L’espectacle vol donar visibilitat a una generació d’artistes que han fet de l’alguerès una eina de creació contemporània, tot consolidant-lo com a llengua artística viva i capaç de dialogar amb els llenguatges musicals actuals. Entre els noms que hi participaran, hi ha Claudia Crabuzza, pionera en la producció de noves cançons en alguerès, Yasmin Bradi, Davide Casu, Eleonora Peana, Gionta i Riccardo, Enrico Ceravola, i les formacions Arbre del Peix i Lo Maquini. A ells, s’hi afegeixen les joves convidades Aurora Bassu i Teresa Sanna.

Aquests darrers anys, la cançó d’autor en català ha experimentat un nou impuls, a l’Alguer, afavorit per iniciatives de suport i promoció com CantAlguer, impulsat per la Plataforma per la Llengua, o el Festival Mare Llengua, promogut per l’associació Cabirol. Aquest context ha contribuït a situar la producció musical en llengua pròpia com un element central del panorama cultural local, amb projecció també fora de l’Alguer.

El programa de la jornada començarà a les 17.00 amb tallers i jocs per a infants, i a les 18.00 començarà el concert principal.

Representants de les catedrals de Mallorca, Barcelona, València i l’Alguer, amfitrions de la trobada, van interpretar el tradicional Cant de la Sibil·la davant vuit-cents assistents, en una trobada que vol fer valdre aquesta antiga tradició pagana cristianitzada.

El concert “El Cant de la Sibil·la a les catedrals de la Mediterrània” es va fer divendres a la tarda a la catedral de Santa Maria de l’Alguer. Aquesta ha estat la segona vegada que s’ha fet aquesta trobada, que reuneix totes quatre versions de “El Cant de la Sibil·la” de les catedrals de Mallorca, Barcelona, València i l’Alguer en un únic concert. La primera va ser a la Seu, el gener del 2024.

La interpretació de “El Cant de la Sibil·la” de Mallorca la va fer Nadia Akaarir Tomás, membre de la capella de la Seu. L’han acompanyada a l’Alguer el canonge i prefecte de música de la Seu de Mallorca, monsenyor Pere Oliver, i el director de la capella de la Seu, Joan Company.

“El Cant de la Sibil·la” de Mallorca fou declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat el 2010. És l’escenificació del judici final que es feia a la Grècia antiga i que va perviure dins el cristianisme quan es va incorporar als Maitines de la Nit de Nadal.

El concili de Trento (1545-1563) va eliminar aquesta i més pràctiques litúrgiques. Tanmateix, l’arrelament popular va fer que la tradició es mantingués, tant a Mallorca com a l’Alguer. A la Seu de Mallorca hi ha documentada una interrupció del cant durant tres anys. Actualment, “El Cant de la Sibil·la” es manté als territoris de parla catalana, i a Mallorca es viu intensament a la catedral i a les esglésies de la diòcesi.

Aquest esdeveniment per a establir-hi vincles i refermar la unitat de la llengua va representar un moment fundacional per a la recuperació de la consciència catalana a la ciutat sarda, que posava fi a segles d’aïllament i va permetre d’impulsar intercanvis culturals, editorials i institucionals. D’aleshores ençà, cada any, el 31 d’agost s’hi celebren les Festes del Retrobament per recordar aquell episodi i reafirmar la catalanitat de l’Alguer, amb activitats culturals, concerts, exposicions i trobades entre creadors d’arreu dels Països Catalans.

Enguany, l’Obra Cultural de l’Alguer i la Fundació Alghero han impulsat un concert que tindrà lloc el primer de setembre al claustre de Sant Francesc, amb el músic alguerès Claudio Gabriel Sanna en el concert Altres Paraules, acompanyat de Rall Grup, que formen Dario Pinna al violí, Salvatore Maltana al baix, Paolo Zuddas a la percussió i Josep Maria Col al piano.

També entre el 26 d’agost i el 3 de setembre trobem un símbol de catalanitat ben a prop, amb l’exposició fotogràfica “Virgo Serena” dedicada a la Verge de Montserrat a la localitat de Sàsser, la capital de província, tot coincidint amb el mil·lenari i amb la col·laboració de l’Ofici de la Generalitat a l’Alguer i el Gremi dels Sastres de Sàsser.

Nous vincles amb els Països Catalans

Aquests darrers mesos hem vist com l’Ajuntament de l’Alguer ha impulsat unes quantes iniciatives que reforcen el català i els vincles de la ciutat catalana de Sardenya amb els Països Catalans. D’ençà del desembre del 2024, l’Ofici de Polítiques Lingüístiques ha reactivat l’Ofici Lingüístic Municipal, que treballa amb la finalitat de promoure el català i que pugui ser emprat quotidianament amb l’administració municipal.

El febrer es van començar a emprar els encapçalaments en català i en italià en tots els documents institucionals, tant en les decisions de gestió com en les resolucions del ple i del govern municipal. El bilingüisme s’empra en l’escut del municipi amb la redacció “Ciutat de l’Alguer – Città di Alghero”, amb el català en primer lloc. El maig es van veure les primeres campanyes en aquest nou format.

El batlle de l’Alguer, Raimondo Cacciotto, ha activat dues noves iniciatives que reforcen l’arrel cultural catalana de la ciutat i el seu vincle amb més territoris de llengua catalana. El juny, l’Alguer –i també Andorra– es van afegir al programa Lletres Compartides, impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes, amb l’objectiu de consolidar un espai literari comú.

I el 12 d’agost, el batlle Cacciotto es va reunir amb el batlle de Tortosa, Jordi Jordan, per formalitzar la incorporació de l’Alguer a la candidatura per a declarar les fortificacions hispàniques del Mediterrani Patrimoni Mundial de la UNESCO, tenint en compte que l’Alguer manté un 70% de les muralles datades en gran part en el segle XVI.

Una majoria amb esquerdes

El govern municipal de l’Alguer, encapçalat per Cacciotto, del Partit Demòcrata, viu ara mateix la crisi més greu d’ençà que va guanyar les eleccions el juny de l’any passat. La coalició de centreesquerra, formada pel PD, Città Viva, el Moviment 5 Estrelles i Avs, ha tingut unes quantes polèmiques a causa de la gestió dels festivals d’estiu i les concessions al passeig marítim, però també de la incapacitat d’avançar en qüestions de fons com ara la neteja urbana i la sanitat local.

El mes de juliol i principi d’agost hi ha hagut polèmiques per les concessions del passeig marítim, la neteja i la sanitat i tot ha acabat d’esclatar aquesta setmana. El 25 d’agost es va fer públic un comunicat conjunt de Città Viva, el Moviment 5 Estrelles i Avs en què es van desmarcar de l’executiu i van qualificar de “indigne de l’Alguer” l’últim festival organitzat al Lido San Giovanni, que van titllar de “espectacle que ha deixat molt a desitjar” i que “l’Alguer no pot ser comparada amb qualsevol poble”. En el comunicat van criticar també que l’esdeveniment hagués deixat “piles d’escombraries fumejant enmig de l’olor de fregit” al cor de la ciutat, sense cap planificació ni condicions clares. Segons el comunicat, calen actes “estudiats, debatuts i pactats amb empreses locals i la Fundació Alguer”, i fins i tot traslladar-los fora del centre.

Aquesta crisi va ser aprofitada per l’oposició de dretes per denunciar un govern que fa “més oposició a si mateix que no pas l’oposició de debò”. El regidor de la Lega Nord, Michele Pais, va ironitzar que l’executiu Cacciotto viu “en un món al revés, on la majoria és qui fa d’oposició i es dedica a censurar-se ella mateixa”. Fratelli d’Italia i Forza Italia també han exigit un canvi de rumb immediat.

