria Freixa i Jaume Alonso-Cuevillas. Martí, actual president del grup municipal, té el suport de l’ex-batlle Xavier Trias i reivindica la continuïtat del projecte que va guanyar les eleccions del 2023. Freixa, diputada i secretària primera de la mesa del parlament, defensa una Barcelona que torni a exercir de capital de Catalunya. Calvo, diputada al congrés espanyol, és considerada una de les aspirants més afins a la direcció nacional del partit. Alonso-Cuevillas va anunciar que s’hi presentava fa tres dies, “després de pensar-hi molt, d’escoltar molta gent i compartir moltes converses”.

Ara els aspirants recullen els avals necessaris per a poder participar en la votació interna. La campanya de les primàries es farà del 13 al 19 de juny i els afiliats votaran els dies 20 i 21.

Segons que ha detallat la subdirectora de Coordinació i gestió d’emergències, Imma Solé, aquesta mesura té per objectiu de millorar la mobilitat en uns dies en què es preveuen afectacions greus per la gran afluència de gent i el dispositiu de seguretat. “Aquests dos dies en què estarà en alerta el Pla de Protecció Civil (Procicat), recomanem el teletreball si les característiques del lloc de feina ho permeten per a millorar la mobilitat, que sabem que quedarà afectada”, ha declarat Solé en una atenció als periodistes.

Solé ha apuntat que el dia a dia continuarà malgrat les mobilitzacions previstes dels docents per dimarts. Ha insistit que Protecció Civil vetllarà perquè es pugui combinar amb una visita que tindrà molta afluència.

Reacció a la petició del ministeri espanyol

Dimarts passat, la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, va dir que no estava previst de fer una recomanació de teletreball, com havia suggerit el ministeri de Treball espanyol. L’executiu, segons que va explicar, se centrarà a garantir la mobilitat durant els dos dies amb mesures específiques.

Aquest pas completa la cursa interna de Junts a Barcelona, en què ja havien formalitzat la candidatura Jordi Martí, Glòria Freixa i Pilar Calvo. Martí, actual president del grup municipal, té el suport de l’ex-batlle Xavier Trias i reivindica la continuïtat del projecte que va guanyar les eleccions del 2023. Freixa, diputada i secretària primera de la mesa del parlament, defensa una Barcelona que torni a exercir de capital de Catalunya. Calvo, diputada al congrés espanyol, és considerada una de les aspirants més afins a la direcció nacional del partit.

Ara els aspirants hauran de recollir els avals necessaris per a poder participar en la votació interna. La campanya de les primàries es farà del 13 al 19 de juny i els afiliats votaran els dies 20 i 21.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol (@jacs_jaumeacs)

“D’ençà del gener de l’any passat s’han imposat 5.000 sancions sobre una flota de 3.500 bicis”, ha detallat el batlle a Catalunya Ràdio, que considera aquests registres indicatius del mal ús que es fa de les bicicletes privades d’ús compartit. Segons que ha dit, molts usuaris circulen per on no correspon i deixen la bici “tirada” a qualsevol lloc quan acaben d’utilitzar-la, en compte d’aparcar-la correctament.

Ampliació del Bicing

Tenint en compte la suspensió d’aquestes llicències, Collboni ha explicat que l’ajuntament prioritzaria el reforç del servei municipal de Bicing, que ja té pràcticament 170.000 abonats a la ciutat. Això significa que el 10% dels residents a Barcelona en fan ús i que la ciutat també té alternatives locals que lloguen bicicletes amb establiments propis.

I ha avançat que pròximament el govern anunciarà una ampliació del servei de Bicing, que actualment disposa de 8.000 bicicletes i 75 estacions.

L’actual president del grup municipal, Jordi Martí, ha anunciat la candidatura amb un missatge a les xarxes socials en què reivindica la seva experiència de govern, el coneixement dels barris i la trajectòria de servei públic. Martí compta amb el suport explícit de l’ex-batlle Xavier Trias i es presenta amb l’objectiu de consolidar el projecte que va guanyar les eleccions municipals del 2023.

