Ernest Sena: Gestionant la crisi: tres perles

Gestionar és (DLlC-IEC) fer gestions per aconseguir alguna cosa. Una gestió és, segons la mateixa font, un conjunt d’operacions administratives sobre certs béns, efectuades per una o més persones en nom de llurs propietaris i amb l'objecte d'obtenir-ne resultats beneficiosos.

Així, es pot dir que gestionar la crisi és portar a terme operacions concretes encaminades a obtindre resultats beneficiosos. I què de més beneficiós, en aquest cas, que la superació de la crisi. Gestionar la crisi no és només ocupar-se de la prima de
risc, pujar els impostos, retallar les prestacions socials i netejar el balanç dels bancs. És tot això i, sobretot, la suma coherent de múltiples accions de tots els gestors implicats, públics i privats. Ací tenim tres exemples, ben actuals, de com s’està gestionant la crisi.

1. Catalunya Caixa i l'euro per recepta. Catalunya Caixa, Catalunya Banc ara, la suma de les antigues caixes de Catalunya, Manresa i Tarragona, va rebre del FROB, de l'erari públic, 1.250 milions d'euros l'any 2010 en concepte de suport financer a la integració i 1.718 milions per a recapitalització l'any 2011. L'estat espanyol és titular del 90% del seu capital; és un banc de propietat pública, sense la qual hauria deixat d'existir.

El producte estrella de l'entitat és, des de la setmana passada, el retorn de l'euro per recepta mèdica, establert pel govern de la Generalitat, als majors de 65 anys, a condició de domiciliar-hi la pensió i de tenir-hi una targeta de crèdit. Sense entrar a analitzar les condicions financeres de l'operació, sembla clar que l'entitat considera una càrrega digna de ser alleugerida allò que el govern decideix en interès general.

En resum, diners públics contra actuacions públiques. I, mentre no es diga el contrari, amb el beneplàcit dels representants de la propietat pública i el silenci dels supervisors, bancaris i institucionals. Per a tractar-se d’un banc de propietat pública no sembla la forma més eficaç i lloable de gestionar la crisi.

2. Terra Mítica i l'extinta banca valenciana. La Generalitat Valenciana era titular del 22,3% del capital de la societat propietària. Juntament amb Bancaixa, avui Bankia, el Banc de València i la CAM (les dues primeres nacionalitzades per l'estat i la tercera adjudicada en subhasta per un euro a una entitat privada) posseïen el 70,8% de la
societat.

Tots quatre acaben de vendre la seua participació per un preu que no s'ha fet públic i que, ateses les circumstàncies, no sembla arriscat situar prop de zero euros. A més de l'operació de compravenda, amb la qual resulta molt difícil calcular la quantitat total de recursos públics que es donen definitivament per perduts, la Generalitat ha cancel·lat crèdits per un import de 45 milions d'euros; segons la informació feta pública, s'ha realitzat una quitança del cent per cent del deute.

Terra Mítica representa, entre altres coses, el paradigma de la intervenció política en el camp empresarial privat i, molt en concret, està en l'origen de la manipulació de les entitats de crèdit i estalvi locals, que fan el seu darrer alè aquests dies.

La Generalitat, que generosament practica la reducció del deute als seus deutors i no la reclama dels seus creditors, com els altres venedors, ha disminuït drets públics i s'ha empobrit. Tanmateix, pretén fer creure a l'opinió pública que l’operació aconsegueix la sostenibilitat dels grans projectes, estalvia costos i redueix el deute públic. Potser que ho
expliquen millor perquè no quadra per enlloc.

3. Derbi tanca per sempre. Derbi ha disposat històricament i disposa encara d'una tecnologia pròpia de primer ordre, que li ha permès competir i guanyar a nivell mundial en el seu àmbit de producte. Però arrossega de fa temps problemes d'estructura de producció, de costos i d'adaptació al mercat global, que deriven en greus mancances de capitalització i de solvència, als quals els italians de Piaggio, juntament amb els sindicats i l'administració catalana, no han estat capaços de donar solució.

La crisi farà tancar Derbi a Martorelles per sempre. La crisi i, tot s’ha de dir, la incapacitat d'entesa i d'adaptació als nous temps dels protagonistes assenyalats. Seria molt útil que el gabinet tècnic d'algun departament del govern, ara amb menys feina, estimés la quantitat de recursos públics que s'han destinat a la viabilització de Derbi els darrers 10-15 anys, sense millor resultat que el que ara s'espera, i la part que no es recuperarà mai.

Seria un exercici molt útil, si més no per a no tornar a caure en el mateix error, precisament ara quan, acceptant sense remei que Derbi ha de tancar, es dóna l'alegre benvinguda a la moto elèctrica, i més encara si ve d'un lloc tan insòlit com Madrid.

En efecte, el director general de Going Green, fabricant de motos elèctriques, acaba d'anunciar que es trasllada de Madrid a Barcelona, on ha llogat una nau de 1.200 metres quadrats al polígon de la Zona Franca i espera crear 50 llocs de treball, i afegeix que la motivació principal del trasllat han estat 'les facilitats brindades per l'administració', sense major concreció i quantificació. Per la seua part, el conseller d'Empresa i Ocupació, qui tampoc no ha concretat de quines facilitats es parla, ha apuntat que es tracta d'una inversió molt remarcable perquè 's'ha aconseguit atraure' des de Madrid.

Ernest Sena, economista

ernest.sena@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet