| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 19 de maig de 2024


dilluns, 15 de desembre de 2008
>

La difícil convivència a la vorera



R.E..

+ La plaça de la Constitució, de Girona. Foto: JORDI SOLER

El ciclista, que és la víctima a la calçada, passa a fer de botxí quan la bicicleta circula per voreres, places i passejos, on s'acaba refugiant a causa dels riscos físics que comporta el fet de compartir l'asfalt amb els vehicles de motor. En teoria –i així es preveu en les normatives–, la vorera només és per als vianants i, de fet, molts ajuntaments s'han dotat els últims anys d'una ordenança que castiga els infractors amb multes. Tot i l'amenaça de càstig, per les voreres continuen passant-hi moltes bicis: el conflicte, doncs, està servit. Les associacions de ciclistes són les primeres a demanar als afiliats que no utilitzin aquests espais reservats a la gent que camina. És un dels consells bàsics que es poden llegir a la pàgina web d'Amics de la Bici («defensem també els drets i la seguretat dels vianants»), però admeten que es pugui recórrer a la vorera quan a la calçada es produeix un «comportament temerari i il·legal dels cotxes». En aquest mateix sentit, Amics de la Bici recorda que els caps de setmana «hi ha molts conductors ebris que circulen amb total impunitat». És una afirmació referida a Barcelona, però que segurament es pot extrapolar a moltes ciutats del país.

No obstant això, també sorgeix la controvèrsia quan a la vorera hi ha un carril bici beneït per la llei. L'ordenança recentment aprovada per l'Ajuntament de Girona, per exemple, assenyala que el vianant que creua el carril bici té preferència sobre el ciclista. Si aquest no ho respecta, el poden multar amb 90 euros. Una altra restricció que molts dels que pedalegen no saben: les bicis no poden superar els 30 km/h a la ciutat, sigui a la calçada o sigui en un carril bici.

Els passos de vianants han esdevingut uns altres punts conflictius. Si a terra no hi ha marcat un carril bici, només es pot travessar a peu, per la qual cosa el ciclista ha de desmuntar i passar caminant. Els de Mou-te en Bici atribueixen algunes infraccions dels ciclistes –al menys, en part– al fet que s'ignoren moltes de les normes i és per això que voldrien que es fessin campanyes informatives durant uns quants mesos abans de començar a sancionar.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Aparcaments i Bicing

>La paradoxa del casc

>Les principals ciutats de la demarcació disposen de 121 km de carrils bici urbans

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.