Opinió

 

<8/19>

Vicent Partal

19.04.2014

El dia de la nació

Els dies nacionals solen aportar pistes interessants sobre cada país. Celebrar victòries no és el mateix que celebrar derrotes i encara menys que celebrar imperis. Commemorar una revolució no és el mateix que commemorar un cop d'estat. Fins i tot el format de la celebració aporta pistes: dels focs artificials del 4 de juliol als Estats Units a la desfilada militar de deu dies després a París va una distància més important que un poc més d'una setmana.


En el vostre cas, Martxelo, sempre he entès que l'Aberri Eguna situa el moviment nacional basc en l'ona de principi del segle XX, quan tants països d'Europa van aconseguir la seva independència. El format del dia de Pasqua com a Irlanda, la reminiscència de la resurrecció, porta la memòria d'un temps i d'un model que avui semblen molt llunyans però són indiscutits.


En el nostre cas a molta gent li sorprèn que conmemorem una derrota. Una versió pietosa dels fets suggeria que en realitat commemoràvem que al matí següent els barcelonins van seguir treballant per recuperar el país. Ara sabem que això no és veritat i que la derrota va ser acompanyada d'uns anys terribles però la versió era reconfortant. En canvi s'obre pas cada vegada més la idea que l'11 de setembre està íntimament lligat a la guerra dels Segadors. Que una cosa no s'entén sense l'altra, que no s'entèn la derrota de la nació sense la prèvia revolta social i democràtica que va ser la guerra dels Segadors. I diuen que per això commemorem l'11 però tenim com a himne Els Segadors.


D'una manera o d'una altra, doncs, el nostre passat i les reflexions sobre ell se'ns cola sempre com l'aigua entre les mans. Que vos sigui fructífer aquest Aberri Eguna 2014, aquest diumenge de Pasqua que espere que marque un camí de llibertat per al vostre poble.

Editorial