| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 26 de juliol de 2017


dilluns, 3 de novembre de 2008
>

Durant 28 anys s'han cremat tres tones de iodur de plata a les terres de Ponent

Ho feia una agrupació de pagesos per lluitar contra la calamarsa d'acord amb la Generalitat i amb diners recaptats per la Diputació

DAVID MARÍN. Lleida
L'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de les Terres de Ponent ha llançat a l'atmosfera, entre els anys 1976 i 2004, més de tres mil quilos de iodur de plata a les comarques de Ponent: el Segrià, les Garrigues, l'Urgell, el Pla d'Urgell i el sud de la Noguera. Aquesta iniciativa no només no estava mal vista per l'administració, sinó que la Diputació de Lleida hi col·laborava, cobrant a tots els pagesos un rebut obligatori. Fins i tot, l'any 2003 el Departament d'Agricultura de la Generalitat va concedir a l'entitat el premi al mèrit agrícola. L'ADV, que ja no crema iodur per falta de finançament, sosté que el producte és inofensiu i atenuava les calamarsades que danyen les collites. Els ecologistes, en canvi, estan estudiant fins a quin punt s'han contaminat les terres.


Unes misterioses avionetes que sobrevolaven la Catalunya central en el moment més àlgid de la crisi de sequera i ruixaven el cel amb un producte que «desfeia» els núvols cada cop que amenaçava pluja, ara fa uns nou mesos, van convertir el iodur de plata (IAg) en el compost químic de moda. El cas va provocar una alarma important en comarques com l'Anoia i el Solsonès, on es van arribar a organitzar patrulles ciutadanes que vigilaven el cel i fins i tot una avioneta es va endur un ensurt per un tret d'escopeta. Els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació sobre l'origen d'aquestes avionetes, que encara no s'ha tancat.

Però el iodur de plata sí que és un vell conegut a les terres de Ponent. Fa gairebé trenta anys que s'ha fet servir de manera continuada per evitar que la calamarsa danyi els cultius, a través d'una xarxa de generadors de iodur que va instal·lar la Cambra Agrària Provincial de Lleida el mes de juny de 1976 i que envien el producte des de terra a l'atmosfera amb uns canons cremadors.



MIG CENTENAR DE CANONS
Inicialment se'n van instal·lar 31, xifra que va anar augmentant fins a 50, repartits per les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el sud de la Noguera i el nord de les Garrigues, amb l'objectiu de protegir de la pedra els cultius de fruiters i els cereals de regadiu, majoritaris a la zona. La xarxa de cremadors de Ponent estableix també dos cordons de seguretat dels llocs per on arriben les tempestes més greus: Fraga (Baix Cinca), des de Ponent, i Mequinensa, la Granadella i Maials des del sud.

Aquests generadors han funcionat durant 28 anys, gestionats primer per la cambra i després per l'Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de les Terres de Ponent, fins que el 2005 la Generalitat els va retirar la principal font de finançament: el rebut anual que es cobrava obligatòriament a través de la Diputació de Lleida.

Durant aquests anys, els generadors han expulsat a l'atmosfera més de 3.000 quilos de iodur de plata. Segons les dades de l'ADV, entre els anys 1990 i 2003 (no hi ha dades del 2004, última campanya) es van consumir en la lluita contra la pedra 1.854 quilos de iodur de plata, amb una mitjana de més de 100 quilos a l'any. En el període anterior, el volum va ser més elevat, ja que abans de 1996 no es disposava d'alertes en temps real, que van reduir el nombre de dies d'encesa dels generadors i, per tant, el consum de iodur.



L'IMPACTE AMBIENTAL
Les conseqüències que pot haver tingut aquesta activitat sobre el medi ambient i la salut de les persones han motivat una dura polèmica entre els pagesos partidaris d'aplicar-la i els contraris. Segons Teresa Torà, directora tècnica de l'ADV Terres de Ponent, «no hi ha problemes de contaminació, el producte és innocu i es fa servir en molts altres països, com ara Estats Units o França, on són pioners, amb tota normalitat». Segons l'ADV, si els 100 quilos anuals de iodur caiguessin tots al territori (sense comptar, amb la dispersió dels núvols cap a altres llocs), la concentració de iodur a terra seria de 0,00002 grams de IAg per tona de terra i any. L'ADV al·lega que els estudis mèdics només veuen impacte en l'ésser humà en el cas d'una ingesta directa de 2 a 50 grams de iodur de plata. Torà també assegura que les campanyes de iodur a les terres de Ponent no han fet disminuir el règim de pluges, sinó que aquest producte químic «evita la cristal·lització del gel, però no la formació de núvols i pluja».

COL·LECTIU ANTIIODUR
Però no tothom ho veu així. Diversos grups amb interessos diversos, com ara ecologistes, pagesos de cultius de secà que depenen d'un règim de pluja suficient, i pagesos que intenten fer negoci amb una agricultura ecològica lliure de transgènics i pesticides van unir les seves forces i van crear al principi de la dècada del 2000 l'associació antiiodur de Ponent. «Quan jo era petit recordo com eren d'habituals les tempestes que venien del Montsec», recorda Josep Pàmies, pagès de Balaguer i autèntic guru de la lluita contra els transgènics i els pesticides en l'agricultura lleidatana. «En canvi, des de fa més de vint anys que és raríssim que acabi formant-se una tempesta».

El col·lectiu antiiodur de plata va iniciar el 2006 un estudi dels efectes a mitjà i llarg termini de contaminació per iodur a la serralada del Montsec. L'estudi encara es troba en fase de recollida de dades, segons els seus promotors.



FI DEL CÀNON OBLIGATORI
El 2004 el col·lectiu antiiodur aconseguia reunir-se amb el nou conseller d'Agricultura, l'exalcalde lleidatà Antoni Siurana, per presentar-li un informe sobre riscos de contaminació i de salut. Arran d'això, l'any 2005 el Departament d'Agricultura va derogar el cànon obligatori que la Diputació cobrava a tots els pagesos. El cànon l'havia imposat la Generalitat el 1983.

Tot i les protestes de l'ADV, que el 2003 havia rebut el premi al mèrit agrícola del Departament d'Agricultura, la font de finançament es va tallar i aquell mateix any 2005 es van deixar de fer campanyes. L'entitat es concentra ara en els estudis meteorològics, amb diverses estacions d'observació pel territori. Però sense encendre els generadors. «No té sentit que un pagès cremi iodur de manera individual, perquè la tempesta viatjarà després cap a algun altre lloc; la lluita contra la pedra ha de ser col·lectiva, o no té sentit», lamenta la directora tècnica de l'ADV.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Partícules que ajuden a «desfer» el granís

>«Enverinen i desertitzen»

>«Ens hem de protegir»

>Les primeres proves es van fer l'any 1959 al Penedès i el Bages

>Més eficient, ruixar des d'una avioneta

>Durant 28 anys s'han cremat tres tones de iodur de plata a les Terres de Ponent

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.