Opinió

 

<13/19>

Martxelo Otamendi

23.11.2013

Estratègies d'acceptació

Per nosaltres pot semblar una avantatge que Espanya no sigui un país de gran prestigi a Europa. En aquest sentit, els escocesos estan en desavantatge, perquè el Regne Unit té un altre tipus de prestigi i influència en la diplomàcia formal.

Però, essent així com hem dit, sembla que l'emancipació sembla més fàcil pels escocesos que per nosaltres, malgrat que Londres ha apujat el to aquesta última setmana. Algú podria dir que la capital del Regne Unit s'està espanyolitzant, perquè comença a mostrar que passa d'una fase de normalitat a una altra de major duresa. Els pròxims dies podrem comprovar si la City ha canviat d'estratègia.

El prestigi és una qüestió de màxima importància a l'hora de ser acceptat en una cancelleria o en una altra. El fet que Espanya no compti amb gaire prestigi juga a favor nostre, però això no és suficient perquè nosaltres tinguem un bon nom. Cal alguna cosa més.

Què significa el prestigi en el vocabulari de la diplomàcia? Prestigi és ser conegut, que es reconegui la nostra existència secular i la del nostre conflicte, que s'acceptin els nostres elements diferencials, que se'ns reconegui com a pobles formats per gent amable, que constitueixen una societat seriosa...
 
Quan viatjo fora del País Basc, sempre em pregunten sobre dues qüestions: el conflicte i la llengua. La pregunta més recurrent és si continuem immersos en el conflicte. "Està arreglat això vostre? Com va la independència? Espanya l'acceptarà?" La segona pregunta més habitual acostuma a referir-se a l'origen de l'èuscar. I em comenten que han llegit en algun lloc que té relació amb alguna altra llengua, o que es relaciona amb una família lingüística determinada.

Vosaltres teniu Barcelona, que és una targeta de presentació estupenda: la ciutat, el turisme, la cultura, l'equip de futbol… Nosaltres no arribem a tant, però tenim la singularitat de la nostra llengua.

I ens farà falta tot per ser acceptats a nivell internacional.

Editorial