Opinió

 

<11/19>

Martxelo Otamendi

28.12.2013

2013, un altre any més

Éss difícil posar passió al repàs de l'any que està a punt d'acabar. En aquesta transició aparentment interminable se'ns ha anat un altre any més sense cap novetat, encara que he de dir que s'han consolidat algunes postures que són indicacions per als ants a venir.


El lehendakari Urkullu no ha fet bons els vaticinis dels que auguraven que no li quedaria més remei que posar en pràctica una geometria variable -per la composició del Parlament Basc sorgida després de les eleccions - i ja ha aclarit quin soci tindrà prioritat a l'hora de aconseguir acords: el PSE-EE. I si cal el PP, en la mesura del possible. Amb ells pacten les qüestions serioses i amb els altres entreteniments com ara sol·licitar juntament amb EH Bildu la supressió de la representació del Govern d'Espanya. Que el PSE -EE no vol participar en la Ponència de Pau? Doncs no importa, o com a mínim no sembla importar tant com per trencar les línies de l'acord. Si tot plegat es tracta d'una línia prioritària d'acord estratègic (Ardanza bis) o només d'una tàctica per guanyar temps ho veurem com més aviat millor.


A Navarra, a diferència també del que molta gent desitjava o esperava, la presidenta Barcina no ha sortit tan malparada del cas de les dietes de la CAN. Vull dir que se n'ha sortit sense condemna. I segueix ferma en la seva intenció de no avançar les eleccions, gràcies a l'actitud còmplice dels socialistes. I a Iparralde París ha aixecat una paret desesperançadora davant la demanda de la majoria en favor d'una estructura territorial. No i no, una vegada i una altra.


Des de més enllà, des d'Estrasburg, és que ha arribat la bona nova principal. Després sentenciar que la Doctrina Parot és il·legal , el Tribunal Europeu de Drets Humans ha obligat la Justícia d'Espanya a alliberar més de 50 presos bascos i el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos ha anunciat que donarà nous passos amb l'objectiu de modificar la política penitenciària .

Editorial