Per la seva banda, la diputada i secretària primera de la mesa del parlament, Glòria Freixa, defensa una llista orientada a recuperar una Barcelona “amb ànima”, que torni a exercir de capital de Catalunya i de referent internacional. La seva candidatura ha rebut el suport públic de dirigents del partit com Salvador Vergés i de l’ex-vice-presidenta institucional del Barça Elena Fort.

També ha formalitzat la candidatura Pilar Calvo, diputada al congrés espanyol, que ja havia anunciat la voluntat de presentar-se a les primàries. Calvo és considerada una de les aspirants més pròximes a la direcció nacional de Junts.

El partit va activar ahir el procés d’elecció de candidat a batlle amb la constitució de la Comissió Municipal Territorial. Una vegada tancat el termini de presentació de candidatures, els aspirants hauran de recollir els avals necessaris fins l’11 de juny. La campanya interna es farà entre el 13 de juny i el 19 i la votació dels afiliats serà els dies 20 i 21.

Freixa considera imprescindible “obrir una nova etapa política” que deixi enrere les polítiques heretades de l’etapa d’Ada Colau. Freixa se suma a l’actual cap de files de Junts a Barcelona, Jordi Martí Galbis, i la diputada al congrés espanyol Pilar Calvo, que també han confirmat que volen presentar-se a les primàries.

Segons Freixa, les polítiques heretades de l’etapa Colau i “perpetuades” pel govern de Jaume Collboni han causat “el deteriorament de la ciutat en àmbits com l’habitatge, la seguretat, la neteja, la mobilitat, el comerç, l’activitat econòmica, i la pèrdua de catalanitat”.

En aquest sentit, defensa que la candidatura neix amb “una clara vocació de servei públic i amb la voluntat de recuperar una Barcelona amb lideratge, ambició i orgull de ciutat”.

Amb tot, assegura que la seva voluntat és “integrar totes les sensibilitats de Junts” per construir un projecte ampli, cohesionat i preparat per governar Barcelona “des de la centralitat, l’experiència i la proximitat”.

Freixa explica que vol aportar “aire fresc, il·lusió i un esperit guanyador” i assegura que la seva candidatura treballarà per una Barcelona que torni a il·lusionar una ciutat “amable i amb ànima, competitiva i referent al món”.

En els últims dies, el portaveu de Junts, Josep Rius, i l’ex-conseller Jaume Giró s’han descartat i han anunciat que no aspiraran a ser candidats electorals. L’ex-diputat de Junts i advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha mostrat la seva predisposició, però encara no ha confirmat si farà el pas.

L’entitat sosté que la cessió de l’immoble l’any 1940, durant la dictadura franquista, va constituir una confiscació encoberta i reclama la reversió de la propietat a l’empara de la Llei espanyola de memòria democràtica del 2022.

La reclamació s’ha adreçat formalment a la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, en un context en què La Bonne ocupa actualment una part de l’edifici sense cap conveni de cessió d’ús vigent amb la institució, una situació que considera insostenible.

L’edifici Bonnemaison té un fort valor simbòlic per al feminisme català. El 1922 va acollir l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, impulsat per Francesca Bonnemaison i gestionat íntegrament per dones. Segons La Bonne, l’equipament va arribar a registrar unes 30.000 usuàries anuals durant les dècades del 1920 i 1930.

La investigació històrica i jurídica presentada per l’associació sosté que l’entitat mantenia una situació econòmica sòlida fins al final de la guerra del 1936-1939, moment en què la junta general es va veure obligada a cedir el patrimoni sota pressions de les autoritats franquistes.

L’informe jurídic també assenyala que la cessió es va fer amb la condició de mantenir l’obra social de l’Institut, però que la Diputació va lliurar gratuïtament l’edifici a la Secció Femenina el 1942 durant vint-i-cinc anys, fet que La Bonne considera una vulneració flagrant de l’acord.

Després de dècades de reivindicació del moviment feminista, La Bonne va poder tornar a l’edifici l’any 2003 gràcies a convenis de cessió d’ús amb la Diputació, actualment extingits.

