Opinió

 

<8/19>

Martxelo Otamendi

26.04.2014

Font de riquesa

El dia en què la gent es manifesti al carrer, cridant 'A Euskal Herria en castellà!', podrem dir que la situació de la nostra llengua millora i que ho fa de pressa; però mentre siguem nosaltres els que sortim al carrer, serà senyal que encara hem de canviar moltes coses i significarà que aquells que fan servir la llengua hegemònica campen amb tota tranquil·litat.

És una queixa que he escoltat sovint entre els bascòfils i estic segur que es tracta d'una idea que es comenta amb freqüència també al vostre país.

Tal com deia un amic: 'no oblideu que qui es manifesta és la classe obrera, no la classe empresarial'. I passa el mateix amb els processos a favor de la llengua i de la nació, que sempre és la part petita, la marginal, la minoritzada, la que surt al carrer.

Pel que sembla, també a Catalunya arriba l'hora de capgirar les coses. Aquesta setmana s'ha presentat l'agrupació Societat Civil Catalana, i s'ha presentat en un dia significatiu, el dia de Sant Jordi, perquè Catalunya continuï dins d'Espanya, per difondre aquesta idea entre els catalans i per atacar la independència.

Algú, ja era hora, ha decidit prendre's seriosament allò que passa a Catalunya. I encarar-ho amb serietat, sense cridar, amb arguments visibles a la plaça; deixant de banda la tendència extremista a favor d'Espanya que alimenta la tendència a favor de la independència. Pel que sembla, han decidir apagar la màquina de fabricar independentistes. A mesura que ens acostem a setembre i novembre, el panorama es va aclarint, igual que l'estratègia de cadascú.

Caldrà temps per analitzar el comportament de la nova agrupació SCC, però sembla que s'ha creat aquest altre caràcter civilitzat que tantes vegades ha reivindicat la gent independentista per al debat i el contrast de les idees.

La plaça és apunt, les parts també, que comenci l'enriquidora festa del debat.

Editorial