Opinió

 

<6/19>

Martxelo Otamendi

14.12.2014

Víctimes

Aquesta setmana hem vist una imatge que cada vegada s més freqüent en el nostre país: en un acte organitzat pel Govern Basc hem vist juntes a víctimes de grups armats bascos i també de la violència de l'Estat Espanyol. No és la primera vegada que víctimes de diferents característiques participen conjuntament en un acte; ni en privat ni en públic. Però té importància que hagi estat al Govern Basc aquest cop qui ho ha organitzat, perquè aixì ajuda també a la visualització de les víctimes de la violència de l'estat.


És veritat que en les primeres dècades les víctimes d'ETA no van rebre cap atenció per part dels governs d'Espanya, Vitòria i Pamplona; fins que fa una dotzena d'anys es van aprovar lleis que reconeixien el dany que els havia causat, la seva situació, el i se'ls oferia l'assistència i les subvencions. Aquestes víctimes tenen raó quan diuen que durant molts anys s'han vist soles, sense el suport d'institucions públiques.


Però durant aquestes dècades també les víctimes de la violència l'estat han estat en la mateixa situació amb un agreujant: mentre les institucions públiques atenien merescudament les víctimes d'ETA, les víctimes de l'estat veien que per ells no es preocupava cap institució pública, no els reconeixia ningú.


Tant ha estat així que l'àmbit semàntic de la paraula 'víctima' ha arribat a fer referència a les víctimes d'ETA. Així ho ha estat moltes vegades, avui encara passa , en la boca i els teclats de molts. Oficialment, institucionalment i amb les excepcions que calgui remarcar, les víctimes de l'estat gairebé ni existien. Ni per al Govern Basc.


Afortunadament, els últims anys aquesta situació ha canviat de l'Ebre cap al nord i ara en els actes d'ajuntaments, diputacions i governs sobre les víctimes és habitual ja la presència de totes les víctimes. Dels dos costats .

Editorial