Opinió

 

<10/19>

Martxelo Otamendi

01.02.2014

Fer l'orni

El procés de dretanització i espanyolització impulsat pel govern d'Espanya no té aturador. No descansen mai i cada setmana ens obsequien amb alguna nova decisió reaccionària.


Segons l'opinió de les majories socials dels nostres països, moltes de les decisions importants que pren aquest govern constituït pels vots de la majoria social d'Espanya són enormement conservadores. Vet-ho aquí: les dues majories socials no estan d'acord. Però ells no respecten aquesta diferència i el govern d'Espanya estableix constantment i ens fa complir l'una rere l'altra aquestes decisions reaccionàries.


La llista dels dos últims anys és llarga: retallades, funcionaris sense paga extra, medicaments a pagar, regressió en l'avortament, els immigrants, la LOMCE, la imposició de la bandera d'Espanya als ajuntaments, ordenances municipals de l'èuscar, immersió lingüística a Catalunya...

I quina posició es pot prendre respecte a totes aquestes circumstàncies ? No n'hi ha gaires: o fas l'orni i busques dreceres perquè al nostre país no es posin en vigor, o t'hi encares i no les compleixes pas. I amb el risc de resultar simplista, crec que fins i tot la primera opció seria simplement una manera de defugir, mentre que la segona opció significa fer país.


La política de fer l'orni, i ho dic manllevant l'expressió d'un dirigent jeltzale sobre un altre afer, és com 'el vol d'una gallina'. Un any es podria endarrerir la posada en marxa d'una llei restrictiva, es podria posar una bandera petita d'Espanya entre teules per a dissimular..., però al final Urquijo se sortirà amb la seva. I es complirà la llei o ens la faran complir.


Fer país és en aquest sentit una opció més complicada, més compromesa i perillosa des d'un punt de vista personal. A un batlle, no se li pot demanar que se suïcidi políticament i tampoc no se li pot demanar a una consellera d'Educació que actuï com el Quixot. Cal, per això, un acord ampli entre institucions públiques, partits polítics, sindicats i institucions socials per a aliar-se i no complir aquestes decisions que els nostres pobles rebutgen. No serà fàcil, però a més de treballar el múscul social, aquesta és l'única via per avançar.

Editorial