La freqüència del tren

És evident que per als nostres països no hauria estat igual que a Escòcia hagués guanyat el sí, ja que li haguéssim conferit realitat a la legitimitat i aquesta fusió ens hagués ajudat en gran mesura les relacions que hem entaular i desenvolupar durant els propers mesos i anys. Però no ha guanyat; per tant, és preferible no invertir massa temps en somiar amb els possibles escenaris i les possibles posicions. Una de les possibilitats era que perdés, i això és el que ha passat.

Però el simple fet de realitzar el referèndum, i d'haver-se dut a terme amb tota la tranquil·llitat, és important per als nostres pobles. El referèndum s'ha fet en un país que fins ara ha estat un imperi i no en una illa paradisíaca llunyana i deserta. El procés d'Escòcia ha posat de manifest que votar l'autodeterminació és possible a Europa, i això és el que hem de considerar i valorar.

L'any vinent farà vint anys del referèndum del Quebec i de la victòria del no. La possibilitat d'esdevenir independents no va guanyar allà per un marge molt petit (50,58 per cent contra 49,42 per cert). I malgrat això durant aquests vint anys, el tren no ha tornat a passar per l'estació de Quebec, ni, per desgràcia, ningú no espera que torni a passar pròximament. Veurem quan ho fa, de nou, per l'estació d'Edimburg. I em ve a la memòria un concepte que ja he esmentat abans en aquesta columna: el cansament dels pobles. A Europa no ens manquen exemples de pobles que estan cansats.

El tren de la independència és un tren de molt poques freqüències; per tant, és imprescindible agafar-lo quan passa, o es corre el risc de perdre durant molt de temps. S'ha de programar bé el temps anterior a la seva arribada, aconseguir un ampli consens i assegurar-se que ha arribat el moment just per portar a la ciutadania fins a l'estació.

La vostra gent, el vostre país, ja ha iniciat el procés, està en marxa, i, tal com vam poder veure dijous passat, amb gran èxit polític i social. Sigueu conscients que durant aquests dos o tres anys, els ulls de la meitat de la gent d'Europa han estat mirant cap a Escòcia i cap a Catalunya. I que a partir de dijous passat, us miren només a vosaltres.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El tren de la independència és un tren de molt poques freqüències; per tant, és imprescindible agafar-lo quan passa, o es corre el risc de perdre durant molt de temps.