Segons fonts sindicals citades per l’agència ACN, la decisió s’ha pres aquest dijous en una assemblea oberta a tota la plantilla amb la participació d’unes tres-centes persones. La convocatòria de vaga la mantenen la CGT i la Intersindical.

Els sindicats asseguren que volen redoblar la pressió sobre el govern de Jaume Collboni en el quart mes de vaga als serveis socials, les oficines d’atenció ciutadana, feminismes, escoles bressol i biblioteques.

Precisament aquest divendres l’Ajuntament celebrarà un ple extraordinari, impulsat per Junts, Barcelona en Comú i ERC, per abordar el conflicte laboral als serveis municipals.

L’origen del conflicte és l’aprovació, al gener, del nou acord de condicions de treball del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament per al període 2025-2028, signat per CCOO, UGT i CSIF, que sumen dotze dels quinze representants sindicals.

La CGT va rebutjar l’acord i la Intersindical no participa a la taula de negociació

El conveni afecta prop de 17.000 treballadors municipals, però les protestes se centren especialment en els serveis d’atenció directa —com les oficines d’atenció ciutadana, serveis socials, feminismes i escoles bressol—, que agrupen unes 3.000 persones.

Els col·lectius mobilitzats reclamen una mesa específica de negociació per als serveis d’atenció directa, l’aplicació efectiva de la jornada de trenta-cinc hores, més plantilla per reduir ràtios, la fi de les externalitzacions i millores salarials.

La CGT considera que el nou conveni perjudica especialment els sectors feminitzats i d’atenció directa perquè, segons diu, “aprofundeix greuges entre sectors, retalla drets de conciliació i castiga els àmbits feminitzats”.

El delegat sindical de la CGT Víctor Guimerà ha advertit que el batlle Jaume Collboni “encara té l’oportunitat d’aixecar el telèfon i desescalar el conflicte”. “Si no negocia, farem que recordi la visita del papa a Barcelona”, ha afegit.

Per la seva banda, la Intersindical ha remarcat que l’assemblea d’aquest dijous ha estat promoguda pel sindicat i ha explicat que durant la trobada s’ha demanat la dimissió de Collboni.

Els sindicats també consideren vergonyós que el govern municipal només dediqui trenta minuts al ple extraordinari per abordar quatre mesos de vaga.

Assegura que aquesta opció no ha format part de les seves previsions, malgrat les demandes i mostres d’encoratjament rebudes de militants, simpatitzants i quadres de la formació.

També recorda que el 4 de setembre va renunciar a l’acta de diputat al parlament i subratlla que els motius que va exposar aleshores continuen tenint vigència plena.

Tot i descartar-se, Giró expressa el desig que Junts aconsegueixi articular una candidatura “sòlida” per a les eleccions municipals a Barcelona.

Ara com ara, Junts té dos candidats confirmats a les primàries: el president del grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i la diputada al congrés espanyol i presidenta del Consell Nacional del partit, Pilar Calvo, que avui mateix ha anunciat la candidatura.

En les darreres setmanes també havia sonat el nom de Josep Rius, tot i que ell mateix es va descartar dilluns passat per evitar una confrontació amb Jordi Martí. Un altre nom que ha aparegut en les especulacions és el de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas.

Segons que ha avançat RAC1, Calvo competirà en aquestes primàries, com a mínim, amb l’actual cap de files de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí. També ha anunciat que pensava presentar-s’hi l’ex-diputat Jaume Alonso-Cuevillas. Uns altres noms que han sonat els darrers dies són la diputada al parlament Glòria Freixa i els ex-consellers Jaume Giró i Josep Maria Argimon.

La designació del candidat correspon a la comissió municipal territorial de Barcelona, que el pot proclamar directament, proposar-ne un i sotmetre’l a ratificació en assemblea o bé obrir unes primàries entre els aspirants que disposin de prou suport. La direcció del partit ha garantit que el candidat elegit serà avalat pels militants en votació i el secretari general, Jordi Turull, ha promès que l’anunciarien abans de l’estiu.

