Opinió

 

<15/19>

Martxelo Otamendi

22.06.2013

Un altre punt per a l'èuscar

Li ha costat, però ja ha arribat. Un exemple més, que demostra que per a uns pobles tan petits i minoritaris com els nostres hi ha un únic camí per a aconseguir l'objectiu: el de l'esforç. Partint del camí obert pels catalans, els precursors del domini .eus han aconseguit l'objectiu.

Aviat podrem fer servir el domini .eus, i podrem difondre per tot el món que hi ha un idioma, l'èuscar, que pertanyia --pertany-- a un petit territori geogràfic, el País Basc; la grandària s'ampliarà ara, gràcies a internet. L'èuscar abasta un territori més gran, des que és a la xarxa, des que certs bascòfils precursors i especialistes en tècnica van tenir prou reflexos --no pas fa gaire-- per a incloure l'èuscar a la xarxa.

Com la majoria dels idiomes minoritaris, l'èuscar ha arribat tard, històricament, als nous mitjans d'expressió. Va arribar cinquanta anys més tard a la indústria del llibre, dos-cents anys més tard a la premsa, seixanta anys més tard a la ràdio i trenta anys més tard a la televisió.

En aquest nou mitjà, que anomenem xarxa, hi ha arribat d'hora, molt d'hora, en comparació amb la seva tardança històrica. Van transcórrer molt pocs anys des que van sorgir els primers llocs web en anglès fins que va aparèixer el primer en èuscar, i es va interrompre, així, un endarreriment que semblava crònic. D'ara endavant, l'èuscar no haurà d'esperar durant anys per a ser en les noves plataformes de comunicació que puguin sorgir en el futur.

És això que ha guanyat l'èuscar durant aquests quinze anys, i l'assoliment del domini va en aquest camí. Sembla que hi haurà una gran migració des del .es al .eus; serà massiva, sobretot, en les webs d'iniciatives relacionades amb l'èuscar, però serà imperceptible en els d'una altra mena. Què faran ara els que tenen el domini .es, és a dir, el govern basc i tantes altres entitats públiques i financeres?

Editorial