Opinió
-
Mà a mà
Vicent Partal
07.06.2014
-
Interessant
Martxelo Otamendi
31.05.2014
-
Terratrèmols
Vicent Partal
31.05.2014
-
Agur, Obrint Pas
Vicent Partal
24.05.2014
-
Reconèixer els fets
Martxelo Otamendi
24.05.2014
-
Plebiscitàries
Vicent Partal
17.05.2014
-
Una partida llarga
Martxelo Otamendi
17.05.2014
-
Un parlament lleig
Vicent Partal
10.05.2014
-
La conseqüència del canvi d'imatge
Martxelo Otamendi
10.05.2014
-
Apologetes
Vicent Partal
03.05.2014
-
La porra al cap
Martxelo Otamendi
03.05.2014
-
Units
Vicent Partal
26.04.2014
-
Font de riquesa
Martxelo Otamendi
26.04.2014
Vicent Partal
24.05.2014
Agur, Obrint Pas
Quan els lectors de Berria comencen a llegir aquest article hauran passat unes poques hores, molt poques, des que hauran sonat les últimes notes d'Obrint Pas. El Teatre Principal de València ha estat l'escenari durant tres nits del comiat definitiu, no únicament d'un gran grup de música sinó de tot un fenomen cultural i polític que --ho sé de manera positiva-- és molt seguit també al teu país. Ells, això, ho tenen molt present. Primer perquè des de fa uns quants anys els acompanya el músic Xabi Arakama, amb la seua trikitixa on llueix l'Arrano Beltza. Però sobretot perquè han passat nits màgiques a Euskal Herria i perquè se saben continuadors d'aquell fenomen també musical, cultural i polític que va ser el rock radikal basc.
Amb l'últim concert d'Obrint Pas, de fet, se'n va una època sencera. S'enduen a la seua furgoneta cançons que ja són himnes de cap a cap del país, molta i molt bona música, grans treballs artístics i la presència normalitzada, natural, de les cançons en català a festivals de tot el món. Han tocat al Japó i als Estats Units, per tot Europa i a l'Amèrica Llatina, a Palestina, al Marroc, què sé jo...
Obrint Pas ha estat un grup compromès amb la gent i amb el país. Mai no han amagat les seues arrels independentistes, revolucionàries, d'esquerres. I no han hagut de renunciar a res per aconseguir el reconeixement que es mereixien. Aquest cap de setmana he vist uns quants bascs que han anat a València a afegir-se a l'agur' d'Obrint Pas, a participar en l'enorme festa que han estat els seus tres últims concerts. Se n'han anat però ens quedaran, en vosaltres i en nosaltres, la música i les cançons dels qui potser han fet cantar més bascs en català. Que és un altre èxit, en definitiva.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