La crisi es va agreujar encara més amb el fracàs de la comissió municipal d’Igualtat el 27 d’agost, que havia d’aprovar el reglament sobre igualtat d’oportunitats, però la sessió va ser suspesa a causa de l’absència dels regidors de la majoria, que no van garantir el quòrum. L’endemà, enmig d’aquesta situació ingovernable, el secretari municipal, Antonio Ara, va anunciar que deixava el càrrec perquè, segons que va dir, “és massa difícil i complicat continuar a Porta Terra”, la seu de l’ajuntament.

Segons que van informar els carabiners de la Companyia de l’Alguer, dimecres passat a la tarda el nen, aprofitant un moment de descans dels pares, va sortir de la casa on s’allotjaven. Poc després, en adonar-se que no hi era, el van cercar i el van trobar inconscient dins el cotxe de la família, aparcat a ple sol.

La mare el va trobar i va telefonar immediatament als serveis d’emergència. Una ambulància del 118 i els carabiners de la caserna local, sota el comandament de la Companyia de l’Alguer, van acudir al lloc. El nen va ser traslladat d’urgència a Sàsser, on va ingressar en estat crític a la unitat de reanimació. Els metges no tenien dubtes sobre la causa del mal: un colp de calor provocat per una exposició prolongada a temperatures molt altes, en aquest cas, per haver estat dins el vehicle estacionat sota el sol.

Després de dos dies sense millores significatives, els metges van decidir de traslladar-lo a l’hospital Gemelli de Roma per rebre una atenció més especialitzada. Diumenge semblava que la situació s’havia estabilitzat i hi havia una lleu millora, però aquest dilluns l’estat de salut es va agreujar i no ha sobreviscut.

El nen, els pares i els germans s’allotjaven a casa d’uns amics en una zona rural de S’Ulumedu. Els pares han explicat la seva versió dels fets, que ara és objecte d’anàlisi per part dels investigadors. Tot indica que el nen va restar força estona tancat dins el cotxe, però tampoc no es descarta que hagués patit un malestar previ.

Tal com destaca el biotecnòleg Xavier Dengra, aquest canvi ja s’ha pogut veure en dues primeres campanyes, on ja es troba la denominació en català en l’escut, en una campanya de l’Alguer com a destinació turística i d’una competició de vela.

https://twitter.com/xavidegr/status/1922709419046867015

Així l’Ofici de l’Alguer de la Delegació del Govern de la Generalitat a Itàlia, en col·laboració amb l’Abadia i el Museu de Montserrat, impulsen un seguit d’iniciatives commemoratives que més tard es faran també en uns altres indrets de Sardenya.

El 23 d’abril s’inaugurarà l’exposició fotogràfica “Virgo Serena”, produïda pel Museu de Montserrat. L’exposició recull una selecció de fotografies d’alta resolució de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La mostra, d’accés públic i gratuït, es podrà visitar a les sales de l’Alguer Hall (Lo Quarter) del 23 d’abril al 30, gràcies a la col·laboració amb el municipi de l’Alguer i la Fondazione Alghero. La inauguració de la mostra es farà a les 17.00 a l’Alguer Hall, amb la presència de Mauro Maria Morfino, bisbe de la Diòcesi de l’Alguer, i de representants de les autoritats municipals.

El nom de l’exposició, “Virgo Serena”, fa referència a la serenor que emana del rostre de la Verge, tal com era percebuda pels romeus del segle XIV, segons que recull el cinquè cant del Llibre Vermell de Montserrat.

La Diada de Sant Jordi servirà també per a presentar un joc de cartes en català, pensat per a treballar el lèxic alguerès i exercitar la memòria. En col·laboració amb l’Ofici de Polítiques Lingüístiques del municipi de l’Alguer, el 23 d’abril, a les 11.00, a la Torre de Sulis, es presentarà el tercer Memory en alguerés, dedicat enguany als “Insectes i altros animalets”. Com en els dos casos precedents, el joc està pensat i curat lingüísticament per Carla Valentino.

Finalment, s’ha treballat també un programa d’activitats amb les llibreries de la ciutat, les associacions culturals de l’Alguer i els comerciants de l’Alguer Vella, amb activitats que s’allargaran fins el dos de maig.

Entre les activitats més destacades hi haurà lectures itinerants pel centre històric amb els infants de l’escola de Via Vittorio Veneto, la presentació del llibre dedicat a Salvatore Burruni, campió mundial de boxa alguerès, tallers de lectura per als més petits i activitats per a fomentar la lectura en família, la presentació del llibre El dormitori, traducció catalana del llibre d’Attilio Bertolucci La camera da letto i activitats esportives i culturals, com ara la presentació del llibre Meta, de Francesco Gungui, seguida d’un taller de rugbi en família (8 de maig).

Durant tot el mes, les vitrines del centre històric s’ompliran de recomanacions literàries dels comerciants locals, que compartiran els seus llibres preferits amb veïns i visitants.

El bilingüisme s’emprarà en l’escut del municipi amb la redacció “Ciutat de l’Alguer – Città di Alghero”, i amb el català en primer lloc. La nomenclatura en català també s’estén als sectors i serveis que publiquen les actes. “Una primera conquista important, un primer pas decisiu pel valor de la llengua que constitueix la identitat històrica”, afirmava el batlle Raimondo Cacciotto, tot assegurant que “arriba al punt culminant d’un camí començat l’any 2018 amb la Constitució del Consell Cívic de Polítiques Lingüístiques a la qual va lo rengraciament del treball fet i que continua a fer amb l’abnegació”.

https://twitter.com/xavidegr/status/1887910461229691147

Tal com explica el batlle, es tracta d’una feina conjunta de l’ajuntament amb la Consulta, és a dir, l’organisme institucional referent per la política lingüística, el rellançament de l’Oficina Municipal de Política Lingüística i la feina dels treballadors de l’Oficina Lingüística que han dut a terme les traduccions. El pas al bilingüisme en els documents de l’administració va ser la primera petició que va fer la Consulta, l’octubre del 2018.

El següent pas en la redefinició de la identitat visual del català serà posar a disposició dels organismes i entitats que demanin un emblema també bilingüe per la promoció d’esdeveniments i manifestacions.

Més enllà d’això, el regidor de Polítiques Lingüístiques, Francesco Marinaro, ha explicat els següents passos a seguir. “Ara planifiquem un diàleg més intens amb les escoles per començar, finalment, l’ensenyament de l’alguerés a les escoles de la infància i primària, la continuïtat del procés de certificació lingüística en col·laboració amb la Universitat de Sàsser i en cada iniciativa destinada a potenciar la nostra llengua en el sou valor social i cultural”, ha explicat el regidor.

Gavino Balata, president de la colla, ha explicat a VilaWeb que fa temps que els joves activistes de l’Alguer tenien ganes de fer una activitat comuna que els vinculés amb la resta de territoris dels Països Catalans. “Les noves generacions de l’Alguer hem viatjat i hem conegut les tradicions catalanes, però fins ara ningú no havia tingut el coratge per tirar-ho endavant.”

Però a començament de l’estiu passat, a l’Alguer es va projectar el film ocumental de Paulí Subirà Enxaneta (2011), i va ser llavors que un grup va decidir de formar una colla castellera, els Mataresos de l’Alguer. “Matareso és una paraula del vocabulari de l’Alguer que equival a ‘entremaliat’. És un terme que ens identifica molt. Tots hem estat entremaliats en algun moment de la vida.”

