Opinió

 

<13/19>

Vicent Partal

20.07.2013

Portades diferents

Mire cada dia la portada de Berria. Els periodistes sabem que la portada és l'editorial de debò. Què poses més amunt i què poses més avall. Què destaques amb una foto i què minimitzes en un racó. Les portades retraten sempre la realitat d'un país i repassar la de Berria cada matí a mi em serveix de molt a l'hora de mirar d'entendre com respira Euskal Herria.


Aquesta setmana m'ha sorprès molt com heu destacat, amb tota la lògica periodística del món, els problemes creats per la Comissió Europea a les drassanes basques. I m'ha fet pensar. És evident que al teu país aquesta qüestió té una transcendència enorme. Per això m'ha fet pensar molt el fet de comprovar que ací, al meu país, ha estat una qüestió deixada de banda, que ha merescut molt poca atenció.


Ha estat, per això, una d'aquelles rares ocasions en què he notat una cosa que serà normal quan esdevinguem independents: que hi ha agendes diferents i pròpies, agendes que no han de coincidir forçosament. Al nostre país, després del tancament de la Unión Naval de Levante, pràcticament no ens queda cap activitat naval de pes i per això la reacció europea ens ha agafat, com si diguésssem, ben lluny.


Espere que no es confonga ningú: no voldria pas que s'interpretàs això com a indiferència, de cap manera. Simplement remarque que en algunes coses els nostres països ja tenim agendes separades, precisament perquè hem estat capaços de bastir marcs nacionals de comunicació més o menys propis. He vist diaris extremenys parlant de les drassanes, perquè al cap i a la fi són una fotocòpia dels grans mitjans espanyols. I això a Barcelona ja no passa, en el meu diari ja no passa i en el teu tampoc. El silenci català sobre les drassanes basques és, així, una sensació ambivalent que espere que els nostres lectors comuns puguen entendre...

Editorial