Opinió

 

<13/19>

Vicent Partal

13.07.2013

Sóc valencià, o siga que sóc navarrès

La polèmica amb la bandera basca per Sant Fermí no m'agafa pas gens descol·locat. Sóc valencià i, per tant, sóc navarrès. Entenc perfectament tot això que passa a Navarra perquè és un calc de tot allò que passa al País Valencià. No exactament però bastant aproximada. Ací i allà proven de reduir el país amputant-ne una part substancial i essencial. I ho fan sense mirar prim.


Durant la transició política, per exemple, la violència contra el nacionalisme al País Valencià va arribar a extrems increïbles. He de recordar, per exemple, que a Joan Fuster li feren un atemptat amb dues bombes, pensat per a matar-lo. Se'n va escapar per la seua sang freda, però mai, i quan dic mai vull dir mai, la policia no féu la mínima indagació sobre els autors. A alguns altres els van matar, directament. A Miquel Grau el van matar a Alacant el 1977 quan començava la transició i a Guillem Agulló el 1993, quan ja s'havia acabat. Per nacionalistes i impunement. Tan impunement que l'assassí de Guillem es va poder presentar com a candidat més tard en una candidatura ultra.


L'obsessió per anorrear la catalanitat dels valencians només és comparable amb l'obsessió per anorrear l'arrel basca de Navarra. L'última imbecil·litat ha estat la del PP valencià, que ha proposat una declaració institucional assegurant que els valencians no parlem català sinó iber. És de veres. Diuen que jo parle iber. Iber dels ibers, que segurament deu ser anterior i tot al vostre èuscar. I ho defensen en públic, contra tothom. L'estupidesa no té cap explicació, tret de l'obsessió malaltissa per a eliminar qualsevol rastre d'allò que som. Com va passar amb la ikurriña de Sant Fermí.


Són sempre gests desmesurats, sense correspondència amb la realitat, que en tot cas denoten quanta por ens tenen 'ells' als navarresos, és a dir, als valencians.

Editorial