Balata assenyala que la motivació de la colla no és fer castells i prou, sinó que hi hagi un espai físic i social “on la gent pugui trobar-se i parlar alguerès sense problema ni vergonya”. De fet, l’article primer del seu estatut determina que la llengua vehicular de l’associació és el català. “L’objectiu no és sols fer castells bells, grans i sòlids sinó també crear un ambient social en què tothom es pugui sentir còmode parlant alguerès. Serà un ambient que encoratjarà l’ús social de la llengua i que permetrà que continuï existint.” I afegeix: “Per fer castells cal força, determinació, confiança, motivació i amor. Amor per la ciutat, tradició, cultura i llengua. No hi havia cap raó negativa per a no crear una colla castellera.”

La colla, que encara és incipient i fa construccions petites, es proposa de  tornar a actuar per Sant Miquel.

Amb les cinquanta-dues seccions censals de la ciutat ja escrutades, el candidat del centre-esquerra ha obtingut 12.373 vots (54,96%), pels 10.138 vots (45,04%) que ha obtingut el seu rival.

“Dedico aquesta victòria a la meva dona i a les meves filles. Som una majoria cohesionada, que treballarà a l’uníson pel bé de l’Alguer”, ha dit Cacciotto en declaracions a la premsa local aquesta tarda. I ha afegit: “Intentarem conformar l’equip de govern molt de pressa, perquè cal posar-se a treballar immediatament”.

El candidat confirma, d’aquesta manera, els pronòstics que el situaven al capdavant de la cursa per a la batllia de l’Alguer. Si bé el seu contrincant, Marco Tedde, és una figura àmpliament coneguda en la política algueresa, havent estat batlle en dues ocasions i diputat al parlament sard, Cacciotto ha aconseguit atraure a la seva coalició durant la campanya el bloc centrista, que va ser clau perquè la coalició de centre-dreta s’imposés a l’Alguer en les eleccions regionals del febrer. Amb 2.563 vots i un 11,84%, els centristes de Reformem han estat, de fet, la segona formació més votada de la coalició de Cacciotto, quedant-se a menys de vuit-cents vots de la Força Itàlia de Tedde, que amb 3.316 vots (15,31%) ha estat el partit més votat de la coalició de centre-dreta.

En aquesta entrevista, Tedde esmenta l’habitatge com el problema principal de l’Alguer, igual que en tantes altres ciutats del país, i reivindica una ciutat que posi els més joves al centre de l’activitat social i política. Alhora, presenta l’Alguer com un pol de la catalanitat a la Mediterrània, i demana d’aprofundir en l’ensenyament del català a la ciutat i de reforçar els vincles institucionals entre l’Alguer i la resta del país.

[La conversa forma part d’un cicle d’entrevistes amb els dos candidats a les eleccions municipals de l’Alguer. Podeu llegir l’entrevista a Raimondo Cacciotto en l’edició d’avui de VilaWeb.]

—Quin és el principal problema que té l’Alguer en aquest moment?
—El problema principal de l’Alguer és l’emergència residencial. En aquests últims vint anys o trenta, l’Alguer ha tengut un creixement turístic molt fort, i aquest fenomen ha fet proliferar segones i terceres residències que no es posen a disposició dels residents, sinó que es destinen a ús turístic, en detriment de les parelles joves i de les famílies que cerquen una casa. És un problema seriós, que no es pot resoldre simplement a còpia de construir habitatges de protecció oficial. Cal intervenir en el mercat del lloguer turístic i posar aquests habitatges a disposició dels joves i de les famílies que no poden permetre’s de comprar una casa.

—Quina és la proposta del vostre programa que destacaríeu com a més important?
—La nostra proposta més important és el programa “L’Alguer de futur”, un projecte conjunt amb la Universitat de Sàsser que posa al centre l’Alguer per a les futures generacions. L’objectiu és posar en marxa projectes que puguin rebre finançament europeu, regional i italià, també en col·laboració amb altres administracions locals. Volem que la ciutat sigui per a les noves generacions, que el futur sigui per als joves algueresos.

—Quin paper creieu que ha d’exercir el català a l’Alguer?
—El català ha de tenir un paper protagonista a l’Alguer. El català és una llengua parlada per deu milions de persones; és el nostre valor adjunt, que ens posa en primer pla en l’àmbit del Mediterrani i que ens dóna un valor afegit respecte de la resta de ciutats que fan competició amb l’Alguer en l’àmbit turístic. L’Alguer s’enorgulleix d’aquesta raguina comuna, i ha donat suport a totes les reivindicacions de Catalunya en l’àmbit del reconeixement del català a la Unió Europea, com també pel que fa a la llei d’amnistia per als independentistes catalans.

—Què proposeu per a consolidar l’ús del català a l’escola?
—Creiem que s’ha de promoure i sostenir l’ús del català de l’Alguer a les escoles. En aquests darrers anys, l’alguerès ha tengut una empenta venguda del reforçament de l’activitat de les associacions culturals i, sobretot, del govern regional de Sardenya, que ha promulgat la llei 22/2028 –en què jo vaig treballar i contribuir com a diputat al parlament sard. La llei preveu l’ensenyament del català les escoles, però és necessari anar un pas més enllà. Cal que el govern municipal de l’Alguer esperoni i sensibilitzi de forma activa les escoles de la ciutat perquè presentin projectes d’ensenyament de català en horari curricular i extracurricular. Paral·lelament, cal que es reforcin les activitats de promoció de l’ús de la llengua en l’àmbit comercial, turístic i social, amb iniciatives que posin l’alguerès com llengua principal d’aquestes activitats promocionals.

—Quina relació ha de tenir l’Alguer amb la resta dels Països Catalans?
—L’Alguer ha de reprendre les relacions amb la resta dels Països Catalans. En primer lloc, cal aprofundir les relacions institucionals amb tots els països de llengua catalana. L’Alguer, en aquest sentit, ja s’ha agermanat amb ciutats a Catalunya (Tarragona i Balaguer), les Illes Balears (Palma de Mallorca) i Andorra (Encamp). L’objectiu, ara, és establir relacions també amb ciutats del País Valencià. Però no sol això: haurem d’aprofundir les relacions amb les entitats de defensa de la llengua catalana, i també en les relacions en altres àmbits. Penso, per exemple, en el reforçament de les relacions amb la Diputació de Barcelona, però també amb la resta de diputacions catalanes amb què l’Alguer pot col·laborar en qüestions com ara el turisme, el medi o bé el desenvolupament econòmic. Crec que totes aquestes col·laboracions poden ser una font d’intercanvis importants i molt positius per a ambdues parts.

En aquesta entrevista, Raimondo Cacciotto exposa la seva visió de govern per a l’Alguer, que té com a eix vertebrador el suport a les famílies i l’accés a l’habitatge, i aprofundeix el rol del català en l’ensenyament i la vida quotidiana a la ciutat, tot reivindicant l’Alguer com un node lingüístic i cultural amb la resta del país.

[La conversa forma part d’un cicle d’entrevistes amb els dos candidats a les eleccions municipals de l’Alguer. Podeu llegir l’entrevista a Marco Tedde en l’edició d’avui de VilaWeb.]

—Quin és el principal problema que té l’Alguer en aquest moment?
—Hem de tornar a fer de l’Alguer una ciutat bonica, neta, acollidora. Per aconseguir aquest objectiu, cal que impulsem un sistema municipal de neteja i manteniment eficaç i eficient. El punt de partida de l’acció de govern del nou consistori ha de ser la cura i l’atenció als elements més ordinaris de la vida a la ciutat.

