Cercar el 10%

Tal com faria un mal estudiant —i el que signa pot donar-ne fe—, el rei d’Espanya ha començat a fer els deures tard i corrent. Si hagués començat fa 20 anys, hauria arribat més ben preparat a l’examen. Però em temo que trobarà la porta de la facultat tancada. Tard i malament, no pot haver-hi bons resultats.

Hem esmentat sovint que a Catalunya hi ha certes generacions que estan completament perdudes, independentment del que facin els representants espanyols. Encara que recités de memòria tots els versos de la vostra poesia més emblemàtica, el nou rei no faria canviar l’opinió d’aquestes generacions. És en va, i ho saben. Però no van pas a captar aquestes generacions. Els interessa el 10% de l’electorat, aquest petit marge del 10% que decideix la victòria o la derrota, i concentraran les seves forces en aquest percentatge.

Aquí ja han començat a suggerir si el cap d’estat espanyol hauria de venir a Gernika, si podria ser un gest interessant… I ja que aquestes ocurrències no solen ser gratuïtes, aquí començaran aviat a proposar ‘un nou pacte’, a manifestar ‘la voluntat de fer perdurar una relació secular’...

Ens proposaran un nou cicle, que tinguem esperança; que cal donar temps al nou rei d’Espanya perquè faci camí i s’adoni del nostre caràcter especial. Al nostre país no faltaran els que estendran catifes, obriran portes i faran reverències. Al rei pare no n’hi van faltar, i al fill tampoc n’hi faltaran.

Però la qüestió és què estan disposats a fer, aquells que no pensen en res de tot això, per poder construir una majoria activa i creativa. Segons indiquen els resultats de les eleccions i les enquestes, aquesta és la voluntat de la majoria dels abertzales. Aleshores, per què retardar els acords? Per què brindar una altra oportunitat als que no volen canviar res?

Potser això també ho decidirà el 10%.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Al nostre país no faltaran els que estendran catifes, obriran portes i faran reverències. Al rei pare no n’hi van faltar, i al fill tampoc n’hi faltaran.