| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 15 de desembre de 2008 > Les principals ciutats de la demarcació disposen de 121 km de carrils bici urbans
La majoria d'aquestes infraestructures s'han construït en l'última dècada i està previst fer-ne més a curt terminiRAMON ESTÉBAN. Les principals ciutats de les comarques de Girona tenen un total de 121 km de carrils bici a les zones urbanes. Els carrers adaptats són una part petita del total de via pública existent, però la proporció anirà augmentant els pròxims anys perquè es preveu anar creant més carrils bici, principalment quan s'obrin carrers nous. Tot i això, l'adaptació de les ciutats a l'ús de la bicicleta no implica tant reservar espais exclusius per a les bicis com fer possible que els que pedalegen puguin compartir l'asfalt amb els que condueixen un vehicle de motor. La creació de zones de 30 km/h als carrers més cèntrics s'entreveu com una bona manera per fomentar aquesta convivència. Mentrestant, els ciclistes opten per pujar a les voreres, on s'entra en conflicte amb els vianants.
Estalviar diners, fer exercici, lliurar-se de les cues de trànsit, respectar el medi ambient... Aquestes raons són al darrere de l'increment de l'ús de la bicicleta a les ciutats i de l'augment de la pressió social cap a les administracions perquè adaptin la via pública a aquest vehicle. No es disposa de xifres concretes, però ningú nega que d'uns anys ençà els que pedalegen són molt més visibles. La majoria d'ajuntaments han fet carrils bici, gairebé tots, en l'última dècada, arran de la creixent demanda dels ciutadans. La irrupció de les vies verdes de la Diputació o projectes com ara el carril interurbà del Pla de l'Estany que fa el Consell Comarcal (pensats sobretot per al lleure), que ja uneixen diferents nuclis importants, han estat un altre element de pressió als consistoris: la necessitat de connectar les vies verdes ha obligat a fer enllaços interns (executats per la Diputació o els ajuntaments) que, a la pràctica, fan la funció de carril bici urbà. És el cas del carril bici del carrer Emili Grahit de Girona o del que travessa el polígon del Pla de Baix, a Olot. La demanda dels carrils bici en molts de casos ha anat a càrrec d'uns quants col·lectius, vinculats o no als moviments de protecció del medi ambient. Dos exemples són Mou-te en Bici i Limnos (que actuen sobretot a Girona-Salt i el Pla de l'Estany, respectivament). Tant Miquel Llop (Mou-te en Bici) com Moisès Jordi (Limnos) admeten que s'ha fet un avenç, però remarquen que els carrils bici no són l'objectiu principal. «L'ideal és que els vehicles de motor i les bicis comparteixin la calçada», sostenen. Però davant l'evidència que els costums del nostre país de moment no afavoreixen aquesta convivència («Ens falta molt per ser com Holanda», reflexiona un usuari), es recorre a la construcció de carrils bici. Si bé aquests són benvinguts, no ho són tant algunes de les tipologies que s'apliquen. «Si s'ha de treure espai a algú ha de ser als cotxes, i no pas als vianants», resumeixen Llop i Jordi. Per tant, el carril bici ideal és aquell que passa per l'asfalt i està separat per peces que marquin els límits. Un model bo seria el carril de la carretera de Sant Joan de les Abadesses, a Olot. Un de dolent –posa d'exemple Limnos– és el de Porqueres, que passa per les voreres i obliga a fer els mateixos encreuaments dels vianants. Segons els ajuntaments consultats, els reptes que ara hi ha sobre la taula són dos: connectar els trams de carril bici perquè acabin formant un circuit tancat i acostumar els ciutadans que la bici es faci servir als carrers on el trànsit no és tan intens. En això últim serà clau la conversió dels barris més cèntrics en zones de 30 km/h (carrers i places on no es pugui passar d'aquesta velocitat). Girona treballa en aquest sentit, com també ho fan, per exemple, Santa Coloma i Blanes, segons expliquen els regidors Josep Collell i Celestino Lillo. Són mesures, però, que no es podran executar de cop ni a curt termini, sinó que es plantegen a uns quants anys de vista. (Dades recollides per M. Barrera, J. Casas, R. Estéban, O. Pinilla, J. Puigbert, M. Vicente, D. Vilà i A. Vilar). |
)
|
Banyoles - 10,5 km (total de carrers: 77,5 km) Blanes - 6,8 km la Bisbal - 0,650 metres (total de carrers: 28 km) Figueres - 2,4 km (total de carrers: 105,2 km) Girona - 12 km (total de carrers: 225 km) Olot - 5 km (total de carrers: 150 km) Porqueres - 3,4 km (total de carrers: 32,7 km) Roses - 2,2 km (total de carrers: 128 km) Santa Coloma de Farners - 2,8 km (total de carrers: 30 km) Sant Feliu de Guíxols - 4,1 km (total de carrers: 67 km) Salt - 4,2 km (total de carrers: 35,7 km) Font: ajuntaments |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Aparcaments i Bicing >La paradoxa del casc >La difícil convivència a la vorera >Les principals poblacions gironines sumen en total 121 km de carrils bici |
 | |||
|