—Quina és la proposta del vostre programa que destacaríeu com a més important?
—Les polítiques familiars, i en particular les polítiques d’habitatge, són una prioritat del nostre programa. L’Alguer ha de tenir l’ambició d’elevar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Cal que fem de l’Alguer una ciutat on es pugui viure, i on es pugui viure de manera saludable. Però, per assolir aquest objectiu, caldrà que despleguem polítiques innovadores en matèria d’habitatge, família, salut, esports i, sobretot, inclusió social. És per això que volem que els programes de suport a les famílies passin, progressivament, de la mera assistència econòmica a una prestació de serveis més holística que afavoreixi la natalitat i la salut, i que reforci l’atenció als més dèbils i vulnerables. Una de les mesures que proposem, en aquest sentit, és ampliar l’oferta d’habitatge per a famílies, parelles joves, persones desfavorides i gent gran. És una de les accions concretes que el nostre programa proposa sobre aquesta qüestió fonamental.

—Quin paper ha d’exercir el català a l’Alguer?
—L’Alguer és una part integral de la comunitat internacional de parla catalana. Aquesta identitat lingüística i cultural fa única Sardenya: és una riquesa que cal preservar, promoure i transmetre. Garantir el coneixement i l’ús del català entre les noves generacions a l’Alguer és un dels objectius del pla estratègic que proposem per a la ciutat. Per a mi, personalment, la qüestió del català és –hi poso èmfasi– tota una missió. Sóc part d’una generació pont entre els més grans, els que més català parlen, i els més joves, que pràcticament no el coneixen. Per això sento que la meva generació està especialment capacitada per a aquesta tasca d’assegurar la transmissió del català: encara hi ha coses que podem fer per protegir, potenciar i promocionar el català de l’Alguer.

—Què proposeu per a consolidar l’ús del català a l’escola?
—Cal que potenciem i transmetem el patrimoni lingüístic que forma part de la identitat de l’Alguer. L’objectiu ha de ser fomentar-ne la transmissió generacional, posant l’èmfasi particularment en els més joves; és a dir, els alumnes entre zero i sis anys. Crec que és, precisament, en aquesta franja d’edat en què es pot trobar el veritable punt d’inflexió pel que fa a la transmissió generacional del català. El govern municipal ha d’esperonar les escoles perquè apliquin projectes en català, utilitzant tots els recursos i espais que preveu la llei regional. En particular, cal treballar en la formació del professorat i afavorir la immersió lingüística.

—Quina relació ha de tenir l’Alguer amb la resta dels Països Catalans?
—L’Alguer ha de consolidar les relacions amb la resta dels Països Catalans, tot procurant de teixir relacions amb més institucions catalanes i rellançar el paper de les associacions que s’ocupen de la protecció i valorització del català. Ara com ara, si més no, comptem amb la tasca imprescindible de l’Ofici a l’Alguer de la Generalitat de Catalunya; nosaltres volem rellançar l’oficina de polítiques lingüístiques perquè pugui tenir una identitat clara, uns objectius definits i, sobretot, un personal específic i dedicat. Això, de retruc, ens permetrà de rellançar iniciatives de caràcter cultural, esportiu, ambiental, comercial i turístic amb la resta del país. Però, per assolir aquest objectiu, cal que garantim les connexions aèries amb Catalunya durant tot l’any.

La coalició d’esquerres s’ha imposat per un marge molt estret a l’aliança de dretes, que incorporava, entre més, Fratelli d’Italia, Forza Italia i la Lega. La llista de Todde ha obtingut el 45,4% dels vots, i la de Paolo Truzzu, el 45%. Amb aquests resultats, aproximadament, les esquerres tindran una majoria absoluta amb 36 escons contra el 24 de la dreta.

El resultat és un revés important per a Meloni, que va imposar Truzzu com a candidat, tot i que Matteo Salvini preferia que el cap de llista fos Christian Salinas, president sortint i investigat per la justícia.

D’altra banda, la coalició sarda, amb Renato Soru com a candidat, ha aconseguit el 8,6% i no tindrà cap representant al parlament.

Victòria de Forza Italia a l’Alguer

A l’Alguer s’ha imposat la coalició de dretes amb 9.996 vots, representa el 51,13%, mentre que l’aliança d’esquerres s’ha quedat amb 8.221 (42,05%). Entre els candidats, el més votat ha estat Marco Tedde (Forza Italia) amb 2.471 suports, el segueixen Francesco Marinaro (Reformistes) amb 1.695, Valdo Di Nolfo (Units per Alessandra Todde) amb 1.522 i Giovanna Caria (Forza Italia) amb 1.438.

El sistema beneficia presentar candidats de consens. Hi ha dues votacions, una per a la presidència i una altra per a la llista de partit. El presidenciable que obté més vots és elegit president, i si ha obtingut més d’un 25% dels vots, cosa habitual, li atorguen automàticament la majoria absoluta d’escons. De manera que ser el més votat és fonamental. La resta de diputats són elegits per un sistema proporcional, amb un llindar del 10% per a les coalicions i un 5% per a les llistes que es presenten totes soles.

En les darreres, del 2019, va ser elegit president de manera còmoda Christian Solinas, del Partit Sard d’Acció, amb el suport de tota la dreta, amb un 47% dels vots. Entre els rivals hi havia el candidat de centre-esquerra, Massimo Zedda, que en va aconseguir el 33%, i Francesco Desogus, del Moviment 5 Estrelles (M5E), amb un 11%. El Partit Sard d’Acció és una formació sobiranista històrica, fundada el 1921, amb una vocació transversal i que, tot i tenir un suport moderat, ha tingut sovint la clau per a decantar majories. El partit ha mantingut un posicionament ambigu ideològicament, entre una actuació autonomista i un discurs sobiranista i entre l’esquerra i la dreta, però, l’any 2018, va trencar l’ambigüitat i va signar un acord electoral amb la Lega Nord.

Això, per una part, en va significar l’expulsió de l’Aliança Lliure Europea, però, per una altra, li ha permès d’aconseguir unes quotes poder que no hauria assolit tot sol.

La dreta, l’esquerra i el sobiranisme

Tot i que solament hi ha quatre candidats a president, les negociacions de les coalicions han estat complicades, amb un estira-i-arronsa principalment entre els partits de dreta. Històricament, Força Itàlia havia estat el referent de la coalició de dreta, però fa cinc anys es va imposar el candidat proposat per la Lega Nord, que encapçalava els sondatges a Itàlia i va ser la força més votada de la dreta; enguany, en canvi, l’equilibri de forces ha canviat a escala italiana, i Fratelli d’Italia, la formació amb més intenció de vot i que governa a Itàlia, volia que ara fos el seu torn i que el candidat fos Paolo Truzzu, el batlle de la capital de l’illa, Càller.

Quan semblava que no hi hauria un candidat de consens, entre Truzzu i Solinas, a mitjan gener, es va obrir una investigació per corrupció contra el president Solinas, i això va forçar que s’apartés de la cursa presidencial i que finament la Lega i el Partit Sard d’Acció s’afegissin a la coalició encapçalada per Truzzu.

Per la seva banda, el Partit Democràtic, la resta de partits de centre-esquerra i el Moviment 5 Estrelles, que en dues candidatures van restar lluny de disputar la presidència a la dreta, han decidit ara d’unir esforços en una coalició encapçalada per Alessandra Todde, vice-presidenta del M5E. L’únic sondatge publicat d’aquestes eleccions mostra que hi ha una pugna ajustada entre tots dos blocs, amb menys de cinc punts de diferència entre els dos candidats principals.

Cal remarcar que d’ençà que s’elegeix el president de manera directa (2004), sempre hi ha hagut alternança entre blocs. El tercer en disputa és l’ex-president de Sardenya, Renato Soru, que pot aconseguir més d’un 10% dels vots i que té el suport de formacions tan diverses com ara el partit liberal Acció, el Partit de la Refundació Comunista o els independentistes de Lliures i Independència República de Sardenya-Projecte República de Sardenya. A més, hi ha una quarta candidatura, encapçalada per Lucia Chessa, una llista cívica d’esquerres que té el suport del partit independentista Moros Rojos i que sembla que tindrà un suport minso.

Els candidats que poden portar l’Alguer al parlament

Les eleccions sardes tenen un sistema electoral peculiar, atès que hi ha dos vots, el presidencial i el de llistes, però, a més, dins les llistes de cada partit, es pot optar per un dels candidats. De manera que formacions que actuen unides per a les presidencials, es disputen els seients del parlament entre si i, a més, els candidats que comparteixen llista també es disputen el vot.

De l’Alguer hi ha una vintena candidats, alguns amb força possibilitats d’obtenir l’acta de diputat. Un dels més coneguts és sens dubte Mario Conoci, el batlle actual, del Partit Sard d’Acció, que enguany forma part de la llista de Fratelli d’Italia. També s’hi presenta Marco Tedde, que va ser batlle de la ciutat entre el 2002 i el 2012, per Força Itàlia, i Michele Pais, president del Consell Regional de Sardenya, és a dir, el president del parlament, que va a les llistes de la Lega Nord. Tots tres formen part de la coalició de dreta. A més, el regidor alguerès Valdo Di Nolfo es presenta per la llista de centre-esquerra que dóna suport a Todde.

No és previst que les eleccions puguin afectar excessivament la cultura algueresa i el català, i en gran part, més que els partits, depèn dels candidats a títol individual. De fet, quan el president Carles Puigdemont va ser alliberat després d’haver estat detingut a l’Alguer el 2021, va sortir acompanyat del president Solinas i de Michele Pais mateix. També va tenir el suport de l’independentisme, que es va mobilitzar. Entre més actes, Puigdemont havia anat a Sardenya per visitar la Corona de Logu (l’assemblea de batlles i regidors independentistes de Sardenya).

El batlle Conoci, tot i presentar-se per Fratelli d’Italia, ha mostrat el suport a Catalunya i a Puigdemont. Va venir al Principat durant el Primer d’Octubre, va denunciar la repressió de l’estat espanyol i en aquesta mateixa campanya ha defensat de fer més estrets els vincles amb la resta del país: “L’Alguer és i continuarà essent el pont d’unió entre Catalunya i Sardenya.”

Tot i que no és previst que un canvi de govern afecti la llengua catalana, sí que és cert que un govern encapçalat per Fratelli d’Italia podria exterioritzar menys que no pas el Partit Sard d’Acció el suport a les institucions catalanes i, especialment, a les reivindicacions nacionals.

Renato Soru, la candidatura sardista

La formació de dos grans blocs ha fet que les eleccions siguin principalment una disputa entre la dreta i l’oposició, representada per la coalició del centre-esquerra i el Moviment 5 Estrelles. S’afegeixen al debat més qüestions, com ara el problema crònic de connectivitat, atès que les infrastructures que enllacen l’illa amb el continent no són les necessàries, ni de bon tros, i la comparació en aquest sentit amb les Illes o amb Sicília n’evidencia encara més les mancances.

Sobre això, la candidata de centre-esquerra, Alessandra Todde, proposa de reformar l’estatut per millorar l’autogovern, reestructurar el sistema sanitari, diversificar l’economia i promoure i donar suport a la cultura i llengües sardes. I el candidat de la dreta, Paolo Truzzu, proposa bitllets d’avió a preu reduït i millorar les connexions reduint les taxes aeroportuàries i també reformar el sistema sanitari.

El projecte més innovador és el de Renato Soru, que va impulsar una candidatura pròpia després d’haver dit que l’acord PD i M5E l’havien impulsat a Roma i d’haver proposat a Todde de fer primàries si volien anar plegats, cosa que la candidata no va acceptar. President de Sardenya entre el 2004 i el 2008, Soru ha aconseguit de formar la Coalició Sarda, que inclou de liberals a comunistes, amb un programa centrat en l’illa i que comença per “la segona autonomia”, amb la voluntat de tenir nous poders sobre imposts, transport, energia o educació, i “l’emergència demogràfica”, per mirar de revertir la despoblació, com també propostes per a evitar un turisme en massa, fer l’illa autosuficient i mesures ambientals. Tot i que no és previst que guanyi, pot ser un pas important que la coalició superi el 10% dels vots i aconsegueixi representació al parlament.

L’Assemblea Euromediterrània és un organisme, nascut arran la creació de la Unió per la Mediterrània en la cimera de París, de juliol de 2008, a iniciativa del Comitè de les Regions de la Unió Europea.

Reuneix quaranta-dues institucions, sobretot de caràcter regional i municipal de la Unió Europea, i quaranta-dues més dels altres països riberencs. Entre els països que formen part de l’Assemblea hi ha Israel, Palestina i el Líban. Síria també en forma part, però actualment té la seva representació suspesa.

Aquesta sessió arriba enmig de la tensió sobre el conflicte entre Gaza i Israel i encara que en el programa oficial de la reunió no consta cap punt dedicat a aquest tema, és evident que sobrevolarà la reunió, més encara quan tant la delegació israeliana com la palestina han anunciat que hi acudiran.

Començarà a les 16.00 amb l’acte institucional de benvinguda, al Palau Marc, amb representants d’Adifolk, el cònsol italià i representants del Club Sard de Barcelona. En acabat, d’allà sortirà una gran cercavila amb tots els grups sards que hi participen, més de sis-cents, acompanyats pel capgròs Folk i també entitats de cultura popular catalana. Desfilaran per la Rambla, del monument a Colom fins a la plaça de Catalunya, passaran pel Portal de l’Àngel i acabaran a la plaça de Sant Jaume, on oferiran actuacions de dansa, música i cant.

Entre els grups presents, hi ha els misteriosos Mamuthones i Issohadores del singular carnaval de Mamoiada, personatges rústics amb màscares negres i blanques i abillats amb pells de cabra i esquellot a l’esquena, que encarnen la bèstia i són acompanyats d’una dansa animal, símbols fàl·lics i música de percussió.

També s’hi podrà veure els Tenors di Bitti, un dels grups més representatius del cant a tenor, símbol de la cultura sarda i declarat Patrimoni Intangible de la Humanitat, i el grup Su Masu d’Elmas, amb harmòniques, organetto, tamburello i els launeddas, un clarinet triple que és considerat com un dels instruments musicals de vent de fusta més antics de la Mediterrània. De l’Alguer, representarà la cultura catalana de Sardenya la històrica banda musical Antonio Dalerci.

“Navigantes, el vaixell de la identitat” és fruit, l’any 2021, del trenta-tresè Aplec Internacional a l’Alguer, la gran mostra de la cultura popular catalana a l’exterior, en què es va signar un acord de col·laboració entre la Fondazione Maria Carta i Adifolk per promoure les cultures i tradicions de totes dues nacions.

Podeu consultar-ne el programa.

Gavino Balata, president dels Mataresos de l’Alguer, explica a VilaWeb que fa temps que els joves activistes de l’Alguer tenien ganes de treballar per fer una activitat comuna que els vinculés amb la resta de territoris dels Països Catalans. “Les noves generacions de l’Alguer hem viatjat i hem conegut les tradicions catalanes, però fins ara mai ningú havia tingut el coratge per tirar-ho endavant”. Però a principis d’estiu, a l’Alguer es va projectar la pel·lícula-documental de Paulí Subirà, Enxaneta (2011), i va ser a partir de llavors que un grup de persones va decidir posar en marxa una colla castellera, Els Mataresos de l’Alguer. “Matareso és una paraula del vocabulari de l’alguer que es podria traduir com a ‘entremaliat’. És un terme que ens identifica molt. Tots hem estat entremaliats en algun moment de la vida”.

Balata assenyala que la motivació de la colla no només és fer castells, sinó generar un espai físic i social “on la gent pugui trobar-se i parlar alguerès sense problema ni vergonya”. De fet, l’article primer del seu estatut determina que la llengua vehicular de l’associació és el català. “L’objectiu no només és fer castells bells, grans i sòlids sinó també crear un ambient social en el qual tothom pugui sentir-se còmode parlant alguerès. Serà un ambient que encoratjarà l’ús social de la llengua i que permetrà que continuï existint”. “Per fer castells es necessita força, determinació, confiança, motivació i amor. Amor per la mateixa ciutat, tradició, cultura i llengua. No hi havia cap raó negativa per no crear una colla castellera”.

Tot i la motivació que els empeny a tirar endavant la colla castellera, Balata reconeix que, de moment, no saben ni per on començar a fer castells. Per ara, explica, compten amb un professor que havia estat en una colla universitària i, si tot va bé, “cap al gener o febrer vindrà algun casteller de Vilafranca a fer-nos formació”. De moment, ambdues colles ja s’han posat en contacte per fer-los arribar faixes, camises i tot el material necessari per començar. “Quan arribi el moment, jo em posaré a la pinya”, bromeja Balata.

De fet, Murgia es va unir a Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna primer i al partit ProgReS – Progetu Repùblica de Sardigna i va arribar a ser candidata en les eleccions a la presidència del govern de Sardenya l’any 2014. Va ser tercera, amb més del deu per cent dels vots, una xifra molt més alta que no aconsegueixen habitualment els moviments independentistes en l’illa.

El setembre del 2010, Murgia havia fet una entrevista sonada al Corriere della Sera en què es declarava partidària de la independència sarda. El titular mateix de l’entrevista ja ho deia tot: “Somio amb una Sardenya independent.”

Coneguda pel seu compromís antifeixista, en aquella entrevista separava el seu independentisme del de la Lega Nord, i deia: “Sardenya no és una idea econòmica, sinó un lloc que existeix realment, amb la seva història, la seva llengua i la seva necessitat d’autodeterminació, sense excloure, sense evocar terrors o pors, com fan els leghisti, sinó més aviat incloent-hi, convidant, esperant tothom als nostres ports i a les nostres platges.”

Murgia va ser molt conscient de la realitat catalana, tant a l’Alguer com als Països Catalans, i en aquesta entrevista a VilaWeb elogiava el moviment independentista català i l’assenyalava com un model a seguir.

En ocasió de la presentació del llibre Instruccions per fer-se feixista, va concedir una altra entrevista a VilaWeb, en què va denunciar la repressió espanyola: “És un sense sentit. I el més frustrant és fer-ho entendre en altres països. Ara a Itàlia hi ha un grup d’intel·lectuals que estem signant un manifest per a donar suport als catalans i als representants de la societat civil que estan essent perseguits, i no hem aconseguit cap diari que ens ho vulgui publicar. Com és possible? No ens adonem que s’està cometent un acte feixista al cor d’Europa en un estat que pretén ser demòcrata?”

• S’ha mort l’escriptora i activista sarda Michela
• Mercè Arànega: “Vinc d’una família que es va exiliar, sóc molt conscient de què significa el feixisme”
• Michela Murgia: ‘Construeixen un eix feixista i penso que es consolidarà durant els vint anys vinents’

La notícia ha creat inquietud a la ciutat catalana, que té en l’aeroport un eix estratègic pel turisme local. Des de fa anys, però, les complicacions són constants en la infraestructura aeroportuària que no aconsegueix consolidar-se de manera suficient.

Els operadors dels dos aeroports han iniciat per aquesta raó un acostament empresarial que fins i tot hi ha rumors que podria incloure l’aeroport de Càller, amb la voluntat de fer un sol gran aeroport al nord de Sardenya, possibilitat àmpliament rebutjada per l’Alguer.

Enguany, el centre principal de l’activitat és la Torre de l’Esperó Reial, o Torre de Sulis, si bé els comerços del nucli històric també s’han afegit a la festa i participen en una exposició especial, amb els aparadors dels establiments guarnits amb al·legories al món de les flors i els llibres i cartells amb frases de llibres seleccionats pels mateixos comerciants.

El programa, que inclou activitats fins dimecres, dia 26, va comptar en la seva presentació amb la presència del batlle, Mario Conoci, del regidor de Cultura i Turisme, Alessandro Cocco, del delegat de l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat, Gustau Navarro, del gerent de l’Institut d’Hosteleria, Vincenzo Scanu i de Vittorio Nonis, de la llibreria Il Labirinto. En l’acte, el batlle de la ciutat va subratllar la vivacitat cultural de l’Alguer, especialment en l’àmbit literari, i en va destacar la sinergia creada amb el món associatiu, les escoles i la Delegació de la Generalitat, principal impulsora de la festivitat. En total, són vint-i-vuit activitats culturals, amb la col·laboració també de la Fondazione Alghero i l’historiador Tonino Budruni.

Les activitats van començar el dia 18, i aquest matí del dia 22 es fan uns quants actes. A la Torre de Sulis, a les 12.30, es presenta per part de l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat, l’ajuntament del municipi i la llibreria Il Labirinto Mondadori, el joc en català per a infants Los animals, editat per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions.

A la tarda, hi ha quatre presentacions de llibres, dues a la Biblioteca de la Misericòrdia i dues a la Torre de Sulis, entre les quals, la del llibre de receptes de cuina algueresa Cullera de taula, de Carla Valentino.

Demà, diada de Sant Jordi, els alumnes del curs d’actuació de teatre juvenil del Centro Studi Ichnu fan l’actuació “Leggo per te”, a les 11.00 pels carrers de l’Alguer Vella. A més, es presenten cinc llibres més, entre els quals, el tercer volum Rondalles a la ràdio, de Josep Sanna, a la Torre de Sulis a les 19.00. A continuació, al mateix lloc, es farà la lectura de la rondalla Joanet i los sous amics a càrrec del grup Amics del teatre alguerés, amb direcció de Joan Irranca.

I a les 20.00, a la Torre de Sulis i organitzat per la llibreria Il Labirinto, hi haurà el concert del grup folk La Muralla.

Dilluns, també a la Torre de Sulis, s’hi presenta el text poètic Tre amore, d’Antonio Coronzu i a cura de la professora Rita Camerada, i l’edició bilingüe del volum de Massimiliano Fois Un amore di suora (“Un amor de monja”), traduït al català per Elisabetta Dettori. Els actes continuen fins dimecres, amb més presentacions de llibres, tallers, un curs d’escriptura de Leonardo Patrignani en algunes escoles de la ciutat i una trobada amb joves poetes dimarts a la llibreria Il Manuscritto.

