El 2009 ha de ser l'any de l'embranzida definitiva per a bona part de les millores que hi ha pendents a la xarxa viària que l'Estat gestiona a la demarcació de Tarragona. El dèficit que aquestes actuacions han de pal·liar en matèria d'infraestructures és històric, i per això l'esforç inversor no ho ha de ser menys. Només entre els dos principals projectes que hi ha en execució –l'autovia A-7 entre Altafulla i la central nuclear de Vandellòs, i l'A-27 entre Tarragona i Montblanc–, els deu trams que s'hauran construït entre els darrers quatre anys i –s'estima– els tres propers, el pressupost total d'adjudicació de les obres haurà pujat a més de 375 milions d'euros –dels quals ara mateix n'hi uns 300 en procés d'execució–, fet que les situa «entre les més dotades de l'Estat», segons Alberto Hernández, cap de la unitat de Carreteres del Ministeri de Foment a la demarcació. «Les infraestructures influeixen directament sobre l'economia i la qualitat de vida, i són vitals per al desenvolupament del territori», justifica la subdelegada, Teresa Pallarès.

OBRIR TOT EL TRAM CENTRAL DE L'A-7.
Després que el 2003, amb un cost de 16 milions d'euros, s'inaugurés la variant de Vila-seca, el primer tram que es feia de l'autovia del Mediterrani, des del 2005 s'han afrontat cinc trams més. Els dos primers, entre Vila-seca i Mont-roig, entraven en servei al març del 2008, amb un pressupost de 62 milions. Els tres que hi ha ara mateix en la recta final de l'execució –el segon cinturó de Tarragona, i els trams entre Mont-roig i la central de Vandellòs– es posaran en servei abans d'aquest estiu, amb un cost global de 97 milions més, per totalitzar-ne 159 en quatre anys, 175 si s'hi afegeixen els de Vila-seca. A l'estiu, doncs, ja estaran acabats els 57 quilòmetres del tram central de la Costa Daurada, segurament un dels més problemàtics.

L'A-27, TOTA EN OBRES.
Tot i que diversos municipis mantenen les seves queixes sobre el traçat, l'Estat té en marxa des d'aquests dies les obres als quatre trams de l'A-27. Els dos primers, entre Tarragona i Valls, haurien d'estar acabats segons les seves previsions la primavera del 2011, amb un pressupost de 94 milions. La variant de Valls i el tram fins a Montblanc, que costaran 106 milions més, trigaran una mica més, sobretot per la dificultat que suposarà el túnel del coll de Lilla. Les obres als quatre trams, doncs, haurien d'entrar en ple ritme enguany. L'autovia hauria de ser una realitat a l'octubre del 2012, segons les previsions de l'Estat, amb uns 201 milions d'inversió.

TANCAR TRAÇATS DEL QUE QUEDA.
La continuació de l'A-27 des de Montblanc fins a Lleida, precisament, ja va sortir a estudi informatiu al juny del 2007, i actualment s'està en fase de revisió d'al·legacions a l'estudi d'impacte ambiental. Triar un traçat definitiu serà sens dubte un altre dels cavalls de batalla d'enguany, tot i que on més avançada està aquesta fase prèvia de discussió és a ambdós extrems de l'A-7.

Pel que fa al sud, Pallarès va ser tot just la setmana passada a Madrid per mirar d'«agilitzar» la declaració d'impacte que ha de fer el Ministeri de Medi Ambient sobre el traçat que ja s'havia triat per al tram entre la Jana (Baix Maestrat) i el Perelló, sobre el qual hi ha una allau d'al·legacions pendents sobretot al pas pel nucli de Campredó i el barri de la Font de Quinto, prop de Tortosa, que quedarien partits per l'autovia segons el traçat que Foment va treure a informació pública. La idea, en tot cas, com en l'altre tram fins a connectar a la platja de l'Almadrava amb el tram de la costa central que s'haurà acabat, és poder tenir enguany el projecte executiu.

En un estadi anterior es troba l'allargament de l'autovia cap al nord, entre Altafulla i Vilafranca. Aquí també s'està pendent de la declaració d'impacte ambiental de l'estudi informatiu, amb la diferència que encara no s'ha triat cap dels tres possibles traçats, o el quart pel coll de la Cobertera de Calafell que proposava la Generalitat. «No s'ha descartat cap opció, ni tan sols la hipòtesi d'ampliar i deslliurar l'autopista», confirma Hernández. La tria també s'hauria de fer enguany, perquè la subdelegació no vol allargar-la més. Pallarès ho explica gràficament: «En grans obres com aquestes, eixos vertebradors que travessen territoris amplis, és important que hi hagi consensos amplis, però també cal ser resolutius en la presa de decisions, perquè si no tot el que aconseguirem és retardar l'execució de l'obra.»