Opinió

 

<10/19>

Martxelo Otamendi

08.03.2014

Trituradora de ferritja

No és la primera vegada, Vicent, ni tampoc serà l'última, que esmentem Navarra en aquesta columna.


En una ocasió anterior ja vam opinar sobre certs partits que funcionen com si fossin sucursals, parlàvem del va passar al PSN ll'estiu de 2007. I ha tornat a passar. El PSOE de Navarra serà un dels únics partits del món que ha renunciat dues vegades a la seva possibilitat de ser president sense haver guanyat les eleccions: el 2007 i dijous passat.


En aquest voler i no poder el gran PSOE és una trituradora de ferritja, que no permet fer res als socialistes de cada lloc. A la gent de Catalunya no us hem d'explicar res que no sapigueu ja sobre les limitacions i imposicions que aplica el PSOE al PSC.


A les nostres metròpolis i nacions l'origen dels desacords entre els partits mai sol ser de l'àmbit de la política social o econòmica, ni del de les llibertats personals. Tant en el vostre país com en el nostre sempre és una qüestió nacional la que encén les espurnes i posa en funcionament la trituradora d'encenalls, sense que els importi gaire el que pugui passar amb el partit d'aquesta nació.


El PSOE té un greu problema a l'hora d'encertar com tractar les nacions de l'estat i aquesta és una qüestió antiga però irresolta.


Mentre la gent socialista segueixi buscant una solució a aquest problema, és a dir mentre segueixi fabricant el seu propi fossar polític, Barcina, la presidenta de Navarra, seguirà amb la seva estratègia de supervivència. I com a conductora experta que és, anirà esquivant els cons vermells-i-blancs que l'oposició li va posant en el camí.


Ella es troba en minoria al Parlament de Navarra i gairebé també en el seu propi partit. Algun poder fàctic de Navarra ja li ha començat a suggerir que avanci les eleccions i ha començat a escoltar l'anterior president que li xiuxiueja alguna cosa a cau d'orella en la nit callada.


I al final el secretari general de PSN, Jiménez, hauria de ser la víctima en aquesta qüestió. Però potser no sigui l'única.

Editorial