El fracàs de Navarro

Primer de tot l'enhorabona pel gran èxit de Gure Esku Dago. Espere que aquesta mobilització signifique una acceleració del procés d'independència d'Euskal Herria. La vaig seguir en directe a través de la realització en vídeo que vau fer possible un grup de mitjans bascs. Aquell helicòpter filmant carreteres plenes el vaig veure com el presagi d'allò que pot ser en un futur pròxim el vostre país. Enhorabona als organitzadors i als participants.

Finalment, hi va haver castellers a Pamplona. Tot va començar amb un article teu i m'alegre que fos possible. La vostra capital va ser una més de les capitals europees on, de manera simultània, es van aixecar les torres per reclamar el dret de decidir. Amb una gran repercussió mediàtica a la qual no van ser aliens els 'padrins' que prenien la paraula en cada cas. Pep Guardiola a Berlín, però també gent com Jordi Savall a París, Paul Preston a Londres i Sergi López a Brussel·les.

Però ací la notícia de la setmana ha estat sens dubte la retirada de Pere Navarro. No se sap què els passarà, ara, als socialistes catalans, però crec que no serà tan solament un relleu de cares i que tornarem a veure els socialistes oficials (que ara ja hi ha més d'un partit socialista a Catalunya...) movent-se cap al punt d'on no havien d'haver marxat mai: cap al pacte pel referèndum i el dret de decidir.

I he de dir-te que tot és molt vertiginós. I significatiu. Jordi Cañas va haver de deixar el parlament, dimiteixen Pere Navarro, Rubalcaba i Juan Carlos. I Duran veu com CDC li obre la porta perquè se'n vaja quan vulga si no hi està de grat. Ara, això sí: El País titulava l'altre dia que el sobiranisme viu en crisi. Ah!

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tornarem a veure els socialistes oficials movent-se cap al punt d'on no havien d'haver marxat: cap al pacte pel referèndum