Pràctic

Quina facilitat que té la diplomàcia internacional per a fer les coses. Quina facilitat i quina tranquil·litat, tal com hem vist aquesta setmana. En una conferència, l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, James Cotos, va dir amb tota naturalitat als espanyols assistents --que esperaven sentir unes manifestacions més dures-- que l'ambaixada analitzava amb deteniment tot allò que passava a Catalunya i amb els empresaris que, com ambaixadors, tenien inversions a Espanya. Després d'aquesta declaració, va llançar dues pedres: 'Si hi ha canvis, les empreses i els empresaris s'hauran d'adaptar', i 'les coses canvien, i les empreses han de pensar en el futur'. 

Va parlar amb claredat, de manera que l'entengués tot el món. És a dir, que si Catalunya aconsegueix la independència, les empreses i empresaris dels EUA continuaran a Catalunya i s'adaptaran a la nova situació. És a dir, que el canvi més gran, en molts casos, consistirà a posar 'Made in Catalonia' on posa 'Made in Spain'. Sempre he dit que la diplomàcia és l'art d'allò pràctic, i això és el que demostren les paraules de Costos. I és que són pràctiques. 

Aquí els catalans sabeu millor que jo com s'ha mogut a Catalunya aquests dos anys l'àmbit polític de l'ambaixada dels EUA de Madrid i del consolat de Barcelona. La gent, d'una banda i d'una altra, es reuneix, escaneja tot allò que passa, i es preveuen els possibles escenaris per al futur. Precisament, el mateix que s'ha fet durant aquests últims cent anys amb les nacions que s'han anat separant de les seves respectives metròpolis. Quants processos d'independència haurà impulsat, observat i obstaculitzat Washington! Aquí, de moment, hi ha poca feina per a qui s'encarrega de localitzar i expandir els nous edificis de l'ambaixada dels EUA. 

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet