Opinió

 

<13/19>

Vicent Partal

29.06.2013

La música és una gran aliada

Aquest dissabte més de seixanta cantants i grups de tot el país hauran omplert (ho escric abans no passe) el Camp Nou. Serà un gran acte independentista amb l'excusa de la música. Com ho va ser fa tants anys aquell Camp Nou de Lluís Llach que va donar forces a tanta gent en un moment particularment delicat.


Prop de cent mil persones en un concert és molta gent. I diu molt de la capacitat de la música catalana i de la tensió cívica del país. Pràcticament hi seran tots els grans noms de la cançó, del pop i del rock, amb aproximacions també a la música popular i a la simfònica. Serà un gran acte d'afirmació nacional, preludi d'un estiu que s'endevina reivindicatiu.


Els cantants i els músics, novament i aquesta vegada de manera multitudinària, es deixaran 'manipular' a favor del país. En els nostres dos països n'hem tingut molta sort, dels músics. Encara recorde quan vaig sentir 'La nit' de Raimon essent un xiquet, en una emissió de Ràdio Peninsular. Allò va ser un colp de consciència que estic segur que era un dels primers i més fonamentals de ma vida. De fet, la vida la puc explicar saltant de cançó en cançó, de ritme en ritme, de melodia en melodia.


També vostres. El meu primer disc en basc va ser el 'Guk Euskaraz', d'Urko, i encara en col·leccione autors. Amb les meues filles hem cantant durant anys cançons de Jabier Muguruza, gairebé sense saber què deien. Ens encantava jugar amb els sons: 'baina, hori bai, ez da izango gezurrik...'


En qualsevol país l'art, qualsevol forma d'art, pot ser una gran excusa per a crear consciència, però em sembla just de ressaltar que en el teu i en el meu la cançó i la música, els cantants, hi han tingut i hi tindran un paper determinant. De manera que, amb l'entrada ja a la butxaca, aprofitaré aquesta doble columna, a VilaWeb i Berria, per dir simplement: gràcies, eskerrik asko.

Editorial