| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 3 de desembre de 2008 > L'estoc d'infraestructures ha crescut quatre cops més a Madrid que a Catalunya en 20 anys
Catalunya només en va tenir més que l'Estat i Madrid quan es van fer les autopistes de peatge a la dècada de 1965 a 1975XAVIER MIRÓ. Barcelona El nombre d'infraestructures de transport ha crescut a la comunitat de Madrid quatre vegades més que a Catalunya en les dues darreres dècades, del 1986 al 2004. I a la resta de l'Estat espanyol han doblat l'increment que ha viscut Catalunya en el mateix període. Ho fa evident un estudi elaborat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), òrgan assessor del govern de la Generalitat. El treball analitza el creixement acumulat de les infraestructures reals netes en els tres territoris a partir de les dades de la Fundació BBVA i l'Instituto Nacional de Estadística. La conclusió és que mentre que a Madrid en vint anys l'estoc ha crescut un 128,4%, a Catalunya només se n'ha guanyat un 33,4% respecte de les infraestructures que ja hi havia al 1986.
Durant els darrers tres mandats del PSOE de Felipe González i els dos del PP de José María Aznar, el nombre d'infraestructures va créixer més a Madrid i l'Estat espanyol que a Catalunya. Si no es tenen en compte els creixements de la producció i la població als tres territoris, l'estoc real net d'infraestructures va augmentar a Madrid un 128,4%; a l'Estat, un 69,9%, i a Catalunya, un 33,4% en el període entre 1986 i 2004. Si es compta l'augment del PIB i de la població de cada territori, en aquests 18 anys, les diferències s'escurcen però Catalunya continua estant per darrere de l'Estat espanyol en noves infraestructures i a la meitat que Madrid. De fet, si es fa un major salt en el temps i s'analitza l'evolució històrica de les infraestructures de transport des del 1965, a partir de les dades de la Fundació BBVA, l'estudi del consell econòmic català conclou que només a les darreries del franquisme Catalunya va superar la mitjana estatal i madrilenya en noves infraestructures. Va ser en la dècada entre 1965 i 1975, que va coincidir amb la construcció de les autopistes de peatge AP-7 del Mediterrani i AP-2 de Madrid a Barcelona. Des del 1975 i fins al 2004, és a dir, durant trenta anys, Catalunya ha crescut sempre menys o igual que la resta de territoris excepte un breu període, abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, en què a Catalunya les infraestructures van créixer més que a Madrid però igual que a l'Estat espanyol tenint en compte que també l'Exposició Universal de Sevilla va portar agregades grans obres viàries i ferroviàries noves. Destaca especialment l'enlairament de la comunitat de Madrid amb l'arribada del PP de José María Aznar a La Moncloa. Des del 1996 fins al 2003, les infraestructures regionals de la capital espanyola es van incrementar fins a un 16%, tres vegades més que les de Catalunya i la resta de l'Estat. Prenent com a referència l'estoc de xarxa viària, ferroviària i aeroportuària existent el 2004, l'Estat espanyol disposava d'infraestructures per valor de 4.900 euros per habitant seguida per Catalunya, amb 4.500, i Madrid, amb 4.200. Però si es té en compte la superfície de cada territori, molt menor la de Madrid, aquesta tenia 3,78 vegades més d'estoc que Catalunya per habitant i quilòmetre quadrat i 54 vegades més que la resta de l'Estat. Comparat amb les regions motor d'Europa com Dinamarca, Baden-Württemberg, Baviera, Hessen, Baixa Saxònia, Roine-Alps, Piemont, Llombardia i Holanda Occidental, l'any 2005 Catalunya només les superava en transport aeri de passatgers gràcies al creixement continuat de trànsits a l'aeroport del Prat i s'hi podia comparar en quilòmetres d'autopistes de peatge i de transport de mercaderies per mar. Però el mateix any, Catalunya estava molt per sota de la mitjana d'aquestes regions de la Unió Europea pel que fa a quilòmetres de carreteres lliures de peatge, de ferrocarrils, de passatgers per mar i de mercaderies per transport aeri. |
)
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|