Les experiències del Penedès i del Bages no van tenir continuïtat, segons explica l'ADV, però els seus resultats van servir d'experiència per a la implantació posterior del sistema, que a Lleida va començar el 1976 i que va arribar a tenir un grau de tecnificació important. Així, en les últimes campanyes de lluita antigranís els generadors estaven automatitzats i es posaven en marxa en temps real just quan hi havia risc de pluja. Els primers anys, el mètode era més rudimentari: a les 10 del matí els pagesos encarregats de cada estació sentien la previsió que emetia per RNE l'institut estatal de meteorologia, i engegaven els generadors si la previsió amenaçava tempesta de granís.
La fi del iodur com a tècnica antigranís, el 2005, ha fet estendre altres alternatives. Per exemple l'estesa de teles metàl·liques per protegir els cultius. El seu ús està canviant el paisatge lleidatà.