| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 10 de febrer de 2010


diumenge, 20 de juliol de 2008
>

Bruce de Barcelona

El Camp Nou és testimoni de la comunió més gran entre Bruce Springsteen i el públic català

GUILLEM VIDAL. Barcelona
Bruce Springsteen va triomfar ahir al Camp Nou com ningú triomfa a Barcelona. Ell i una E Street Band en l'enèsima joventut van convertir el concert en una catarsi com n'hi ha poques, molt poques, en el món del rock. «Hola, Barcelona! Com esteu? Com esteu? Com esteu?», va preguntar el Boss al principi del xou, quan passaven vint minuts de les deu. Doncs bé, 75.000 persones estaven en el setè cel. Springsteen va regalar harmòniques, va recollir roses, pancartes amb peticions dels fans, algunes de les quals van coincidir, i, el més important, va demostrar que la maquinària que dirigeix té corda per estona. Des de la seva primera visita el 1981 hi ha hagut molta sintonia entre Springsteen i el públic català, però en poques visites s'ha produït tanta química com ahir.


+ Bruce Springsteen, al principi del concert d'ahir. Foto: JUANMA RAMOS

El Boss va començar el primer dels dos concerts d'aquest cap de setmana al Camp Nou com si l'hi anés la vida. No surrender, Radio nowhere i Out in the street, encadenades sense treva, van fer caure el públic als seus peus des del primer minut. «Gràcies», deia en una vistosa pancarta a les primeres files, on Springsteen es va acostar ja des de la tercera cançó del xou. Hi havia moltes coses per agrair-li: una versió de The promised land que va anar creixent poderosament a mesura que la E Street Band agafava dinamisme; un Hungry heart cantat a parts iguals entre ell i l'audiència, i una versió impagable del Summertime Blues d'Eddie Cohran, amb Clarence Clemons, que ja pot estar adolorit de l'espatlla però no pas de la veu, com a acompanyant. «És fantàstic estar aquí. És una nit magnífica. Som-hi!», va dir abans de començar a tocar Brilliant disguise, que per primera vegada en tota la nit va donar uns segons de descans a un públic que no havia deixat de botar des d'abans i tot que arrenqués el concert. Era, també, un dels moments de Patty Scialfa, que va petonejar el seu marit un cop va haver acabat la cançó. I després, atenció: The river, amb la qual 75.000 cantants van demostrar al Boss que aquella cançó, a molts, els ha canviat la vida. La comunió era total i, si hi ha algun escèptic, ahir no era al Camp Nou rendint-se a la màgia springsteeniana i, de pas, ja es veurà fins a quin punt, castigant la gespa de Can Barça. Una gran senyera en un cantó de l'escenari i una bandera dels Estats Units a l'altre explicaven moltes coses.

El so, deficient al principi, va anar millorant i la vetllada no va deixar ni un moment de perdre guspires. Quan tancava aquesta edició, després d'una atòmica interpretació de Candy's room, Bruce Springsteen es disposava a agafar una altra pancarta del públic i fer feliç un fan que avui no haurà dormit.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Una remesa d'entrades falses

>El «Boss» triomfa al Camp Nou davant de 70.000 persones

>A les ordres del «Boss».

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.