Opinió

 

<15/19>

Vicent Partal

15.06.2013

Mitjans del benestar

Crec que coneixes Valia Kaimaki, perquè em sembla que te la vaig presentar jo mateix. Valia és una enorme periodista grega, decidida, directa, compromesa, professional fins a l'extenuació. Ella és, no sé si he de dir era, una de les veus de referència de la ràdio del seu país. I no sé si he de dir era perquè dimarts el govern grec va tancar, de colp i sense explicacions, la ràdio i la televisió públiques, l'ERT.


Quan em va arribar la notícia li vaig trucar de seguida. Estava serena, però indignada. I com sempre va encertar en el diagnòstic: la qüestió no era el seu lloc de feina o el dels seus companys, la qüestió era que Grècia es convertia en el primer estat europeu a renunciar als mitjans públics de comunicació. I això, em va dir, és greu per al país i dolent per a la democràcia. A més d'absurd. I va dir absurd amb un deix molt cansat de la veu.


Tinc amics que treballen en mitjans públics de mig Europa o hi han treballat. Ove va dirigir la ràdio nacional sueca i Andrés porta els informatius d'Estònia. Mercedes és la responsable de la ràdio de Baviera i Tone, dels mitjans públics en sami al nord de Noruega. Tots ells i també molts amics de TV3, de Canal 9 o de TVE, fa hores que ens escrivim correus electrònics frenèticament, perplexos i solidaris alhora. Jo estic en el sector privat, però això no m'impedeix d'entendre que en la societat del benestar també hi ha mitjans que aporten benestar, entre els quals els de titularitat pública tenen una importància molt especial.


Encara més en els nostres països, amb les nostres llengües minoritzades. I en aquest sentit no puc negligir que la notícia grega va arribar hores abans de l'anunci d'un ERO per part del govern que afectarà tres-cents treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio. Com pots suposar, aquesta és una decisió que em causa una preocupació especial, perquè tot això que he dit sobre Grècia val més encara per als Països Catalans o el País Basc.

Editorial