Podeu consultar el programa sencer tot seguit:

Fins ara hi havia traves burocràtiques significatives per a matricular en la llengua pròpia, atès que en la inscripció escolar no hi apareixia l’opció i els pares ho havien de demanar expressament. Però enguany, la Regidoria de Cultura, Turisme i Afers Generals, en col·laboració amb la Consulta Cívica de Polítiques Lingüístiques, que agrupa les entitats en defensa de la llengua, han activat el projecte En Alguerès – Per una Escola més Rica, que ha permès de sol·licitar-ho en línia; tan sols calia omplir un formulari de manera fàcil i ràpida. La resposta ha estat multitudinària. Ara, la regidoria haurà de vehicular les peticions i enviar-les a les escoles del municipi.

Fins fa poc, tampoc no hi havia prou professors per a introduir el català a tots els centres. No obstant això, el setembre del 2022 es van fer oficialment les primeres proves de certificació del coneixement del català. Això ha permès que ara com ara hi hagi vint-i-quatre professors titulars amb el C1 de català en la variant algueresa, un model validat per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2003.

El president de la Consulta Cívica de Polítiques Lingüístiques, Stefano Campus, que també és president d’Òmnium Cultural de l’Alguer, explica que hi ha hagut una feina coordinada de les entitats amb l’ajuntament per fer arribar als pares el projecte de classes en català. De fet, es mostra optimista i diu que si en compte d’haver començat durant les festes de Nadal, haguessin pogut començar abans, segurament haurien arribat a les mil sol·licituds.

Tot i això, troba que és una bona notícia perquè partien d’una presència gairebé nul·la del català a l’escola, i ara, en canvi, amb la demanda que fan les quatre-centes famílies, passa a ser un clam de la societat, i no solament de les entitats lingüístiques, cosa que fa augmentar la pressió.

La setmana que ve hi haurà una reunió amb la regidoria, les direccions escolars i les entitats, en què les escoles hauran de concretar les seves necessitats, com ara de material didàctic o de suport lingüístic, per a poder començar les classes de català el curs 2023/2024.

El català s’institucionalitza a l’Alguer

Les proves per a obtenir el certificat de català entre els professors són conseqüència de l’aprovació de la llei sarda 22/2018, que preveu l’ensenyament de català a les escoles alguereses i, per tant, fa necessària la certificació del coneixement del català per als mestres que vulguin optar a fer les classes. La llei també ha de permetre que els catalanoparlants s’adrecin en la seva llengua a l’administració regional i estableix unes hores de la programació de la ràdio i televisió públiques en les llengües pròpies de l’illa, és a dir, català, sard, sasserès, gal·lurès (cors) i tabarquí (lígur).

Tanmateix, a l’escola, la situació del català encara no s’havia normalitzat, ni de bon tros. Als anys noranta, no era obligatori ni era matèria curricular, cosa que feia que solament una part minoritària dels alumnes, fora de l’horari lectiu, en rebés alguna noció amb jocs, cançons o contes. El 1998, la col·laboració del municipi amb Òmnium Cultural i la tasca de voluntariat van permetre d’engegar el Projecte Palomba per ensenyar català dins l’horari escolar, formar el professorat i elaborar materials d’aprenentatge per a tantes escoles com fos possible. Però la iniciativa es va acabar el 2011.

D’aleshores ençà, si hi havia hagut alguna mena ensenyament havia estat per la iniciativa d’algunes escoles, que ho incloïen en el projecte. Quan el model de voluntariat semblava esgotat i l’ensenyament en català en crisi, la llei regional va tornar a introduir la llengua en el sistema educatiu. Ara, en els mesos que resten de curs, és previst de fer algunes proves pilot, abans de tenir estructurat el projecte de cara al curs vinent.

Tot i aquesta fita en l’àmbit escolar, Campus reconeix que cal anar més enllà i que, malgrat haver-hi una actitud propositiva de les institucions, Òmnium Cultural veu necessàries més accions del consistori en favor de la llengua. Ara com ara, el pes de la promoció i defensa de la llengua el porten les entitats, gràcies al voluntariat, i diu que cal que l’ajuntament creï una oficina de normalització lingüística, amb dotació pressupostària i amb un projecte estratègic de política lingüística que vagi més enllà de l’escola i que abraci l’administració municipal, els joves o els mitjans de comunicació: “Si no es fan aquestes coses, no es podran revertir.”

Una llengua viva

La ciutat, de 44.000 habitants, manté el català com a llengua pròpia, malgrat ser desvinculada políticament de la resta dels Països Catalans d’ençà de la guerra de Successió. El català conviu amb l’italià, llengua majoritària, i amb el sard. Les dades de l’enquesta d’usos lingüístics del 2015 revelen que gairebé tota la població l’entén i una part important el sap parlar. Tanmateix, el retrocés ha estat clar aquesta darrera dècada, i es manté un trencament en la transmissió generacional, amb un ús molt més elevat amb els avis que no pas amb els fills.

Campus explica que no n’hi haurà prou tan sols amb aquesta iniciativa a les escoles per a revertir el trencament de la transmissió generacional, però que és un primer pas que demostra que hi ha un interès entre la població i que, fins i tot, hi ha una part important de pares que no parlen català que volen que la mainada n’aprengui.

El responsable de l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat, Gustau Navarro Barba, indica que el català forma part de la idiosincràsia de la ciutat i que forma un element distintiu, “La ciutat catalana de Sardenya”. De manera que, per la major part de famílies alguereses, que els seus fills estudiïn algunes hores de català ja li està bé.

Segons Navarro, l’inconvenient és que hi ha una generació que va deixar de transmetre el català als fills. Perquè es recuperi, considera que cal voluntat de la comunitat i una voluntat política forta i troba que aquest interès perquè la llengua es mantingui viva hi és: “No vol dir que tothom parlarà alguerès, però sí que hi haurà tota un seguit de gent que recuperarà allò que els avis van parlar normalment.” Tal com remarca, aquests darrers anys hi ha hagut una revalorització de la llengua, no solament d’identitat, atès que permet la comunicació amb una comunitat més gran, amb gent de fora de Sardenya, i això sempre és un valor afegir.

De fet, el síndic de l’Alguer, Mario Conoci, del Partit Sard d’Acció, s’ha compromès a millorar la protecció del català: “La llengua algueresa és part fonamental de la nostra identitat, i per això cal preservar-la i protegir-la.”

Ara com ara, un 24% de la població té el català com a llengua materna i un percentatge més gran (26%) com a llengua d’identificació, és a dir, que el considera propi. El percentatge baixa quan es demana sobre la llengua d’ús habitual: un 18,5% de la població té el català (i un 4,2% el sard). Tot i això, en cap cas és relegat a l’àmbit familiar, sinó que és present al dia a dia, especialment en botigues o petits comerços (25%) i fins i tot allà es fa servir més que no pas a casa.

A més, un gruix molt important de la població en té una visió positiva. El 77% de la població resident a l’Alguer voldria poder parlar català de manera fluida i un 92% es mostra a favor de la introducció del català i el sard a l’escola.

Entre la millora i la recessió

El nou marc legislatiu, amb la llei del parlament sard del 2018, situa el català de l’Alguer a un nivell de protecció més gran que no pas el que hi ha ara com ara a la Franja de Ponent o a Catalunya Nord, però, alhora, ara és quan el coneixement i l’ús habitual és més baix. El català es va mantenir com la llengua majoritària fins a la Segona Guerra Mundial, malgrat haver estat circumscrit dins l’illa de Sardenya únicament a la ciutat de l’Alguer. Però la immigració de parlants de sard i italià, l’escola i els mitjans de comunicació en italià han fet que com més va menys famílies el transmetin als fills i que vagi perdent ús social.

Aquest fet ha coincidit amb la presa de consciència lingüística, amb un primer retrobament amb la resta dels Països Catalans a la segona meitat del segle XIX, que va restablir els lligams culturals per a totes dues parts; i una de segona que comença amb el Creuer del Retrobament (1960), quan cent quaranta-un intel·lectuals i membres de la societat de la resta dels Països Catalans van ser rebuts al port de la ciutat per milers d’algueresos, inclòs el síndic Fedele Cilliano.

A la segona meitat del segle XX es va impulsar el moviment de conscienciació i recuperació de la cultura catalana de l’Alguer. Mentrestant, així i tot, la llengua ha tingut un retrocés clar, tenint en compte, per exemple, que la població va passar de 21.000 habitants el 1951 a 37.000 el 1981. La immensa majoria dels nouvinguts no era catalanoparlant.

Ara la llengua té la capacitat de recuperar espai a l’escola, en un moment en què la supervivència dependrà, en gran manera, de si és capaç de ser vista com una llengua útil més enllà de ser un tret distintiu de la població.

En un comunicat difós aquest matí, Antich ha explicat que la nova seu permetrà de continuar avançant cap a l’objectiu últim de l’entitat a la ciutat: el reconeixement oficial i el màxim ús social del català. D’acord amb aquest propòsit, Antich s’ha compromès a treballar per evitar que el català de l’Alguer caigui en la folklorització.

“Treballarem per aconseguir aliances que garanteixin la presència del català a l’escola, en l’administració, entre altres. Volem que el català sigui una llengua viva, del dia a dia, i sobretot atractiva per a les noves generacions d’algueresos“, ha dit.

A la nova seu, amb la qual l’entitat vol estrènyer els vincles culturals i lingüístiques que lliguen l’Alguer amb Catalunya, s’oferiran classes de llengua i també es duran a terme conferències i reunions.

Sense la força de la societat civil avui no es parlaria català a l’Alguer. Persistència per la consciència lingüística en les circumstàncies més adverses. Celebrem l'aniversari d'@OmniumAlguer inaugurant local i renovant la lluita: vers los 30 anys, i molt més! #PaïsosCatalans pic.twitter.com/ILegGnfwKh

— Xavier Antich (@XavierAntich) October 8, 2022

Òmnium diu que l’espai serà més obert, dinàmic i que es programaran més activitats per a promoure la llengua i la cultura catalana.

Coincidint amb el 30è aniversari d'@OmniumAlguer, avui som a la ciutat catalana de Sardenya per inaugurar una nova seu més oberta, més dinàmica i amb més activitats per promoure la nostra llengua i cultura! pic.twitter.com/fVQ9aljlWU

— Òmnium Cultural (@omnium) October 8, 2022

A la tarda, a les 18.30, s’ha organitzat l’acte “Anem vers els 30 anys mirant al futur”, al teatre Cívic Gaví Ballero. Hi eren presents el president d’Òmnium, Xavier Antich; el batlle de l’Alguer, Mario Conoci; el president de la secció de l’Alguer, Campus Stefano, i membres històrics i col·laboradors de l’entitat. També es farà un concert dels catalans Borja Penalba i Mireia Vives i els algueresos Franca Masu i Claudio Gabriel.

D’ençà del 2019, la política algueresa és de centredreta. L’actual síndic, Mario Conoci, es va imposar amb el 53,1% dels vots per davant del candidat d’esquerra i fins aleshores síndic, Mario Bruno. El corrent ideològic de Conoci també és al conjunt de Sardenya. El president de Sardenya, Christian Solinas, va ser escollit a final de novembre de 2018 , fruit d’un acord amb diferents partits de dretes, entre els quals, la Lliga Nord de Mateo Salvini i Força Itàlia de Silvio Berlusconi.

Ara per ara, la tesi que la ultradreta guanyarà força i probablement les eleccions és la més estesa a tot el país, també a l’Alguer. Els partits han fet discursos durs, sobretot per a captar l’atenció dels votants indecisos. Si els resultats locals es traslladen a l’àmbit nacional, hi ha totes les butlletes perquè la coalició de Meloni, Salvini i Berlusconi sigui la guanyadora. Però algunes contradiccions al si de la coalició que la poden fer decantar cap a una banda o cap a una altra, com ara que alguns siguin més europeistes que uns altres.

El Moviment 5 Estrelles també pot guanyar força a Sardenya i a l’Alguer. Al principi, les enquestes li donaven poca intenció de vot, però amb el pas del temps ha millorat els resultats. En qualsevol cas, és difícil de precisar quin posicionament adoptaran els veïns de l’Alguer. Ara bé, si partim dels resultats de les darreres eleccions municipals, el corrent de centredreta és el que s’imposarà amb més comoditat.

La presentació s’ha fet als jardins de Vil·la Mosca i ha consistit en un debat en el qual han pres part també el president d’Òmnium Cultural de L’Alguer, Esteve Campus i el cap de la delegació de la Generalitat de Catalunya a L’Alguer, Gustau Navarro.

Entre el públic assistent hi havia la vice-síndica de la ciutat, Giovanna Caria, que exerceix de principal autoritat de la ciutat en absència del síndic, que ha pres la paraula durant el debat posterior amb el públic, el responsable de cultura de la Generalitat a Itàlia, Joan-Elies Adell i representants de les diverses associacions cíviques de la ciutat.

Fronteres presenta en un mateix volum un assaig sobre com s’han format les fronteres i què són, trenta-set narracions curtes sobre fronteres de tota mena que l’autor ha travessat i una invitació a gaudir de l’experiència de la frontera amb la literatura, la música, les llengües i altres activitats humanes. Tiraspol, Jerusalem, Berlín, El Paso, Hiroshima, Catar i Ciutat del Cap, entre més, protagonitzen aquests retrats sobre com les comunitats humanes s’encreuen i es reconeixen no tan sols en les fronteres oficials, administratives, sinó en tota mena de línies de separació creades a partir d’estímuls i situacions molt diverses.

“La frontera com la coneguem avui –diu Partal– és un fenomen molt recent i ha tingut grans costos per a la societat internacional i per a tots nosaltres. L’obsessió per la frontera intocable, entesa com a front, com a barrera, i la combinació de l’aparició de les fronteres modernes amb les de les nacions modernes, ha fet que allò que abans era una celebració de la diferència haja acabat esdevenint un focus de tensió que ningú no sap com resoldre si no és a partir de la violència, com es va veure amb la reacció espanyola al Primer d’Octubre o com veiem ara mateix a Ucraïna”. I afegeix: “Amb aquest llibre vull acompanyar el lector en un viatge per a descobrir i apreciar la diversitat humana i ajudar-lo a entendre això que mirant els mapes oficials no es veu.”

Les proves són conseqüència de l’aprovació de la llei sarda 22/2018, que preveu l’ensenyament del català a les escoles alguereses i reclama, en conseqüència, la certificació del coneixement del català per als mestres que vulguin optar a fer les classes. Aquestes classes de català és previst que es facin en totes les escoles i seran finançades pel govern regional.

El síndic de la ciutat, Mario Conoci, s’ha mostrat molt satisfet, tot remarcant que es tracta d’un gran pas pel que fa a la normalització lingüística de la ciutat i ha agraït el treball i la col·laboració tant de la Universitat de Sàsser com de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer.