Opinió

 

<11/19>

Martxelo Otamendi

04.01.2014

Autoretrat

Serà difícil que al nostre país l'any 2014 sigui tan insípid com el 2013. Encara que s'avanci poc, aquest any haurà de ser forçosament millor que l'anterior. En tots els camps.


En l'àmbit econòmic hi ha dues vies. La primera, oferir ajuda amb la qualitat pròpia d'aquest segle als qui pateixen la crisi de la manera més cruel. I per a això cal treure diners a qui el té, i treure'n més que fins ara. La segona, tenir preparat el nostre teixit industrial per quan els tractors de l'altre costat de la frontera es posin un altre cop en marxa per sortir de la crisi el més ràpid i fort possible. Proclamar la necessitat de canviar el sistema econòmic actual, com diuen en la missa catòlica, és just i necessari. Però caldrà unir més força i essència que fins ara .


En el camp polític el més mínim canvi serà prou, perquè l'atonia de l'any 2013 no pot continuar. Pot ser que vegem el 2014 donar fruits a tot allò que es va sembrar el 2013. Estic segur que això ho valorarem millor amb la perspectiva dels anys. Aquí, ara, la prioritat és aconseguir una solució consensuada per a les conseqüències de la lluita (els presos, el desarmament, les víctimes...) L'actitud immòbil dels governs d'Espanya i França ha aconseguit que molta gent miri cap al nostre poble - i cal dir que era d'esperar aquesta actitud, però no tant. I la solució cal buscar-la, organitzar-la i consensuar-la aquí mateix, sense esperar el que puguin dir les dues metròpolis.


En el tema dels presos encara estem en la fase dels drets humans. Això és: cal aconseguir que s'acabi amb l'allunyament, que és l'opressió més important, i reunir-los a les presons del País Basc, éssent amos dels seus drets i partícips del procés.


I finalment en l'àmbit nacional i obligats pels procesos de Catalunya i Escòcia, aquest serà l'any de la definició. L'any per a retratar-se. Perquè ni que vulguin podran mirar cap a un altre costat car aquesta serà una referència molt important per a tots els abertzales.

Editorial