Bonet ha assegurat que és un honor per a Barcelona rebre el sant pare, ha indicat que l’acte és d’interès públic i ha assenyalat que l’ajuntament coordina els preparatius perquè la visita del papa sigui “un èxit” i transcorri “amb normalitat”.

Segons ha detallat, els criteris que es compleixen per a la cessió gratuïta de l’Estadi Olímpic són la projecció col·lectiva dels efectes de l’acte, la “proporcionalitat entre intervenció pública i benefici col·lectiu esperat” i la singularitat i excepcionalitat de l’oportunitat, com podrien ser visites d’estat o esdeveniments culturals de repercussió mundial. La vigília a l’estadi reuneix tots aquests criteris, ha indicat, i tindrà efectes sobre el conjunt de la ciutat així com “reputacionals” i de “dinamització”. A més a més, ha al·legat que és un acte d’interès públic, ja que respon a una demanda ciutadana “explícita, massiva i verificable”.

Bonet ha assegurat que és un honor per a Barcelona rebre el sant pare, sobretot en el marc de la culminació de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. A més, ha afegit que la visita també té “sentit i rellevància” perquè succeeix en un moment de “profunds canvis geopolítics” on és important tenir una veu internacional que reivindiqui la pau i el respecte als drets de les persones migrants. “El missatge del sant pare és més que oportú”, ha dit.

Guille López, de BComú, ha indicat que no estan en contra de la visita del papa, però sí que s’hagi pres la decisió política de cobrir els costos de l’acte litúrgic a l’estadi, que veuen com una donació encoberta vers l’Església. ERC ha coincidit amb els Comuns, ja que creuen que no s’hauria de bonificar la vetlla des de BSM, tenint en compte que és un esdeveniment privat i que pot marcar precedents.

Junts ha opinat que la visita ajudarà a seguir projectant la ciutat i la Sagrada Família i ha exigit al govern municipal que estigui a l’altura. El PP ha demanat transparència, però ha defensat la mateixa per a tots els actes, col·lectius i ideologies.

Martí, afí a l’ex-batlle Xavier Trias, la setmana passada va comunicar a la direcció del partit la voluntat de ser candidat a les eleccions municipals de l’any vinent. Martí pretenia de presentar-se a unes primàries per a encapçalar la llista de Junts a Barcelona, en què fins ara també se sospesava que Rius hi participaria. Recentment, l’advocat i ex-diputat Jaume Alonso-Cuevillas també s’havia proposat com a possible candidat a representar la formació a Barcelona.

En les circumstàncies actuals, Rius diu: “No em puc postular a ser candidat i contribuir a una confrontació que no servirà, al meu entendre, per a sortir-ne més reforçats i encarar el desafiament que els barcelonins esperen de Junts.” Segons Rius, l’anunci de Martí “altera algunes de les condicions imprescindibles” que s’havia fixat per poder impulsar un projecte de renovació, proposta i ambició per a Barcelona, que vagi més enllà de la crítica necessària i prioritzi el model de ciutat que vol.

Carta oberta a la militància de Junts per Barcelona. pic.twitter.com/BpTnS7vDqL

— Josep Rius (@josep_rius) May 18, 2026

En l’escrit, Rius reconeix que aquests darrers mesos havia sospesat “molt seriosament” d’encapçalar la renovació de Junts a Barcelona. “Durant aquest temps he madurat molt la idea de com ha de ser el projecte de Junts a la nostra estimada ciutat. Vaig entrar en política a Barcelona amb el govern Trias, hi he estat regidor aquests últims anys i crec estar en condicions de liderar un bon projecte per a una Barcelona que torni a posar els seus ciutadans al centre de tot.”

Segons Rius, perquè el seu projecte pugui ser guanyador hi ha d’haver quatre condicions imprescindibles: generositat, consens, autocrítica i renovació. En la situació actual, amb la candidatura anunciada de Martí, diu que hi ha condicions alterades. En la carta, també critica durament el projecte del PSC: “Expulsa els barcelonins d’una ciutat cada cop més cara, amb massificació turística, col·lapsada, desendreçada i insegura, mentre el català perd presència i centralitat d’una manera cada vegada més preocupant. Davant el model del batlle Collboni, tenim l’obligació de construir una alternativa guanyadora, perquè una altra Barcelona és possible.”

