Opinió

 

<13/19>

Martxelo Otamendi

16.11.2013

Porta oberta per la discrepància

Men?ame
 

Aquests dies han passat dos fets que estan directament relacionats amb la llibertat d'expressió i que poden servir com a mesura de la situació que passem en els nostres països.

L'Audiència espanyola ha tancat el mitjà de comunicació digital Ateak ireki, i l'ambaixador David Fernàndez, diputat de la CUP, ha sofert un linxament.

Ateak ireki és un mitjà de comunicació digital que té/tenia el centre de treball a Pamplona i que principalment ha tractat amb èxit dos àmbits: la violació dels drets humans de les presoners i els casos de corrupció que hi ha hagut a Navarra. En poc temps, i amb gran impacte, s'ha fet un lloc de renom entre els seus lectors, i ha donat una oportunitat a l'èuscar. L'Audiència espanyola l'ha associat amb l'operació contra el moviment Herrira i ha provocat un nou exemple d'impuls polític. Tot plegat, per fer el nostre ofici de manera compromesa.

Resulta aclaridor el cas de l'ambaixador, que posa de manifest la crua realitat de la doble moral. Si el què ha fet l'infatigable Fernàndez, ensenyant una sandàlia a l'ex-banquer Rodrigo Rato i dir-li allò que calia dir-li, ho hagués fet un diputat de l'esquerra de Mèxic o un diputat verd d'Alemanya, hauria estat una anècdota simpàtica, ho titllarien d'expressió agosarada de la fúria de la ciutadania indignada, haurien aplaudit aquest intent de connexió entre parlament i carrer...

Però no ha passat tan lluny, sinó a casa, en un territori on aquesta casta impera. Això ha encès les alarmes, i els polítics d'una banda i de l'altra, els responsables de moltes institucions i mitjans de comunicació han sortit a defensar  l'empobridor. El pirata ha creuat la línia vermella, la frontera de les formes; una frontera que ha marcat aquesta mateixa classe que s'estima unes formes blanques.

On queda el dolor del sofriment de la ciutadania? A la sola de la sandàlia de Fernàndez.

Men?ame
 

Editorial