dilluns, 3 de novembre de 2008
> Partícules que ajuden a «desfer» el granís
El iodur de plata es llança a l'atmosfera després d'haver-lo diluït en una solució d'acetona. Els canons cremen la solució i el gas resultant puja les molècules de iodur fins als núvols. La teoria és que, en introduir a l'atmosfera substàncies amb la mateixa estructura cristal·lina que l'aigua, com és el cas del iodur de plata, es pot disminuir la mida del granís. Les partícules de iodur absorbeixen l'aigua i formen gotes: en introduir milions d'aquestes partícules, es generen milions de gotes, que encara que s'arribessin a congelar, com en el cas de la formació del granís, seran de mida més petita i en alguns casos, si les capes baixes de l'atmosfera estan calentes, es poden arribar a liquar. Segons aquesta teoria, perquè sigui efectiu les partícules de iodur de plata s'han d'enviar a l'atmosfera abans de la formació del granís, ja que un cop aquest s'ha format és impossible destruir-les.
|