Segons que han informat fonts coneixedores a Europa Press, el succés s’ha produït al carrer Mineria, a tocar del passeig de la Zona Franca.

Segons que ha avançat La Vanguardia, la víctima, un home jove, hauria rebut com a mínim un tret al cap.

Martí pretén de presentar-se a unes primàries per encapçalar la llista de Junts a Barcelona, en què també es preveu la participació de Josep Rius, regidor i portaveu del partit a la ciutat. Recentment, l’advocat i ex-diputat Jaume Alonso-Cuevillas també s’havia proposat com a possible candidat a representar la formació a Barcelona.

La candidatura de Martí compta té suport majoritari de la federació de Barcelona i del sector del partit més afí a l’antiga Convergència. Prové de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i té el suport de l’ex-batlle Xavier Trias, que va encapçalar la llista de Junts a les darreres municipals del 2023.

Rius, en canvi, és un dirigent de confiança de Carles Puigdemont i té l’aval del sector més sobiranista del partit, allunyat de les estructures heretades del PDECat i Convergència Democràtica. Cuevillas, que va comunicar personalment a Puigdemont la disponibilitat per a encapçalar la candidatura de Barcelona, es presenta com una tercera via per a esquivar el xoc entre aquests dos sectors.

La designació del candidat correspon a la comissió municipal territorial de Barcelona, que el pot proclamar directament, proposar-ne un i sotmetre’l a ratificació en assemblea o bé obrir unes primàries entre els aspirants que disposin de prou suport. La direcció del partit ha garantit que el candidat elegit serà avalat pels militants en votació i el secretari general, Jordi Turull, ha promès que l’anunciarien abans de l’estiu.

Els activistes de la Plataforma per al Transport Públic (PTP), Dignitat a les Vies, Zeroport, Salvem la R2 Nord i la Xarxa de Plataformes Usuàries de Trens de Catalunya han desplegat dues pancartes amb proclames com ara “No a la línia R-Aeroport” i “Més trens per a tothom i menys avions per a una minoria”. “No s’ha de saturar el túnel del passeig de Gràcia, que ja està al límit de la capacitat”, ha avisat Carles Garcia, membre de la PTP.

Els usuaris han exigit que el nou ramal l’ocupi un tren que no sols es quedi a Barcelona, sinó que també atengui les necessitats del conjunt de la ciutadania. Per això proposen que sigui la R2 nord i en el futur unes altres línies les que facin el servei fins a l’aeroport. “No volem de cap de les maneres que sigui un servei premium, només per a turistes i només per a anar a l’aeroport. Ha d’anar més enllà”, ha dit Garcia.

Álvaro Porro, de la Plataforma Salvem la R2 Nord, ha assegurat que l’aeroport ja estava ben comunicat amb transport públic, amb connexions amb metro, autobús i tren, i que, si es vol millorar, cal millorar la R2 nord. “Així podríem guanyar fiabilitat i freqüència, que és allò que demanem de fa anys i se’ns diu que és impossible.” Segons ell, la nova R-Aeroport, fora del sistema tarifari, “només donarà servei al turisme i originarà encara més problemes”.

Clàudia Custodio, de Zeroport, ha avisat que invertir milions en una nova línia de tren per a portar més turistes a l’aeroport va totalment en contra de les necessitats de la majoria de la població: “Aquesta línia encara pressionaria més un servei que actualment ja no funciona.”

I Carles Garcia, de la PTP, ha dit que per als usuaris era indiferent si la nova línia depenia de RENFE o dels FGC: “No ens hi posem, si ha de ser RENFE o els FGC qui ha d’operar aquest nou ramal, però creiem que ha de ser un tren que no sols es quedi a Barcelona, sinó que també atengui les necessitats del conjunt de la ciutadania de l’àrea metropolitana.”

