No ha estat un error, sinó un excés

Alguns experts en dret de l'esquerra han deixat clar aquests dies, per si algú en tenia algun dubte, que darrere de la denominada doctrina Parot hi havia una decisió judicial impulsada per una iniciativa política. Una espècia de: 'Sabem que és il·legal, però potser ho admeten a Estrasburg i, si no ho admeten, els haurem fet passar més de mitja dotzena d'anys a cadascun d'aquests'.

No sembla un argument massa just i, encara menys, tal com ens han indicat aquests experts, si hi havia aquesta voluntat transgressora en la decisió adoptada per bona part –no tota– de la magistratura de l'Audiència espanyola, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional.

Per això, hem de concloure que l'aplicació de la doctrina Parot no ha estat un error –un error com a conseqüència d'haver valorat malament una prova–, sinó un excés comès voluntàriament que converteix en víctima aquell que ha provocat víctimes.

Aquest argument pot resultar comprensible a la boca i el pensament de les víctimes, perquè els camins del dolor són molt personals. Però no en el cas d'aquelles persones que fa temps que haurien d'haver erradicat la paraula venjança del seu diccionari d'ús pràctic.

Ha estat cridaner comprovar com durant aquests últims dos anys, des que ETA va anunciar que deixaria l'activitat armada, ni el govern de Madrid ni el de París han avançat gens ni mica en l'àmbit de la política penitenciària. No han avançat de cap manera. I encara ha estat més cridaner comprovar que la primera posada en llibertat de presoners no ha estat la conseqüència d'un acord adoptat en el marc d'un procés negociat. No, ha estat una entitat internacional la que ha obligat Espanya a derogar la doctrina Parot. Era prou sabut que se li havien concedit al PP allò que volia amb l'objectiu de foragitar Zapatero, però ara té problemes amb algunes associacions de víctimes d'ETA. Havien previst una alimentació excessiva, grans expectatives i que governaria la llei del més fort. Ara, tenen problemes.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

És cridaner comprovar que la primera posada en llibertat de presoners no ha estat la conseqüència d'un acord en el marc d'un procés negociat.