En un manifest conjunt, les entitats que han promogut la protesta alerten que amb la nova operació de la R-Aeroport s’introduirien “fins a quatre trens més per hora i sentit al túnel del passeig de Gràcia”, un coll d’ampolla que diuen que ja està gairebé saturat. En cas de problemes, alerten, afectaria tota la xarxa.

En aquest sentit, alerten que els problemes podrien afectar la R2 nord, la R2 sud i tots els trens regionals de Catalunya, com la línia R11 que va fins a Figueres i Portbou, i la R16, que circula fins a Tortosa.

Les entitats demanen de reformular el projecte i fer que els trens ja encarregats es posin al servei de la gent, en línies convencionals de Rodalia.

Així mateix, denuncien que la R-Aeroport ha estat l’única ampliació de la xarxa de Rodalia d’aquestes últimes dècades. “No s’ha ampliat per arribar a cap nova ciutat o barri, però sí que s’amplia per arribar a l’aeroport”, lamenten.

La consulta serà oberta fins al 19 de juny i hi podran participar totes les persones majors de catorze anys empadronades al districte de Nou Barris. La votació no tindrà caràcter vinculant, però servirà perquè el consistori valori si modifica oficialment el nom del barri.

El procés, impulsat sota el lema Verdun/Verdum, la lletra que ho canvia tot, arriba després d’anys de debat veïnal sobre la identitat i la denominació del barri. L’Associació Veïnal de Verdum ja havia impulsat una consulta informal el 2023 per conèixer quina opció preferien els habitants de la zona.

A més de la votació digital a través de la plataforma Decidim Barcelona, el districte ha previst activitats informatives, passejades per espais emblemàtics del barri i punts de suport presencial perquè els veïns puguin participar-hi i conèixer la història de les dues denominacions. El regidor del districte, Xavier Marcé, ha defensat que sigui “el mateix veïnat qui defineixi la identitat del barri” i ha presentat la iniciativa com una oportunitat de “diàleg i cohesió”.

L’origen del nom oficial es remunta al 1919, quan l’ajuntament va aprovar el nom de passeig de Verdun en record de la batalla de Verdun durant la Primera Guerra Mundial, on van combatre milers de voluntaris catalans enrolats a l’exèrcit francès. Tot i això, des dels anys vint també hi ha constància documentada de l’ús popular de la forma “Verdum”.

Aquesta denominació catalana es va consolidar progressivament entre els habitants del barri i va coincidir, a més, amb el nom del verdum, un ocell molt conegut que fins i tot va donar nom a una entitat ornitològica del barri durant els anys trenta.

Quan acabi el procés participatiu, l’ajuntament elaborarà un informe amb els resultats de la votació i els arguments recollits a favor de cada opció. El reglament municipal preveu que el consistori comuniqui posteriorment quina decisió pren sobre el nom oficial del barri.

La portaveu de Barcelona en Comú a l’ajuntament, Gemma Tarafa, ha demanat la compareixença del govern municipal perquè expliqui sota quins criteris s’ha declarat “d’interès públic i general” aquest acte. En un missatge publicat a X, Tarafa també ha reclamat saber quins responsables polítics i tècnics han participat en la decisió i quin serà el cost final de l’operació.

La cessió gratuïta de l’estadi va ser aprovada dimecres pel consell d’administració de Barcelona Serveis Municipals (BSM) amb els vots favorables del govern municipal, Junts i el PP. BComú i ERC hi van votar en contra.

Per la seva banda, ERC ha registrat dos precs per demanar accés al conveni signat amb l’Arquebisbat i conèixer el detall dels costos derivats de la cessió. Calculen que l’acte podria reunir unes 37.000 persones i tenir un cost mínim d’uns 300.000 euros, tot i que adverteixen que la xifra podria superar els 900.000 euros si s’hi afegeixen despeses de neteja, seguretat, manteniment, mobilitat i control d’accessos.

Segons ERC, aquests imports són similars als que havia assumit el FC Barcelona per disputar partits a Montjuïc. El grup considera que la gratuïtat acordada amb l’arquebisbat no és habitual en altres usos privats dels equipaments municipals i defensa que una institució laica “no hauria de bonificar amb recursos públics” un acte d’aquestes característiques.

Segons els organitzadors, estava previst que fossin alliberats avui, però la justícia israeliana n’ha allargat la detenció amb l’acusació de col·laboració amb Hamàs.

El portaveu a Catalunya de la missió humanitària, Pablo Castilla, ha reclamat l’alliberament dels activistes i ha criticat el silenci de la comunitat internacional. “Cada minut de silenci és un minut més de complicitat amb aquest segrest”, ha dit.

Castilla també ha explicat que els dies 9 i 10 de maig es farà una assemblea internacional de la Global Sumud Flotilla a Turquia per decidir els passos següents del comboi humanitari.

Amb tot, ha assegurat que la iniciativa continuarà: “Això no s’ha acabat. La missió no era només per mar, també per terra, per aturar el blocatge imposat a Gaza.”

En un comunicat, el partit ho qualifica d’inadmissible i interpel·la directament el batlle de la ciutat, Jaume Collboni: “Quin model de ciutat és aquest?” Per a la CUP, la decisió evidencia “un biaix polític en la gestió de l’espai públic durant una diada popular”.

És inadmissible que l’Ajuntament @bcn_ajuntament permeti una parada de Sant Jordi a la policia espanyola a Rambla Catalunya mentre la nega a la CUP.

Quin model de ciutat és aquest @jaumecollboni?

No teniu vergonya! pic.twitter.com/Sxssg0FVvx

— CUP Barcelona (@CUPBarcelona) April 23, 2026

Tot i que han estat exclosos de la zona central dedicada als partits polítics, la CUP tindrà parades en uns altres punts de Barcelona: al Born, el Poblenou, Sants, Sant Andreu, Nou Barris i l’Eixample. “Mentre l’ajuntament posa facilitats a uns i en nega a uns altres, nosaltres hi serem igualment”, diu el partit.

Moltes d’aquestes parades, les munten amb la participació de casals i entitats locals, i en totes combinaran la celebració de Sant Jordi amb la reivindicació política.

En aquest sentit, recorden el cas d’un altre veí que va ser agredit dues vegades fa tres anys per un grup de visitants que saltava les tanques.

El consell diu que fa mesos que aguanten un augment insostenible de visitants a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira. Expliquen que envien vídeos al districte d’Horta-Guinardó que mostren com, una vegada tancat el recinte, la presència de turistes que hi fan entrompades continua a dins i a fora, i cada vegada s’acosta més a les cases, amb persones alcoholitzades que hi accedeixen.

També denuncien que el col·lapse al carrer de Gran Vista ja no es limita als caps de setmana, sinó que hi ha embussos i situacions de risc amb el veïnat i els autobusos de TMB, amb centenars de taxis i VTC que hi porten turistes.

A més, acusen els agents cívics de no fer la feina i d’indicar als turistes on poden continuar la festa una vegada es tanca el recinte. També denuncien que, quan sí que actuen, ho fan en condicions indignes, sense cobertura ni avituallament. “Tot això ho podem suportar, però una agressió més no”, avisen.

Per tot plegat, critiquen el tinent de batllia de Seguretat, Albert Batlle, per no actuar com caldria, i també els responsables polítics del districte per decisions que, segons que diuen, han empitjorat la situació, com la poda de vegetació que feia de barrera o la manca de lavabos i papereres, cosa que converteix carrers com el de Mühlberg en “urinaris a l’aire lliure”.

Els veïns exigeixen que la Guàrdia Urbana requisi l’alcohol a qui hi faci entrompades i imposi sancions, que s’intensifiqui el control d’accés fora d’horari, que s’hi instal·lin lavabos i papereres, que millorin les condicions dels agents cívics i que s’adoptin mesures per a evitar els embussos i reforestar les zones afectades. “Ni el Turó ni Barcelona són llocs per a anar a emborratxar-se i amargar el veïnat”, asseguren.

Finalment, anuncien que emprendran accions de protesta i pressió per garantir el dret de viure “dignament i amb seguretat” al Turó de la Rovira.

Resposta municipal

Fonts municipals han explicat a l’ACN que el districte ha convocat una reunió amb l’entitat veïnal el 4 de maig, una data ja prevista abans del comunicat. L’ajuntament recorda que el 2023 es van implantar mesures per gestionar l’arribada en massa de turistes, amb reforç de la Guàrdia Urbana, agents cívics i control del trànsit, i que a la nit es desallotja i es tanca el recinte.

Amb tot, admet que encara hi ha grups reduïts de turistes que incompleixen els horaris o consumeixen alcohol a la via pública. Per això, el districte d’Horta-Guinardó treballa en un pla específic per a l’Espai de Gran Afluència Turística del Turó de la Rovira.

La protesta ha arrencat a la plaça Universitat i ha acabat a la plaça Sant Jaume, davant la casa de la vila, on els participants han llegit un manifest. Durant el recorregut pel centre de la ciutat, els assistents han proferit càntics com “Collboni, cabró, volem negociació” i han rebutjat activament la idoneïtat del text aprovat.

Els treballadors han exigit que el govern local s’assegui a negociar amb els sectors mobilitzats, al marge dels sindicats que han signat l’acord. En concret, han reclamat una taula de negociació específica per als serveis d’atenció directa; l’aplicació real i igualitària de les 35 hores, atès que consideren que s’està beneficiant la plantilla dels cossos de seguretat i perjudicant els treballadors d’atenció directa; la recuperació dels drets de conciliació retallats; l’increment de plantilla per reduir ràtios; la fi de les externalitzacions; la millora salarial; i el cessament de la Gerència de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

De fet, fonts sindicals han explicat a l’ACN que van registrar una petició a l’Ajuntament perquè es constituís una taula de negociació entre representants dels col·lectius afectats i de l’executiu local. Han afirmat que la intenció era que el govern municipal els rebés aquest dimarts. Han assenyalat que finalment la demanda no va obtenir resposta i que els portaveus dels afectats han aprofitat l’avinentesa per reunir-se amb representants de Junts, ERC i els Comuns.

Per fer la protesta, els vaguistes s’organitzaran en dues columnes. El personal de les oficines d’atenció ciutadana, biblioteques i escoles bressol sortirà a les 9.30 del carrer de la Creu Coberta, 104, davant la seu del districte de Sants-Montjuïc. I el de serveis socials i l’àrea de feminismes sortirà a la mateixa hora del carrer de València, 344, a l’Institut Municipal de Serveis Socials.

Les demandes que presenten els treballadors no són pas noves. Fa mesos que es mobilitzen als barris per denunciar una manca crònica de recursos, la pèrdua de poder adquisitiu, l’aplicació desigual i sense compensacions de la jornada de trenta-cinc hores i les retallades en els drets de conciliació i en les baixes mèdiques. Avui fan la primera mobilització unitària.

El 18 d’abril, la Intersindical va registrar una instància a l’ajuntament per exigir que es formés una taula de negociació i demanar que els representants dels col·lectius fossin rebuts avui pel govern municipal al final de la manifestació, a la plaça de Sant Jaume.

El sindicat lamenta que el govern no hagi atès cap de les peticions, però destaca que uns altres grups del ple, com ara els Comuns, ERC i Junts, sí que han acceptat de rebre’ls a les portes de l’ajuntament.

La Intersindical adverteix que la mobilització d’avui no és cap fet esporàdic, sinó un pas més en un conflicte laboral que, segons que diu, s’intensificarà aquestes setmanes vinents.

Mobilitzacions del personal de biblioteques

Paral·lelament, els treballadors del Consorci de Biblioteques de Barcelona han convocat vaga per Sant Jordi i cada dissabte de manera indefinida per denunciar el “malestar creixent” per la gestió de l’adhesió al nou conveni de l’Ajuntament de Barcelona. El comitè d’empresa, amb representants de la Intersindical i la CGT, acusa el consorci i l’administració de manca de negociació i de deteriorament de les condicions laborals.

També s’hi afegiran representants de la CGT de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona, que denuncien una situació límit de fa anys. La protesta va començar amb l’ocupació de la Biblioteca Sarrià – J. V. Foix.